| Sting - Russians, YouTube |
Vaig començar la setmana publicant un post (1) amb una cançó que feia referència a la Guerra Freda, la tensió de la Crisi dels euromíssils i una hipotètica situació delirant que podria haver desencadenat una III Guerra Mundial. La realitat va demostrar que aquell tema no tenia res de ficció i que, si no hagués estat pel sentit comú d'un home: Stanislav Petrov (2), la III Guerra Mundial s'hauria fet realitat i, amb tota probabilitat, jo no hauria sobreviscut per poder escriure aquest post.
En aquell post presentava un període que descrivia perfectament una doctrina militar que portava per nom: MAD (3), abreviació de Mutual Assured Destruction i, per extensió, també feia al·lusió a la bogeria que representaria que qualsevol dels dos grans blocs desencadenés una agressió que probablement acabaria amb bona part de la vida, si més no, a l'hemisferi nord.
Avui creiem que estem vivim a un altre període que interpretem com a molt més innovador, però que, almenys pel que fa a la política, està dirigit per una colla d'ineptes, incapaços de fer res d'altre que reproduir velles fórmules del passat.
Probablement creus que estic exagerant. Si és així, et proposo que llegeixis un article que Juan Maria Bandrés (4) va publicar en febrer del 1983: 1983, el año de los euromisiles (5). Et passo uns paràgrafs que crec que confirmen el que acabo de dir:
Avui he obert el post amb un tema que Sting va publicar en 1984: Russians (actualment amb gairebé 30 milions de visites). Com el tema original no està subtitulat, pots trobar els subtítols en anglès i francès punxant aquest enllaç. Sobre la història del tema et proposo visitar Wikipedia (6):
En aquell post presentava un període que descrivia perfectament una doctrina militar que portava per nom: MAD (3), abreviació de Mutual Assured Destruction i, per extensió, també feia al·lusió a la bogeria que representaria que qualsevol dels dos grans blocs desencadenés una agressió que probablement acabaria amb bona part de la vida, si més no, a l'hemisferi nord.
Avui creiem que estem vivim a un altre període que interpretem com a molt més innovador, però que, almenys pel que fa a la política, està dirigit per una colla d'ineptes, incapaços de fer res d'altre que reproduir velles fórmules del passat.
Probablement creus que estic exagerant. Si és així, et proposo que llegeixis un article que Juan Maria Bandrés (4) va publicar en febrer del 1983: 1983, el año de los euromisiles (5). Et passo uns paràgrafs que crec que confirmen el que acabo de dir:
Cada día resulta más evidente que uno de los principales componentes que integra la decisión atlántica resulta ser la preponderancia de los enfoques militaristas de los problemas mundiales, un enfoque que encuentra en el reaganismo el marco político ideal.Gràcies al paper dels medis, els més joves ho ignoren tot d'un període que no van viure. I pel que fa als més vells ..., tots sabem que amb prou feina som capaços de recordar res que hagi passat fa més de (fica aquí la xifra que més et representi) anys.
Todo incremento de los gastos militares en los países de la Alianza constituye per se una vía de refuerzo de la propia Alianza (...) Todo conservadurismo político tiene en el militarismo un componente necesario e imprescindible (...) Todo lo que signifique alimentar el imponente complejo industrial-militar americano siempre ha sido una buena razón para los estrategas del Pentágono.
En el orden de la confrontación con el Pacto de Varsovia, sigue en vigor la vieja doctrina americana, conservadora, que confia en la posibilidad de llevar a la URSS a la mesa de negociaciones en actitud claudicante ante la imposibilidad de competir con EE UU en la costosa carrera nuclear, bajo la amenaza de crearse un frente interior de descontentos sociales aún más peligrosos para la seguridad del sistema soviético.
Avui he obert el post amb un tema que Sting va publicar en 1984: Russians (actualment amb gairebé 30 milions de visites). Com el tema original no està subtitulat, pots trobar els subtítols en anglès i francès punxant aquest enllaç. Sobre la història del tema et proposo visitar Wikipedia (6):
L'any 2010, durant el concert Live in Berlin, Sting va explicar quina havia estat la seva font d'inspiració: "Tenia un amic a la Universitat de Columbia que va reeixir a captar el senyal de satèl·lit de la televisió soviètica. A l'hora en què podíem veure-la, només emetien espectacles infantils, la versió soviètica del “Sesame Street” (esp. Barrio Sésamo). Em va sorprendre tot l'amor que s'havia invertit en aquests programes. Eren els nostres enemics, però estava molt clar que estimaven els seus fills com nosaltres estimàvem els nostres".La lletra del tema reflecteix una visió europea occidental de la Guerra Freda, però està carregada d'una visió humanista i, per extensió, pacifista. Pots comparar la versió original amb la d'aquest vídeo i la descripció que l'acompanya a YouTube.
| Sting - Russians (2022) Ukraine Version, YouTube |
- Veure So, our present is to come back to the 80s ?, publicat en aquest blog el 08.05.2022
- Wikipedia: Stanislav Petrov [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: MAD [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Juan María Bandrés [en] [fr] [es] [ca]
- Juan Maria Bandrés: 1983, el año de los euromisiles, El País, 12.02.1983
- Wikipedia: Russians [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment