Fa uns anys, un dels arguments 'més sòlids' que van trobar els tertulianos i els 'experts' espanyols en energia contra el desenvolupament de les energies renovables va ser el programa nuclear finlandès.
Un dels elements més destacats de la darrera fase del projecte era la construcció d'una central equipada amb els reactors francesos de la darrera generació (EPR, European Pressurized Reactor). No has escoltat parlar mai més d'aquest projecte? Normal, ja porta cinc anys de retard i el pressupost inicial, estimat inicialment en 2 miliards d'euros, era ja de 8,5 miliards d'euros el desembre del 2012.
A dia d'avui, la central nuclear de Olkiluoto s'ha convertit en una de les infraestructures més cares de tots els temps, superant el pressupost del Col·lisionador de Partícules del CERN, a Ginebra. Afegir que el projecte francès de Flamanville 3 presenta exactament els mateixos problemes pel que fa al retard en la construcció i en l'explosió dels pressupostos inicials.
De totes maneres, el cost faraònic de la construcció de centrals nuclears clàssiques sembla estar orientant l'industria vers una direcció coneguda com Small and Medium Sized Reactors (SMRs). Una direcció que es pot resumir en la recuperació per la industria civil de les tecnologies dels petits i mitjans reactors embarcats als vaixells científics i militars (portaavions, submarins, trencaglaços, ... però també naus espacials i transport terrestre) propulsats per l'energia nuclear. A les pàgines de l'IAEA (International Atomic Energy Agency) pots trobar una llista dels projectes SMR. Entre aquests projectes m'agradaria destacar el de les centrals nuclears portàtils i les submergides.
Just una petita nota per acabar. La industria nuclear segueix endavant. Ara per ara amb un ritme que, tot i ser més baix que el de les instal·lacions eòliques, està molt lluny de ser menyspreable. El cost econòmic i social del canvi climàtic i el fet que el parc de les energies renovables no sigui encara suficient per cobrir les necessitats en energia pot tornar a portar al davant de la escena aquesta font d'energia i presentar-la com inevitable:
Un dels elements més destacats de la darrera fase del projecte era la construcció d'una central equipada amb els reactors francesos de la darrera generació (EPR, European Pressurized Reactor). No has escoltat parlar mai més d'aquest projecte? Normal, ja porta cinc anys de retard i el pressupost inicial, estimat inicialment en 2 miliards d'euros, era ja de 8,5 miliards d'euros el desembre del 2012.
A dia d'avui, la central nuclear de Olkiluoto s'ha convertit en una de les infraestructures més cares de tots els temps, superant el pressupost del Col·lisionador de Partícules del CERN, a Ginebra. Afegir que el projecte francès de Flamanville 3 presenta exactament els mateixos problemes pel que fa al retard en la construcció i en l'explosió dels pressupostos inicials.
Nota: recorda el volum d'aquests costs quan escoltis parlar de bajanades al voltant de les "subvencions inadmissibles" de les energies renovables per part dels estats i del "cost real" d'aquestes energies!!!No seria judiciós però dir que els problemes identificats en la seguretat d'aquests reactors, que es troben darrera dels retards en la construcció i l'explosió dels costs, son la fi d'aquesta tecnologia. L'entrada en producció de Taishan 1 & 2 (Xina), amb reactors construïts amb tecnologia EPR, està prevista pels mesos de Gener i Novembre d'enguany ... amb la meitat del pressupost d'Olkiluoto. A bon entendeur ...
De totes maneres, el cost faraònic de la construcció de centrals nuclears clàssiques sembla estar orientant l'industria vers una direcció coneguda com Small and Medium Sized Reactors (SMRs). Una direcció que es pot resumir en la recuperació per la industria civil de les tecnologies dels petits i mitjans reactors embarcats als vaixells científics i militars (portaavions, submarins, trencaglaços, ... però també naus espacials i transport terrestre) propulsats per l'energia nuclear. A les pàgines de l'IAEA (International Atomic Energy Agency) pots trobar una llista dels projectes SMR. Entre aquests projectes m'agradaria destacar el de les centrals nuclears portàtils i les submergides.
Pel que fa a les centrals nuclears portàtils, conegudes amb l'abreviació anglesa TNPP (Transportable Nuclear Power Plants), el paradigma actual és l'Akademik Lomonosov (vídeo), integrat en el programa conegut com Russian floating nuclear power stations.
Pel que fa a les centrals nuclears submergides, el paradigma actual és el projecte francès Flexblue (vídeo), molt contestat per Greenpeace en el moment de la seva publicació.Els partidaris de les centrals nuclears portàtils i de les submergides argumenten en la seva defensa el baix impacte territorial del seu desplegament, la reducció dels costos de construcció de línies elèctriques o de transport de l'electricitat per la proximitat de les centrals als punts de consum, el manteniment dels llocs de treball a l'industria de bens d'equip (naval i nuclear) ... El meu punt de vista està fortament influenciat per les catàstrofes del K-278 Komsomolets (1989) o del K-141 Kursk (2000). Pel que fa a les centrals submergides proposades pels francesos ...
Just una petita nota per acabar. La industria nuclear segueix endavant. Ara per ara amb un ritme que, tot i ser més baix que el de les instal·lacions eòliques, està molt lluny de ser menyspreable. El cost econòmic i social del canvi climàtic i el fet que el parc de les energies renovables no sigui encara suficient per cobrir les necessitats en energia pot tornar a portar al davant de la escena aquesta font d'energia i presentar-la com inevitable:
Al Gore was also cool on the other quick-fix of nuclear power, advocated by some. Late last year four leading US scientists, including the climatologist James Hansen, wrote an open letter urging environmentalists to rethink their opposition to nuclear power.
Al Gore's re-thinking has apparently gone in the other direction. He told the call he had been an enthusiastic supporter of nuclear energy when he was in Congress. He was not opposed to nuclear energy now, he said. But he said the current state of technology in the nuclear energy industry did not yet warrant a big expansion (The Guardian, 15.01.2014).
No comments:
Post a Comment