 |
| Image by seagul from Pixabay |
En novembre del 2019 Xavier Grau publicava un article de lectura recomanada al diari Ara (1), carregat de dades molt interessants on deia coses com aquestes:
Probablement no entenc gaire de sobiranies. Però tinc com el sentiment que algú hauria d'analitzar de manera realista la viabilitat dels seus objectius, tot com els mitjans i el temps dels que disposa per dur-los a terme.
Catalunya va ser la comunitat pionera en la introducció de l’energia eòlica -llavors l'única renovable- a Espanya. El primer aerogenerador de l’estat es va instal·lar a Vilopriu, al Baix Empordà, l’any 1984. El 1991 s’inaugurava el parc eòlic del Pení, a Roses, el primer d’Espanya. Però 17 anys després Catalunya ha perdut el tren i se situa a la cua d'Espanya en energies renovables, molt lluny dels objectius marcats per als anys 2030 i 2050.A principis del gener del 2020, en Daniel Pérez (@danielperezr87) -advocat especialitzat en la legislació sobre energies renovables i autoconsum-, publicava un article de lectura recomanada a La Vanguardia (2). En aquest article desenvolupava alguns dels aspectes més interessants del decret 16/2019, que reemplaçava al decret 147/2009. També deia coses com aquestes:
Actualment, a Catalunya hi ha instal·lats poc més de 1.200 MW eòlics i només 300 MW de fotovoltaica, quan l'objectiu per al 2030 és arribar a 4.000 MW eòlics i 6.000 MW de fotovoltaica. Un objectiu que s'hauria de multiplicar, car en 2050 ja s'hauran apagat les tres centrals nuclears que hi ha en funcionament a Catalunya.
Però mentre a la resta d'Espanya hi ha hagut un desplegament massiu de les energies renovables, a Catalunya, car amb la derogació pel Govern del decret 147/2009, hi ha hagut una frenada total.
De fet, malgrat que Catalunya és una de les comunitats amb més producció d'electricitat i amb més consum, només té un 7,3% de tota la potència renovable instal·lada de l'Estat.
A Catalunya (...) tenim tres centrals nuclears de 933, 943 i 1087 MW respectivament, amb una generació anual aproximada de 25.000 GWh (...) Per a substituir les nuclears per renovables, en una proporció de 60% fotovoltaica i 40% eòlica, com ha establert en els seus objectius al Govern, seria necessari generar 15.000 GWh fotovoltaics i 10.000 GWh eòlics. En potència, uns 8.500 MW fotovoltaics i uns 4.000 MW eòlics. I en euros, 6 miliards d'euros per a la fotovoltaica i 4 miliards d'euros per a l'eòlica. És a dir, 10 miliards d'euros en menys de 10 anys per poder tancar les nuclears.El passat 14 de juny en Daniel Pérez publicava un tweet amb un article que havia publicat el dia abans a La Vanguardia (3). Si en aquest article subratllava l'interès econòmic, ecològic i en termes de sobirania de la producció autòctona alimentaria i energètica, també deia coses com aquestes:
Tenint en compte que instal·lar un aerogenerador ha costat 2,8 milions d'euros i que l'entitat més mobilitzada d'Espanya: Som Energia, ha necessitat uns quants anys per a reunir 4,6 milions per a tres petits projectes de renovables (en l'actualitat ha arribat als 4,1 milions, segons consta a la seva web), i que Fundeen, una altra de les plataformes de referència, ha reunit 721.000 euros per a finançar 6 projectes renovables (no arriben ni a 1 MW) el 2019, resulta poc creïble que hom arribi a reunir 10 miliards d'euros en 10 anys només amb inversió "ciutadana".
Si analitzem l'activitat agrícola, veiem que durant els últims 20 anys Catalunya ha perdut el 10% de la superfície conreada, que ha passat a transformar-se en superfície forestal. Pel que fa a l'energia, a Catalunya no hem instal·lat cap central solar i només un petit aerogenerador durant l'última dècada, mentre a la resta d'Espanya s'ha fet més energia solar el 2020 que en la dècada anterior. Em resum, estem perdent agricultura i no estem fent res en matèria energètica.L'article de Xavier Grau mencionava a Joan Vila, president de la comissió d'energia de Pimec, qui deia coses com aquesta: hi ha tanta renovable desenvolupant-se a Espanya que ja cobreix la que hauria d'assolir Catalunya (...) Hem fet tant el ronso que ens han ocupat el terreny.
Probablement no entenc gaire de sobiranies. Però tinc com el sentiment que algú hauria d'analitzar de manera realista la viabilitat dels seus objectius, tot com els mitjans i el temps dels que disposa per dur-los a terme.
Donada la situació d'emergència climàtica, una moratòria sense més no és una bona solució. Quina és l'alternativa legal i de desplegament que proposeu? La necessitem amb *detalls i números*. Alentir la transició sense alternativa no és futur. No fer res és anar enrere. https://t.co/jTJUD7fdpy
— Mar Reguant (@MarReguant) July 2, 2021
- Xavier Grau: Catalunya, a la cua de les renovables a Espanya, Ara, 26.11.2019
- Daniel Pérez: La respuesta a 10 años de parón a las renovables en Catalunya, La Vanguardia, 07.01.2020
- Daniel Pérez: El planeta no está para moratorias, La Vanguardia, 13.06.2021
No comments:
Post a Comment