apunts sobre la tecnologia hidràulica andina

Ronald Ancajima Ojeda: Sistemas hidráulicos del antiguo Perú, YouTube, 14.04.2015

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos i uns articles sobre l'antiga tecnologia hidràulica andina. Unes conjunt de tècniques practicades des de fa 1.400 anys, destinades a ampliar la disponibilitat d'aigua durant la llarga estació seca del Perú, moltes de les quals s'estan tornant a aplicar amb resultats molt interessants en el present.

Perú és un país que el 2020 tenia una població de 32.824.358 habitants (1), dels quals 10.072.000 viuen a l'àrea metropolitana de la seva capital: Lima (2).

Sobre el clima del Perú, Wikipedia ens diu:

Tot i que el Perú es troba en una regió equatorial, no presenta un clima exclusivament tropical; la influència de la serralada dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i una humitat elevada, llevat de la regió més septentrional. A la serralada andina, les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins a arribar als pics gelats dels Andes. La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.

Sobre el clima de l'àrea metropolitana de Lima, Wikipedia ens diu:

El clima de la ciutat (...) combina una absència gairebé total de precipitacions amb un altíssim nivell d'humitat atmosfèrica i una persistent cobertura nuvolosa. Malgrat estar situada en una zona tropical a 12 graus latitud sud i gairebé al nivell del mar, la costa central peruana mostra una sèrie de microclimes atípics a causa del corrent de Humboldt, que es deriva de l'Antàrtida, la proximitat de la serralada andina i la seva ubicació geogràfica, donant-li a Lima un clima subtropical, fresc, desèrtic i humit alhora.

Deixa'm afegir que:

La majoria dels rius peruans tenen el seu origen als Andes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del riu Amazones són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al llac Titicaca són curts i de gran cabal.

L'àrea metropolitana de Lima concentra doncs gairebé 1/3 de la població peruana a una zona caracteritzada per un baix nivell de precipitacions (13 mm de pluja anual), rius de règim estacional amb poc cabdal i l'impacte del canvi climàtic. Aquesta conjunció de factors va tenir com a resultat que l'empresa de l'aigua de Lima només pogués assegurar el subministrament d'aigua potable als seus clients durant 21 hores al dia: un subministrament que hauria de disminuir en els anys vinents (3).

Source: panamericana.pe, 23.01.2019 (4)

El problema amb el subministrament de l'aigua es presenta al pòster del damunt, publicat per l'empresa de l'aigua de la vila. Si el mirem detingudament, veiem que els tres districtes que consumeixen més aigua tenen 462.000 habitants i els tres que menys consumeixen gairebé 710.000 habitants (5). Les dades globals presenten un consum d'aigua per persona de 163 l/dia.

En comparació, el preu del subministrament d’aigua potable domèstica en 2018 a l'àrea metropolitana de Barcelona es calculava tenint en compte un consum mitjà per persona de 133 l/dia (6). Seguint amb les comparacions, a Suïssa, on no deixen de donar-nos la brasa amb la quantitat extraordinària d'aigua que consumim (7), el consum mitjà per habitant en 2018 era de 144 l/dia.

Tant se val si els càlculs de l'empresa de l'aigua de Lima són precisos o si, com veurem més endavant, la xarxa de distribució de la vila té moltes pèrdues i necessita ser modernitzada urgentment. En tot cas, un informe del Banc Mundial de 2019, on s'avaluava el risc de sequera al Perú, va concloure que les estratègies actuals per la gestió de l'aigua de Lima (preses, embassaments, emmagatzematge sota la ciutat) serien inadequades per al 2030.

Un any abans, les agències pel desenvolupament dels governs del Canadà i els USA es van comprometre a invertir 27,5 milions d'USD durant cinc anys per ajudar al Perú a posar en marxa un programa innovador, destinat a recuperar algunes de les antigues tècniques hidrològiques andines. Aquest capital seria administrat per una ONG: Forest Trends (8), que ja havia estat treballant des del 2012 en el desenvolupament d'aquestes tècniques al Perú. Pots trobar alguns articles sobre la tasca d'aquesta ONG al Perú en aquest enllaç.

A un article publicat a BBC Future el passat mes de juny (3),  Erica Gies deia que l'aplicació de moltes de les antigues tècniques hidrològiques andines descrites al seu article (lectura molt i molt recomanada), van tenir com a resultat la disponibilitat per l'àrea metropolitana de Lima de més de 99 Hm³ d'aigua, més del doble de les seves necessitats. Els resultats haurien sigut tan positius que l'empresa de l'aigua de Lima s'hauria planejat una inversió addicional de 3 milions d'USD en obres basades en l'ús aquelles tècniques.

Rafael Saúl Lara Rivas (9) descrivia la situació actual amb molt menys entusiasme a un article publicat el passat mes de març. Basant-se en dades publicades per l'empresa de l'aigua de Lima el 2016, aquest autor afirmava que: amb una població d'aproximadament nou milions d'habitants, sols el 93% compte amb un subministrament d'aigua potable, i un 90% amb un servei de clavegueram. Això deixa 600.000 habitants sense accés a l'aigua, i uns 900.000 habitants que aboquen els seus residus directament a la natura (...) Sobre els 700 Hm³ d’aigua potable a l’any que serveix l'empresa de l'aigua de Lima, 175 Hm³ no es facturen a causa de connexions il·legals, trencaments i fuites de canonades.

Ni pel que fa a la població, ni pel que fa als volums d'aigua que es tenen en compte les fonts no coincideixen. Probablement a causa dels anys retinguts com a referència, però no solament. Com enguany hi ha hagut unes disputades eleccions a la presidència del país, el vot ha estat molt polaritzat i tant els mitjans de comunicació peruans com els immigrants peruans que viuen a Europa, en general, estan molt lluny de ser imparcials, crec que el millor serà agafar amb pinces els resultats publicats pels dos autors. En qualsevol cas, les dades d'Erica Gies probablement responen a un error de traducció i es refereixen a previsions, i no pas a quelcom de ja assolit.

De totes maneres, veient el reportatge del vídeo que pots trobar a continuació, tinc com el sentiment que les tècniques descrites a l'article d'Erica Gies deuen funcionar. Altrament, la depredació dels aiguamolls de muntanya (similar a la depredació de les torberes a Europa) no hauria provocat la indignació que es fa palesa al reportatge.

24Horas (Panamericana Televisión): Informe 24: bofedales de Lima están siendo depredados, YouTube, 28.03.2019

Segurament, el funcionament d'aquestes tècniques et deixarà pocs dubtes quan vegis al final d'aquest article el vídeo amb els impressionants sistemes d'irrigació que, encara avui, segueixen funcionant al desert de Nasca (10).

Acueductos de Nasca - Perú: “La magia de los espejos”, YouTube, 17.06.2017

---

1. Wikipedia: Perú [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Lima [en] [fr] [es] [ca]
3. Erica Gies: La tecnología preincaica que revive en Perú, BBC Future, 17.06.2021
4. ¿Cuáles son los distritos de Lima que consumen más agua potable?, Panamericana.pe, 23.01.2019
5. Wikipedia: Anexo:Distritos de Lima
6. La tarifa del agua en la Area Metropolitana de Barcelona, Regidoria de Medi Ambient i Energia, Ajuntament de Barcelona, Diciembre 2018
7. En Suisse, on consomme 144 litres d’eau par jour…et par personne !, A bon entendeur, RTS, 03.07.2018
8. Forest Trends: Home page || Projects in Peru || Wikipedia || Twitter || Facebook
   
9. Rafael Saúl Lara Rivas: Situación del agua potable y el alcantarillado en el Perú, iagua.es, 15.03.2021
10. Blog Hidráulica Inca, visita recomanada

reciclatge de les pales dels aerogeneradors

Euronews (en español): El reciclaje de las palas supone un gran problema para la energía eólica, YouTube, 25.06.2021

@daveguasch

Euronews emetia el passat 25 de juny un reportatge on explicava que, després de 25 anys de funcionament, els aerogeneradors de primera generació arriben a la fi de la seva vida útil. La majoria podrien seguir funcionant uns anys més, però ja estan amortits i una nova generació d'aerogeneradors, que produirà el triple d'electricitat que els antics, espera el relleu. Estem parlant del reemplaçament a Europa d'uns 5.700 aerogeneradors per any, d'aquí a 2030.

Hi ha gent que, desconeixent quina és la vida útil d'una central tèrmica, d'una central termo-nuclear o, fins i tot, d'una central hidroelèctrica, veu en la fi de la vida útil d'un aerogenerador l'explicació que necessitava per seguir oposant-se a les energies renovables. Com si al llarg de la vida útil de les centrals tèrmiques termo-nuclears o hidroelèctriques, els seus elements no fossin reemplaçats periòdicament a causa d'avaries o, simplement, del desgast de les seves peces.

El problema que ens presenta el vídeo d'Euronews rau en el fet que, en el moment de la seva construcció, hom no havia previst fa 25 anys com es reciclarien les pales d'uns aerogeneradors que estaven construïdes amb uns materials pensats per aguantar tota mena d'inclemències en ambients hostils com la muntanya o la mar del Nord. Amb tot però, gairebé el 90% dels materials utilitzats en els aerogeneradors és reciclable: em demano si entre els crítics de les renovables algú té la més mínima idea del que costa desmantellar una central tèrmica, termo-nuclear o hidroelèctrica, i quin percentatge dels seus materials són reciclables.

Image by LoggaWiggler from Pixabay

Seguint amb el vídeo, veiem que actualment prop d'un 80% dels aerogeneradors reemplaçats es muntarà de nou a altres països, mentre el 20% restant s'hauria de reciclar perquè no resulta econòmicament rendible tornar a utilitzar-los. En un futur pròxim, serà el 80% que hauria de passar al reciclatge. I és aquí on entren les imatges dels abocadors dels USA amb les pales que no s'han pogut reutilitzar i no s'han reciclat. I hom afegeix a les imatges que solament quatre països europeus han prohibit aquest tipus d'abocadors: la RFA, Àustria, els Països Baixos i Finlàndia. No sé si amb això ens volen dir que als països on no ha sigut necessari prohibir-ho existeixen aquest tipus d'abocadors, però millor deixar-ho així.

El reportatge també ens informa de l'escàs nombre d'empreses que es dediquen al reciclatge de les pales dels aerogeneradors i el fet que les tecnologies per fer-ho no estiguin disponibles per fer-ho a escala industrial. Amb tot però menciona una empresa espanyola (1) que ja recicla pales d'aerogeneradors de diferents països i que tindria la capacitat per reciclar 1.500 pales d'aerogeneradors/any a finals de 2021.

Tenint en compte que al mateix reportatge se'ns deia que a Europa s'haurien de reemplaçar d'aquí a 2030 5.700 aerogeneradors per any, a tres pales per aerogenerador, serà molt interessant veure si aquesta empresa rebrà part dels fons europeus que han d'arribar a Espanya per augmentar la seva capacitat. I com probablement no és una bona idea passejar per tota Europa les enormes pales dels aerogeneradors, si aquesta empresa rebrà les subvencions necessàries per obrir franquícies a altres països de la UE o per transferir la seva tecnologia.

Image by Peter Dargatz from Pixabay

Al final del reportatge, hi ha una entrevista amb la cap de sostenibilitat del gegant de la construcció d'aerogeneradors: Vestas (2) que, després d'explicar que si les pales dels aerogeneradors son actualment reciclables en un 40%, l'objectiu de la seva empresa és arribar a produir pales d'aerogeneradors que siguin 100% reciclables: un objectiu pel que necessitaran encara d'algun temps per arribar-hi.

Francament, no tinc ni idea de quan van enregistrar aquesta entrevista, de si els periodistes d'Euronews parlen entre ells a la cafeteria, de si la responsable de Vestas no està al corrent dels comunicats de premsa de la seva empresa, o de si algun comunitat va ser una desafortunada operació de propaganda. El cas és que, el mes de maig, a un article publicat per Euronews (3) a partir d'un comunicat de premsa publicat per Reuters (4), el cap de sostenibilitat de Vestas (que no era la mateixa persona entrevistada al vídeo d'Euronews) anunciava una nova tecnologia que permetria el reciclatge del 100% de les pales dels aerogeneradors, una tecnologia que passaria a l'escala industrial en un termini de 3 anys.

Una emissió del canal de TV de Castilla y León, presentava en juliol del 2020 el problema del reciclatge de les pales dels aerogeneradors i algunes de les solucions que havien trobat al problema. Entre elles, l'asfaltat d'un tram de carretera de 1,5 km amb 13 pales d'aerogeneradors.

Mentre hom espera una solució tecnològicament més avançada, aquesta se'ns presenta a priori com una solució pràctica, ràpida i econòmica.

Apecyl: Vida útil de aerogeneradores y reciclaje de palas, La 7 (CYLTV), YouTube, 24.07.2020

---

1. Reciclalia Composite: Home page
2. Vestas: Home page
3. ¿El fin de los residuos de la energía eólica? Vestas presenta una tecnología de reciclaje de palas, Euronews, 17.05.2021
4. Tim Barsoe: End of wind power waste? Vestas unveils blade recycling technology, Reuters, 17.05.2021

baruch spinoza

Neil deGrasse Tyson - El Dios de Spinoza, YouTube, 17.05.2020

@daveguasch

Avui m'agradaria parlar d'un dels més grans filòsofs que ha conegut la humanitat: Baruch Spinoza (1). Si no saps gran cosa d'ell, o has oblidat amb el temps allò que sabies, et proposo refrescar la memòria amb la lectura de l'entrada que Wikipedia li ha dedicat (nota: la versió en català deixa molt a desitjar) i amb uns vídeos que espero que t'agradin tant com a mi m'han agradat.

Al primer dels vídeos pots trobar una presentació de Baruch Spinoza feta per un dels monstres de la divulgació científica: Neil deGrasse Tyson (@neiltyson) (2), a una seqüència de la sèrie TV Cosmos: A Spacetime Odyssey (3).

Com se m'ha fet un xic tard, no et resumiré la vida de Baruch Spinoza. De totes maneres, pots trobar un bon resum a la introducció dels articles de Wikipedia. Però just per allò del fun, no puc resistir-me a compartir amb tu aquest paràgraf de la versió en anglès de Wikipedia, per si et fa pensar en algun personatge de l'actual política espanyola.

Tot i que el nom portuguès "de Espinosa" o "Espinosa", llavors escrit amb una "z", es pot confondre amb l'espanyol "de Espinoza" o "Espinoza", no hi ha proves a la genealogia de Spinoza que la seva família provingués d'Espinosa de los Monteros, prop de Burgos, o d'Espinosa de Cerrato, prop de Palència, ambdues al nord de Castella. Espinoza era un nom de família comú entre els conversos espanyols (marrans). Els enllaços suggereixen que la família Spinoza va ser expulsada d'Espanya el 1492 i va fugir a Portugal, on es va veure obligada a convertir-se al catolicisme el 1498, i des d'on va haver de fugir als Països Baixos a causa de les persecucions religioses de la Inquisició.

Centre d'Action Laïque: Libres pensées sur… Spinoza, YouTube, 09.03.2018

Al segon vídeo, alguns dels filòsofs més coneguts del món francòfon, discuteixen a una emissió de la RTBF (TV francòfona belga) sobre el llegat de Spinoza pel que fa a les idees de la separació de l'església i l'estat, el lliure pensament i la llibertat d'expressió que representem la força de l'estat i una de les bases més sòlides del sistema democràtic. Entre els filòsofs que participaven en aquesta emissió pots trobar: Michel Onfray, Henri Pena-Ruiz, Mathias Leboeuf, Frédéric Lenoir, Luc Ferry i Henri Atlan. L'extracte d'aquesta emissió de la RTBF ha estat publicat al canal YouTube del Centre d'Action Laïque (4).

Parle-Moi de Philo: Spinoza et le traité theologiquo-politique, YouTube, 04.12.2020

Per acabar, un vídeo en clau pedagògica sobre el darrer dels llibres que va escriure Spinoza, probablement el de lectura més accessible: Tratado teológico-político que pots baixar-te gratuïtament en formats PDF o ePub a un munt de pàgines de la xarxa. Un vídeo on trobaràs consells com aquest:

On comprend mieux Rousseau quand on a lit Spinoza. Et on comprend mieux Spinoza lorsqu'on a lit Descartes.

---

1. Wikipedia: Baruch Spinoza [en] [fr] [es] [ca]
2. Veure Neil deGrasse and Carl Sagan, publicat en aquest blog el 29.08.2017
3. Wikipedia: Cosmos: A Spacetime Odyssey [en] [fr] [es] [ca]
4. Centre d'Action Laïque: Home page, Wikipedia, YouTube, Facebook

mini-nuclear reactors are coming again?

Breaking Lab - Update Atomkraft: Dual Fluid Reaktor bietet saubere Energie der Zukunft, YouTube, 17.12.2020 Trad. cat. Actualització de l'energia nuclear: el reactor de doble fluid ofereix l'energia neta del futur

Punxa el Play ">" per a veure el vídeo. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta per seleccionar la traducció automàtica dels subtítols a la llengua que escolleixis. Selecciona la llengua que prefereixis ... ja està!

@daveguasch

Introducció
El mes d'abril del 2020 vaig publicar un article on analitzava un programa del Pentàgon que tenia per objectiu el desenvolupament d'un prototip de "mini-reactor nuclear segur, mòbil i avançat per donar suport a les diverses missions de l'exèrcit dels USA" (1). En aquell article també passava en revista altres iniciatives d'empreses nord-americanes que havien iniciat altres projectes amb el mateix objectiu, en aquest cas aplicats a la fabricació de mini-reactors d'ús civil.

Si en aquell article destacava l'entusiasme del departament d'energia dels USA per l'ús civil d'aquests mini-reactors, també vaig mostrar el meu escepticisme recordant un article publicat el 2011 al prestigiós magazín Phys.org:

Al ritme actual del consum d’urani amb reactors convencionals, el subministrament mundial d’urani viable, que és el combustible nuclear més comú, durarà 80 anys. Escalant el consum fins a 15 TW, el subministrament viable d’urani tindrà una durada inferior a 5 anys. (L'urani viable és l'urani que existeix en una concentració de mineral prou elevada perquè l'extracció del mineral estigui justificada econòmicament).

Del que no parlava en aquell article era d'una nova generació de mini-reactors que, des del 2013, se'ns han presentat com una alternativa als actuals. Entre aquests nous reactors, el Dual Fluid reactor (2).

Mini-reactors nuclears: el projecte Dual Fluid (RFA)
A la RFA, el concepte d'aquests nous reactors va ser desenvolupat per l’Institut für Festkörper-Kernphysik GmbH (3), i el seu projecte de realització està actualment a càrrec de l'empresa Dual Fluid (4). Aquests nous reactors combinarien els avantatges d'un reactor de sal fosa (Molten Salt Reactor-MSR) (5) amb els d'un reactor refrigerat amb metall líquid (Liquid metal cooled reactor-LMR) (6), similar als que equipen els submarins nuclears que, sigui dit de pas, ja fa molts anys que funcionen amb mini-reactors nuclears d'aigua a pressió (cf. 1).

Image by Dirk Rabe from Pixabay

Si les tecnologies utilitzades en els reactors actuals estan lligades a unes barres de combustible sòlid, el més interessant del concepte dels reactors Dual Fluid seria que el combustible que utilitzarien seria una solució de sals foses de clorur d'actini, mentre que el refredament es realitzaria amb plom fos en un circuit separat. Donat que tindria la particularitat de ser un reactor de reproducció ràpida (Fast breeder reactor-FBR) (7), podria utilitzar tant urani natural com tori per produir material fissible, així com reciclar residus radioactius d'alta activitat i plutoni. Altrament, a causa de l’alta conductivitat tèrmica del metall fos, el FBR es presentaria com un reactor segur.

El combustible líquid circularia contínuament i, un cop consumit al reactor, passaria a un dispositiu de preparació, on els residus ja cremats se separarien i el fluid s'enriquiria amb nous radio-nucleids que acabarien  de nou al reactor. A diferència dels residus nuclears actuals, que guardaran la seva radioactivitat durant milers d'anys, els residus nuclears restants d'aquest tipus de centrals conservarien la seva radioactivitat durant un període d'entre 100 i 300 anys (8).

Si vols saber més sobre l'interès pel que fa al cost i a la disponibilitat del combustible que podrien consumir aquestes centrals de nova generació et proposo donar un cop d'ull a la bibliografia que tanca aquest article i consultar les fonts bibliogràfiques que l'alimenten. Molt en particular, els articles que Armin Huke et al. van publicar en 2015 (9) i el que Jan-Christian Lewitz et al. van publicar en 2020 (10).

Image by Trixie Liko from Pixabay

Ara m'agradaria presentar-te alguns dels arguments que els defensors dels reactors Dual Fluid utilitzen per a justificar el seu interès, tal i com els trobem resumits al lloc web d'aquesta empresa (cf. 4):

• Seguretat: En lloc de les barres de combustible, un reactor Dual Fluid contindria dos fluids: un seria el combustible i l’altre extrauria la calor. Aquest disseny tècnic el convertiria en la font d’energia més eficient que mai ha inventat l’home. Una central nuclear Dual Fluid estaria "fora de perill" perquè no hi hauria risc d'un error de funcionament accidental o deliberat.
  
  
• Emissions: Dual Fluid estaria pràcticament lliure d’emissions. La construcció d’una central nuclear Dual Fluid produiria relativament poques emissions a causa de la seva petita mida i dels materials utilitzats. En el moment de la seva posada en marxa, les emissions de CO₂ caurien fins a gairebé zero.
  
  
• Residus: Com es tractaria d'un mini-reactor FBR (cf. 7), podria utilitzar qualsevol material fissible: urani natural, tori o residus nuclears processats. La radiació dels seus residus de fissió baixaria al cap de pocs centenars d’anys, en contrast amb els residus dels reactors convencionals, que romanen radioactius mil vegades més. Així, els residus que han anat produint al llarg dels anys les velles centrals nuclears convencionals, podrien subministrar electricitat durant segles. Per exemple, en el cas de la RFA:
  
  • Els 27.000 m³ de residus nuclears acumulats podrien generar 220.000 TWh d'electricitat.
  • Com el consum anual d'electricitat de la RFA és actualment de 600 TWh/any, segons l'estat dels residus acumulats (nda. part d'ells probablement sotmesos a tractaments que podrien dificultar el seu ús) la RFA podria disposar del combustible necessari per assegurar el seu consum actual d'electricitat durant més de 365 anys.
• Eficiència: El mini-reactor de Dual Fluid podria generar molta energia en un espai reduït: sent 10 vegades més eficient que les centrals nuclears actuals i 200 vegades superiors a l’energia eòlica. Un mini-reactor podria subministrar electricitat a una zona industrial o una ciutat mitjana sense haver de construir noves línies elèctriques. Les seves reduïdes dimensions permetrien combinar nombroses unitats estandarditzades per fer una central elèctrica important. Un cop iniciada la producció en sèrie, permetria subministrar energia ràpidament a nombroses ubicacions.

Image by Steve Buissinne from Pixabay

Al vídeo de Breaking Lab amb el que he obert aquest article, Jacob Beautemps ens recorda que tot el que acabem de veure era la teoria tal com es presentava en 2013 i que Dual Fluid no té encara cap patent ni autorització pel desenvolupament dels nous reactors. També ens recordava que encara no hi ha cap tipus d'experiència en aquesta mena de mini-reactors i que les possibles complicacions i problemes de seguretat encara no són fàcils a comprendre.

Ni Dual Fluid ni Jacob Beautemps no mencionen quin seria el cost de les instal·lacions i dels cossos de seguretat necessaris a garantir la seguretat dels centenars o milers de mini-reactors dispersos en la geografia, assegurant que ni el combustible nuclear ni els seus residus no acabin en mans de gent en les que no hauria d'acabar.

Sobre el tema dels residus també m'ha cridat molt l'atenció la cura de Dual Fluid en separar les emissions de CO₂ dels residus del combustible nuclear, dels que no es fa esment sinó per mencionar la capacitat dels nous reactors per processar els residus de les antigues centrals nuclears.

Com ni Dual Fluid ni Jacob Beautemps no mencionen res sobre el cost de les instal·lacions necessàries al tractament dels residus de les antigues centrals nuclears, ni el cost de les instal·lacions per l'emmagatzemament dels nous residus, entenc que assumeixen que aquestes activitats estarien sota la responsabilitat de l'estat, que assumiria el seu cost. Sobre els residus actualment emmagatzemats, crec que val la pena recordar que han estat sotmesos a diversos tractaments (bidons amb formigó, vitrificació, etc.) que necessitarien un gran esforç pel seu reciclatge, en un entorn d'alta seguretat i protecció a les radiacions, que tindrien un cost que no crec que ningú estigui actualment en condicions d'estimar.

Image by Steve Buissinne from Pixabay

Ara que coneixem les grans línies de les teories del projecte Dual Fluid, seria interessant saber alguna cosa sobre la seva praxi. Al seu lloc web, Dual Fluid ha publicat un full de ruta que es presenta així (Dual Fluid - Home page: Technology):

• 2023 - Component Testing
• 2026 - Test Reactor
• 2028 - Licensing
• 2029 - Prototype and Pre-Serial Production
• 2034 - Serial Production
  

Com hem vist al vídeo presentat per Jacob Beautemps, aquest projecte necessitarà inversions estimades en miliards d'euros i, conseqüentment, trobar els inversors disposats a invertir-los. Com encara no he vist enlloc quines són les necessitats de finançament d'aquest projecte, retindré les xifres avançades per Jacob Beautemps: per a tirar endavant el full de ruta. Les necessitats de finançament s'estimen a 8,5 miliards d'euros. I cada central nuclear Dual Fluid de la sèrie, tindria un cost estimat d'1,5 miliards d'euros. Recordem que estem parlant de les primeres estimacions.

Mini-reactors nuclears: el projecte Astrid (França)
Si el que hem vist fins ara pot portar-nos a creure que estem davant d'una idea revolucionaria, valdria la pena recordar que a França -país on sobre l'energia nuclear en saben més que alguna cosa- en 2010 es va iniciar un projecte que, si fa no fa, tenia uns objectius molt propers als de Dual Fluid: el projecte Astrid (Advanced Sodium Technological Reactor for Industrial Demonstration) (11):

El projecte Astrid, tenia com a objectiu la construcció en 2020 d'un prototip de potència intermèdia (600 MWe) a Marcoule (12), i pretenia demostrar la possibilitat de passar a una fase de producció industrial els reactors de neutrons ràpids de sodi. El prototip estaria equipat amb els millors estàndards de seguretat del moment i produiria cent vegades més energia que la dels mini-reactors desplegats actualment a la flota nuclear francesa, actualment basats en mini-reactors d'aigua a pressió. Per fer-ho, utilitzaria com a matèries primeres, les enormes existències d'U-238 que es troben emmagatzemades a França, així com el plutoni extret dels residus nuclears.

El cost de la construcció del prototip s'havia estimat en més de 5 miliards d’euros però, a diferència del projecte Dual Fluid, que no ho té en compte, Astrid també incloïa la posada en marxa d’una nova unitat especialitzada en la fabricació de combustible a la planta de La Hague (13). I mentre Dual Fluid encara està buscant partenaires per dur a terme el seu projecte, Astrid comptava amb la participació d'empreses com: Bouygues Construction, Alstom Power, Comex Nucléaire, Toshiba i Electricité de France (EDF).

A més d’un objectiu d’independència energètica i d'una nova visió del concepte de sostenibilitat, el projecte Astrid pretenia no només estalviar recursos físsils actualitzant l’urani 238 i reciclant el plutoni diverses vegades, sinó també reduir la quantitat de residus nuclears de llarga vida incinerant actínids menors.

Image by chris s from Pixabay

Probablement sota la pressió de l'increïble cost de construcció del reactor EPR de Flamanville (19 miliards d'euros en 2020) (13), després d'haver invertit prop de 738 milions d’euros a finals del 2017 en aquest projecte, Le Monde publicava en agost del 2019 (14) que el Commissariat à l’énergie atomique (CEA) havia decidit aturar-lo en tota discreció, reconeixent que: "el projecte per construir un prototip de reactor no està previst a curt o a mitjà termini". No es preveia rellançar-lo abans de la segona meitat del segle. El projecte Astrid està mort. Ja no hi dedicarem més recursos ni energia.

Micro-reactors nuclears: el projecte Oklo (USA)
A finals de juny d'enguany, Catherine Clifford publicava un article a CNBC (15) on presentava un dels darrers projectes de micro-reactors nuclears. Aquest projecte està lligat a una start-up de 22 persones, que ha pres com a nom el d'una mina de Gabon molt coneguda per haver estat l'únic reactor nuclear natural conegut al planeta: Oklo (16).

An artist rendering of Oklo’s Aurora powerhouse Image credit: Gensler

Sobre el projecte Oklo no tinc gran cosa més a afegir, sinó que també es va iniciar en 2013 i té gairebé els mateixos objectius que el de Dual Fluid, recolzant-se sobre les mateixes bases tecnològiques. Com Dual Fluid, està a l'espera de rebre l'autorització per la construcció del primer prototip i, probablement, també de trobar els partenaires i el finançament necessari per anar endavant.

A diferència de Dual Fluid, Oklo ha rebut una modesta subvenció del Department of Energy (USA) per donar suport a la recerca de les tecnologies necessàries a la producció i el reciclatge del combustible que alimentaria els seus reactors (17). Mentre espera les autoritzacions -probablement també els capitals i el partenariat amb altres empreses- per anar endavant amb el seu projecte,

Si Oklo encara no ha trobat el temps per desenvolupar la seva pàgina Web (18) per explicar el seu projecte a les autoritats, partenaires i inversors, sí que l'ha trobat per presentar el disseny arquitectònic de les futures instal·lacions que acollirien els seus micro-reactors (veure a la imatge de dalt). No sé si tenien la intenció d'impressionar als futurs partenaires i inversors. En tot cas a mi m'ha impressionat molt no veure ni una sola línia elèctrica que arribi a les seves futures instal·lacions. I pel que fa a la seguretat ... Segurament estic parlant sense saber i probablement es tracta d'algunes de les cartes amagades del projecte.

Image by Steve Buissinne from Pixabay

Més enllà del que pugui aportar com a novetat aquest projecte, he trobat molt interessant la lectura d'aquests paràgrafs en l'article de Catherine Clifford (cf. 15)

• Actualment, hi ha 20 reactors de neutrons ràpids operant arreu del món. Rússia lidera el desenvolupament de tecnologia de reactors ràpids (20).
• Un report del 2019 elaborat pel Nuclear Energy Institute (19) va definir com a micro-reactors aquells que tenien una potència d'entre 1 i 10 MWe. L'objectiu actual d'Oklo és fabricar micro-reactors en aquesta franja de potències.
  
• Es molt important realitzar que, donada la potència dels micro-reactors, aquests no poden assolir l'escala necessària per a una descarbonització àmplia. Els micro-reactors poden ajudar a descarbonitzar les xarxes més petites (zones remotes, com ara les comunitats àrtiques i les explotacions mineres (...) micro-xarxes segures per a infraestructures crítiques, com ara les instal·lacions de defensa i les de resposta a emergències), però només són el primer pas que necessitem en la innovació nuclear per afrontar els grans reptes climàtics. Altrament, com necessitem utilitzar urgentment energies netes, no podem descartar l'estratègia del “fem servir totes les eines que tenim”.
• El patró de Oklo afegia: A causa de la seva petita mida, els micro-reactors són més ràpids de construir que els reactors convencionals. Menys d'un any per a construir la instal·lació d'un micro-reactor és una estimació conservadora.

Conclusions
Qualsevol ciutadà que disposi d'una petita calculadora pot entrar el consum anual d'electricitat de la RFA, fer les conversions necessàries i dividir-lo per la potència proposada pels micro-reactors de IV Generació (assumint que aquests funcionin sense interrupcions de manteniment o altres). Multiplicar el resultat pel cost de cadascun d'aquests reactors. I també pel seu temps de construcció. Probablement arribarà a la conclusió que els micro-reactors de IV Generació no són la solució.

Altrament, m'agradaria afegir que podria ser interessant que, enlloc de seguir instal·lats en el conflicte, la diplomàcia de la UE intentés tirar endavant un programa de cooperació amb Rússia per ficar en comú els coneixements dels enginyers nuclears d'aquell país i els de França, amb l'objectiu de donar un nou impuls als reactors de IV Generació. Almenys, a l'espera que l'energia de fusió respongui un dia a totes les expectatives i a les grans inversions que s'han fet fins ara. Sincerament, crec que el reciclatge dels residus nuclears actualment emmagatzemats sota terra o a les piscines de les centrals nuclears, i el marge de temps que podria donar a la investigació en altres fonts netes d'energia s'ho valen.

I si trobar una solució a la producció d'electricitat sense emissions és avui una prioritat, potser no hauríem d'oblidar que reduir el seu consum no seria una mala idea. Passar progressivament del corrent alternatiu al corrent directe ens podria permetre estalviar bona part de l'electricitat que avui es perd a les línies d'alta tensió i als transformadors industrials i domèstics (21). Si parlem d'emissions, també estaria molt bé no oblidar que la indústria pesada és responsable de gairebé el 40% de les emissions mundials de CO₂ (22) i que deslocalitzar-la potser no ha fet res d'altre que aguditzar el problema. I pel que fa a la indústria del ciment, responsable del 8% de les emissions de CO₂, potser no seria tampoc una mala idea començar a explorar decididament l'ús les tecnologies que actualment permeten la reducció de les seves emissions (23). Tinc unes quantes idees més, però la llista és llarga i millor deixar-ho aquí.

I mentre aquestes i altres solucions triguen a mostrar la seva viabilitat (el que no les converteix en inviables), veig amb optimisme que hom segueix considerant la importància de seguir invertint en les tecnologies renovables, que han fet les seves proves en la reducció de les emissions i també en les balances de pagaments d'aquells països que les utilitzen. Jo també crec que estem obligats a “fer servir totes les eines que tenim”, i aquesta n'és una de molt important.

• José A. Roca: Las energías renovables pueden contribuir con el 90-95% de la nueva generación eléctrica en EEUU y Canadá, El Periódico de la Energía, 02.07.2021
• Redacción: El grupo conservador germano KlimaUnion dice que Alemania podría alcanzar el 100% de energías renovables para 2030 a bajo costo, El Periódico de la Energía, 02.07.2021

---

1. Veure Mini-nuclear reactors are coming? publicat en aquest blog el 19.04.2020
2. Wikipedia: Dual fluid reactor [en] [fr] [es] [ca]
3. Institut für Festkörper-Kernphysik GmbH: Home page
4. Dual Fluid: Home page
5. Wikipedia: Molten salt reactor [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Liquid metal cooled reactor [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Fast breeder reactor [en] [fr] [es] [ca]
8. La polémica del primer reactor nuclear ecológico que es capaz de reciclar sus propios desechos, SinEmbargo, 06.09.2013
9. Armin Huke et al: 25 - Dual-fluid reactor in Editor(s): Thomas J. Dolan: Molten Salt Reactors and Thorium Energy, Woodhead Publishing, 2017, Pages 619-633, ISBN 9780081011263
10. Jan-Christian Lewitz et al.: The Dual Fluid Reactor - An Innovative Fast Nuclear-Reactor Concept with High Efficiency and Total Burnup, ATW Vol. 65 Issue 3, March 2020 [PDF]
11. Wikipedia: Astrid (réacteur) || Les réacteurs du futur, CEA, 06.01.2021
12. Wikipedia: Site nucléaire de Marcoule
13. Jean Lavalley: Nucléaire : le coût de l'EPR de Flamanville réévalué à 19 milliards par la Cour des comptes !, La Presse de la Manche, 09.07.2020
14. Nabil Wakim: Nucléaire : la France abandonne la quatrième génération de réacteurs, Le Monde, 29.08.2019 || ASTRID : Où vas-tu, nucléaire du futur ?, CGT-UFICT, 17.07.2019
15. Catherine Clifford: Oklo has a plan to make tiny nuclear reactors that run off nuclear waste, CNBC, 30.06.2021
16. Laura Gil: Oklo, el único reactor nuclear natural conocido de la Tierra, de dos mil millones de años de antigüedad, Organismo Internacional de Energía Atómica (IAEA), 10.08.2018
17. Oklo Awarded a DOE Technology Commercialization Fund Award to Commercialize Advanced Fuel Recycling and Fabrication Capabilities, Business Ware, 25.06.2021
18. Oklo: Home page
19. Cost Competitiveness of Micro-Reactors for Remote Markets, Nuclear Energy Institute, 15.04.2019
20. Fast Neutron Reactors, World Nuclear Association, Updated June 2021
21. Veure HVDC: a silent revolution (1/2) i HVDC: a silent revolution (2/2) publicats en aquest blog respectivament el 25.02.2015 i el 26.02.2015
22. Samantha Gross: The challenge of decarbonizing heavy industry, Brookings, June 2021
23. Veure The decarbonisation of the cement industry, publicat en aquest blog el 03.04.20219

miranda lambert - kerosene

Miranda Lambert - Kerosene (Official HD Video), YouTube, 03.10.2009

@daveguasch

Hom podria pensar que el vídeo que avui comparteixo amb tu conté un missatge subliminal d'alerta de les companyies asseguradores sobre els danys que les infidelitats conjugals poden causar en els objectes immobiliaris. O potser un missatge comercial de les companyies d'assegurances d'accidents sobre el risc de plantar un llit al bell mig d'una carretera.

La realitat però és que estem davant d'un missatge publicitari d'una revolucionària varietat de querosè que té la particularitat de fer que, a mesura que sembla que es va buidant un bidó de 1 US gallon, es desencadeni a l'interior del dipòsit una activitat de reproducció molecular que fa que aquest no s'acabi de buidar mai.

Altrament, aquest nou querosè presenta l'avantatge de no evaporar-se sota el sol de plom del desert i mantenir intactes les seves qualitats com a combustible. El que pot confirmar la versió mexicana de Juan José Padilla, que veu passar a Miranda Lambert en un sentit i la flamarada del querosè en l'altre, una estona més tard. Sense discussió, un gran pas en avant pel transport aeri.

Deixant de banda els aspectes publicitaris del vídeo, un bon tema de Miranda Lambert, antic membre d'una banda: Pistol Annies que fa uns anys vaig presentar a les pàgines d'El Geògraf Solitari (1).

---

1. Veure Pistol Annies - Hell on heels, publicat a El Geograf Solitari el 23.03.2015

submarine cables (1/3)

TeleGeography: Submarine Cable Map

@daveguasch

En març del 2019 vaig publicar un article on feia un breu resum històric de les tempestes geomagnètiques més estudiades i del seu lligam amb els cicles d'activitat solar (també anomenats cicles de taques solars) observats i enregistrats des de 1755. I lligava aquestes tempestes amb els seus efectes en les xarxes de comunicacions i d'electricitat (1).

A un dels paràgrafs d'aquell article deia: (...) he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que The New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins.

El primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit. Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans.

En 2020, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica i Google era el més gran proveïdor del món, amb 14 grans cables i més de 112.000 quilòmetres sota el mar.

Aquell article pretenia respondre i desdramatitzar una mena d'histèria periodística que, el 2019, ens anunciava quelcom de molt proper a la fi del món si unes eventuals tempestes geomagnètiques destruïen uns satèl·lits sense els quals se'ns deia que tornaríem a l'edat de pedra.

Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019 (punxa aquí)

Si el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica, i aquest fet restava arguments als articles apocalíptics de la premsa, una remarcable infografia publicada a l'article del The New York Times, permetia veure quina era la seva distribució al planeta i, potser més important encara, quina era la distribució dels cables propietat d'aquestes companyies: Google, Amazon, Facebook i Microsoft (2) (punxa aquí per veure la infografia).

No tinc ni idea de quin era l'origen aquella histèria periodística. El cas és però que, el juliol del 2020, Google anunciava la construcció d'un cable submarí: Grace Hopper que, a través del port de Bilbao, connectarà a partir del 2022 Espanya amb els USA: una variant d'aquest cable té com a objectiu reforçar la connexió amb el Regne Unit. Aquest cable s'afegirà a un altre que, també a través del port de Bilbao, es va posar en servei el 2018 i és propietat de Facebook, Microsoft i Telxius (3)

Google Cloud (2020)

Un mes abans, en juny del 2021, Google anunciava la construcció d'un nou cable submarí: Firmina, el primer del món capaç de funcionar amb una sola font d'energia a un dels extrems del cable (4). Firmina té com objectiu estendre la seva xarxa de cables submarins entre els USA i Sud-amèrica, Un nou cable que s'afegiria als existents: Curie, que connecta els USA amb Xile; Monet i Junior, que connecten els USA amb ciutats de Brasil; i Tannat, que connecta els USA amb Argentina, Uruguai i Brasil (5).

TeleGeography: Submarine Cable Map

Pots trobar la cartografia i informacions detallades de tots els cables submarins del món a TeleGeography: Submarine Cable Map. La visita val la pena, t'ho asseguro. No dubtis amb seleccionar un cable qualsevol: sorpresa agradable garantida!

Honestament, encara no he llegit res sobre els problemes que puguin tenir aquests cables en relació amb la lava de les zones de contacte de les plaques tectòniques. Però sí que he llegit alguna cosa sobre problemes causats amb les àncores dels vaixells (6) i fenòmens naturals com els corrents de terbolesa (7), generalment provocats per petits terratrèmols o enormes volums de sediments arrossegats per pluges abundants en zones de la plataforma continental amb relleus molt escarpats.

By CC BY-SA 4.0, Link

Dos exemples em permeten il·lustrar la importància dels corrents de terbolesa en els danys provocats a dos cables submarins. Els incidents del 2017, provocats a causa de les inclemències meteorològiques a la costa d’Annaba (est d’Algèria), van provocar nombrosos danys al cable submarí que connecta Marsella amb Singapur, creuant el Mediterrani, el mar Roig i l’oceà Índic (8). O els incidents del 2020, provocats a causa d'unes devastadores inclemències meteorològiques al riu Congo (9).

La desembocadura del riu Congo és una àrea sedimentària única al món, alimentada per canó que canalitza els sediments que aporten potents corrents de terbolesa. El canó té 280 quilòmetres de longitud i les seves parets arriben als 1.100 metres d'altura, amb una amplada màxima d'uns 15 quilòmetres i un traçat sinuós.

Aquesta esllavissada de sediments, la més gran mai mesurada, va danyar els dos cables submarins que travessen aquest canó i que connecten Nigèria i Sud-àfrica.

---

Altres lectures recomanades:

• Los cables submarinos, faro de los rugidos de la Tierra, Red Eléctrica de España, 10.09.2020
• David Sarabia: Lo que la fibra óptica te puede contar sobre los terremotos, eldiario.es, 19.07.2018
• Kieron Monks: Así se ve el Internet en realidad: cables submarinos que atraviesan la Tierra, CNN Español, 04.03.2014 (Imágenes)

---

1. Veure Geomagnetic Storm: A new Carrington event? publicat en aquest blog el 31.03.2019
2. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
3. Carlos del Castillo: Qué es y para qué sirve el cable submarino de 6.500 kilómetros que Google anclará al puerto de Bilbao, eldiario.es, 28.07.2020|| Enrique Pérez: El primer cable submarino de Google que conectará España con Estados Unidos llegará en 2022 para mejorar la red de fibra óptica, Xataka, 28.07.2020 || Google desplegará su primer cable submarino entre EE UU y España, CincoDías, El País, 28.07.2020
4. Un nuevo cable submarino de Google unirá EE.UU. con Argentina, datacenterdynamics.com, 10.06.2021
5. Google extiende su red de cables submarinos entre Estados Unidos y Sudamérica, Deutsche Welle, 09.06.2021
6. Didier Barathon: La coupure d'un câble sous-marin a privé l'Algérie d'internet pendant 5 jours, Réseaux et Télécoms, 26.10.2015 || La rupture d’un câble sous-marin prive l’Algérie d’accès à internet, Le Marin Ouest-France, 26.10.2015
   
7. Wikipedia: Turbidity current [en] [fr] [es] [ca]
8. Pierre Col: Incident sur un câble critique : l’Algérie partiellement privée d’Internet durant plus de 2 jours, ZD Net, 16.04.2017
9. Malen Ruiz De Elvira: La mayor avalancha submarina conocida interrumpió las comunicaciones en el oeste de África, Público, 15.06.2021

installation d'éoliennes géantes

StarTech TV - La plus grande technologie d'installation de ferme d'éoliennes. Machines géantes incroyables, YouTube, 13.12.2020

catalunya i les renovables

Image by seagul from Pixabay

@daveguasch

En novembre del 2019 Xavier Grau publicava un article de lectura recomanada al diari Ara (1), carregat de dades molt interessants on deia coses com aquestes:

Catalunya va ser la comunitat pionera en la introducció de l’energia eòlica -llavors l'única renovable- a Espanya. El primer aerogenerador de l’estat es va instal·lar a Vilopriu, al Baix Empordà, l’any 1984. El 1991 s’inaugurava el parc eòlic del Pení, a Roses, el primer d’Espanya. Però 17 anys després Catalunya ha perdut el tren i se situa a la cua d'Espanya en energies renovables, molt lluny dels objectius marcats per als anys 2030 i 2050.

Actualment, a Catalunya hi ha instal·lats poc més de 1.200 MW eòlics i només 300 MW de fotovoltaica, quan l'objectiu per al 2030 és arribar a 4.000 MW eòlics i 6.000 MW de fotovoltaica. Un objectiu que s'hauria de multiplicar, car en 2050 ja s'hauran apagat les tres centrals nuclears que hi ha en funcionament a Catalunya.

Però mentre a la resta d'Espanya hi ha hagut un desplegament massiu de les energies renovables, a Catalunya, car amb la derogació pel Govern del decret 147/2009, hi ha hagut una frenada total.

De fet, malgrat que Catalunya és una de les comunitats amb més producció d'electricitat i amb més consum, només té un 7,3% de tota la potència renovable instal·lada de l'Estat.

A principis del gener del 2020, en Daniel Pérez (@danielperezr87) -advocat especialitzat en la legislació sobre energies renovables i autoconsum-, publicava un article de lectura recomanada a La Vanguardia (2). En aquest article desenvolupava alguns dels aspectes més interessants del decret 16/2019, que reemplaçava al decret 147/2009. També deia coses com aquestes:

A Catalunya (...) tenim tres centrals nuclears de 933, 943 i 1087 MW respectivament, amb una generació anual aproximada de 25.000 GWh (...) Per a substituir les nuclears per renovables, en una proporció de 60% fotovoltaica i 40% eòlica, com ha establert en els seus objectius al Govern, seria necessari generar 15.000 GWh fotovoltaics i 10.000 GWh eòlics. En potència, uns 8.500 MW fotovoltaics i uns 4.000 MW eòlics. I en euros, 6 miliards d'euros per a la fotovoltaica i 4 miliards d'euros per a l'eòlica. És a dir, 10 miliards d'euros en menys de 10 anys per poder tancar les nuclears.

Tenint en compte que instal·lar un aerogenerador ha costat 2,8 milions d'euros i que l'entitat més mobilitzada d'Espanya: Som Energia, ha necessitat uns quants anys per a reunir 4,6 milions per a tres petits projectes de renovables (en l'actualitat ha arribat als 4,1 milions, segons consta a la seva web), i que Fundeen, una altra de les plataformes de referència, ha reunit 721.000 euros per a finançar 6 projectes renovables (no arriben ni a 1 MW) el 2019, resulta poc creïble que hom arribi a reunir 10 miliards d'euros en 10 anys només amb inversió "ciutadana".

El passat 14 de juny en Daniel Pérez publicava un tweet amb un article que havia publicat el dia abans a La Vanguardia (3). Si en aquest article subratllava l'interès econòmic, ecològic i en termes de sobirania de la producció autòctona alimentaria i energètica, també deia coses com aquestes:

Si analitzem l'activitat agrícola, veiem que durant els últims 20 anys Catalunya ha perdut el 10% de la superfície conreada, que ha passat a transformar-se en superfície forestal. Pel que fa a l'energia, a Catalunya no hem instal·lat cap central solar i només un petit aerogenerador durant l'última dècada, mentre a la resta d'Espanya s'ha fet més energia solar el 2020 que en la dècada anterior. Em resum, estem perdent agricultura i no estem fent res en matèria energètica.

L'article de Xavier Grau mencionava a Joan Vila, president de la comissió d'energia de Pimec, qui deia coses com aquesta: hi ha tanta renovable desenvolupant-se a Espanya que ja cobreix la que hauria d'assolir Catalunya (...) Hem fet tant el ronso que ens han ocupat el terreny.

Probablement no entenc gaire de sobiranies. Però tinc com el sentiment que algú hauria d'analitzar de manera realista la viabilitat dels seus objectius, tot com els mitjans i el temps dels que disposa per dur-los a terme.

Donada la situació d'emergència climàtica, una moratòria sense més no és una bona solució. Quina és l'alternativa legal i de desplegament que proposeu? La necessitem amb *detalls i números*. Alentir la transició sense alternativa no és futur. No fer res és anar enrere. https://t.co/jTJUD7fdpy

— Mar Reguant (@MarReguant) July 2, 2021

---

1. Xavier Grau: Catalunya, a la cua de les renovables a Espanya, Ara, 26.11.2019
2. Daniel Pérez: La respuesta a 10 años de parón a las renovables en Catalunya, La Vanguardia, 07.01.2020
3. Daniel Pérez: El planeta no está para moratorias, La Vanguardia, 13.06.2021

deltas du monde - l'Èbre, le joyau vert

ARTE Découverte -  Deltas du monde - l'Èbre, le joyau vert ARTE Découverte - Deltas du monde - L'Èbre, YouTube, 04.06.2021

@daveguasch

Disponible a les pàgines d'Arte TV fins el 07.07.2021, un documental molt interessant realitzat en 2018 per Nicolas Gabriel sobre la fauna del Delta de l'Ebre.

rahan, fils des âges farouches

Philippe Baryga: Une leçon de théorie de l’art avec Rahan, The Conversation, 10.06.2021

@daveguasch

El 19.10.2019 vaig publicar un article que portava per títol: El Capitán Trueno, el terror de los caudillos (1), on et parlava d'aquest personatge del còmic i del seu creador: Victor Mora, militant comunista, que va viure l'exili i la presó franquista. En aquell article, publicava aquest extracte d'un article de Pablo Vicente (2):

(...) El Capitán Trueno pertenecía a un tipo de héroe revolucionario. Al contrario de otros héroes de ficción, su lucha se dirigía especialmente contra los poderosos e incluía derrocar a los déspotas, ayudar a los pueblos a elegir a sus líderes y restituir a aquellos a los que se les había alejado injustamente del gobierno. Los tebeos del Capitán Trueno no fueron en ningún momento panfletos políticos, sino aventuras, humor y romance para niños, pero el tipo de villanos que presentaba Mora, teniendo en cuenta la forma de gobierno de esa España, era muy significativo.

Avui m'agradaria compartir amb tu un personatge del còmic francès, poc conegut a casa nostra: Rahan, fils des âges farouches (3). Rahan és un nadó cromanyó que va veure morir els membres del seu clan després ser atacats per un grup de goraks (tigres amb dents de sabre). Va ser adoptat pel clan de Mont Bleu, que vivia al peu d’un volcà adormit. El seu pare adoptiu, Craô el savi, li va ensenyar la generositat, coratge, tenacitat, lleialtat i saviesa: principis que es representen simbòlicament a un collaret amb cinc urpes d’ós que Craô li va donar abans de morir, durant una erupció volcànica que va acabar també amb tots els membres del seu clan.

Aquestes són les darreres paraules de Craô en el moment de la seva agonia (4):

N'oublie jamais mon fils, que tu n'es qu'un homme. Frère de tous les hommes. Pourquoi les fuir ? Tu sais maintenant mille choses que ceux qui marchent debout ignorent encore et tu ignores tout ce qu'ils savent. Qu'attends-tu, Rahan? Va aux hommes, mon fils.

Rahan no oblidarà mai aquestes paraules quan es desplaçarà de terra en terra, i de tribu en tribu, alhora que difon la seva bona voluntat i una poderosa ètica de cooperació entre aquells que caminen drets: els homes.

De la mà del seu creador i guionista de les seves aventures: Roger Lécureux i del seu il·lustrador: André Chéret (5), aquest còmic, que va aparèixer per primera vegada el 24.02.1969, ens presenta un personatge en part influenciat pel de Tarzan, amb llenguatge caracteritzat per l'ús dels infinitius i de la tercera persona per referir-se a si mateix. Segurament influenciat també per Jules Verne i el seu Voyage au centre de la Terre (1864) pels seus anacronismes: per exemple, els seus combats amb dinosaures, que segurament van provocar més d'una aturada cardíaca entre els paleontòlegs que van llegir el còmic. Una influència de Jules Verne que crec que hom pot estendre a L'île mystérieuse (1874) i al personatge de Cyrus Smith (6):

Pels seus companys, l’enginyer Cyrus Smith era un microcosmos que acollia tota la ciència i tota la intel·ligència humana! Era millor estar amb Cyrus a una illa deserta que sense Cyrus a la ciutat més avançada dels Estats Units. La superioritat d’aquests Robinsons realment moderns resideix en la possessió d’aquest coneixement eficaç: Estaven molt per davant dels Robinsons d’abans, pels quals tot era miraculós. I ho sabien. I l'home que "sap" té èxit allà on els altres només vegetarien i moririen inevitablement.

Als seus inicis, el còmic ens presenta un Rahan adolescent que fa, entre altres, aquestes reflexions: Per què el dia? Per què la nit? Per què el vent? Per què la pluja? ... 

I lluny de buscar la resposta en déus improbables, la trobarà en el mètode científic, que li permetrà recollir coneixements de la natura que acabarà aplicant a propòsits pràctics: per a ell mateix, per les tribus que creuarà en les seves aventures o, fins i tot, per ajudar a als animals en dificultats. 

Rahan és doncs un observador entusiasta de la natura. I sovint transforma les seves observacions en invents que no dubta a compartir amb autri ... Cada aventura combina l'actitud social positiva d'un autèntic líder amb la inventiva d'un autèntic científic.

Rahan és doncs un lliurepensador. En el transcurs de les seves aventures, sovint s'enfronta a mags o xamans que abusen de la credulitat dels seus seguidors per exercir la seva dictadura. Soscavant els seus mètodes, Rahan allibera a les seves víctimes de les seves supersticions. El seu escepticisme religiós l'indueix a desconfiar de les figures artístiques que els vilans utilitzen per manipular a les persones crèdules. Podem trobar un exemple en les manifestacions artístiques de les cavernes, que ell equipara a cultes enganyosos. L’esperit crític de Rahan està relacionat amb el positivisme i l'anticlericalisme científics dels seus autors. 

Sobre la relació de Rahan amb l'art, paga molt la pena llegir el remarcable article que va escriure enguany Philippe Baryga (7).

Si al principi Rahan és captivat pel mimetisme de les figures pintades a les cavernes, no pot evitar descobrir en elles la demostració de la superstició de la qual en fan l'objecte. Rahan està convençut que els espectadors no s'han de deixar enganyar per les seduccions de l'obra ni es poden limitar a tenir un paper excessivament passiu davant d'aquesta. O encara pitjor, postrar-se davant les imatges i retre un tribut al seu autor quan la caça ha estat bona.

La lliçó és clara: quan reivindica una part de la màgia, l'artista és un lladre, un traïdor de la societat. En un dels episodis del còmic, l'artista, a més, és perfectament conscient de la seva impostura i menysprea els caçadors que creuen en el seu poder. L'art, en definitiva, no és una qualitat inherent a una imatge o a un objecte, sinó tot un dispositiu social en què es captura la imatge o l'objecte. L’important no és pas la singularitat formal de l'obra, sinó les desigualtats socials que revela aquesta singularitat.

Huberty et Breyne: Chéret et Lécureux - Rétrospective Rahan, YouTube, 17.01.2018

---

1. Veure El Capitán Trueno, el terror de los caudillos, publicat en aquest blog el 19.10.2019
2. Pablo Vicente: El Capitán Trueno, el terror de los caudillos, Canino Mag, 13.08.2019
3. Wikipedia: Rahan [en] [fr], Rahan, fils des âges farouches || Olivier Minran: Le retour de Rahan, l'homme qui popularisa la préhistoire il y a 50 ans, 20minutes.fr, 15.02.2019
4. Rahan, fils des âges farouches (1987) - Épisode 1 de 26, YouTube, 25.01.2019 - 22:10
5. Wikipedia: Roger Lécureux || André Chéret
6. Jacques Noiray: L’archaïque dans L’île mystérieuse pp. 56-70 dans Yves Vadé: Le retour à l'archaïque, Modernités n°7, Presses Universitaires de Bordeaux, Open Books. 1996
7. Philippe Baryga: Une leçon de théorie de l’art avec Rahan, The Conversation, 10.06.2021

suisse - cartographie de la faune

Centre national de données et d'informations sur la faune de Suisse

@daveguasch

El Centre Suisse de Cartographie de la Faune (info fauna - CSCF) es va crear el 1990 a Neuchâtel amb l'estatus de fundació privada. Una de les seves missions és recopilar tanta informació com sigui possible sobre la fauna suïssa. Les dades recollides, li permeten crear mapes de distribució que els usuaris poden descarregar i, seguint les regles internes del CSCF, també editar.

Des dels seus inicis, tota la informació relativa a les observacions d’espècies animals s’emmagatzema en una base de dades Oracle. Des de 1995, el CSCF s’ha dotat d’un sistema d’informació geogràfica sobre la base cartogràfica de l'Office fédéral de topographie (2). Des del 2001 també publica la informació sobre la distribució geogràfica de la fauna en format electrònic:

• A un servidor cartogràfic: els mapes de distribució es poden visualitzar mitjançant una entrada simple o gràcies a una interfície d'entrada que ofereix els noms científics i vernacles francesos de les espècies.
• A un servidor tabular: on un formulari d’entrada permet generar diferents llistes: per exemple, la de tots els amfibis observats a la ciutat d’Aubonne o la de les papallones observades en un quadrat determinat de 5x5 km. Amb la particularitat que cada resultat va acompanyat d'un enllaç que permet veure'l cartografiat al servidor cartogràfic.

Abans d'anar a explorar el potencial cartogràfic d'aquestes dades al Centre national de données et d'informations sur la faune de Suisse, deixa'm recordar-te que bona part de la base de dades ha estat alimentada per naturalistes benèvols. I, per manca d'una aplicació per mòbils que facilitaria la utilització del GPS, els mapes de distribució mostren en quadrícules de 5x5 km les informacions més recents de les bases de dades. Tot i que encara en falten algunes, la majoria de les agrupacions taxonòmiques ja estan disponibles.

Finalment, recordar que l'absència de registres en una àrea no significa necessàriament l'absència d'una espècie, sinó que pot ser deguda a buits en els registres d'aquesta espècie per la part dels naturalistes benèvols.

Pel que fa a la distribució d’ocells, pots trobar-la cartografiada a la pàgina web de la Station ornithologique suisse, a Sempach (Luzern) (3).

Station ornithologique suisse

---

1. Centre suisse de cartographie de la faune: Home page || Wikipedia
2. Swisstopo: Home page
3. Station ornithologique suisse: Home page

vella - pull the trigger

Vella - Pull the Trigger (Official Music Video), YouTube, 11.06.2021

Vella (a.k.a. Gabriella Valdés), 17 anys, originària de Tampa (Florida), admiradora de d’Amy Winehouse i Janis Joplin... del Rock & Roll, el Blues i el Soul. Una veu brutal!

Vella - I See Red (Everybody Loves An Outlaw Cover), YouTube, 16.11.2020

Vella - Fly Away (Lenny Kravitz Cover), YouTube, 07.05.2021