Sunday, January 21, 2024

oppenheimer (2023)

Universal Spain - Oppenheimer Tráiler Español (2023), YouTube, 19.12.2022


A finals de 1977, l'URSS va començar el desplegament de míssils SS-20 a la Rússia europea. Des d'una perspectiva soviètica, es tractava just de reemplaçar els obsolets sistemes SS-4 i SS-5 per uns nous sistemes SS-20 que podrien respondre a l'amenaça dels moderns míssils americans desplegats a Europa per l'OTAN. Va ser una oportunitat daurada per a dos psicòpates perillosos: Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que van aprofitar el desplegament dels míssils soviètics per desencadenar una crisi que va durar deu anys (1).

Deu anys d'amenaces de guerra nuclear a Europa, amb una premsa occidental encarregada de minimitzar el risc, donant-nos consignes demencials per fer front a un atac nuclear, com ara embolicar-nos amb llençols blancs o tenir prou pastilles de iode a casa per prendre-les immediatament després d'un atac. 

Deu anys d'una despesa militar que va enfonsar econòmicament a l'antiga Unió Soviètica, però que també va deixar a l'economia americana amb un deute que mai ha estat capaç d'eixugar. Pel que fa al Regne Unit, just dir que, el 2023, hom va descobrir que estaven reparant amb super glue els caragols que s'havien trencat a la cambra dels reactors dels submarins nuclears del programa Trident (2)  (3).

Hom ha fet el necessari per fer-nos oblidar les imatges dels durs enfrontaments amb la policia en les manifestacions dels moviments pacifistes europeus: però les recordarem més endavant en aquest blog. 

Hem hagut de reviure aquella vella angoixa amb la Guerra d'Ucraïna, tot escoltant com els nous psicòpates frivolitzen amb l'amenaça d'una guerra nuclear a Europa.
Fa pocs dies, la premsa de dretes es va fer ressò de les declaracions del ministre de defensa suec, advertint al poble suec que hauria d'estar preparat per un conflicte armat amb Rússia. 
La bogeria militarista dels països del Bàltic arribava així a un país que havia sigut neutral fins a la seva demanda per entrar a l'OTAN.

Tot aquell terror va començar amb el Manhattan Project al Los Alamos Laboratory amb la primera bomba nuclear. Un projecte dirigit per J. Robert Oppenheimer (4).

Tots hem llegit un munt de coses sobre l'horror i el nombre de morts que van provocar les bombes atòmiques que els americans van llençar a Hiroshima i Nagasaki l'agost del 1945. 

Però gairebé res sobre els morts que va provocar l'atac dels bombarders B29 el 9 de març de 1945 a Tòquio. Un atac que va incendiar Tòquio amb les bombes de napalm M69, provocant entre 80.000 i 200.000 morts i un nombre semblant de ferits (5). Gairebé tothom ha llegit i vist moltes coses sobre els bombardejos de Londres, molt menys sobre els 43.0000 civils que van morir i les 139.000 persones que van quedar ferides. I molt poca gent sap gairebé res sobre els bombardejos amb bombes explosives i incendiàries que van caure sobre Hamburg i Dresden, provocant la mort d'almenys 46.000 i 25.000 civils respectivament (6).

No conec quin era l'estrès que es vivia al si del Manhattan Project, però crec que puc viure'l en primera persona imaginant la sola possibilitat que els nazis arribessin a fabricar la bomba atòmica abans que els nord-americans. 

Tampoc em costa res imaginar el sentiment de culpabilitat que molts dels membres del projecte van experimentar quan van assabentar-se de les morts que havia provocat l'enginy que havien fabricat. 

Tinc com el sentiment que Christopher Nolan (5) va escollir la figura d'Oppenheimer per a construir un personatge i un relat dramàtic que li permetés construir el que per a molts és un bon film: un film que ja ha guanyat cinc Globus d'Or

Però en el món de l'espectacle, el perill és que una gran massa d'espectadors no arriba a dissociar el que no deixa de ser una ficció literària del que és la història, ni tampoc a dissociar l'actor del personatge real que aquest interpreta.

És per això que m'ha semblat interessant compartir amb tu tres velles entrevistes a Oppenheimer on descobriràs un personatge que no té gaire cosa a veure amb el que ens presenta el film de Christopher Nolan.

Et proposo que comencem amb una entrevista realitzada per la TV francesa el 05.06.1958: Trente minutes avec Robert Oppenheimer.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua francesa seleccionant la teva llengua de preferència.
INA Histoire - Entretien avec Oppenheimer, le père de la bombe atomique (1958), YouTube, 19.07.2023

Et proposo continuar amb el vídeo de l'entrevista realitzada per Pierre Desgraupes el 4 de maig del 1962 a un magazín de la TV francesa: Cinq colonnes à la une (8).

I acabar amb una entrevista de la televisió suïssa, realitzada després de la seva intervenció a les XIX Reunions Internacionals de Ginebra del 2 de setembre de 1964, on J. Robert Oppenheimer va pronunciar la conferència "L'intime et le commun" a la sessió "Comment vivre demain?"

Les archives de la RTS - Robert Oppenheimer: La science et le bon sens (1964), YouTube, 18.02.2017

Potser trobaràs en l'Oppenheimer d'aquestes entrevistes una modèstia, una educació, un humor i una erudició que contrasten amb el dibuix del personatge que ha presentat Christopher Nolan al seu film.


  1. Joshua Woodyatt: War Scares and (Nearly) the End of the World: The Euromissiles Crisis of 1977–1987, E-International Relations, May 2 2020 [PDF]
  2. Trident (UK nuclear programme) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Joe Middleton: Royal Navy orders investigation into nuclear submarine ‘repaired with glue’, The Guardian, 01.02.2023 || Marc Abrahams: The strange story of the nuclear submarine and the super glue repair, NewScientist, 15.02.2023
  4. Wikipedia: J. Robert Oppenheimer [en] [fr] [es] [ca]
  5. Michael Gordin: Los bombardeos de Hiroshima y Nagasaki, Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH) México
  6. Estefanía Duarte: De Tokio a Hamburgo: los bombardeos más mortíferos de la II Guerra Mundial, El Independiente, 14.02.2020
  7. Wikipedia: Christopher Nolan [en] [fr] [es] [ca]
  8. Cyrille Beyer: L'interview de Robert Oppenheimer, le «père» de la bombe atomique, INA, 14.02.2022

No comments: