Anar a veure els amics rapitenks és, a més del plaer de veure'ls, tornar a casa carregat de lectures. En aquest cas, d'un autor que m'era desconegut.
La setmana de Pasqua està al caure i, a menys que hagis programat res pel Séder, segur que te'n recordes del que els cristians commemoren durant aquestes dates. Doncs bé, el que't proposo en aquesta entrada és recordar el significat de la pasqua hebrea i la cristiana amb un dels millors llibres que he llegit darrerament.
La setmana de Pasqua està al caure i, a menys que hagis programat res pel Séder, segur que te'n recordes del que els cristians commemoren durant aquestes dates. Doncs bé, el que't proposo en aquesta entrada és recordar el significat de la pasqua hebrea i la cristiana amb un dels millors llibres que he llegit darrerament.
Chistopher Moore, l'autor, es va documentar de valent per presentar aquest llibre insòlit: Lamb. The Gospel According to Biff, Christ's Childhood Pal. (traduit a l'espanyol com Cordero, el evangelio según el mejor amigo de la infancia de Jesucristo).
Bàsicament, Moore parteix d'un constat: deixant de banda les rares referències del fariseu Josefo ben Matityahu -més conegut com Flavio Josefo- ningú sap gran cosa sobre la vida de Jesús, en particular durant els trenta anys que van des del seu naixement fins el començament del seu ministeri.
Bàsicament, Moore parteix d'un constat: deixant de banda les rares referències del fariseu Josefo ben Matityahu -més conegut com Flavio Josefo- ningú sap gran cosa sobre la vida de Jesús, en particular durant els trenta anys que van des del seu naixement fins el començament del seu ministeri.
La vida de Jesús apareix als quatre evangelis seleccionats pel Nou Testament: els de Mateu, Marc , Lluc i Joan. Però el de Mateu i el de Lluc són els únics que esmenten el seu naixement, mentre el de Marc i el de Joan cobreixen només els tres darrers anys de la seva vida. Així els mags d'orient, la matança dels innocents i la fugida a Egipte només apareixen en un breu passatge de l'evangeli de Mateu, i els pastors s'esmenten només al de Lluc. I si sobre el naixement de Jesús hi ha poca informació, del període que va des del seu naixement a l'inici del seu ministeri, el Nou Testament només proporciona una escena: Jesús ensenyant al temple de Jerusalem a l'edat de dotze anys, a l'evangeli de Lluc. Exceptuant aquesta dada hi ha un buit de trenta anys a la vida de l'ésser humà més influent que ha caminat mai sobre la terra .
Amb una audàcia extraordinària i un remarcable sentit de l'humor, Moore ens presenta trenta anys de la historia de Joshua a partir del relat del seu inseparable amic de la infància, el "golfo" de Levi bar Alphaeus (Biff, a la versió anglesa. Colleja, a l'espanyola), amb qui recorrerà l'Orient, en un increïble viatge iniciàtic de ficció històrica i filosòfica, a la recerca dels coneixements dels tres mags.
Moore reeixeix a vestir amb humor, humanitat i situacions abracadabrants una historia cimentada en les tradicions hebraiques, les estructures socio-econòmiques i el context històric i geopolític d'aquells temps.
La humanització de la figura de Joshua, amb unes relacions familiars molt especials, uns sentiments confusos cap a Magdalena i una fantàstica relació d'amistat amb Levi. La seva tossudesa embolicant el seu missatge amb paràboles que pocs arriben a comprendre. I el fet que aquells que el decidiren seguir-lo no ho fessin tant perquè havien adherit al seu missatge, sinó pel carisme i la integritat d'aquell que el transmetia, ens fica davant d'un relat d'una immensa humanitat.
La humanització de la figura de Joshua, amb unes relacions familiars molt especials, uns sentiments confusos cap a Magdalena i una fantàstica relació d'amistat amb Levi. La seva tossudesa embolicant el seu missatge amb paràboles que pocs arriben a comprendre. I el fet que aquells que el decidiren seguir-lo no ho fessin tant perquè havien adherit al seu missatge, sinó pel carisme i la integritat d'aquell que el transmetia, ens fica davant d'un relat d'una immensa humanitat.
Ja per acabar, dir que el relat de la Passió de la ma de Levi, fidel a la tradició cristiana tot i la seva iconoclàstia, ha reeixit a impressionar-me més que el dels evangelis oficials. En fi, un relat de historia ficció molt ben documentat, on l'autor ha sabut trobar la clau per combinar l'humor i l'absurd, l'amor, la tendresa i una enorme humanitat. Un llibre que't recomano llegir.
9 comments:
Doncs apuntaré el nom i a veure que tal la recomanació.I és que amb l´abundància aquella de llibres,no sé ni el que hi ha,ni per on començar.Gràcies soci.
Doncs aviam si el pots llegir i, quan ho facis, si t'agrada tant com a mi. Clar que, he de confessar-te que, amb aquestes coses de la religió, soc molt rar. Vull dir que, el fet de no creure, no impedeix que sigui un tema que m'interessa enormement.
Doncs ja posats en temes religiosos,fa un temps vaig llegir-me un llibre,Dios no es Bueno que em va agradar força,entre altres coses per què diu un munt de veritats.Ara be,es tracta d´un assaig i no una novela.Vull dir que potser li faltava un xic de ritme.Si no el trobes ja te´l passaré,tot i que el tin en un volum físic.
Ok, miraré de buscar-lo. Acabo de veure'l per 7 euros.
Ara bé, no sé si ja te'ls has llegit, però un xic en la mateixa línia tinc uns que corren per casa meva en dur. El clàssic dels clàssics, Ibarreta (1887): La Religión al alcance de todos. El del teu paisano Pepe Rodriguez (1997): Mentiras fundamentales de la Iglesia Catolica. Michel Onfray (2005): Tratado de ateologia. Juan Eslava (2009): El catolicismo explicado a las ovejas.
Ara bé, deixant les histories militants de banda, et recomano d'allò més la lectura de Israel Finkelstein & Neil Asher Silberman (2001): The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts i la sèrie de vídeos que, basats en el llibre, corren per youtube. O també l'altre clàssic de Gérard Mordillat et Jérôme Prieur: Jésus après Jésus : L'origine du christianisme ... Entre el 30 dC i 150 dC, és a dir, una mica més que un segle, el cristianisme va separar-se del judaisme, que era assumit pels seus seguidors fins el punt que els primers Cristians es reconeixien a si mateixos com "El veritable poble d'Israel." Com es va arribar fins aquí? Car Jesús va néixer Jueu, va viure com Jueu, i va morir com Jueu. Ell no va fundar mai el Cristianisme. I és un abús de llenguatge designar-lo com el "fundador" d'aquesta nova religió.
Collons Batty,quin munt d´informació.A veure quan tinc temps i ganes(tampoc és que la religió i/o la seva història sigui un dels meus temes favorits)i en trio algún dels que m´has posat.
Per cert,no fotis que te´ls has llegit tots!
Home, si que me'ls he llegit tots.
D'un punt de ficció històrica, afegiria la saga d'El Metge, de Noah Gordon, i L'Atles Furtiu l'Alfred Bosch.
Des d'un punt de vista històric recomanaria la lectura de dos articles sobre una cosa de la que no estic convençut que tothom estigui al corrent i que està relacionada amb una part d'Europa que està molt d'actualitat: The Jewish Kingdom of Khazaria, també al wiki: Khazars. I tampoc estic molt convençut que tothom estigui al corrent del tema que toca aquest article: Crypto-Jews come out of the closet.
Des d'un punt de vista potser més seriós, també m'he llegit la traducció luterana de l'antic i del nou testament que va fer en Casiodoro de Reina el 1569.
I ja que toco el tema de la Bíblia, en un to més desenfadat, afegiria el llibre de Baroukh i Lemberg (1995): 5'000 ans d'humour juif i els dos magnífics volums de Ouaknim i Rotnemer (1995, 1997): La Bible de l'humour juif.
I es que, com diu en Marc-Alain Ouaknin, filòsof, rabí i fill d'un rabí, "no es pot entrar al Talmud, ni al pensament jueu en general, sense humor. L'humor jueu és el qüestionament de les "veritats" establertes i, en primer lloc, de sí mateix ". Sarah va tenir un fill d'Abraham i el va anomenar Isaac (Yits'haq): és a dir, "aquell que riu" ... "«le rire serait avant tout un éclat de lire, une façon particulière de délire, de délier la langue pour accéder à la parole»"
En Noah Gordon té una bona saga de llibres (que ,he de condessar,no n´he llegit cap) i he llegit L´Atlas Furtiu d´en Bosch.I tú,tio,llegir la traducció luterana de l´antic i nou testament,té tela.No sé com seria d´amè,però de ben segur que una bona dosi de l humor que gasten els jueus li hagués anat be.
I aprofito el post per recomanar-te aquest artícle que vaig llegir Dissabte a "La Vanguardia",sobre la nova generació de protagonistes de novela negra.Hi ha una bona pila de recomanacions!!!
Ieeeep,no m´ha funcionat l´enllaç.A veure ara
Post a Comment