dos milions d’anys plovent?

PBS Eons - That Time It Rained for Two Million Years, YouTube, 22.05.2018

Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció : Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta Selecciona l'opció "Subtítols" Selecciona la llengua que se't proposi com opció Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica" Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.

@daveguasch

Als darrers articles que vaig publicar de la sèrie: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?, en particular, a un article que vaig publicar el 08.06.2021 (1) defensava una idea que, pels comentaris que he anat rebent, he realitzat que ha provocat una certa controvèrsia:

Sabem que la hidrosfera cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre. I sabem que, gràcies a la temperatura, es produeix un procés d'evaporació que transforma l'aigua en un vapor que acabarà per transformar-se en pluja.

Sabem que un clima humit i càlid afavoreix el creixement de la vegetació, i que aquesta acumula l'aigua al sòl i el protegeix dels efectes de la seva exposició a la insolació. Sabem que la vegetació acumula en els seus teixits el carboni del CO₂ present a l'atmosfera i que, en condicions naturals, bona part d'aquest s'acaba acumulant al sòl.

Admetem que el canvi climàtic modificarà en el futur la circulació atmosfèrica i oceànica. I que regions del planeta que actualment estan cobertes per la vegetació podrien convertir-se en estepes o deserts. Com ja hem vist anteriorment, el contrari també s'ha produït en el passat: el Sàhara no és un petit desert, ni els llacs que s'hi van crear molt més grans que els de l'Europa actual (2).

Però, si prenc el planeta en la seva globalitat, el que mai no podré comprendre és la insistència dels catastrofistes en associar l'augment de les temperatures amb la desertificació global del planeta.

Com pots veure al vídeo amb què he obert aquest article, va haver-hi un període a l'inici del Triàsic Superior que il·lustra d'una manera un xic bèstia aquesta idea. M'estic referint a un període conegut com a Carnian (3) i, dins d'aquest, el conegut com a Carnian Pluvial Event (4), el període que va veure l'explosió del poblament dels dinosaures al nostre planeta.

Xiugen Fu et al.: A possible link between the Carnian Pluvial Event, global carbon-cycle perturbation, and volcanism: New data from the Qinghai-Tibet Plateau, Global and Planetary Change, Vol 194, 2020, 103300, ISSN 0921-8181

Com estem parlant de ciència, l'eventualitat de noves descobertes podrien canviar les hipòtesis actuals. Ara per ara, aquestes estan basades en la identificació d'un canvi climàtic que va interrompre el clima àrid del Triàsic tardà per unes condicions marcadament més humides que coneixem amb el nom anglès de Carnian Pluvial Event (cf. 4). Un període que, entre moltes altres coses, es caracteritza per:

• El desenvolupament de paleosols típics d'un clima tropical humit amb un pressupost hídric positiu durant tot l'any.
• Una vegetació més adaptada a un clima humit. La presència generalitzada de l’ambre.
• Un espectacular augment de l'erosió: la meteorització i l'escorriment continental.
• Els canvis en la salinitat de l'aigua de mar

Aquests indicadors s'explicarien per una injecció massiva de CO₂ en el sistema atmosfera-oceà al principi del Carnian Pluvial Event (cf 4). Un període cronològicament molt proper al dels basalts d'origen volcànic identificats a la gran província ígnia de Wrangellia (5), on es trobaria l'origen de les erupcions que van alliberar quantitats enormes de CO₂ i SO₂.

Probablement condicionats pels dibuixos animats dels The Flintstones (Els Picapedra), i els seus guionistes probablement condicionats pel clima actual dels indrets on abunden els fòssils de dinosaures, tenim tendència a pensar en aquestes bèsties passejant-se per paisatges extremament àrids amb volcans actius per tot arreu.

Ens passa el mateix amb els Mamuts, als quals imaginem passejant-se amb indolència en paisatges desolats coberts pel glaç i la neu.

Ara bé, si rumiem uns minuts en la talla d'aquells animals i en les grans quantitats de vegetació que necessitaven per alimentar-se diàriament, arribarem ràpidament a la conclusió que la ficció cinematogràfica té ben poca cosa a veure amb els paisatges en els quals evolucionaven aquells animals.

El cas és que la injecció massiva de CO₂ provocada per les erupcions volcàniques de Wrangellia (cf. 5) va provocar un escalfament global que hom estima actualment d'entre de 3 a 4°C. Aquest escalfament va provocar l'evaporació d'enormes masses d'aigua. Aquestes van donar lloc a un règim de precipitacions que, afegit a una atmosfera carregada de CO₂, va provocar l'extinció de les espècies vegetals adaptades a un clima àrid i el seu reemplaçament per una explosió d'espècies més adaptades al nou clima que va caracteritzar el Carnian Pluvial Event (cf. 4).

Vers la fi d'aquest període, hom observa una explosió del nombre de dinosaures, molt rars abans d'aquest episodi climàtic.

Arribats a aquest punt, val la pena acabar l'article amb la resposta a la pregunta amb la qual el presentava. Segurament a causa de fenòmens lligats a la circulació atmosfèrica i altres, el clima humit del Carnian Pluvial Event (cf. 4) va estar interromput periòdicament per períodes àrids. No va ploure doncs durant dos milions d'anys sense interrupció. Però, déu-n’hi-do el que va ploure!

---

1. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (9), publicat en aquest blog el 08.06.2021
2. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021
3. Wikipedia: Carnian [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Carnian Pluvial Event [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Wrangellian eruptions [en] [fr] [es] [ca]