Crown shyness is a natural phenomenon where the upper branches of neighboring trees avoid touching each other, leaving gaps in the canopy pic.twitter.com/5IbrU3Ut2P
— Historic Vids (@historyinmemes) January 23, 2024
A un post publicat el 01.02.2024 et parlava d'un fenomen: la inosculació, un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt (1).
Aquest fenomen es conegut en anglès com Crown Shyness, Canopy Shyness, Dosser Shyness, Canopy Disengagement o Intercrown Spacing, en francès com Timidité (botanique) i en espanyol com Timidez (botánica) (2). No passa sempre, però hi ha algunes evidències que semblen demostrar que es produeix amb més freqüència en arbres de la mateixa edat, especialment en rodals de la mateixa espècie (3). Tot i que..., també es pot produir entre arbres d'espècies diferents.
No hi ha doncs res clar que pugui explicar aquest fenomen. I tampoc està gens clar que pugui explicar-se com una estratègia defensiva (4):
Les branques creixen primer per separat, a proximitat les unes de les altres, fins que es toquen. En aquest punt, l'escorça de les superfícies en contacte s'esborra gradualment a mesura que els arbres es mouen amb el vent. Un cop es posa en contacte el càmbium de dos arbres, de vegades s'autoempelten i els arbres creixen junts a mesura que augmenta el seu diàmetreAvui m'agradaria parlar-te d'un fenomen totalment oposat. Malgrat dècades d'estudis, els científics no han arribat a un consens que expliqui per què, en algunes espècies arbòries, les copes d'arbres frondosos creixen de manera a evitar que les seves branques es toquin entre elles. Generalment, les branques es presenten separades per una distància d'entre 10 i 50 cm, tot i que aquests límits poden variar. Sembla un trencaclosques dissenyat amb precisió, on cada branca creix perfectament, però de manera que no toca cap branca d'un arbre veí.
Aquest fenomen es conegut en anglès com Crown Shyness, Canopy Shyness, Dosser Shyness, Canopy Disengagement o Intercrown Spacing, en francès com Timidité (botanique) i en espanyol com Timidez (botánica) (2). No passa sempre, però hi ha algunes evidències que semblen demostrar que es produeix amb més freqüència en arbres de la mateixa edat, especialment en rodals de la mateixa espècie (3). Tot i que..., també es pot produir entre arbres d'espècies diferents.
No hi ha doncs res clar que pugui explicar aquest fenomen. I tampoc està gens clar que pugui explicar-se com una estratègia defensiva (4):
Com crear teixit nou és molt costós per a les plantes, possiblement els arbres eviten entrar en competència amb els arbres veïns per evitar danys innecessaris. És com si els arbres es diguessin: no creixem aquí, car no val la pena.Tanmateix, els coneixements actuals sobre la comunicació química entre les plantes llenyoses són escassos i la hipòtesis de l'estratègia defensiva és difícil d'acceptar com a vàlida.
Alguns arbres podrien ser capaços de portar aquesta prudència un pas més enllà, mitjançant l'ús d'un sistema sensorial especialitzat per detectar els productes químics que emanen de les plantes properes.
- Veure Un peu de poésie dans ce monde de brutes, publicat en aquest blog el 01.02.2024
- Wikipedia: Crown shyness [en] [fr] [es] [ca]
- James MacDonald: The Mysteries of Crown Shyness, JSTOR Daily, 25.08.2018
- Katherine J. Wu: Some trees may 'social distance' to avoid disease, National Geographic, 06.06.2020
No comments:
Post a Comment