Mentre la premsa espanyola treu pit amb les darreres estadístiques sobre l'atur, diumenge passat ens vam quedar glaçats amb aquesta emissió de la RTS: L'heure du marchand de sommeil, enquête à Genève et Bulle. Et proposo de veure-la encara que no entenguis el francès perquè, malauradament, gairebé tots els personatges son de parla espanyola.
El tema de l'emissió és el comerç indecent que es fa amb els immigrants que estan a la recerca d'un aixopluc on passar les nits fredes, mentre busquen una feina que'ls permeti enviar uns diners a casa. Es dona la paradoxa que la major part dels 'aprofitadors' d'aquesta situació son antics immigrants, el problema és però que tampoc se'ls pot atacar, perquè responen a una demanda de la pressió migratòria que pateix aquest país.
La major part del reportatge fa el seguiment d'un madrileny que ha deixat la seva dona i el seu fill per buscar feina a Ginebra. De la ma de Pedro, veurem penya dormint en condicions deplorables i a llocs improbables, com els garatges. I com, per un matalàs a una habitació de 12m2, compartida amb altres 4 persones, es poden pagar fins a 600 CHF mensuals (500 euros aprox).
Pedro s'amagava la cara perquè no volia que la seva dona s'assabentés que només menjava un cop per dia i en quines condicions vivia. A la fi del reportatge ens diuen que Pedro ha pogut trobar una feina legal i que ha pogut llogat un estudi que comparteix amb un altre tio: ha trobat, en suma, el camí del retorn a la dignitat. Mentre tant, veient com és de fàcil caure malalt vivint en aquestes condicions i que el govern ha enfonsat el clau negant-li l'assistència sanitària a tots els Pedro que han hagut de marxar del país ... me demano si és ell qui ha d'amagar-se la cara.
La major part del reportatge fa el seguiment d'un madrileny que ha deixat la seva dona i el seu fill per buscar feina a Ginebra. De la ma de Pedro, veurem penya dormint en condicions deplorables i a llocs improbables, com els garatges. I com, per un matalàs a una habitació de 12m2, compartida amb altres 4 persones, es poden pagar fins a 600 CHF mensuals (500 euros aprox).
Pedro s'amagava la cara perquè no volia que la seva dona s'assabentés que només menjava un cop per dia i en quines condicions vivia. A la fi del reportatge ens diuen que Pedro ha pogut trobar una feina legal i que ha pogut llogat un estudi que comparteix amb un altre tio: ha trobat, en suma, el camí del retorn a la dignitat. Mentre tant, veient com és de fàcil caure malalt vivint en aquestes condicions i que el govern ha enfonsat el clau negant-li l'assistència sanitària a tots els Pedro que han hagut de marxar del país ... me demano si és ell qui ha d'amagar-se la cara.
No comments:
Post a Comment