|
El passat 05.05.2020 em van passar per WhatsApp l'enllaç a un article publicat per la CCMA (1). Un article que parlava d'un estudi realitzat per investigadors de l'European Commission Joint Research Centre (Ispra, Itàlia), la Humboldt-University (Berlin, Germany) i la Universiteit Amsterdam (Amsterdam, The Netherlands)i publicat a Nature Communications el mateix dia.
L'article de la CCMA presentava aquell estudi amb aquest titular: Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa, seguit d'aquest subtitular: Les inundacions al litoral per la crisi climàtica afectarien, pel cap baix, un milió i mig de persones a finals de segle. Al primer paràgraf de l'article podíem trobar que: Almenys un 83% dels danys per inundacions al litoral europeu fins a finals de segle es podrien evitar construint dics elevats en un terç de la costa.
Sobre la resta de l'article, que resumeix força bé aquell estudi m'agradaria subratllar, a cop de destral:
El cas és que aquest tipus d'accions s'estan plantejant molt seriosament a altres llocs. Com ja vam veure a un post publicat en aquest blog el passat mes de febrer (4), Nova York havia destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a la construcció d'infraestructures destinades a limitar l'impacte de l'elevació del nivell del mar, un pressupost de rebaixes en comparació amb el que s'havia estudiat en 2016, quan hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.
Probablement la solució que s'acabarà imposant és l'abandonament de les zones inundades pel mar. Aquesta és la hipòtesi sobre la qual estan treballant a Norfolk (USA) (5). Però el cost d'aquesta opció també podria ser brutal, car demana reubicar els milions de nord-americans que durant les darreres dècades s'han instal·lat a les zones litorals. I una gestió del retrocés que ha de tenir en compte un munt de forats legals, financers i polítics. Un veritable trencaclosques pel qual es trigarà dècades a trobar una solució i que a Norfolk estan començant a estudiar. Com diuen els experts de la Biden School of Public Policy and Administration of the University of Delaware: "La reubicació és tan difícil que cal començar a planificar-la amb molta antelació. Hem de començar a aprendre a fer això".
Qualsevol que sigui la resposta al problema de l'elevació del nivell del mar crec que valdria la pena no oblidar que la pregunta segueix sent la mateixa: Que estem disposats a fer per aturar el canvi climàtic? Car, com deia Ursula K. Le Guin (6): "There are no right answers to wrong questions". Tot i que potser seria millor citar a G.K. Chesterton (7): “It isn't that they can't see the solution. It is that they can't see the problem”.
Però també podria ser que, incapaços de prendre la més mínima decisió per canviar la nostra responsabilitat respecte al canvi climàtic i retornant a aquesta "normalitat" que hom ha trobat tant a faltar durant el període de confinament de la pandèmia, d'aquí uns anys puguem estar orgullosos de totes les emissions que hem llençat i seguim llençant a l'atmosfera per poder amortir els efectes de la reducció de l'activitat solar (8).
L'article de la CCMA presentava aquell estudi amb aquest titular: Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa, seguit d'aquest subtitular: Les inundacions al litoral per la crisi climàtica afectarien, pel cap baix, un milió i mig de persones a finals de segle. Al primer paràgraf de l'article podíem trobar que: Almenys un 83% dels danys per inundacions al litoral europeu fins a finals de segle es podrien evitar construint dics elevats en un terç de la costa.
Sobre la resta de l'article, que resumeix força bé aquell estudi m'agradaria subratllar, a cop de destral:
El novembre passat The Guardian ens deia que el nivell del mar continuarà pujant almenys fins al 2300, fins i tot si els governs assolissin avui els objectius d’emissions amb els que es van comprometre (3). Els autors de l'article estimen que el nivell del mar a la costa europea pujarà entre 34 i 76 cm fins a finals de segle si es moderen les emissions. Si no, l'augment pot estar entre 58 i 172 cm. L'augment més important es preveu al mar del Nord. Les costes de la península Ibèrica experimentarien, segons la zona, pujades menors.
Segons l'article de la CCMA, la relació cost-benefici de les inversions lligades a les infraestructures per limitar l'impacte de l'elevació del nivell del mar varia a diversos llocs, però les inversions no quedarien compensades pels danys evitats. Com hom podia imaginar, segons els autors d'aquest estudi els beneficis serien superiors als costos en àrees amb una densitat de població superior a 500 hab./km². En canvi, serien menors en llocs poc poblats o rurals.L'article és molt interessant i recomano la seva lectura. Personalment, ara com ara no crec en la viabilitat de cap de les solucions proposades, tenint en compte el seu cost brutal, el fet que l'impacte de l'elevació del nivell del mar no afecti per igual a tots els països de la Unió Europea i també la incapacitat d'aquests per engegar una política monetària expansiva pel seu finançament.
El cas és que aquest tipus d'accions s'estan plantejant molt seriosament a altres llocs. Com ja vam veure a un post publicat en aquest blog el passat mes de febrer (4), Nova York havia destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a la construcció d'infraestructures destinades a limitar l'impacte de l'elevació del nivell del mar, un pressupost de rebaixes en comparació amb el que s'havia estudiat en 2016, quan hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.
Probablement la solució que s'acabarà imposant és l'abandonament de les zones inundades pel mar. Aquesta és la hipòtesi sobre la qual estan treballant a Norfolk (USA) (5). Però el cost d'aquesta opció també podria ser brutal, car demana reubicar els milions de nord-americans que durant les darreres dècades s'han instal·lat a les zones litorals. I una gestió del retrocés que ha de tenir en compte un munt de forats legals, financers i polítics. Un veritable trencaclosques pel qual es trigarà dècades a trobar una solució i que a Norfolk estan començant a estudiar. Com diuen els experts de la Biden School of Public Policy and Administration of the University of Delaware: "La reubicació és tan difícil que cal començar a planificar-la amb molta antelació. Hem de començar a aprendre a fer això".
Qualsevol que sigui la resposta al problema de l'elevació del nivell del mar crec que valdria la pena no oblidar que la pregunta segueix sent la mateixa: Que estem disposats a fer per aturar el canvi climàtic? Car, com deia Ursula K. Le Guin (6): "There are no right answers to wrong questions". Tot i que potser seria millor citar a G.K. Chesterton (7): “It isn't that they can't see the solution. It is that they can't see the problem”.
Però també podria ser que, incapaços de prendre la més mínima decisió per canviar la nostra responsabilitat respecte al canvi climàtic i retornant a aquesta "normalitat" que hom ha trobat tant a faltar durant el període de confinament de la pandèmia, d'aquí uns anys puguem estar orgullosos de totes les emissions que hem llençat i seguim llençant a l'atmosfera per poder amortir els efectes de la reducció de l'activitat solar (8).
- Xavier Duran: Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa, CCMA, 05.05.2020
- Vousdoukas, M.I., Mentaschi, L., Hinkel, J. et al. Economic motivation for raising coastal flood defenses in Europe. Nat Commun 11, 2119 (2020). https://doi.org/10.1038/s41467-020-15665-3
- Oliver Milman: Sea levels set to keep rising for centuries even if emissions targets met, The Guardian, 06.11.2019
- Veure Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
- Jim Morrison: Climate Change Turns the Tide on Waterfront Living, The Washington Post, 13.04.2020
- Wikipedia: Ursula K. Le Guin [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Gilbert.K. Chesterton [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (5/5), publicat en aquest blog el 25.03.2016
No comments:
Post a Comment