 |
| Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch |
Lausanne està envoltada per boscos que arriben fins el cor de la vila. Uns boscos que, amb 41,32 km² ocupen gairebé el 40% de la seva superfície municipal, als que hem d'afegir les propietats de la vila més de 300 Ha repartides en territoris d'altres municipis de l'estat de Vaud
(1).
Més enllà de la seva funció ecològica i paisatgística, els boscos produeixen entre 15 i 20.000 m³ de fusta, comercialitzada per la vila: amb un 30% de la producció que acabarà destinada a la construcció i a la fabricació de mobles, gràcies a la promoció de l’ús de la fusta autòctona en totes les seves formes (2) i al label FSC (3) d'aquest producte. No he trobat dades, però als ingressos obtinguts per la comercialització de la fusta caldria afegir la quota part del biogàs, compost i adobs ecològics produïts amb els residus domèstics, forestals i dels jardins privats i públics de la vila per l'empresa Ecorecyclage / Holdigaz (4), que els recull a 70 municipis de l'estat de Vaud.
La gestió durable dels boscos municipals de Lausanne està alineada amb les directives de la gestió forestal de l'estat de Vaud (5), basades en el principi de multifuncionalitat, és a dir, tenint en compte les diferents funcions del bosc: per exemple, producció de fusta, protecció contra perills naturals, biodiversitat, etc.
Fa uns anys, els habitants de la ciutat que passejàvem pels boscos de la vila, ens vam sorprendre quan vam veure les clarianes que hi havia als boscos a causa de la tala d'alguns dels arbres enormes sota els quals havíem tingut el plaer de passejar durant tants anys.
Avui podem comprovar que aquelles clarianes s'han regenerat de manera natural per una profusió de tiges d'arbres joves que estan lluitant per ocupar aquell espai i, en la seva competència per fer-ho, acumulant molt més carboni del que acumulaven anualment aquells vells arbres que ja començaven a desenvolupar algunes malalties.
El principi de la multifuncionalitat també s'aplica als vells arbres coberts d’heura. Si fins ara hom considerava que l'heura ofegava els arbres, avui hom considera que l'heura extreu els nutrients del sòl i de la fotosíntesi i s’utilitza com a amagatall a l’hivern i les seves flors i fruits també com a aliment per a aus i abelles.
Quan els arbres cauen de manera natural, sovint a causa d'una tempesta, els forestals analitzen si tallar-lo en val la pena, car l'objectiu principal és la regeneració. I si el seu transport es fa amb màquines pesades, existeix el risc de fer perillar la vida dels arbrets que estan ja presents i no esperen sinó d'una clariana per a desenvolupar-se. A més, hom considera que deixar un arbre intacte, pot suposar un gran avantatge per a la biodiversitat. El tronc no toca a terra de manera homogènia. La part de l'arbre que toca a terra es descompondrà més ràpidament gràcies a la humitat del sòl. La resta del mateix tronc estarà sotmesa a diverses etapes de descomposició i, per tant, crearà hàbitats diferents. En particular, és molt important en el cas dels avets, car molts d'ells creixen en arbres en descomposició (6).
La fusta morta també és un important dipòsit d’aigua. La descomposició de la fusta afavoreix la humitat del sòl: molt important pels arbres veïns durant els períodes secs de l'estiu. Tot com deixar la fusta morta en una disposició perpendicular al pendent, a fi de retenir pedres i petites allaus proporcionant una protecció del sòl a l'erosió. També és important l'amuntegament de les branques que cauen per la poda natural dels arbres, car suposa un altre benefici per a la biodiversitat en esdevenir un amagatall pels petits mamífers i material de construcció pels nius dels ocells. També en aquest cas, la descomposició de les branques aportarà nutrients que alimentaran el sòl (cf. 6).
Una quarta part de les espècies que viuen als boscos necessiten fusta morta per a desenvolupar-se. A Suïssa en depenen més de 1.700 espècies d’escarabats i 2.700 de fongs superiors. La fusta morta és important pel desenvolupament de les molses, líquens, ocells, amfibis, rèptils, ratpenats, etc. Els boscos naturals són un paradís per a aquestes espècies. Per contra, els boscos talats beneficien d'altres, com ara les plantes vasculars. L’explotació forestal canvia el microclima d’un bosc. Les molses, per exemple, desapareixen si el terreny s’asseca.
Els boscos naturals tenen un sistema de reciclatge perfecte, són molt dinàmics, s’autoregeneren i presenten una gran resistència. A més, els cicles de carboni i nutrients funcionen perfectament. No només importa la quantitat de fusta morta, sinó la seva diversitat (cf. 6).
Més enllà de la seva funció ecològica i paisatgística, els boscos produeixen entre 15 i 20.000 m³ de fusta, comercialitzada per la vila: amb un 30% de la producció que acabarà destinada a la construcció i a la fabricació de mobles, gràcies a la promoció de l’ús de la fusta autòctona en totes les seves formes (2) i al label FSC (3) d'aquest producte. No he trobat dades, però als ingressos obtinguts per la comercialització de la fusta caldria afegir la quota part del biogàs, compost i adobs ecològics produïts amb els residus domèstics, forestals i dels jardins privats i públics de la vila per l'empresa Ecorecyclage / Holdigaz (4), que els recull a 70 municipis de l'estat de Vaud.
La gestió durable dels boscos municipals de Lausanne està alineada amb les directives de la gestió forestal de l'estat de Vaud (5), basades en el principi de multifuncionalitat, és a dir, tenint en compte les diferents funcions del bosc: per exemple, producció de fusta, protecció contra perills naturals, biodiversitat, etc.
Fa uns anys, els habitants de la ciutat que passejàvem pels boscos de la vila, ens vam sorprendre quan vam veure les clarianes que hi havia als boscos a causa de la tala d'alguns dels arbres enormes sota els quals havíem tingut el plaer de passejar durant tants anys.
 |
| Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch) |
 |
| Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch) |
Avui podem comprovar que aquelles clarianes s'han regenerat de manera natural per una profusió de tiges d'arbres joves que estan lluitant per ocupar aquell espai i, en la seva competència per fer-ho, acumulant molt més carboni del que acumulaven anualment aquells vells arbres que ja començaven a desenvolupar algunes malalties.
|
El principi de la multifuncionalitat també s'aplica als vells arbres coberts d’heura. Si fins ara hom considerava que l'heura ofegava els arbres, avui hom considera que l'heura extreu els nutrients del sòl i de la fotosíntesi i s’utilitza com a amagatall a l’hivern i les seves flors i fruits també com a aliment per a aus i abelles.
Quan els arbres cauen de manera natural, sovint a causa d'una tempesta, els forestals analitzen si tallar-lo en val la pena, car l'objectiu principal és la regeneració. I si el seu transport es fa amb màquines pesades, existeix el risc de fer perillar la vida dels arbrets que estan ja presents i no esperen sinó d'una clariana per a desenvolupar-se. A més, hom considera que deixar un arbre intacte, pot suposar un gran avantatge per a la biodiversitat. El tronc no toca a terra de manera homogènia. La part de l'arbre que toca a terra es descompondrà més ràpidament gràcies a la humitat del sòl. La resta del mateix tronc estarà sotmesa a diverses etapes de descomposició i, per tant, crearà hàbitats diferents. En particular, és molt important en el cas dels avets, car molts d'ells creixen en arbres en descomposició (6).
 |
| Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch |
La fusta morta també és un important dipòsit d’aigua. La descomposició de la fusta afavoreix la humitat del sòl: molt important pels arbres veïns durant els períodes secs de l'estiu. Tot com deixar la fusta morta en una disposició perpendicular al pendent, a fi de retenir pedres i petites allaus proporcionant una protecció del sòl a l'erosió. També és important l'amuntegament de les branques que cauen per la poda natural dels arbres, car suposa un altre benefici per a la biodiversitat en esdevenir un amagatall pels petits mamífers i material de construcció pels nius dels ocells. També en aquest cas, la descomposició de les branques aportarà nutrients que alimentaran el sòl (cf. 6).
 |
| Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch |
Una quarta part de les espècies que viuen als boscos necessiten fusta morta per a desenvolupar-se. A Suïssa en depenen més de 1.700 espècies d’escarabats i 2.700 de fongs superiors. La fusta morta és important pel desenvolupament de les molses, líquens, ocells, amfibis, rèptils, ratpenats, etc. Els boscos naturals són un paradís per a aquestes espècies. Per contra, els boscos talats beneficien d'altres, com ara les plantes vasculars. L’explotació forestal canvia el microclima d’un bosc. Les molses, per exemple, desapareixen si el terreny s’asseca.
Els boscos naturals tenen un sistema de reciclatge perfecte, són molt dinàmics, s’autoregeneren i presenten una gran resistència. A més, els cicles de carboni i nutrients funcionen perfectament. No només importa la quantitat de fusta morta, sinó la seva diversitat (cf. 6).
- Ville de Lausanne: Les forêts lausannoises || Autres forêts urbaines
- Ville de Lausanne: Le Service des Forêts de La Ville de Lausanne, Service des fôrets, domaines et vignobles.
- Forest Stewardship Council (FSC): Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Ecorecyclage: Compost et biogaz à grande échelle || Holdigaz: Home page
- Etat de Vaud: Gestion de la forêt
- Thibault Lachat et al.: Bois mort en forêt. Formation, importance et conservation, Institut fédéral de recherches WSL, ISSN 1012-6554, 2e édition révisée, n°52, Mai 2019 || Laisser du bois mort en forêt préserve certaines espèces et limite les coûts, Agri, Hebdomadaire Professionnel Agricole de la Suisse Romande, 29.01.2021
No comments:
Post a Comment