 |  |
Recordes un film que va sortir fa poc més de 30 anys i que s'anomenava WarGames (1983)? He pensat en ell mentre llegia dos articles molt interessants sobre l'actualitat del seu argument. El primer, publicat a TechRepublic a principis de mes: Inside the secret digital arms race: Facing the threat of a global cyberwar. El segon, publicat a Zone Militaire el dijous de la setmana passada: Pour les responsables américains de la défense, le risque de cyberattaque est la première des menaces.
Faig part d'aquells que vam viure, quan érem joves, el període de la Guerra Freda, la Crisi dels Míssils Cruise en resposta al desplegament dels SS-20 a les fronteres d'Alemanya (una possible explicació del que està veritablement avui en joc a Ucraïna) . L'època de l'Operació Farewell, de la que vaig parlar el passat mes de Gener i de la Iniciativa de Defensa Estratègica de Ronald Reagan (també coneguda amb el nom de Star Wars) que van acabar amb les dictadures comunistes i, ja de pas, amb el sistema del Welfare State als països occidentals.
En una època en que la informatització no anava poc més enllà que les centrals nuclears, la cursa a l'espai i la guerra nuclear, l'administració Reagan invertia 5,5 miliards de US$ per any en ciberguerra. Poca cosa en comparació amb els 130 miliards de US$ per any que va invertir l'administració de George W. Bush en la seva creuada contra el terrorisme. Xifra que l'administració de Barack Obama ha tornat a portar a uns "raonables" 5,5 miliards de US$ en recerca i desenvolupament.
Sembla haver un consens en situar la primera ciber-batalla a Estònia, l'any 2007 quan, com a conseqüència del desplaçament d'una estàtua de l'època soviètica, aquest país, altament informatitzat, va patir un atac des de l'exterior que el va deixar paralitzat en els dominis de la banca, les comunicacions i els serveis elèctrics en general: en resum, tot va deixar de funcionar.
Però jo m'atreviria a situar l'estiu del 2010 com la data de la primera confrontació veritablement seriosa en el terreny de la ciber-guerra. Va ser en aquest moment que un virus informàtic: Stuxnet, va aturar en sec el programa nuclear iranià, sense que fos necessari cap atac aeri ni la pèrdua d'una sola baixa en combat. I tinc el sentiment que, d'altres atacs que el podrien haver seguit, podrien explicar l'actitud conciliadora de la que va fer gala el poder iranià amb occident pocs mesos després. Però segur que estic equivocat, car no és més que una suposició sense fonament.
Faig part d'aquells que vam viure, quan érem joves, el període de la Guerra Freda, la Crisi dels Míssils Cruise en resposta al desplegament dels SS-20 a les fronteres d'Alemanya (una possible explicació del que està veritablement avui en joc a Ucraïna) . L'època de l'Operació Farewell, de la que vaig parlar el passat mes de Gener i de la Iniciativa de Defensa Estratègica de Ronald Reagan (també coneguda amb el nom de Star Wars) que van acabar amb les dictadures comunistes i, ja de pas, amb el sistema del Welfare State als països occidentals.
En una època en que la informatització no anava poc més enllà que les centrals nuclears, la cursa a l'espai i la guerra nuclear, l'administració Reagan invertia 5,5 miliards de US$ per any en ciberguerra. Poca cosa en comparació amb els 130 miliards de US$ per any que va invertir l'administració de George W. Bush en la seva creuada contra el terrorisme. Xifra que l'administració de Barack Obama ha tornat a portar a uns "raonables" 5,5 miliards de US$ en recerca i desenvolupament.
Sembla haver un consens en situar la primera ciber-batalla a Estònia, l'any 2007 quan, com a conseqüència del desplaçament d'una estàtua de l'època soviètica, aquest país, altament informatitzat, va patir un atac des de l'exterior que el va deixar paralitzat en els dominis de la banca, les comunicacions i els serveis elèctrics en general: en resum, tot va deixar de funcionar.
Però jo m'atreviria a situar l'estiu del 2010 com la data de la primera confrontació veritablement seriosa en el terreny de la ciber-guerra. Va ser en aquest moment que un virus informàtic: Stuxnet, va aturar en sec el programa nuclear iranià, sense que fos necessari cap atac aeri ni la pèrdua d'una sola baixa en combat. I tinc el sentiment que, d'altres atacs que el podrien haver seguit, podrien explicar l'actitud conciliadora de la que va fer gala el poder iranià amb occident pocs mesos després. Però segur que estic equivocat, car no és més que una suposició sense fonament.
No comments:
Post a Comment