 |
| Source: Gavin Spencer, Free Images |
Amb l'objectiu d'explicar per què la comparació de les temperatures actuals amb les d'un anomenat període preindustrial no em semblava una bona idea, el passat mes de maig vaig publicar un article (1) on presentava un període que és conegut en anglès amb el nom de Little Ice Age (cat. petita edat de gel) (2). Uns dies més tard publicava un altre article (3) on et parlava d'un altre període fred que el va precedir, i que és conegut en anglès amb el nom de Late Antique Little Ice Age (4).
Si el primer dels articles tenia com a objectiu explicar quins són els dubtes que existeixen sobre les visions apocalíptiques que associen l'impacte de l'acció humana i la fusió de les glaceres, un article publicat fa uns dies tenia com a objectiu donar una resposta a la relació causa - efecte que lligaria l'augment de les temperatures amb la desertificació, prenent com a exemple el cas del Sàhara fa uns 8.000 anys (5).
La idea de base que intentaven vehicular aquests articles era explicar quina és la meva interpretació personal sobre un discurs que ens presenta el canvi climàtic que estem vivint com quelcom d'extraordinari i sota l'exclusiva responsabilitat de l'activitat humana.
Pel que fa als períodes coneguts en anglès amb els noms de Late Antique Little Ice Age i Little Ice Age et proposava fer un viatge en el temps per veure alguns dels canvis climàtics que s'havien produït des de l'alta edat mitjana fins a l'actualitat. A l'article dedicat al període en què el desert del Sàhara estava cobert per la vegetació, et proposava fer un viatge més llarg en el temps (entre 9000 i 5000 anys abans d'avui) vers un període conegut en anglès amb el nom d'Holocene climatic optimum (6).
Holocene climatic optimum
Si vols veure com s'ha elaborat el gràfic que pots veure a continuació et proposo que punxis aquest enllaç si el vols veure amb les seves dimensions originals. Més enllà del seu detall, pots veure com les similituds de la corba entre el període de canvi climàtic actual i la de l'Òptim climàtic de l'Holocè són remarcables. Tan remarcables que potser paga la pena utilitzar el traductor de Google per llegir als articles que Wikipedia dedica a aquest període en diferents llengües (cf. 6) quines van ser les seves causes i quins els seus efectes.
En qualsevol cas, l'actual discurs apocalíptic ens anuncia un augment de les temperatures com mai s'havia vist abans, prenent com a període de referència el període preindustrial, pel que fa als estudis menys seriosos, i tot el període de l'Holocè, pel que fa als estudis més seriosos. Un augment de les temperatures que, si no fem res, acabaria per desertificar tot el planeta.
Si encara tens temps de seguir amb mi, et voldria proposar pujar a la nau d'aquest article i deixar enrere el període del Neolític, que va coincidir amb l'Òptim climàtic de l'Holocè, i anar junts a visitar una època en la qual Europa estava poblada pels Neandertals: un període interglacial conegut en anglès amb el nom d'Eemian (7), que va començar fa uns 130.000 anys, al final del penúltim període glacial, i va acabar fa uns 115.000 anys al començament del darrer període glacial.
Interglacial Eemian
Aquest període es caracteritza per haver tingut un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, tot i que en algunes zones concretes del planeta les temperatures eren una mica més fresques. Un període interglacial a cavall entre la glaciació de Riss i la glaciació de Würm, fet pel qual també es coneix aquest període amb el nom de l'Interglacial Riss-Würm.
Com pel període de l'Òptim climàtic de l'Holocè, hi ha un consens per lligar aquest període a un canvi en la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, així com un canvi de la seva òrbita (cf. 5).
Tot i que les seves temperatures eren més baixes que les estimades pel Miocè o el Pliocè, hi ha un cert consens per afirmar que el clima de l'interglacial Eemià era més càlid que el de l’actual Holocè, amb unes temperatures a l'Àrtic durant els mesos d’estiu que serien aproximadament entre 2 i 4 °C més altes que les actuals.
Si prenem com a referència el gràfic de temperatures que pots trobar al damunt, veuràs que aquestes serien molt properes a les de les estimacions més catastròfiques per l'any 2050.
Malgrat els anuncis d'un inexorable procés de desertificació del planeta si mai arribéssim a unes temperatures similars, durant el període de l'interglacial Eemià una primera estimació va establir que el nivell del mar hauria pujat de 4 a 6 m per sobre del nivell actual: més tard aquestes estimacions es va elevar a entre 6 a 9 m. Els boscos s'estenien per zones cobertes avui per la tundra al nord de Noruega, molt més enllà del cercle polar àrtic. Hom podia trobar avellaners i roures al nord del golf de Bòtnia, a Finlàndia. Els hipopòtams es van distribuir al nord fins als rius Rin i Tàmesi.
Tot va canviar quan el planeta es va dirigir altre cop vers un nou període glacial entre el 116.000 aC i el 112.000 aC: les temperatures van baixar i, per consegüent, la també la humitat, la vegetació va desaparèixer i una gruixuda capa de pols va cobrir Europa Central.
Conclusions
Admetem, i ja és molt admetre, que les emissions de gasos com el CO₂ i el metà són els únics factors que expliquen l'efecte hivernacle que està fent pujant les temperatures de manera anàloga a com ho van fer les modificacions de l'eix de rotació de la Terra durant l'Òptim climàtic de l'Holocè i l'Interglacial Eemià.
Mirem d'oblidar que el Sol va entrar en el seu 25è cicle d'onze anys en desembre del 2019 (8) i que, malgrat les notícies alarmistes publicades per la premsa sensacionalista, en tot cas a l'ESA no tenen una idea molt precisa de quin serà el seu impacte (9).
I ara recordem tot el que ens van ensenyar a l'escola. Sabem que la hidrosfera cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre. Sabem que, en estat líquid i gràcies a la temperatura, es produeix un procés d'evaporació que transforma l'aigua en un vapor que acabarà per transformar-se en pluja.
Sabem que un clima càlid i humit afavoreix el creixement de la vegetació, i que aquesta acumula l'aigua al sòl i el protegeix dels efectes de la seva exposició a la insolació. Sabem que la vegetació acumula en els seus teixits el carboni del CO₂ present a l'atmosfera, i que bona part d'aquest acabarà acumulant-se al sòl ...
Admetem que el canvi climàtic modificarà en el futur la circulació atmosfèrica i oceànica, i que regions del planeta que abans estaven cobertes per la vegetació puguin convertir-se en estepes o deserts. Com ja hem vist anteriorment, el contrari també s'ha produït en el passat: i el Sàhara no és un petit desert, ni els llacs que s'hi van crear res que sigui comparable a l'Europa actual. Però, si prenc el planeta en la seva globalitat, el que mai no podré comprendre és la insistència dels catastrofistes en associar l'augment de les temperatures amb la desertificació global del planeta.
Breu epíleg
Estic defensant doncs la idea de seguir cremant combustibles fòssils o seguir amb la desforestació i l'ocupació de terrenys naturals o de cultiu per dedicar-los a la seva especulació residencial, industrial, etc.? La resposta és un no rotund. Estic dient que, malgrat l'augment de les temperatures, no hi ha zones del món que estan vivint severs períodes de sequera? La resposta és un no rotund, acompanyat d'una crida a no confondre els episodis climàtics amb el clima i a no seleccionar entre aquells els més mediàtics per donar suport a certes tesis.
Però siguem honestos, el clima és quelcom que no ha deixat de canviar d'ençà que el nostre planeta té una atmosfera. Aquests canvis van començar molt abans de l'arribada de l'espècie humana i, si avui vivim on vivim, és gràcies a aquests canvis.
Si el primer dels articles tenia com a objectiu explicar quins són els dubtes que existeixen sobre les visions apocalíptiques que associen l'impacte de l'acció humana i la fusió de les glaceres, un article publicat fa uns dies tenia com a objectiu donar una resposta a la relació causa - efecte que lligaria l'augment de les temperatures amb la desertificació, prenent com a exemple el cas del Sàhara fa uns 8.000 anys (5).
La idea de base que intentaven vehicular aquests articles era explicar quina és la meva interpretació personal sobre un discurs que ens presenta el canvi climàtic que estem vivint com quelcom d'extraordinari i sota l'exclusiva responsabilitat de l'activitat humana.
Pel que fa als períodes coneguts en anglès amb els noms de Late Antique Little Ice Age i Little Ice Age et proposava fer un viatge en el temps per veure alguns dels canvis climàtics que s'havien produït des de l'alta edat mitjana fins a l'actualitat. A l'article dedicat al període en què el desert del Sàhara estava cobert per la vegetació, et proposava fer un viatge més llarg en el temps (entre 9000 i 5000 anys abans d'avui) vers un període conegut en anglès amb el nom d'Holocene climatic optimum (6).
Holocene climatic optimum
Si vols veure com s'ha elaborat el gràfic que pots veure a continuació et proposo que punxis aquest enllaç si el vols veure amb les seves dimensions originals. Més enllà del seu detall, pots veure com les similituds de la corba entre el període de canvi climàtic actual i la de l'Òptim climàtic de l'Holocè són remarcables. Tan remarcables que potser paga la pena utilitzar el traductor de Google per llegir als articles que Wikipedia dedica a aquest període en diferents llengües (cf. 6) quines van ser les seves causes i quins els seus efectes.
 |
| Wikipedia: Holocene Temperature Variations - CC BY-SA 3.0, Link |
En qualsevol cas, l'actual discurs apocalíptic ens anuncia un augment de les temperatures com mai s'havia vist abans, prenent com a període de referència el període preindustrial, pel que fa als estudis menys seriosos, i tot el període de l'Holocè, pel que fa als estudis més seriosos. Un augment de les temperatures que, si no fem res, acabaria per desertificar tot el planeta.
Si encara tens temps de seguir amb mi, et voldria proposar pujar a la nau d'aquest article i deixar enrere el període del Neolític, que va coincidir amb l'Òptim climàtic de l'Holocè, i anar junts a visitar una època en la qual Europa estava poblada pels Neandertals: un període interglacial conegut en anglès amb el nom d'Eemian (7), que va començar fa uns 130.000 anys, al final del penúltim període glacial, i va acabar fa uns 115.000 anys al començament del darrer període glacial.
Interglacial Eemian
Aquest període es caracteritza per haver tingut un clima més càlid i humit que el que coneixem en l'actualitat, tot i que en algunes zones concretes del planeta les temperatures eren una mica més fresques. Un període interglacial a cavall entre la glaciació de Riss i la glaciació de Würm, fet pel qual també es coneix aquest període amb el nom de l'Interglacial Riss-Würm.
Com pel període de l'Òptim climàtic de l'Holocè, hi ha un consens per lligar aquest període a un canvi en la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, així com un canvi de la seva òrbita (cf. 5).
 |
| Wikipedia: Global average temperature estimates for the last 540 My, By Glen Fergus CC BY-SA 3.0 (Imatge completa del gràfic i detalls de la seva creació en aquest enllaç) |
Tot i que les seves temperatures eren més baixes que les estimades pel Miocè o el Pliocè, hi ha un cert consens per afirmar que el clima de l'interglacial Eemià era més càlid que el de l’actual Holocè, amb unes temperatures a l'Àrtic durant els mesos d’estiu que serien aproximadament entre 2 i 4 °C més altes que les actuals.
Si prenem com a referència el gràfic de temperatures que pots trobar al damunt, veuràs que aquestes serien molt properes a les de les estimacions més catastròfiques per l'any 2050.
Malgrat els anuncis d'un inexorable procés de desertificació del planeta si mai arribéssim a unes temperatures similars, durant el període de l'interglacial Eemià una primera estimació va establir que el nivell del mar hauria pujat de 4 a 6 m per sobre del nivell actual: més tard aquestes estimacions es va elevar a entre 6 a 9 m. Els boscos s'estenien per zones cobertes avui per la tundra al nord de Noruega, molt més enllà del cercle polar àrtic. Hom podia trobar avellaners i roures al nord del golf de Bòtnia, a Finlàndia. Els hipopòtams es van distribuir al nord fins als rius Rin i Tàmesi.
Tot va canviar quan el planeta es va dirigir altre cop vers un nou període glacial entre el 116.000 aC i el 112.000 aC: les temperatures van baixar i, per consegüent, la també la humitat, la vegetació va desaparèixer i una gruixuda capa de pols va cobrir Europa Central.
Conclusions
Admetem, i ja és molt admetre, que les emissions de gasos com el CO₂ i el metà són els únics factors que expliquen l'efecte hivernacle que està fent pujant les temperatures de manera anàloga a com ho van fer les modificacions de l'eix de rotació de la Terra durant l'Òptim climàtic de l'Holocè i l'Interglacial Eemià.
Mirem d'oblidar que el Sol va entrar en el seu 25è cicle d'onze anys en desembre del 2019 (8) i que, malgrat les notícies alarmistes publicades per la premsa sensacionalista, en tot cas a l'ESA no tenen una idea molt precisa de quin serà el seu impacte (9).
Tot i que hi ha un consens en el fet que el cicle 25è serà semblant a l'anterior, aquesta predicció presenta un major nivell d'incertesa que en altres casos, ja que aquest cicle arriba després d'un declivi general en el pic d'activitat solar. Arribats a aquest punt, el següent cicle solar podria continuar amb la tendència descendent cap a cicles amb activitat menor a la mitjana, o bé podria marcar el començament d'una sèrie de cicles més actius.Admetem que les temperatures seguiran pujant i que les glaceres seguiran fonent.
I ara recordem tot el que ens van ensenyar a l'escola. Sabem que la hidrosfera cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre. Sabem que, en estat líquid i gràcies a la temperatura, es produeix un procés d'evaporació que transforma l'aigua en un vapor que acabarà per transformar-se en pluja.
Sabem que un clima càlid i humit afavoreix el creixement de la vegetació, i que aquesta acumula l'aigua al sòl i el protegeix dels efectes de la seva exposició a la insolació. Sabem que la vegetació acumula en els seus teixits el carboni del CO₂ present a l'atmosfera, i que bona part d'aquest acabarà acumulant-se al sòl ...
Admetem que el canvi climàtic modificarà en el futur la circulació atmosfèrica i oceànica, i que regions del planeta que abans estaven cobertes per la vegetació puguin convertir-se en estepes o deserts. Com ja hem vist anteriorment, el contrari també s'ha produït en el passat: i el Sàhara no és un petit desert, ni els llacs que s'hi van crear res que sigui comparable a l'Europa actual. Però, si prenc el planeta en la seva globalitat, el que mai no podré comprendre és la insistència dels catastrofistes en associar l'augment de les temperatures amb la desertificació global del planeta.
Breu epíleg
Estic defensant doncs la idea de seguir cremant combustibles fòssils o seguir amb la desforestació i l'ocupació de terrenys naturals o de cultiu per dedicar-los a la seva especulació residencial, industrial, etc.? La resposta és un no rotund. Estic dient que, malgrat l'augment de les temperatures, no hi ha zones del món que estan vivint severs períodes de sequera? La resposta és un no rotund, acompanyat d'una crida a no confondre els episodis climàtics amb el clima i a no seleccionar entre aquells els més mediàtics per donar suport a certes tesis.
Però siguem honestos, el clima és quelcom que no ha deixat de canviar d'ençà que el nostre planeta té una atmosfera. Aquests canvis van començar molt abans de l'arribada de l'espècie humana i, si avui vivim on vivim, és gràcies a aquests canvis.
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
- Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat el 06.06.2021
- Wikipedia Holocene climatic optimum [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Eemian [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Solar cycle [en] [fr] [es] [ca]
- 25º ciclo de actividad solar: el Sol despierta. European Space Agency (Spain), 30.10.2020
No comments:
Post a Comment