Sunday, May 15, 2022

hanlon's razor

Superagente 86 - El sindicato de KAOS es mejor, YouTube, 08.06.2008


Una de les publicacions que segueixo amb una certa freqüència és un magazín online britànic d'actualitat tecnològica: The Register (1). Un article d'aquest magazín, publicat en novembre del 2021, explicava que Facebook i la seva filial WhatsApp van portar als tribunals a NSO Group, al·legant que el seu programari d'espionatge, conegut amb el nom de Pegasus, s'havia utilitzat per espiar il·legalment els comptes dels clients de WhatsApp. Un mes després, un article ens parlava d'una iniciativa dels legisladors nord-americans per acabar amb NSO Group i penalitzar altres 3 editors de programari espia amb sancions severes (3).

El mes de febrer d'enguany, una denúncia anònima posava al descobert que NSO Group havia ofert enormes quantitats d'efectiu per accedir a les xarxes telefòniques dels EUA (4). El mes d'abril, un altre article ens parlava de la descoberta de la infecció dels mòbils d'un bon nombre de funcionaris europeus amb Pegasus (5). El mateix mes, un altre article ens parlava de la infecció dels mòbils de més de 60 membres del moviment independentista català. L'article afegia que Citizen Lab havia informat de la descoberta d'un programari de vigilància sospitós en dispositius associats amb l'oficina del primer ministre del Regne Unit: Boris Johnson (6).

Fa una setmana, un article on també es parlava de la infecció dels mòbils dels membres del moviment independentista català, de ministres del govern espanyol i de funcionaris britànics i de la UE, també informava de la infecció dels mòbils de més de 300 residents indis, entre els quals, polítics de l'oposició, activistes i representants del govern tibetà a l'exili (7).
Pel que fa als independentistes catalans, Citizen Labs havia identificat almenys 63 membres d'aquest moviment vigilats amb Pegasus, i altres quatre vigilats amb un programari de vigilància de Windows: Candiru, un altre fabricant de programari espia amb seu a Israel que també ha estat sancionat als EUA. Entre les víctimes, dues de les quals estaven vigilades tant per Pegasus com per Candiru, es deia que hi havia membres del Parlament Europeu, legisladors, juristes, membres de la societat civil i tots els presidents de la Generalitat Catalunya des del 2010.

Ara que ja has vist el vídeo de Pedro Vallín, val la pena recordar que, des dels vells temps del Watergate (8), les escoltes dels telèfons amb finalitats d'espionatge de caràcter polític han avançat molt més del que la curta memòria de molts mitjans de comunicació és capaç de recordar.

Per exemple que, entre 2002 i 2013, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA havia espiat els mòbils d'Angela Merkel i d'altres dirigents europeus (9), amb la complicitat del govern de Dinamarca (10). Que Obama va prometre en 2014 a Angela Merkel que els EUA no espiarien mai més el seu mòbil (11). Però com ara el primer ministre és Olaf Scholz, és probable que aquell compromís, si mai havia valgut alguna cosa, ja no sigui d'actualitat.

Ara bé, una cosa és copiar el contingut, escoltar les converses, llegir els SMS, WhatsApps i Telegrams dels mòbils infectats, o instal·lar micròfons a dojo, i una altra invertir en els mitjans que permetin interpretar tota aquesta massa d'informació (12).
La política antiterrorista del Gobierno de Aznar presentaba un agujero enorme de inteligencia en las cárceles españolas. Interior no había asignado traductores de árabe a Instituciones Penitenciarias, por lo que se grabaron las comunicaciones de los presos islamistas acusados de terrorismo, pero nadie las transcribió.
En clau d'humor, Hèctor de Miguel va llençar a l'aire unes reflexions tan carregades de sentit comú -pura dinamita en la seva projecció política- que podria sobtar pensar que ningú no les hagi desenvolupat en el terreny polític i judicial. Probablement  perquè ningú no té un real interès a fer-ho per motius que, probablement, val més no saber.


L'espionatge dels mòbils també s'aplica a la lluita contra el crim organitzat i a la lluita antiterrorista. Pel que fa als primers sabem que, fins i tot els telèfons més protegits de la màfia, amb els sistemes de criptografia més sofisticats, poden ser localitzats, escoltats i el seu contingut analitzat per les agències d'intel·ligència. Pel que fa a la lluita antiterrorista, hom coneix des del 1996 l'anomenat Síndrome de Dudáyev (13).
Como le ocurriera al líder checheno Dzyojar Dudáyev, uno está tranquilamente hablando por teléfono cuando de repente un misil sale de no se sabe dónde para reventar justo en la posición de uno. Y adiós líder guerrillero; más o menos lo que parece haberle ocurrido al número dos de las FARC colombianas, Raúl Reyes.
També en 1996, l'home més buscat per les forces de seguretat israelianes, un dels líders de Hamàs, Yehie Ayash (alies l'Enginyer), va morir quan li va explotar a l'orella el seu telèfon mòbil: algú l'havia carregat amb un potent explosiu sense que ell s'adonés (14).

En realitat però, tothom pot ser víctima de l'espionatge electrònic als llocs més insospitats. Per exemple, al despatx d'un ministre de l'Interior, mentre els seus equips espiaven al moviment independentista català (15). O un excomissari de policia actualment jutjat als tribunals espanyols que, des de fa molts anys, té gravacions comprometedores de gairebé tothom. Fins i tot, en va ser víctima un dels homes més rics del món: Jeff Bezos que malgrat ser el propietari d'una empresa que ofereix serveis al Cloud pels que circulen les dades més confidencials del planeta: banques, assegurances, governamentals..., també es va fer hackejar el seu mòbil (16).

Super Agente 86 - Cono del Silencio, YouTube

L'impacte de l'espionatge pot tenir repercussions on menys t'ho esperes, especialment quan agrupes els més sofisticats mitjans electrònics al sentit comú. Bellingcat (17), un magazín online d'investigació, especialitzat en verificació de fets i en la intel·ligència de codi obert, publicava a principis d'abril la notícia del pirateig, per un empleat de Yandex Food, de la base de dades del servei de lliurament de menjar a domicili més popular de Rússia.

A partir de la interpretació d'aquestes dades es van poder descobrir un munt d'informacions altament secretes: val la pena donar-li un cop d'ull a l'article original on es descriu la metodologia de la recerca (18). I és així com els periodistes de Bellingcat van identificar un apartament de 400 m², amb un valor de mercat d'uns 170 milions de rubles, de l'ex-amant de Putin, gràcies a les comandes de pizzes de la seva filla. I gràcies a les adreces que els clients transmetien per rebre les pizzes, els periodistes de Bellingcat també van identificar uns quants agents del FSB (antic KGB), les matrícules dels cotxes, adreces del centre d'operacions especials del FSB, adreces de bases militars ...

Wrongfully Accused (1998), YouTube

La utilització il·legal de Pegasus, tot com un munt d'altres programes dels quals no s'ha parlat, no és d'ara i no està restringida a Espanya: recordem les accions que s'estan portant als EUA (cf. 3) i a la Unió Europea (19). Recordem també que aquest tipus de pràctiques s'apliquen tant als enemics com als aliats. A aquells a qui es dirigeixen i a aquells que les han dirigit.

Sobre les escoltes il·legals, crec que val la pena veure tants cops com calgui el vídeo de Pedro Vallín. I sobre les escoltes legals, crec que valdria la pena ajustar el tir, deixar de disparar al govern i demanar explicacions al tribunal que les ha autoritzat ..., almenys des del 2010, tot com a aquells que van demanar l'autorització als tribunals i els motius que la justificaven!!!! (20)
Las 18 personas para cuyo espionaje pidió –y obtuvo– autorización judicial el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) perfilan un mapa completo del movimiento independentista en el periodo 2019-2020, según la lista completa de las personas intervenidas que la directora de la entidad, Paz Esteban, llevó la semana pasada a la comisión de Secretos Oficiales, a la que ha accedido La Vanguardia.

En realidad, el CNI fue más allá, porque su directora, Paz Esteban, solo presentó ante la comisión de Secretos Oficiales las autorizaciones judiciales referentes a personas que salían en la lista de los 65. Es más, en los documentos aportados aparecían siete u ocho nombres tachados, correspondientes a otras tantas personas sobre las que el espionaje fue autorizado y que escaparon al análisis de Citizen Lab. El CNI impidió de esta manera que trascendieran nombres hasta ahora desconocidos.

Cuatro o cinco de los nombres eliminados forman parte del entorno tecnológico que el CNI vincula a Tsunami Democràtic, un par más estaban en el auto sobre la ANC y otro en uno referente al entorno de Junts per Catalunya.

Esteban puntualizó que cuatro de las 18 intervenciones no tuvieron éxito, es decir, que el CNI no logró infectar a los objetivos.
Ja tinc una edat com per saber que, en la guerra com en l'amor, tot s'hi val. I ja fa molt de temps que no m'impressionen gens ni mica els shows mediàtics que tant exciten al personal. Hom podria pensar legítimament que aquest darrer show anava destinat a recordar-li al govern quin és el suport sobre el qual ha de comptar per seguir tirant endavant la legislatura, i mostrar el poder d'aquest suport obligant-lo a destituir a la ministra de defensa i/o a la directora del CNI.

Finalment, tot aquest show ha servit per demostrar que hi havia membres del govern espanyol que també eren espiats. Vist quin és el perfil de la persona que ha reemplaçat a l'antiga directora del CNI (21), hom podria estar temptat de recordar el postulat de la Navalla de Hanlon (21) i no buscar res d'estrany en allò que probablement pot explicar una cultura política decebedora, que passarà pàgina ràpidament pel que fa a la part més perillosa de tot aquest show: sense exigir cap investigació del poder judicial, ni legislar sobre la contractació del personal del CNI, sense fer cap auditoria sobre els protocols de seguretat aplicats pel CNI (o pel CesiCat!) als responsables polítics ni alts funcionaris, etc.

Imagino que hi haurà qui ho agrairà. Perquè, fins on jo sé, malgrat tots els mitjans utilitzats per espiar als independentistes catalans, encara no tenen ni la més remota idea d'on van sortir les urnes (23).


  1. The Register: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Thomas Claburn: NSO fails once again to claim foreign sovereign immunity in WhatsApp spying lawsuit, The Register, 09.11.2021
  3. Thomas Claburn: US lawmakers want to put NSO Group, 3 other spyware makers out of business with fresh severe sanctions, The Register, 15.12.2021
  4. Iain Thomson: Whistleblower claims NSO offered 'bags of cash' for access to US phone networks, The Register, 02.02.2022
  5. Jessica Lyons Hardcastle: European officials reportedly targeted by NSO spyware, The Register, 11.04.2022
  6. Thomas Claburn: UK Prime Minister, Catalan groups 'targeted by NSO Pegasus spyware', The Register, 18.04.2022
  7. Laura Dobberstein: India's ongoing outrage over Pegasus malware tells a bigger story about privacy law problems, The Register, 08.05.2022
  8. Wikipedia: Watergate [en] [fr] [es] [ca]
  9. EE.UU. espió a Angela Merkel entre 2002 y 2013, según reporte, BBC Mundo, 27.10.2013
  10. Dinamarca ayudó a EE. UU. a espiar a Merkel y a sus aliados europeos, sostiene informe, France 24, 31.05.2021
  11. Enrique Müller: Obama promete a Merkel que no volverá a espiar su teléfono móvil, El País, 19.01.2014
  12. J.J. Gálvez: La experiencia del 11-M y las preguntas ante el 17-A, El País, 24.08.2017
  13. El Síndrome de Dudáyev, 20 Minutos, 04.03.2008
  14. Victor Cygielman: Asesinado en Gaza con un teléfono trampa el artífice de los atentados con bomba de Hamas, El País, 06.01.1996
  15. De Alfonso cree había un micrófono oculto en el despacho de Fernández Díaz, La Vanguardia, 22.06.2016
  16. Jordi Pérez Colomé: Así hackearon el móvil de Jeff Bezos, el hombre más rico del mundo, El País, 22.01.2020
  17. Wikipedia: Bellingcat [en] [fr] [es] [ca] | Bellingcat, un journalisme citoyen au service de la vérité, RTS, 28.10.2018
  18. Aric Toler: Food Delivery Leak Unmasks Russian Security Agents, Bellingcat, 01.04.2022
  19. María G. Zornoza: ¿Cómo se defienden las instituciones europeas de Pegasus y las ciberamenazas?, Público, 07.05.2022
  20. Gemma Saura y Ignacio Orovio: Los 18 espiados por el CNI, La Vanguardia, 14.05.2022
  21. Jesús Rodríguez: La nueva jefa del CNI huyó de Cuba tras ser descubierta haciendo labores de espionaje, El Salto, 11.05.2022
  22. Wikipedia: Hanlon's razor [en] [fr] [es] [ca]
  23. Junqueras: "Nos espían mucho, pero urnas no pillaron ni una", 20 minutos, Cataluña, 07.05.2022

Friday, May 13, 2022

russians

Sting - Russians, YouTube


Vaig començar la setmana publicant un post (1) amb una cançó que feia referència a la Guerra Freda, la tensió de la Crisi dels euromíssils i una hipotètica situació delirant que podria haver desencadenat una III Guerra Mundial. La realitat va demostrar que aquell tema no tenia res de ficció i que, si no hagués estat pel sentit comú d'un home: Stanislav Petrov (2), la III Guerra Mundial s'hauria fet realitat i, amb tota probabilitat, jo no hauria sobreviscut per poder escriure aquest post.

En aquell post presentava un període que descrivia perfectament una doctrina militar que portava per nom: MAD (3), abreviació de Mutual Assured Destruction i, per extensió, també feia al·lusió a la bogeria que representaria que qualsevol dels dos grans blocs desencadenés una agressió que probablement acabaria amb bona part de la vida, si més no, a l'hemisferi nord.

Avui creiem que estem vivim a un altre període que interpretem com a molt més innovador, però que, almenys pel que fa a la política, està dirigit per una colla d'ineptes, incapaços de fer res d'altre que reproduir velles fórmules del passat.

Probablement creus que estic exagerant. Si és així, et proposo que llegeixis un article que Juan Maria Bandrés (4) va publicar en febrer del 1983: 1983, el año de los euromisiles (5). Et passo uns paràgrafs que crec que confirmen el que acabo de dir:
Cada día resulta más evidente que uno de los principales componentes que integra la decisión atlántica resulta ser la preponderancia de los enfoques militaristas de los problemas mundiales, un enfoque que encuentra en el reaganismo el marco político ideal.

Todo incremento de los gastos militares en los países de la Alianza constituye per se una vía de refuerzo de la propia Alianza (...) Todo conservadurismo político tiene en el militarismo un componente necesario e imprescindible (...) Todo lo que signifique alimentar el imponente complejo industrial-militar americano siempre ha sido una buena razón para los estrategas del Pentágono.

En el orden de la confrontación con el Pacto de Varsovia, sigue en vigor la vieja doctrina americana, conservadora, que confia en la posibilidad de llevar a la URSS a la mesa de negociaciones en actitud claudicante ante la imposibilidad de competir con EE UU en la costosa carrera nuclear, bajo la amenaza de crearse un frente interior de descontentos sociales aún más peligrosos para la seguridad del sistema soviético.
Gràcies al paper dels medis, els més joves ho ignoren tot d'un període que no van viure. I pel que fa als més vells ..., tots sabem que amb prou feina som capaços de recordar res que hagi passat fa més de (fica aquí la xifra que més et representi) anys.

Avui he obert el post amb un tema que Sting va publicar en 1984: Russians (actualment amb gairebé 30 milions de visites). Com el tema original no està subtitulat, pots trobar els subtítols en anglès i francès punxant aquest enllaç. Sobre la història del tema et proposo visitar Wikipedia (6):
L'any 2010, durant el concert Live in Berlin, Sting va explicar quina havia estat la seva font d'inspiració: "Tenia un amic a la Universitat de Columbia que va reeixir a captar el senyal de satèl·lit de la televisió soviètica. A l'hora en què podíem veure-la, només emetien espectacles infantils, la versió soviètica del “Sesame Street” (esp. Barrio Sésamo). Em va sorprendre tot l'amor que s'havia invertit en aquests programes. Eren els nostres enemics, però estava molt clar que estimaven els seus fills com nosaltres estimàvem els nostres".
La lletra del tema reflecteix una visió europea occidental de la Guerra Freda, però està carregada d'una visió humanista i, per extensió, pacifista. Pots comparar la versió original amb la d'aquest vídeo i la descripció que l'acompanya a YouTube.

Sting - Russians (2022) Ukraine Version, YouTube


  1. Veure So, our present is to come back to the 80s ?, publicat en aquest blog el 08.05.2022
  2. Wikipedia: Stanislav Petrov [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: MAD [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Juan María Bandrés [en] [fr] [es] [ca]
  5. Juan Maria Bandrés: 1983, el año de los euromisiles, El País, 12.02.1983
  6. Wikipedia: Russians [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, May 12, 2022

la identidad es el dinero de los pobres

Tuesday, May 10, 2022

Monday, May 9, 2022

so, our present is to come back to the 80s ?

Nena: 99 Luftballons [1983], YouTube


Ahir era 8 de maig, un dia en què es commemora als països occidentals la victòria dels aliats sobre l'Alemanya nazi i el final de la Segona Guerra Mundial a Europa. Donat que els nazis van capitular un dia més tard amb l'URSS, a Rússia ho commemoren avui.

Ahir, mentre em mirava les notícies, vaig recordar aquelles que veia quan era jove: el desplegament dels míssils SS-20 (1) per l'antiga Unió Soviètica i la resposta americana amb el desplegament dels Pershing (2). Ja amb Ronald Reagan, The Zero option (3), el desplegament dels míssils Pershing II (4) i els Cruise, completada amb la delirant Iniciativa de Defensa Estratègica (5): també coneguda com el programa Star Wars. També vaig recordar als imbècils dels tertulians d'aquella època, que ens recomanaven ficar-nos un llençol blanc i prendre pastilles de iode per protegir-nos de les radiacions en cas de guerra nuclear a Europa.

En aquells moments, estava força clar que Europa es podia convertir en el terreny de batalla per l'hegemonia de russos i americans, i que cap d'aquests no dubtarien en utilitzar els seus míssils de curt i mig abast al continent. En resposta a aquella situació, un potent moviment pacifista es va posar en marxa arreu del continent. I com a resultat de les seves accions, es van signar a Ginebra diversos acords que van eliminar l'amenaça d'una guerra nuclear a Europa. Més tard, va arribar la dissolució de la Unió Soviètica i del Pacte de Varsòvia. L'OTAN, com tots sabem, mai no es va dissoldre. Anys més tard s'estendria progressivament en direcció a Rússia.

I per associació d'idees, recordant aquella amenaça de guerra nuclear a Europa que la majoria temíem i a la que la majoria ens oposàvem, vaig recordar un tema que es va fer molt famós en aquells temps: Nena - 99 Luftballons [1983]. Un tema que reflecteix el clima de terror d'aquest període de la Guerra Freda, i subratllava el caràcter psicopàtic dels dirigents i dels militars que havien desplegat aquella impressionant quantitat d'armament nuclear arreu d'Europa.

La història d'aquest tema i les al·lusions que amaga la seva lletra estan força ben explicades a Wikipedia (6). Resumint a cop de destral, tot va començar quan Carlo Karges, guitarrista de la banda, va assistir a un concert dels Rolling Stones a Berlín. A un moment del concert es van deixar anar uns globus que, en allunyar-se cap a l'horitzó, van agrupar-se fins a prendre la forma que a Carlo li va semblar una nau espacial. En aquest moment, Carlo es va demanar què passaria si els globus travessessin el mur de Berlín i arribessin a l'antiga RDA i va decidir crear el tema: Nena - 99 Luftballons [1983].

La lletra de la cançó explica la història de 99 globus que els radars identifiquen amb un OVNI. Un general envia un esquadró d'avions per investigar i, en no trobar cap OVNI, els pilots fan una demostració de la potència de foc dels seus aparells per acabar amb els globus. Els països veïns interpreten aquesta demostració de força com una agressió, i els seus ministres de defensa acaben ordenant que els seus avions interceptin els intrusos.

L'inofensiu vol dels globus va acabar per desencadenar una guerra nuclear. Al final, no hi va haver vencedors, ni ministres, ni generals, ni pilots que poguessin explicar què va passar. La cançó acaba amb Gabriele Susanne Kerner (Nena) caminant per un món en ruïnes, i trobant un d'aquells globus inofensius que solament l'estupidesa humana va reeixir a traduir en tota aquella destrucció.

El mateix any que Nena va publicar el seu tema, la sang freda i el coratge d'un home: Stanislav Petrov (7), va evitar el que podria haver estat la III Guerra Mundial. Pots trobar la seva història a Wikipedia i a un munt d'articles que pots trobar també a la xarxa. O també pots descobrir-la en aquest vídeo (Note: you can find the english version here).

Crónicas de la Historia: Stanislav Petrov el hombre que salvó al mundo (1983), YouTube


  1. Wikipedia: RSD-10 Pionnier [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: MGM-31 Pershing [en] [fr] [es] [ca]
  3. President Ronald Reagan: Arms Reduction and Nuclear Weapons, Address to the National Press Club, Washington, D.C., Nov. 18, 1981 (FULL TEXT VERSION)
  4. Wikipedia: Pershing II [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Strategic Defense Initiative [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: 99 Luftballons [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Stanislav Petrov [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 8, 2022

california - 100% of clean energy ?

BrightSource: Ivanpah Solar Electric Generating System, YouTube, 20.05.2014


Dissabte 30 d'abril, a les 14:05, les instal·lacions d'energies renovables de l'estat de Califòrnia van produir 17.636 MW a un moment en què la demanda d'electricitat era de 17.548 MW: és a dir, la capacitat de producció d'aquestes instal·lacions va superar per primer cop a la demanda. Si a les 14:40 l'energia produïda per les instal·lacions renovables superava en 623 MW a la demanda, la situació va canviar a les 17:05, quan la demanda va superar a la producció d'aquelles instal·lacions (1).
"No va ser tot el dia, no va ser tot el cap de setmana i tenim un llarg camí per recórrer abans de deixar de cremar combustibles fòssils, però definitivament podem arribar-hi", va dir Laura Deehan, directora estatal de Environment California, una Grup de defensa de les energies renovables sense ànim de lucre.
Dos terços de la demanda van ser coberts per l'energia solar, la resta va ser cobert amb energia produïda per les plantes eòliques, geotèrmiques i altres renovables (2).

El 3 d'abril, a les 15:39, l'energia renovable ja havia cobert el 97% de la demanda, superant un record anterior del 96,4% (3). Un any abans, Los Angeles Times publicava aquest gràfic de la producció d'energia elèctrica durant 24h a l'estat de Califòrnia entre la mitja nit del 24 d'abril al del 25 d'abril.

California just hit 95% renewable energy. Will other states come along for the ride?, Los Angeles Times, 29.04.2021

Es tracta d'unes fites molt importants, tenint en compte que Califòrnia ha de produir el 100% de l'electricitat a partir de fonts lliures de carboni l'any 2045 si vol assolir un objectiu signat per una llei del 2018. També ho és per l'organització Environment California que, entre altres accions, ha promogut la instal·lació de panells solars a un milió de teulades de tot l'estat: una variant de producció d'energia solar molt més respectuosa amb el medi ambient que les granges solars que s'estenen en grans extensions de terreny al desert de Mojave i altres paisatges ecològicament fràgils.

Tot i la importància d'aquesta fita, els californians segueixen depenent molt del gas natural, que va cobrir el 37% de la demanda durant el 2020. Altrament, l'energia solar va cobrir el 13% i l'eòlica l'11% de la demanda d'electricitat de l'estat.

L'estat de Califòrnia segueix endavant amb la transició energètica. Durant els darrers 10 anys ha triplicat l'ús de fonts d'energia renovables, sobretot amb nous projectes eòlics i solars. Altres fonts d'energia renovables inclouen la geotèrmica, la biomassa i el biogàs.

En contrast amb els discursos que sentim a Europa, val la pena recordar que l'operador de la xarxa elèctrica californiana no inclou l'energia nuclear al pack de les energies renovables. Tampoc la producció de les instal·lacions hidroelèctriques car, tot i que tampoc no generen gasos d'efecte hivernacle, poden provocar altres problemes ambientals com la destrucció dels hàbitats.

Mentrestant, l'administració Biden ha posat en marxa unes regulacions que han tingut com a resultat la investigació de les taxes a la importació de les plaques solars: principalment les que arriben des de la Xina, el segon round que s'anuncia després quan acabi el primer a Ucraïna. Aquesta acció, dirigida des del Departament de Comerç, està retardant molts projectes de producció d'energia solar a Califòrnia que tenen per objectiu injectar milers de nous MW a la xarxa elèctrica.

Just en el moment en què se'ns acaba el temps per tirar endavant la transició energètica, a algú se li va ocórrer la idea que era el bon moment perquè Ucraïna entrés a l'OTAN, i així derivar els capitals necessaris per la transició en comprar armament i importar hidrocarburs nordamericans. I si t'he de ser sincer, tinc com el sentiment que, quan acabi la guerra a Ucraïna, l'objectiu de l' anglosfera serà alliberar Taiwan de la pressió militar de la Xina,  líder mundial en la producció de panells solars i principal client de les exportacions europees.

Podria afegir que és força remarcable que, justament en el moment en què Califòrnia ha arribat a la fita de produir més del 100% de la demanda en energia elèctrica gràcies a les energies renovables, Europa li passi comanda als USA d'hidrocarburs produïts gràcies al fracking. Però com ja saps, no m'agrada ficar-me en política, i prefereixo deixar aquest tipus de reflexions als experts de les tertúlies televisives.


  1. Julie Johnson: California wants 100% renewable power. It just hit that milestone — briefly, San Francisco Chronicle, 02.02.2022
  2. Janet Wilson: California just shy of 100% powered by renewables for first time, Desert Sun, 01.05.2022
  3. Mark Chediak: California Ran on Nearly 100% Clean Energy This Month, Bloomberg, 14.04.2022
  4. Sammy Roth: California just hit 95% renewable energy. Will other states come along for the ride?, Los Angeles Times, 29.04.2021

Friday, May 6, 2022

how much clean electricity do we really need?

Solomon Goldstein-Rose: How much clean electricity do we really need?, TED Countdown Summit October 2021

Fa uns dies vaig publicar un post (1) que vaig tancar amb aquestes paraules: La guerra d'Ucraïna sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.

Així doncs, prefereixo seguir compartint amb tu alguns vídeos i articles que he estat llegint darrerament sobre el combat més important al que ha de fer front la humanitat: el de la seva supervivència! (2)

Avui m'agradaria segui amb la presentació que Solomon Goldstein-Rose, va fer al The Countdown Summit (3) que va tenir lloc a Edimburg del 12 al 15 d'octubre del 2021.
Nota: Com els subtítols de la conferència no sempre funcionen al vídeo, si tens dificultats per seguir l'àudio en anglès et proposo que punxis l'enllaç per anar a la pàgina de TED i busquis el botó: Read transcript. Selecciona la llengua de la traducció de la conferència que prefereixis i veuràs que el text es presenta sincronitzat amb l'àudio i és molt fàcil de seguir.
En aquesta conferència, Solomon Goldstein-Rose ens exposa el seu punt de vista. Substituir les centrals elèctriques que cremen hidrocarburs centrals d'energia renovable és més factible del que es diu, però no seria suficient. Hauríem de desenvolupar ràpidament un nou sistema global capaç de produir 12 vegades la quantitat d'electricitat neta que generem actualment. Goldstein sosté aquesta idea amb quatre arguments, el primer dels quals seria que necessitem molta més energia per electrificar tot el planeta, i no només els països rics. Et deixo descobrir els altres arguments en una conferència molt i molt interessant.


  1. Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
  2. Emma Pons Valls: La comunidad científica en Catalunya se rebela contra la inacción climática, Público, 01.05.2022
  3. The Countdown Summit, October 12-15, 2021, Edinburgh, Scotland: TED, Programs

Thursday, May 5, 2022

the carbonless fuel that could change how we ship goods

Maria Gallucci: The carbonless fuel that could change how we ship goods, TED Monterey, August 2021

Fa uns dies vaig publicar un post (1) que vaig tancar amb aquestes paraules: La guerra d'Ucraïna sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.

Així doncs, prefereixo seguir compartint amb tu alguns vídeos i articles que he estat llegint darrerament sobre el combat més important al que ha de fer front la humanitat: el de la seva supervivència! (2)

Avui m'agradaria segui amb la presentació que Maria Gallucci, va fer al TED Monterey 2021 (3), que va tenir lloc a Monterey (California, USA) de l'1 al 4 d'agost del 2021.
Nota: Com els subtítols de la conferència no sempre funcionen al vídeo, si tens dificultats per seguir l'àudio en anglès et proposo que punxis l'enllaç per anar a la pàgina de TED i busquis el botó: Read transcript. Selecciona la llengua de la traducció de la conferència que prefereixis i veuràs que el text es presenta sincronitzat amb l'àudio i és molt fàcil de seguir.
En aquesta conferència, Maria Gallucci va parlar d'inversions de milions de dòlars destinades a la construcció de plantes d'amoníac verd i de la protecció i seguretat de noves drassanes, desenvolupant la tecnologia necessària perquè els primers vaixells impulsats per amoníac siguin una realitat en un temps rècord.

En complement de la conferència de Maria Gallucci, m'agradaria proposar-te la lectura d'un article que Juan Arreo va publicar el 29 d'abril d'enguany a La Vanguardia: El tren de hidrógeno: el transporte del futuro con cero emisiones (4) i del que et proposo començar llegint aquest paràgraf:
El hidrógeno renovable está llamado a jugar un papel clave en la transición hacía una economía descarbonizada, gracias a sus múltiples aplicaciones en la industria y, sobre todo, en la movilidad. En este sector, su uso no se limitará a los coches y hoy existen proyectos para su utilización en medios de transporte que recorren grandes distancias, como aviones, barcos, camiones… Y en los trenes.

  1. Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
  2. Emma Pons Valls: La comunidad científica en Catalunya se rebela contra la inacción climática, Público, 01.05.2022
  3. TEDMonterey 2021, August 1-4 · Monterey (CA, USA): TED, Programs
  4. Juan Arreo: El tren de hidrógeno: el transporte del futuro con cero emisiones, La Vanguardia, 29.04.2022

Wednesday, May 4, 2022

could wind energy power the earth ... 18 times over?

Dan Jørgensen: How wind energy could power Earth ... 18 times over, TED Countdown Summit October 2021

Fa uns dies vaig publicar un post (1) que vaig tancar amb aquestes paraules: La guerra d'Ucraïna sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.

Així doncs, prefereixo seguir compartint amb tu alguns vídeos i articles que he estat llegint darrerament sobre el combat més important al que ha de fer front la humanitat: el de la seva supervivència! (2)

Avui m'agradaria segui amb la presentació que el ministre del clima de Dinamarca: Dan Jørgensen, va fer al The Countdown Summit (3) que va tenir lloc a Edimburg del 12 al 15 d'octubre del 2021.
Nota: Com els subtítols de la conferència no sempre funcionen al vídeo, si tens dificultats per seguir l'àudio en anglès et proposo que punxis l'enllaç per anar a la pàgina de TED i busquis el botó: Read transcript. Selecciona la llengua de la traducció de la conferència que prefereixis i veuràs que el text es presenta sincronitzat amb l'àudio i és molt fàcil de seguir.
En aquesta conferència, Dan Jørgensen ens explica els orígens de la industria eòlica del seu país i de la seva producció actual. També ens parla de la presentació del seu pla per posar fi en 2050 a la indústria petroliera del seu país i seguir invertint decididament per la transició cap a un futur lliure d'hidrocarburs, aprofitant els excedents de l'energia eòlica per la seva transformació en hidrogen verd.


  1. Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
  2. Emma Pons Valls: La comunidad científica en Catalunya se rebela contra la inacción climática, Público, 01.05.2022
  3. The Countdown Summit, October 12-15, 2021, Edinburgh, Scotland: TED, Programs

Tuesday, May 3, 2022

ashley mcBryde - bible and a.44




Aviat farà tres anys que vaig publicar un parell de temes d'Ashley McBryde en aquest blog (1). Avui, amb l'excusa de veure si els enllaços a Spotify Free funcionen millor al blog del que funcionen a Twitter o al WhatsApp, m'agradaria compartir amb aquells que no el coneixen aquest tema brutal d'Ashley McBryde (2).

Ashley McBryde: Bible and a 44, Youtube, 10.03.2016

Un tema brutal com la seva vida, relatada a una entrevista del 2018 publicada per Billboard (3).

Grand Ole Opry: Ashley McBryde - Girl Goin' Nowhere, Youtube, 26.08.2017

Que tinguis un bon dia !!


  1. Veure Ashley McBryde, publicat en aquest blog el 20.05.20219
  2. Wikipedia: Ashley McBride
  3. Chuck Dauphin: Ashley McBryde Discusses the Influences & True Stories Behind Her Upcoming Album ‘Girl Going Nowhere’, Billboard, 05.02.2018

Monday, May 2, 2022

the bad math of the fossil fuel industry

Tzeporah Berman: The bad math of the fossil fuel industry, TED Countdown Summit October 2021

Fa uns dies vaig publicar un post (1) que vaig tancar amb aquestes paraules: La guerra d'Ucraïna sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.

Així doncs, prefereixo seguir compartint amb tu alguns vídeos i articles que he estat llegint darrerament sobre el combat més important al que ha de fer front la humanitat: el de la seva supervivència! (2)

A fi d'establir una línia cronològica més o menys coherent als posts que aniré publicant aquesta setmana, avui m'agradaria començar amb la presentació que Tzeporah Berman va fer al The Countdown Summit (3) que va tenir lloc a Edimburg del 12 al 15 d'octubre del 2021.
Nota: Com els subtítols de la conferència (a la zona inferior dreta del vídeo) no sempre funcionen al vídeo, si tens dificultats per seguir l'àudio en anglès et proposo que punxis l'enllaç per anar a la pàgina de TED (una fletxa a la zona inferior dreta del vídeo et dirigeix, altrament, l'enllaç que trobaràs a la font del vídeo) i busquis el botó: Read transcript. Selecciona la llengua de la traducció de la conferència que prefereixis i veuràs que el text es presenta sincronitzat amb l'àudio i és molt fàcil de seguir.
A la conferència amb què obro els vídeos que compartiré amb tu aquesta setmana, Tzeporah Berman ens explica que els tractats signats fins ara parlen de les emissions, però no diuen res sobre la producció del petroli, el gas i el carbó. Això ha tingut com a resultat que la industria segueix explotant els jaciments actuals i recercant de nous. Berman ens parla dels problemes que impedeixen un progrés real i ofereix una possible solució: el Tractat de no proliferació de combustibles fòssils.


  1. Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
  2. Emma Pons Valls: La comunidad científica en Catalunya se rebela contra la inacción climática, Público, 01.05.2022
  3. The Countdown Summit, October 12-15, 2021, Edinburgh, Scotland: TED, Programs

Friday, April 29, 2022

russia doubles fossil fuel revenues

Ryan Haddad : How Russia hooked Europe on its oil and gas – and overcame US efforts to prevent energy dependence on Moscow, The Conversation, 12.02.2022


Fiona Harvey ens ho explicava el passat 27 d'abril a les pàgines de The Guardian (1): "després de l'inici de la guerra a Ucraïna, Rússia ha gairebé duplicat els seus ingressos per la venda de combustibles fòssils a Europa".

Resumint l'article a cops de destral, les sancions haurien reduït l'oferta del gas que arriba a Europa. I la reducció de l'oferta ha tingut com a conseqüència l'augment dels preus i, amb aquests, el fre a la recuperació de les economies que sortien de la pandèmia de la Covid-19. Altrament dit, Rússia té atrapada a la UE en un parany que fa que tot eventual augment de les sancions es tradueixi en restriccions de l'oferta i, amb aquesta, l'augment dels preus, dinamitant tot esforç destinat a la recuperació econòmica.

I ja que estem en el terreny dels paranys, l'enorme pressió dels americans sobre la RFA per acabar amb el subministrament de gas rus abans l'arribada del gas que han promès els USA, no fa res d'altre que agreujar l'espiral inflacionista.

Una manera de veure-ho és dir que: "Les importacions d'hidrocarburs són les principals llacunes de les sancions imposades a Rússia. Tots els que compren aquests combustibles fòssils són còmplices de les terribles violacions del dret internacional per part de l'exèrcit rus". És un discurs legítim que molts vam trobar (i trobem!) a faltar durant molts anys quan importem el petroli d'Aràbia Saudita o el gas de Qatar. Per no mencionar la importació de petroli de Síria quan aquest país estava ocupat per Daesh, i com finançàvem aquest grup i la repressió turca contra els Kurds cada cop que passàvem per la gasolinera.

Seguint amb aquest discurs, els principals còmplices de Putin serien la RFA, Itàlia i els Països Baixos. En el cas de la RFA el discurs diu que: "Dos mesos després que Putin envaís Ucraïna, Alemanya encara està finançant la màquina de guerra russa amb 4.500 milions €/mes"(...) "El món (sic!) mira a Alemanya esperant una demostració de força i determinació cap a Rússia, però en canvi segueixen finançant la guerra i bloquejant un embargament europeu sobre el petroli rus".

Com saben molt bé els països de l'anomenada angloesfera, la RFA és el motor econòmic d'Europa i probablement un dels països més avançats pel que fa a la transició energètica. Aquesta guerra, de la que no recordaré -per conegudes- les causes i aquells que van provocar la situació actual, ha tingut com a conseqüència una gran pressió dels USA i dels seus aliats europeus perquè la RFA canviï la seva dependència de Rússia per la dependència dels USA. Una idea que no és nova i que ja es va materialitzar amb els acords de juliol del 2018 signats per Donald Trump i Jean-Claude Juncker (2):
EE UU ya es en estos momentos el principal suministrador de GNL en Europa, con un 44% de las importaciones en enero de 2022, según datos de la Comisión Europea. La aportación se ha disparado un 2.418% desde el acuerdo de julio de 2018, suscrito por los entonces presidentes de Estados Unidos, Donald Trump, y de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker. El volumen de exportaciones estadounidenses pasó rápidamente de 3.000 millones de metros cúbicos al año a más del doble. Y en 2021 se situaron en 22.200 millones de metros cúbicos, según la Comisión.
Segurament amb la idea d'escapar als límits del subministrament possible (no mediàtic!) dels USA i a la dependència energètica d'Europa, el ministre d'Economia i del Clima alemany, Robert Habeck, va viatjar el passat mes de març a Qatar i a la Unió dels Emirats Àrabs per buscar alternatives ràpides al subministrament de gas rus. Després d'un petit exercici d'amnèsia induïda sobre què està passant al Iemen, probablement va pensar que es tracta de països molt més freqüentables que Rússia. En qualsevol cas, es tractava de quelcom que no hauria estat obligat a fer si els USA estiguessin en condicions, com van afirmar, de reemplaçar el subministrament actual de gas de Rússia.

Probablement, el resum de la situació és que en tota guerra hi ha un gran negoci: els magnats russos mai no han guanyat tants diners amb els seus hidrocarburs, les grans empreses europees de l'energia mai no han guanyat tants diners amb la comercialització de la seva producció i els fabricants de la indústria de l'armament i del sector espacial deuen tenir uns beneficis insolents. I al bell mig d'aquest negoci descomunal està la RFA, que ha de pagar la festa dels uns i evitar que el consum intern europeu caigui pel precipici si les economies dels altres països de la UE s'acaba enfonsant.
Estic segur que Fiona Harvey i tots els experts mencionats al seu article no ho veuen així. Segurament tenen raó, i tot el que està passant és culpa de la RFA. Personalment, només puc dir que intentaré oblidar com va començar aquesta guerra, qui estava al darrera contra qualsevol solució negociada. I qui s'està beneficiant d'ella, clar.

I just per acabar, afegir que aquesta guerra sembla haver-nos fet oblidar que tenim un problema amb el canvi climàtic, que les amenaces al voltant del subministrament del petroli i el gas de Rússia ens estan fent oblidar que hi ha una transició energètica pendent, i que els capitals que li haurien d'estar destinats estan sent devorats per una estúpida inversió en armaments.


  1. Fiona Harvey: Russia doubles fossil fuel revenues since invasion of Ukraine began, The Guardian, 27.04.2022
  2. Guillermo Abril, Elena G. Sevillano: EE UU incrementará un 68% el envío de gas a la UE para rebajar la dependencia energética de Rusia, El Pais, 25.03.2022

Thursday, April 28, 2022

windows 11: heading straight for the abyss? (2/2)

Windows 11 | Android Apps, YouTube, 24.06.2021


Al post precedent (1) havíem vist algunes estadístiques que semblaven indicar que l'objectiu del nou sistema operatiu de Microsoft: Windows 11 probablement no era emular el macOS d'Apple. Les estadístiques publicades a les pàgines de Statista (2) semblen confirmar que, tot i que Apple és l'empresa amb més capitalització del planeta, les vendes dels seus ordenadors no haurien d'inquietar la supremacia del sistema operatiu de Microsoft.

Probablement, els usuaris del macOS d'Apple han trobat en el design de l'escriptori de Windows 11 quelcom que els recorda al que ells tenen al seu ordenador. La imatge que pots trobar a continuació sintetitza perfectament quina és la sensació que tenim els vells usuaris de diferents versions de Windows.
source: imgflip: Whycrosoft?

Així doncs, sense ànim de molestar a ningú, recomanaria a tothom que li doni un cop d'ull a l'escriptori d'Ubuntu 20.04 LTS (Gnome 3.36) o al dels Chromebooks. Segurament aquest design d'escriptori respon a una moda que molts esperem que sigui tan efímera com ho va ser la del look de l'escriptori de Windows 8.0. Ara mateix però, res no sembla indicar que aquest sigui el parer dels gurús del design d'escriptoris dels sistemes operatius actuals.

Canviant de tema, si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest post, un dels grans arguments que presenta Windows 11 és la possibilitat de fer córrer les aplicacions Android en aquest sistema operatiu.  Recordem de passada què, tot i que Android és diferent de Linux, utilitza el nucli d'aquest sistema d'explotació. Tornant a Windows, també val la pena recordar que, des del 2019, Windows Subsystem for Linux (WSL) permet fer córrer els executables binaris de Linux (en format ELF) de manera nativa a Windows 10, Windows 11 i Windows Server 2019 (3).

Cinc anys abans de WSL, Chris Hoffman publicava un article (4) on ens parlava d'una aplicació: Crouton, que permetia executar un escriptori Linux a la pestanya del navegador Google Chrome a un Chromebook: com actualment el projecte està aturat i en mode d'estricte manteniment (5), et recomano no fer l'experiència a menys que tinguis un vell Chromebook destinat a la ferralla. També val la pena recordar què, fa un parell d'anys, Parallels anunciava la sortida de Parallels Desktop per a Chromebook Enterprise, un programari que executa Windows 10 directament en un Chromebook (6).

A principis del mes d'octubre del 2021, Microsoft va anunciar la sortida de Windows 11, i la possibilitat de carregar en aquest sistema operatiu qualsevol de les més de 1000 aplicacions Android amb les que s'allargava la seva paleta d'aplicacions. La sortida d'aquesta nova versió anava acompanyada d'estrictes requisits materials i de modificacions que els equips informàtics de les empreses havien de fer per corregir els problemes de seguretat i de compatibilitat de les aplicacions Android amb les aplicacions Windows (7).

Però hi havia un detall que va escapar a aquells que estaven impacients per instal·lar Windows 11: l'accés a les aplicacions Android.

Microsoft va anunciar que aquesta funcionalitat era una "preview" que només seria accessible des dels USA. El passat mes de febrer, Microsoft encara no havia comunicat cap data pel seu desplegament a la resta del món (8): com jo vaig decidir no seguir aquesta estratègia abracadabrant, no tinc ni idea de si la situació ha evolucionat.

Mentrestant, tots aquells que teníem un ordinador equipat amb Windows 10 rebíem un missatge invitant-nos a fer un test per veure si la configuració del nostre ordinador suportava l'actualització a Windows 11.
Com era d'esperar, molts dels ordinadors domèstics no eren compatibles amb els requisits materials necessaris per a la instal·lació de la nova versió. Personalment, em va cridar molt l'atenció que les recomanacions de Lenovo per a l'upgrade a Windows 11 dels ordinadors de la marca, anés seguida de l'oferta d'una paleta d'ordinadors que sí que suportaven aquesta nova versió (9).

Simon Batt, a un article publicat aquest mes d'abril (10), ens informava dels resultats d'un estudi que estimava que solament un 55% dels ordinadors utilitzats per les empreses poden executar Windows 11, ja que la resta d'ordinadors no compleixen els requisits materials d'aquest sistema operatiu. Pel que fa a les empreses que ja han implementat aquest sistema operatiu, l'estudi ens deia que només l'1,44% dels ordinadors de les empreses enquestades feien servir Windows 11, mentre Windows 10 seguia sent utilitzat per un 80,34%.

Quan només l'1,44% dels ordinadors i estacions de treball funcionen amb Windows 11 mentre que el 55% tenen els requisits materials necessaris per a la seva instal·lació, és legitim pensar que els usuaris privats i les empreses han pres la decisió deliberada de no actualitzar Windows 10.

Aquestes dades semblen doncs confirmar l'article premonitori de David Gewirtz, publicat el juliol del 2021 (11): [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los. Un comentari que es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, als usuaris de Windows no els agrada actualitzar les seves antigues màquines quan aquestes funcionen bé.

Tornant a l'article de Simon Batt publicat aquest mes d'abril (10): sembla doncs que les empreses no volen comprar nous ordinadors amb Windows 11 i tampoc volen actualitzar els seus ordinadors des de Windows 10 a Windows 11.

I si, malgrat el fet que més de la meitat dels ordinadors de les empreses compleixen els requisits materials exigits per Windows 11, els usuaris i les empreses semblen haver optat per no actualitzar Windows 10, sembla que s'acosten temps difícils per al nou sistema operatiu de Microsoft. Caldrà doncs esperar i veure com l'empresa pensa animar la gent a fer el pas per adoptar el seu nou producte.

Probablement hauria sigut una bona idea recordar què va passar fa uns anys amb el fracàs de la sortida dels sistemes operatius Windows Millenium i Windows Vista (12), aprendre les lliçons del passat i  fer un estudi de mercat abans de traure una nova versió i adaptar aquesta a les màquines existents enlloc de demanar als usuaris de comprar noves màquines per fer funcionar la nova versió i destinar a la ferralla les màquines que avui funcionen perfectament.

Els enginyers i comercials de Microsoft han pogut comprovar un cop més que el perfil dels seus clients no té res a veure amb el perfil dels clients d'Apple. I si algú esperava que amb el llançament de Windows 11 els clients de Microsoft farien llargues cues per comprar nous ordinadors compatibles amb la nova versió, la realitat els haurà demostrat que no ha estat el cas.

Mentrestant, estic segur que més d'un d'aquests clients haurà aprofitat aquesta situació per fer tests amb les darreres versions de Linux amb un escriptori Plasma (13) o distribucions Linux com Zorin OS (14), Elementary OS (15) o, fins i tot, una discutida distribució xinesa: DeepIn (16).

Jo ho he fet. Aprofitant una setmana en que tenia unes hores lliures, vaig fer un munt de tests amb un vell Lenovo ThinkPad. La veritat és què, per les necessitats de la majoria d'usuaris amb una llicència Home o Family de Windows, les distribucions que he provat estan molt més que bé.

Ara bé, he de confessar-te que els tests de la connexió remota al vell Lenovo ThinkPad des d'un ordinador Windows amb els protocols RDP o VNC sobre la tota darrera versió de Linux/Ubuntu m'ha fet passar més temps del que pensava amb el terminal: una de les coses que segueixo detestant més de Linux (17) .


  1. Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (1/2), publicat el 26.04.2022
  2. Statista: Apple's PC unit shipment share in the United States from 2013 to 2022, by quarter
  3. Wikipedia: Windows Subsystem for Linux
  4. Chris Hoffman: How to Run a Full Linux Desktop in a Browser Tab on Your Chromebook, How to Geek, 02.02.2015
  5. Crouton: Chromium OS Universal Chroot Environment, GitHub
  6. Parallels Desktop pour Chromebook Enterprise: Home page
  7. Yannick Chavanne: Passage à Windows 11: comment Microsoft tente de rassurer les équipes IT, ICT Journal, 05.10.2021
  8. Thomas Estimbre: Windows 11 : plus de 1000 applications Android débarquent en accès anticipé, Journal du Geek, 17.02.2022
  9. Lenovo: Présentation de Windows 11
  10. Simon Batt: Don't Have Windows 11? Don't Worry, Only 1.44% of Business PCs Use It, Make Use Of, 13.04.2022
  11. David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  12. Windows Millenium : le Windows que Microsoft préférerait n'avoir jamais sorti, L'internaute
  13. Plasma Desktop: Home page
  14. Zorin OS: Home page
  15. Elementary OS: Home page
  16. DeepIn: UbuntuDDE
  17. Ali Arslan: 7 Reasons Why Linux Isn't Dominating the Desktop OS Market, Make Use Of, 26.04.2022

Tuesday, April 26, 2022

windows 11: heading straight for the abyss? (1/2)

source: Windows 11 Memes That Make You Understand the System Better, MiniTool News, 08.04.2022


En juny del 2021 Microsoft va anunciar la sortida d'un nou sistema operatiu: Windows 11. A principis de juliol del 2021, David Gewirtz publicava a ZDNet un article premonitori (1), on ens recordava que en 2015 Microsoft afirmava que Windows 10 seria la darrera versió d'aquest sistema operatiu. Després d'analitzar les exigències materials del nou Windows 11, va arribar a la conclusió que aquest no funcionaria a la majoria de màquines Windows actuals.

L'article de Gewirtz estava encapçalat amb aquest paràgraf: [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los.

Aquesta darrera sentència es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, a la gent no li agrada actualitzar les seves antigues màquines Windows (o Apple!) quan aquestes funcionen bé.

Si encara necessitàvem un exemple que confirmés aquesta afirmació, Gewirtz ens recordava que, 7 anys després de l'abandonament de Windows XP, un estudi de NetMarketShare, arribava a la conclusió que al voltant de 25 milions de màquines al món seguien funcionant amb un sistema operatiu que va veure la llum enguany fa 20 anys: la seva última versió, el Service Pack 3, es va publicar el 21 d'abril de 2008, enguany fa 14 anys.

Gewirtz, també ens parlava d'un estudi realitzat entre març i juny del 2021 sobre les versions de Windows de les màquines que accedien a les pàgines web del govern federal dels USA. Així, entre les màquines equipades amb el sistema operatiu Windows, hom podia veure que el 6,45% ho feien des de Windows 7, el 2,80% amb Windows 8.0/8.1 i un 2,8% (4,8 milions de pàgines visitades!) amb versions més antigues de Windows (2). Gairebé un 10% de les màquines Windows que accedien a les pàgines del govern federal estaven equipades amb un sistema operatiu anterior a Windows 10 !!!

De totes maneres, com pots veure en aquest enllaç (3), la majoria dels ciutadans USA que consulten aquestes pàgines ho fan des d'un iPhone o un iPad (~34% el 24.04.2022), seguits per aquells que ho fan des d'un ordinador Windows (~32% el 24.04.2022).

Estic segur que els usuaris dels Macs hauran rigut de valent amb la imatge amb què he obert el post d'avui. Jo també l'he trobat divertida i és per això que l'he inclòs. Ara bé, més enllà de l'humor hi ha els fets. Així què, amb la idea de preparar la lectura del segon post, et proposo de donar un cop d'ull a aquestes dades (4):
  • Linux domina completament el terreny dels superordinadors des del 2017. El 100% dels 500 més potents del món estan equipats amb aquest sistema operatiu. També és el més utilitzat als servidors dels Data Centers (5), en els que la distribució Linux més utilitzada és Ubuntu.
  • Windows lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als ordinadors d'escriptori i portables amb un 75% de quota de mercat, seguit del macOS d'Apple amb un 16% i els sistemes operatius basats en Linux, inclòs el Chrome OS de Google, amb un 5%.
  • Android lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als mòbils amb un 73% de quota de mercat. L'iOS d'Apple el segueix amb un 27%.
  • L'iOS d'Apple lidera el mercat de sistemes operatius que equipen les Tablets amb un 55%, seguit per Android amb un 45%.
Com a la imatge amb què he obert el post d'avui, no negaré que segurament hi ha enginyers informàtics de Microsoft que segueixen amb molta atenció el que fan els seus homònims d'Apple. Però tinc com el sentiment que els comercials i la direcció de la companyia segueixen amb molta més atenció altres entorns informàtics: particularment tot el que s'està fent a Google amb Android. Ho veurem a la segona entrega d'aquest post.


  1. David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  2. March-June 2021 US Government Site Accesses, in David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  3. All participating Web sites, analitics.usa.gov
  4. Wikipedia: Usage share of operating systems
  5. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021

Sunday, April 10, 2022

work in another country

Source: Miguel Farah. A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard


Una de les coses que hom realitza ràpidament quan va a treballar a l'estranger és que el teclat dels ordinadors és diferent segons el país on has anat a caure.

De vegades, no cal ni marxar del país per fer aquest descobriment. N'hi ha prou amb comprar un ordinador a bon preu a una botiga online d'un altre país i, en obrir la capsa de cartró, descobrir que el seu teclat no té gran cosa a veure amb el que hom esperava.

És quelcom de semblant al que hom realitza quan va de viatge a un altre país i descobreix que els endolls que utilitzen són diferents dels que hom coneix i ha de demanar a la recepció de l'hotel si disposen d'adaptadors universals o l'adreça d'una botiga on trobar-los.

Per ajudar-nos a descobrir les diferències entre els teclats dels ordinadors de diferents països, un xilè: Miguel Farah (1), va crear dues pàgines molt interessants, de visita altament recomanada: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard (2) i Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard (3)

A la primera d'aquestes pàgines pots trobar per exemple que, amb l'excepció del teclat utilitzat al Paraguai (4), el teclat espanyol d'Espanya presenta poques diferències amb els teclats dels països on es parla l'espanyol a l'Amèrica Llatina. Amb una diferència important al teclat d'Espanya: la presència de la C trencada (Ç/ç), utilitzada per escriure en llengua catalana.

Un dels teclats que li ha donat més feina a descriure a Miguel Farah és el que utilitzem a Suïssa (5): dissenyat per donar suport a una llengua germànica (alemany) i tres de romanç (francès, italià i romanx). Derivat del disseny del teclat alemany, la llista de problemes enumerats per l'autor és real. A mesura que l'anava llegint recordava la sorpresa que em va provocar el meu primer contacte amb el teclat del qual avui faig ús per redactar aquest article i com m'he acostumat a fer-ne ús.

Just per acabar deixa'm afegir que si a l'autor li sembla increïble que el teclat suís també s'utilitzi a Luxemburg, malgrat el fet que un gran percentatge d'usuaris privats d'aquest país prefereix utilitzar el teclat de Bèlgica, la gran majoria de treballadors frontalers francesos que conec prefereixen utilitzar el nostre teclat QWERTZ a l'AZERTY francès.

Aquest motiu, però també el de la diferència de preu de l'IVA (TVA) del material electrònic al nostre país, fa que molts d'ells acabin comprant els seus ordenadors personals al nostre país.


  1. Miguel Farah: Home page
  2. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  3. Miguel Farah: Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  4. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Spanish-Guarani
  5. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Swiss
  6. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: French

Tuesday, April 5, 2022

die toten hosen - vielen dank

Die Toten Hosen - Alles was war [Offizielles Musikvideo], YouTube, 26.05.2017


Traducció molt i molt lliure d'alguns fragments de la lletra d'aquest tema de Die Toten Hosen (Alles was war, de l'àlbum In aller Stille, 2009).

No és gens fàcil tornar-nos a veure.
I quan ho fem, ens veiem arrossegats pels vells temps (...)
Moments plens d'esperança, moments plens de felicitat,
en què no pensem en l'ahir ni en el que ens pot portar demà.
Perquè ens tornaríem a fer mal (no seria la primera vegada!).
Mai més no tornarem a fer promeses que ni nosaltres ens crèiem.

Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.

Et vas quedar sol(a), o et senties lliure?
Què has estat fent durant tot aquest temps?
Ara no és fàcil veure-ho així,
però tot el que podíem donar llavors, no era prou per a l'altre.

Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts (...)

Ens agraden molt més les coses que no podem tenir
Hauríem d'aprendre a renunciar, però no sabem com fer-ho.
I ens acomiadem i comencem a caminar.

Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.
Per cada bon dia que vam passar junts.
I ara digues, com va ser la teva vida sense mi?
Moltes gràcies, per tot el que vam viure junts.

No importa si ja ho has oblidat.
Ja ho recordaré jo per tu.

Sunday, April 3, 2022

lone star, la estrella que marcó el camino

Lone Star, la estrella que marcó el camino, YouTube, 12.10.2019


Aprofitant que ahir canviava d'operador de cable, he passat uns dies un xic enredat refent i documentant el cablejat elèctric i l'arquitectura de la petita xarxa domèstica que m'he muntat a casa amb vells ordinadors dels quals ja t'he parlat algun cop en aquestes pàgines.

Ja ho tenia tot mig embastat, i només esperava que arribés el moment de ficar-ho a prova amb la instal·lació i configuració de l'equip del nou operador, quan la meva cosina Montse em va enviar el passat dijous a les 08:00 el vídeo amb què he obert aquest post.

Estava treballant i quan vaig veure que el vídeo tenia una hora de durada, vaig prometre-li que me'l miraria quan tingués un moment. Tot guardant-me per a mi que probablement passarien uns dies abans de poder fer-lo.

Ahir al matí, exactament a les 04:00, em van despertar els gats, car tot semblava que tenien unes ganes boges de sortir fora per veure la neu que seguia caient des del dia anterior. Desvetllat, em vaig preparar un cafè i vaig sortir fora a fumar-me un pito mentre me'l bevia.

Mentre ho feia, vaig recordar el vídeo i vaig dir-me que era un bon moment per ficar-me els auriculars, passar-lo per la TV i veure'l en la tranquil·litat que impera a casa a aquestes hores del matí.

El vídeo i el comentari a YouTube que l'acompanya, que són de visió i lectura altament recomanades, em van fer recordar una època en què compartia gustos musicals amb Montse.

Montse i Rafa, Hospital Vall d'Hebron, 28.03.2016

Ja més grans, recordo les reunions familiars on ella es presentava amb samarretes de Metallica i polsera de claus al canell i jo anava amb un look més en fase amb el grunge.

I mentre em passaven pel cap aquests records, vaig recordar que feia sis anys que ens vam trobar tots a l'Hospital de Vall d'Hebron per visitar a la meva tieta. La tristesa pel fet que ella ja no estigui físicament entre nosaltres no amagarà mai el record de l'alegria que va tenir quan va veure'ns tots junts: fill@s, parelles i netes, i la family de Suïssa.

Un bon vídeo. Uns records molt emocionants.
Merci, Montse. T'estimoooo !!!