Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa. 

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt. 

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Sunday, November 24, 2024

mel ens ha deixat (2010 - 2024)

Mel i la seva primera neu, cinc mesos després de nàixer


La meva filla havia canviat d'escola. Un company de classe va dir-li que tenia una gata que havia tingut una camada de gatets i va proposar-li anar a casa seva per veure'ls per si en volia agafar un.

La meva filla, el meu fill i la meva dona es van il·lusionar ràpidament amb la idea de tenir un cadell. Jo no tant, car havia tingut molts animals a casa des de petit, i havia patit molt cada cop que un d'ells ens havia deixat.

Finalment, només quedaven dos gatets per donar i em van transmetre un ultimàtum: tindríem un gat si o sí, però em deixaven escollir quin d'ells. 

Malgrat la fama de mal caràcter que tenen, vaig proposar que fos el gat ros que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui. I quan va arribar el moment de donar-li un nom, vam arribar ràpidament a un consens: amb aquells ullets tan bonics i el color del seu pèl, l'anomenaríem Mel.
Mel (27.11.2010)

D'això fa 14 anys. Mel va nàixer el 11.06.2010 i va entrar formar part de la nostra família el 20.08.2010. 

M'agradava dir-li que era un malparit perquè res que bellugués al jardí acabava mort davant de la porta de la terrassa, obligant-me després a agafar una aixadeta per enterrar-lo. El 16 de juliol d'enguany va caçar la que seria la seva darrera presa. Vaig dir-li que era un salvatge i, amb tota la indiferència pròpia dels gats, se la va endur i imagino que deu estar soterrada a algun lloc al jardí: no sé què en pensaran els futurs arqueòlegs que trobin d'aquí a uns segles el contingut de tot el que hi ha soterrat al jardí, però espero que no es facin idees equivocades sobre els hàbits alimentaris dels seus avantpassats.

Deixant a banda la fauna, li encantava mastegar les espigues d'arròs. També els cactus, que van deixar-li unes cicatrius al morret que el van acompanyar tota la seva vida. Per no parlar dels cables dels auriculars de la meva filla, que mastegava a consciència a cada cop que oblidava amagar-li.
Mel (02.12.2010)

Tanmateix, el que em va al·lucinar més d'ell és que, tot i que com els altres gats detestava el vent i la pluja, adorava la neu. Quan veia que hi havia més de quatre dits de gruix, li encantava caminar i rodolar pel damunt.

Tenia una personalitat brutal. Independent, sovint esquerp i, com molts dels gats rossos, poc propens a fer o a rebre carantonyes, a menys que fos ell qui prenia la iniciativa. 

Tanmateix, es feia estimar d'allò més. Tots l'adoràvem, en especial els meus fills. Encara més la meva dona, sempre pendent d'ell, de les seves preferències pel menjar, del més mínim signe que pogués anunciar qualsevol malaltia.

Tenia un sentit de la dignitat i una resistència davant del dolor que em va impressionar ben aviat. Just quan només tenia un anyet, el van atropellar: imaginem que va ser una moto perquè, cada cop que n'escoltava una, corria a amagar-se. Va estar a punt de deixar-nos però, entre el treball dels veterinaris i el saldo de vides a les quals tenen dret els gats, es va poder salvar i va tornar a recuperar la seva agilitat. 

Aquell sentit de la dignitat davant del dolor es va traduir en admiració i sentit respecte quan el mes de març d'enguany va patir la seva primera hospitalització per drenar-li l'aigua que s'acumulava als seus pulmonets.
A l'estiu, quan tallàvem l'herba, deixàvem una illa sense tallar perquè li agradava sentir-se amagat i protegit per les tiges d'herba més altes. Mel (15.08.2024)

Vaig poder ocupar-me d'ell durant l'estiu. Com jo no era capaç de donar-li la medicació a la boca, com sempre ha fet la meva dona (amb ella s'ho deixava fer tot), vaig imaginar maneres per barrejar-la amb el menjar. El pobre ja no tenia molta gana, però puc dir que, tot i no estar ja per gaires romanços, m'ho va fer molt fàcil.

Veient-lo feliç passejant pel jardí, em vaig fer a la idea que s'havia curat de la malaltia. Estava tan content que passava hores parlant amb ell, donant-li la brasa, fins que es cansava i girava cua per fer-me comprendre que ja havia abusat prou de la seva paciència. 

Finalment, la meva dona va tornar i va veure que no anava tan bé com jo volia creure. I una nova visita al veterinari, a finals del mes d'agost, va confirmar que els seus pulmonets seguien acumulant aigua i que li haurien de tornar a drenar.

Va seguir encara un darrer drenatge. El veterinari va dir que la seva malaltia no tenia cura i que li donéssim la millor qualitat de vida mentre poguéssim i no el deixéssim patir quan aquesta evolucionés cap a la fi. 

Mel va acabar recollint-se a l'habitació del meu fill, damunt d'un coixí al costat de la finestra, des d'on podia veure el seu jardí i on va passar uns darrers dies en què solament es bellugava, fent un gran esforç, per aixecar-se per anar a fer les seves necessitats a la seva caixa de sorra. Net com sols ell sabia ser-ho, fins al final.
Una foto de Mel del 15.11.2015. Un diumenge pel mati. Un dia molt especial que mai oblidaré. Tu coneixes el motiu, Mel.
El meu Mel valent, que mai va abaixar el cap davant dels gats, més grans i més vells que ell, que han passat pel nostre jardí. El meu Mel, que ha suportat el dolor que li menjava el cos sense un gemec. El meu Mel, sovint esquerp, però també dolç quan sentia la necessitat de demostrar-ho. El meu Mel, que em va donar una lliçó de vida davant de la mort. 

El meu Mel, de qui no podria estar més orgullós per haver tingut el privilegi de compartir la seva vida..., va començar a respirar amb dificultat. La meva dona no suportava la idea de veure'l patir, però la meva filla i jo la vam convèncer per esperar uns dies a què el meu fill tornés a casa per acomiadar-se d'ell, abans de deixar-lo marxar.

Finalment, quan va arribar el dia, el dimecres 20.11.2024. Mel encara va traure les forces que no tenia per anar a la seva caixa de sorra i després caminar fins al menjador (on feia dies que no hi anava), abans de tornar cansadet a estirar-se al coixí on havia passat els seus darrers dies.

Després de donar-li uns sticks líquids i unes croquetes que tan li agradaven, vam anar al cabinet veterinari on l'havien de punxar. Li vam dir tot el que l'estimàvem i, entre plors, li vam donar tot l'amor que érem capaços d'expressar-li en aquells moments. 

La doctora el va tractar amb molt de carinyo. Li va donar una primera injecció per adormir-lo, i després la injecció que va aturar-li el cor. En menys d'un minut, el nostre Mel, ja havia marxat, sense adonar-se. El seu patiment havia acabat.

Mai no t'oblidarem, vida. El teu record estarà per sempre viu entre nosaltres.

Sunday, November 17, 2024

europa - canvi climàtic i noves espècies forestals

Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 


El passat 15 de novembre de 2024, el 19h30 de la RTS ens presentava el treball preventiu que s'està realitzant per anticipar els efectes del canvi climàtic a les masses forestals del nostre país (1).

Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).

Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).

En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024

El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.

Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
si els boscos poden desplaçar-se uns quants km per segle, avui això no és suficient. Car, el que actualment no té precedents, és la velocitat del canvi climàtic, que és entre 10 i 100 vegades més ràpida en comparació amb la velocitat de la migració natural. I és per aquesta causa que estem obligats a intervenir.
Només és la meva opinió, i segurament no val gran cosa. Però com el reportatge fa al·lusió a l'adaptació de noves espècies a un biòtop diferent d'aquell d'on són originàries, potser val la pena passar per Wikipedia per veure quina és la complexitat dels factors que caracteritzen a un biòtop (12) per comprendre que, si el sistema econòmic actual és incapaç d'actuar ràpidament per trobar una solució al problema que ha creat, potser no és raonable exigir a la natura d'adaptar la velocitat dels seus mecanismes de resiliència a les necessitats d'aquell sistema econòmic, amb la finalitat de seguir amagant la seva incapacitat per a resoldre els problemes que ha creat. Uns problemes que em sembla que segueix sense tenir la més mínima intenció de corregir.


  1. Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  2. Wikipedia: Fagus sylvatica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Larix decidua [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Picea abies [en] [fr] [es] [ca]
  5. Institut fédéral de recherches sur la forêt, la neige et le paysage (WSL): Home page
  6. Dr. Kathrin Streit: Forêts et changements climatiques. Éléments pour des stratégies d'adaptation, WSL
  7. Wikipedia: Cedrus libani [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Acer cappadocicum [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Pseudotsuga menziesii [en] [fr] [es] [ca]
  10. En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  11. Wikipedia: Quercus canariensis [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Biotope [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, October 29, 2024

spanish banks at vancouver

Bryan Adams - These Are The Moments That Make Up My Life, YouTube, 12.05.2022


Tothom ha sentit parlar de les terribles guerres que durant segles van tenir lloc entre les forces navals de l'imperi espanyol i les de l'imperi britànic. Però molt poca gent sabria dir-nos avui perquè hi ha unes platges a la ciutat de Vancouver (Canadà) conegudes amb el nom de Spanish Banks: les platges on es va rodar el vídeo de Bryan Adams amb què he obert el post d'avui.

Aquestes platges porten el nom de Spanish Banks en commemoració de la trobada el juny de 1792 d'uns vaixells britànics, sota les ordres del capità George Vancouver, i uns vaixells espanyols, sota les ordres dels capitans Dionisio Alcalá-Galiano i Cayetano Valdés.

Els vaixells britànics i els espanyols coincidien en la missió d'explorar i cartografiar l'estret de Geòrgia (1), intentant determinar si la que prendria el nom d'illa de Vancouver era una illa o part del continent. Però també anaven a la recerca d'un possible passatge que permetés accedir a l'oceà Atlàntic des de l'oceà Pacífic (2).

Si haguessin coincidit dos anys abans, quan encara no s'havia signat la primera de les Convencions de Nutka (3) aquella trobada hauria acabat probablement en un enfrontament armat. Però els capitans anglès i espanyols van establir una relació amistosa i van acordar ajudar-se mútuament en el treball cartogràfic, també compartint les respectives cartes nàutiques. Van treballar junts fins al 13 de juliol, i després cadascun va reprendre la circumnavegació de l'illa de Vancouver per separat (cf. 2).

Més enllà d'aquesta anècdota, deixa'm que t'expliqui una altra. Fa molts anys d'això, estava a les lliteres del Talgo de nit que em portava de Lausanne a Barcelona i vaig petar la xerrada amb un paio que parlava francès amb un accent on es barrejaven l'anglès i el francès del Quebec. Quan vaig demanar-li d'on venia, va dir-me que va nàixer a Vancouver, i que no era nord-americà per quinze minuts.

Veient que no entenia el que m'estava dient, em va parlar de les Convencions de Nutka (cf. 3) i del fet que els britànics van marxar d'aquelles negociacions amb els espanyols convençuts d'haver obtingut el dret de colonitzar la costa nord-occidental del Pacífic: des d'Oregon fins a Alaska. Després em va parlar del tractat d'Adams-Onís (4), signat el 1819 entre la corona d'Espanya i els Estats Units, que fixava a Oregon la frontera entre Nova Espanya i els Estats Units.

Quan els anglesos es van assabentar de la signatura d'aquest tractat, van reclamar el territori que es trobava entre les fronteres mal definides de l'Alta Califòrnia i l'Alaska russa. Però els nord-americans van recordar als britànics la signatura de la Convenció angloamericana de 1818 (5) que establia la frontera entre l'Amèrica del Nord britànica i els Estats Units al llarg del paral·lel 49°N.
Les coordenades oficials de Vancouver, com pots veure a Wikipedia són: 49°15′39″N 123°06′50″W. La ciutat de Vancouver no va fer part dels Estats Units perquè estava a 15' al nord del paral·lel 49°N que fixava la frontera entre els Estats Units i l'Amèrica del Nord britànica. Poc més de 50 km de distàancia fins a l'actual frontera.
Però tornem a l'origen del topònim Spanish Banks car, malgrat el que hom ha descrit com una franca cooperació en la cartografia de la zona entre els capitans britànic i espanyols, els mapes del capità George Vancouver no descrivien la zona on es troben aquestes platges, cosa que sí que feien els mapes del capità Dionisio Alcalá-Galiano de 1792 i 1795. I és per aquest motiu que hom va decidir anomenar així aquestes platges l'any 1859 (6).


  1. Wikipedia: Strait of Georgia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Vancouver Expedition [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Nootka Convention [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Adams-Onís [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Anglo-American Convention of 1818 [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Spanish Banks

Sunday, October 27, 2024

bryan adams - war machine

Bryan Adams - What If There Were No Sides At All, YouTube, 12.05.2023


Fa temps, vaig parlar-te de les nits que havia passat estudiant, preparant exàmens i treballs, a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares.

En aquell garatge, també programava amb un Sinclair Spectrum ZX81 (1) aplicacions que, en aquell temps, eren molt difícils de trobar: per exemple, tractaments de text i programes per a la representació de diferents tipus de gràfiques que utilitzava per a la presentació dels meus treballs a la Universitat. També treballava en la millora una mena de full de càlcul que m'havia passat un company amb qui havia treballat a una fàbrica de Danone (2).

Treballava a casa quan no ho feia durant les nits als terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia. I, per mantenir-me despert, escoltava música d'una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom.

La sèrie de posts que vaig dedicar a les nits que vaig passar en aquell garatge (2) va començar el 2013 amb un post dedicat a Bryan Adams (3). Començava així (4):
Hi ha moments de la vida que, sense saber massa bé per què, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant en aquell reducte del garatge de casa que el meu pare encara utilitza!

Tenia un examen unes hores més tard. No recordo de què, però m'era impossible concentrar-me sense música. I, en el silenci de la nit, aquella emissora del Vallès va emetre un tema de Bryan Adams: Cuts Like A Knife (5). Un tema brutal que passarien durant moltes nits durant aquell mes.
Tot això va passar durant l'any 1983, a una època on a Europa vivíem terroritzats sota l'amenaça d'una guerra nuclear que podia destruir durant segles qualsevol signe de vida al nostre planeta (6).

Quatre anys més tard, Bryan Adams va publicar a l'àlbum Into the Fire: Remembrance Day (7). Val la pena llegir la seva lletra per adonar-te que és un tema remarcable. 

En tot cas, remarcable en el sentit en què, com molts altres temes d'aquella època, pots interpretar-lo com vulguis. Personalment, a l'enllaç que pots trobar al final d'aquest post (8), he preferit interpretar-lo en clau antibel·licista, la mateixa amb què l'han interpretat moltes persones als comentaris que han deixat a YouTube, defensant que aquest vídeo s'hauria de veure a totes les escoles. Però  la veritat és que res impedia interpretar el tema en clau patriòtica, clar. Coses del màrqueting d'algunes stars del rock d'aquella època.

Els imbècils que ens terroritzaven als anys vuitanta han tingut uns dignes successors en aquells que en l'actualitat tornen a presentar-nos amb una frivolitat insuportable la possibilitat d'un conflicte nuclear a Europa. 

Dos anys després que les tropes russes entressin a Ucraïna, Bryan Adams va publicar un nou àlbum amb un tema que li dona nom, amb una lletra equidistant que, en els temps que corren, crec que poca gent dubtaria a no qualificar de woke: What If There Were No Sides At All (9). És el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.

Finalment, pel que sigui, Bryan Adams va decidir recuperar un tema que el 1982 va escriure amb Jim Vallance, i on també va participar Gene Simmon, de KISS. Un tema amb una lletra lliure d'equidistàncies que KISS va publicar al seu àlbum: Creatures of the Night. El tema porta per nom: War Machine i Bryan Adams en va fer la versió brutal, i sense marge a les interpretacions, que pots trobar al vídeo publicat enguany (10) amb què tanco el post d'avui.

Bryan Adams - War Machine, YouTube, 23.08.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
  2. Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, Sense la música la vida seria un error ... i Sobre la música i l'activitat cerebral, publicats en aquest blog respectivament el 04.05.2018, 26.02.2019 i el 20.04.2023
  3. Wikipedia: Bryan Adams [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Una nit amb Bryan Adams, publicat en aquest blog el 12.10.2013
  5. Bryan Adams - Cuts Like A Knife, YouTube, 30.10.2008
  6. Veure So, our present is to come back to the 80s ? i Mothers of the Revolution, publicats en aquest blog respectivament el 09.05.2022 i el 31.03.2024
  7. Bryan Adams: Remembrance Day, YouTube, 08.11.2013
  8. Bryan Adams: Remembrance Day, MusixMatch
  9. Bryan Adams: What If There Were No Sides At All, MusixMatch
  10. Rob Ulitski: Bryan Adams 'War Machine' by Ben Ib, Promonews, 27.08.2024

Thursday, October 24, 2024

fabio cuffari

@fabiocuffari #fabiocuffaripainter #italianpainter #softpastels #realismart #pastelart #hyperrealism #painting #fabiocuffari #perte #foryou ♬ Steel on Steel - Jeremy Soule

Fabio Cuffari (1) és un pintor italià conegut per les seves obres d'art hiperrealistes, realitzades amb la tècnica de la pintura pastel. Va guanyar reconeixement amb els seus murals i treballs, explorant sovint la interacció entre la llum i la foscor.

L'obra amb què he obert el post d'avui és un mural anomenat Buio (fosc), creat durant la pandèmia de la COVID-19 i que li va prendre un mes de treball. Pots trobar altres treballs impressionants d'aquest artista a la galeria de la seva pàgina personal. També et recomano la visita als seus comptes a Instagram i Facebook, on trobaràs imatges increïbles dels seus treballs.

Però si, més enllà de l'obra, també vols veure el seu procés de creació, la visita d'altres vídeos publicats al seu compte a TikTok, al seu canal YouTube o a Patreon, és imprescindible.

Fabio Cuffari va descobrir els seus dots extraordinaris com a pintor seguint la tècnica del pastel l'any 2016. Abans, però, també va manifestar les seves dots com a músic, dissenyador, divulgador cultural, pintor de murals, poeta ... Però millor que sigui ell qui t'ho expliqui en aquest vídeo.

Fabio Cuffari Dialley - Who I Am, YouTube, 10.08.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Just per acabar. Si t'has quedat amb les ganes de saber alguna cosa sobre la banda on va tocar Fabio Cuffari, dir que es diu dAri. I que si la Home page de la banda ja no existeix, el canal MySpace està en blanc i el seu Facebook obsolet, encara pots trobar alguns dels seus temes al seu antic canal YouTube. Et passo un dels seus temes menys coneguts i m'acomiado de tu per avui.

dARI - Bonjour, YouTube, 19.09.2014


  1. Fabio Cuffari: Home page || Instagram || Facebook || TikTok || YouTube || Patreon

Tuesday, October 22, 2024

vhils - la destrucció creativa

HypeBeast - Vhils Uses Explosives, Chemicals and Power Tools to Create Fine Art, YouTube, 07.02.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies, mentre feia un xic d'ordre a les notes que vaig guardant al meu Evernote (1), vaig trobar uns articles i uns vídeos d'un artista portuguès que adoro.

Alexandre Farto, més conegut com a Vhils (2), és un artista que es va donar a conèixer arreu del món l'any 2008, al The Cans Festival, una exposició que va tenir lloc a un passatge condemnat a la destrucció sota l'estació de London Waterloo, on Banksy va acollir una trentena d'artistes de grafiti que estaven invitats a crear les seves pròpies obres d'art (3).
Source: @Vhils in Street Art Avenue

Va ser durant aquest festival que Vhils va crear l'obra que el va donar a conèixer arreu del món. A banda del fet que la seva tècnica revolucionària de "scratching", va ser un autèntic descobriment per a la majoria d'observadors del Street Art, la proximitat de la seva obra amb la de Banksy va ser l'oportunitat de donar-se a conèixer arreu del món: les dues obres, una al costat de l'altra, van fer la portada del Times i es van difondre a totes les xarxes socials (4).
Source: ©Tristan Appleby in Street Art Avenue

A la seva pàgina personal, però tambéals seus comptes a Twitter, Instagram o FaceBook (cf. 2) pots trobar imatges i vídeos que et presenten vells paisatges urbans i industrials degradats que, gràcies al treball de destrucció creativa de Vhils, es transformen en exposicions d'art a l'aire lliure que revaloritzen aquells entorns (5). Pots veure un exemple del resultat d'aquest treball en aquest tweet publicat fa uns dies.


Tanmateix, si el resultat de la tècnica del scratching amb l'ús del martell percussor és impressionant, no trobo les paraules per descriure l'emoció que m'ha provocat veure el resultat amb l'ús d'explosius.

Al vídeo que pots trobar a continuació, pots veure com Vhils crea una remarcable obra d'art amb explosius que es destruirà uns segons més tard. L'autor presenta aquesta performance com una metàfora del cicle natural de tot allò que existeix a l'univers, un cicle de creació, destrucció i de nova creació (text complet a Instagram).



  1. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
  2. Alexandre Farto (a.k.a. Vhils): Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
  3. Cans Festival à Londres, Mai 2008, Un oeil qui traîne...
  4. Vhils : Eclosion internationale au Cans Festival de Londres, Street Art Avenue, 15.04.2013
  5. Vhils: Revolutionising Art through Destructive Urban Beauty, Mastella, 24.08.2023 || Ievan Darwin: Art with Vhils: Scratching away the surface, dSection, 16.04.2019

Sunday, October 20, 2024

vehicles elèctrics i altres coses


Quan era petit, l'oncle Eduard m'oferia llibres com a regal d'aniversari. En general, llibres d'una col·lecció que, entre 1966 i 1982 va publicar l'editorial Bruguera, i que es caracteritzava per l'alternança d'una pàgina de còmic que resumia les tres pàgines de text precedents.

La idea era genial. Començava saltant les pàgines de text per llegir les pàgines de còmic. I quan les acabava de llegir, si la història m'havia semblat interessant (sempre ho era, l'oncle Eduard era molt bo escollint els llibres que em podien interessar) passava a llegir un text que l'editorial havia adaptat al nivell lector del públic al qual els llibres anaven destinats.  

Home Alone - Feather Scene, YouTube, 20.01.2014

Un dels llibres que recordo amb més afecte és un de Mark Twain: Les aventures d'Huckleberry Finn (1). I un dels passatges d'aquest llibre que més em van impressionar era el de dos estafadors: The King i The Duke, que intenten escapar d'una turba de ciutadans als quals havien estafat. Finalment, els van enganxar i els van aplicar un càstig que, des de finals del s. XVIII era tradicional a les colònies britàniques d'Amèrica: Tarring and feathering (2), que consistia a enquitranar i emplomar als estafadors, muntar-los a una biga, i fer-los fora de la ciutat amb la prohibició de no tornar-hi mai més. Molts anys més tard, com pots veure al vídeo precedent, Home Alone ens presentava una versió més moderna i divertida del feathering

Moltes vegades, quan veig a la TV els personatges que ens presenten com a experts, afirmant que els vehicles elèctrics són una mena d'excentricitat moderna, i s'inventen mil i un falsos problemes amb els quals pretenen justificar que estan condemnats al fracàs, em demano si estan convençuts que ells no acabaran mai, metafòricament parlant, a dalt d'una biga, enquitranats i emplomats quan tots aquells que han enganyat es mirin les hemeroteques.

L'argus - Renault 4 (2025). Pourquoi le nouveau SUV électrique urbain et malin nous a seduit, YouTube, 14.10.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Presentar els vehicles elèctrics com una excentricitat moderna és oblidar que aquests van ser els primers a assolir velocitats de més de 100 km/h el 1899 (3). O que es van produir en sèrie a principis del segle XX, com en el cas del primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902 (4). Presentar enguany al Salon Mondial de l'Automobile de Paris el Renault 4 elèctric com una novetat permet fer-nos oblidar que, fa més de 50 anys (!), com podem veure al tweet amb què he obert el post d'avui, Renault ja l'havia presentat.
Corria l'any 1972 quan Renault va presentar el primer 4L électrique. Un any més tard, el 1973, el món occidental va viure la gran crisi del petroli. Pel que sigui, Renault va decidir no anar endavant amb el seu model elèctric. Pel que sigui? Bé, probablement el partenariat que Renault tenia amb Elf des de 1968 tingués alguna cosa a veure (5).
Thames TV - The Milkman | Electric Milk Float | Delivering Milk | TV Eye, 1984, YouTube, 10.02.2021

Pel que sigui, quan al vídeo del tweet amb què he obert el post d'avui Renault evoca els avantatges d'un vehicle elèctric, algú es va oblidar de dir que feia molts anys milers de petites furgonetes elèctriques s'utilitzaven diàriament per lliurar productes lactis frescos a domicili a les ciutats del Regne Unit.

Pel que sigui, no hem vist gran cosa ni a les portades dels diaris ni als telenotícies sobre el fet que a Europa, les vendes de furgonetes elèctriques van augmentar un 74% durant els primers cinc mesos del 2023, convertint-se en la segona propulsió preferida darrere del que utilitzen les furgonetes dièsel.

Pel que sigui, tampoc no s'ha dit gran cosa sobre l'interès que les furgonetes elèctriques estan despertant en empreses com UPS i Amazon, amb l'objectiu d'evitar les restriccions de circulació per emissions a l'interior de moltes ciutats del continent. I pel que sigui, encara avui, hom segueix oblidant que aquests vehicles van funcionar durant molts anys al Regne Unit amb resultats més que satisfactoris (6).

Actualment, a Lausanne, el carter arriba cada dia amb el seu petit tricicle elèctric (amb remolc o sense) per repartir el correu i la petita paqueteria. Els grans paquets encara no arriben amb furgonetes elèctriques com ja ho fan a Bern, Zürich o Genève. Però La Poste té com a objectiu que tota la seva flota de distribució estigui electrificada al 100% d'aquí a 6 anys (7).

Un camion électrique de 40 tonnes permet des livraisons dans toute la Suisse, sans émission de carbone, RTS, 12h45, 14.10.2021

Mentre Tesla presenta el seu camió elèctric i els fabricants alemanys segueixen dissenyant nous models d'aquests vehicles, dues empreses de transportistes del cantó de Vaud (Suisse) van finançar a una start-up de Winterthour (Zürich) perquè transformés un modern camió dièsel de 40 tones en un vehicle elèctric que els permetés lliurar sense emissions arreu del país: el 2021 es va lliurar el primer vehicle (8).

eMining AG - eDumper, YouTube, 25.04.2018

I mentre el messies espanyol del decreixement i els seus evangelistes segueixen defenent a les tertúlies de la TV que la maquinària pesada utilitzada a la mineria marca els límits de l'electrificació, no puc deixar d'oblidar la transformació, també a Suïssa, d'un camió amb motor dièsel en un emining amb un motor elèctric alimentat per bateries, i d'això fa més de 6 anys!

El missatge que volia transmetre amb el post d'avui és que no tot el que et presenten com a nou ho és realment. I que no tot el que et presenten com a impossible ho és en realitat. Que si el treball dels científics i dels enginyers redibuixa cada dia les fronteres d'allò que fins ahir no era possible, els interessos d'aquells que tenen els capitals per anar endavant amb el seu treball poden anestesiar la seva aplicació durant dècades.

Si el debat estigués en el decreixement, ningú s'esveraria davant les xifres actuals d'un creixement demogràfic negatiu: i no és el cas! Car el debat, com sempre, està en la definició del progrés. 

Vivim al s. XXI, no hi ha cotxes voladors ni anem vestits amb pijames. Ans al contrari, hi ha una capa social privilegiada que sembla tenir com a objectiu enviar-nos a tots de nou al s. XIX. 

I, ara per ara, no sembla que els membres d'aquesta capa social puguin acabar sent enquitranats, emplomats i expulsats fora de les viles. Pel que fa als propagandistes de l'ús dels combustibles fòssils, no estic tant segur.


Altres lectures d'interès
  1. Wikipedia: The Adventures of Huckleberry Finn [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Tarring and feathering [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Jamais contente [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure First Studebaker Electric (1902), publicat en aquest blog el 15.05.2024
  5. Le partenariat ELF et RENAULT, Total Energies
  6. Hazel Southwell: The milk float was the first truly successful last-mile delivery EV, Ars Technica, 28.07.2023
  7. La Poste veut une flotte de distribution 100% électrique d'ici 2030, RTS, 18.01.2024
  8. Un camion de 40 tonnes 100% électrique débarque sur les routes suisses, RTS, 12h45, 14.10.2021
  9. 123 tons in motion. Rebuild of a diesel dump truck to a purely electric dumper, short eDumper, Lithium System, 04.09.2020 || Veure Switzerland - the biggest electric truck in the world, publicat en aquest blog el 16.05.2018

Friday, October 18, 2024

the ghost of johnny cash

Thomas Gabriel Official - Folsom Prison Blues (Live at Cash Cabin with Justin Johnson and John Carter Cash), YouTube, 05.09.2023


Fa molts anys, la descoberta de Johnny Cash (1) em va inocular una passió per la música country i el bluegrass que mai m'ha abandonat al llarg de la meva vida.

Durant molts anys vaig creure que ningú podria igualar aquella veu increïble i la vida tràgica que amagava. Johnny Cash ens va deixar quan tenia 71 anys, el 12 de setembre de 2003. Hi ha qui diu que a causa d'unes complicacions relacionades amb la seva diabetis. Hi ha qui diu que va morir de tristesa, quatre mesos després de la mort de la dona que tant el va estimar al llarg de la seva vida: June Carter.

Un any abans de la seva mort, Johnny Cash va enregistrar pel seu darrer àlbum un tema preciós: Hurt, una versió del tema original d'una banda de rock industrial: Nine Inch Nails, però amb una lletra políticament més correcta. 

Johnny Cash - Hurt, YouTube, 13.09.2019

El temps va passar i, de tant en tant, anava mirant per YouTube per veure si algú havia publicat la remasterització d'algun tema de Johnny Cash. Va ser així que un dia vaig descobrir a Thomas Gabriel (3), a qui pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

També vaig descobrir, massa tard però, a Jesse Morris (a.k.a. Punk Rock Johnny Cash), qui havia començat a tocar a les estacions de metro de San Francisco i va donar fi als seus problemes d'addicció a les drogues suïcidant-se en aquesta ciutat un 06.11.2011 (4).

Jesse Morris: Sunday Morning Coming Down, YouTube, 06.09.2011

Més tard vaig fer la descoberta d'un artista anomenat The Ghost of Johnny Cash que, quan el sents, et demanes si no és realment Johnny Cash. Com molts altres, les meves recerques per identificar qui es trobava darrere d'aquell nom van ser infructuoses. Més endavant vaig veure que es va presentar amb un nom que molts van identificar com un àlies: David Radcliffe. Finalment, aquest nom es va presentar a LinkedIn, va obrir una Home page, va canviar el seu canal YouTube i va obrir un compte a Open Spotify (5). 

Alguns dels temes publicats estan fets seguint el seu estil "Ghost of Johnny Cash", altres seguint el seu propi estil. Sobre el primer, hi ha qui afirma que és un imitador de la veu de Johnny Cash, però també hi ha qui afirma que el resultat dels temes és producte de la utilització de tecnologies Deepfake AI.

Honestament, no ho sé. Probablement tothom té una part de raó. Només puc dir que, quan vaig sentir la seva versió de The Sound of Silence amb la veu de Johnny Cash, vaig pensar que, després de la de Disturbed, era una de les millors versions que mai havia sentit d'aquest vell tema de Paul Simon. 

David Radcliffe: The Sound of Silence -Disturb - Ghost of Johnny Cash, YouTube, 13.10.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. Wikipedia: Johnny Cash [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Hurt (Nine Inch Nails song) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Thomas Gabriel: Home page || YouTube || Twitter || Instagram || FaceBook
  4. Jesse Morris: Wikipedia
  5. David Radcliffe: Home page || YouTube || Open Spotify || LinkedIn

Wednesday, October 16, 2024

surrender

Cheap Trick - Surrender (from Nippon Budōkan, Tokyo, Japan), YouTube, 04.09.2018


Fa un parell de dies vaig veure a @JustRockContent un vídeo que em va fer reviure un munt de records.

La dècada dels 1970 arribava a la seva fi. Al laboratori de la fàbrica on treballava (1) teníem una ràdio Sony que s'engegava quan arribava el primer torn a les 06:00, i només es desconnectava quan plegava el segon torn, a les 22:00. Treballava al mateix equip que un tècnic de laboratori que coneixia quines eren les millors emissores i quina era la millor graella de programes d'aquestes per escoltar bona música amb un mínim de publicitat.

Recordo un vespre en què, després d'haver fet la neteja del laboratori i dels seus aparells, després d'haver lliurat als equips de producció que treballaven durant la nit les fòrmules dels tints i dels aprestos que havien d'utilitzar, mentre estàvem preparant les mostres i les ordres de treball per l'equip del laboratori que aquella setmana treballava els matins (treballàvem alternativament una setmana el matí i una a la tarda), el tècnic de laboratori de qui et parlava ens va fer callar a tots i va pujar a fons el volum de la ràdio mentre sonava el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.

No era l'estil de música que sentia habitualment durant aquells anys, quan vaig començar a abandonar el metall per interessar-me més pel punk. Però aquell tema tenia una melodia que em va enganxar ràpidament. I se'm devia notar molt, car encara recordo el somriure i la clucada d'ull que em va fer el tècnic de laboratori mentre em deia: Són bons, oi?

Els vaig sentir alguns cops més per la ràdio, i una nit els vaig veure a un vídeo que projectaven al Pub JJ del barri de Porta (Nou Barris), el mateix on vaig descobrir moltes altres bandes (2).

Si la melodia del tema em seguia enganxant, deixa'm afegir que la lletra de Rick Nielsen era força divertida. Anys abans de la SIDA i de les campanyes adreçades als joves recomanant l'ús del preservatiu, la lletra ens explica com una mare que havia estat destinada a una base dels USA a Filipines, advertia al seu fill de les malalties de transmissió sexual que podia enganxar si no es protegia (la lletra és més divertida que això, però per fer ras i curt, ho deixaré aquí).

Si no tens altra cosa a fer, pots passar-te hores a YouTube veient les versions que un munt de bandes han fet d'aquest tema. Per a mi, les millors són les de Green Day, tot i que no he reeixit a trobar un sol vídeo amb una bona qualitat d'enregistrament. 

També pots trobar les versions improbables d'altres bandes que també han versionat el tema, com ara Pearl Jam, Anti-Flag i les prescindibles versions d'Alice Cooper o Marilyn Manson. Sense oblidar una esperpèntica versió on Cheap Trick toca aquest tema amb una banda de mariachis.


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier i Cròniques de la UAB (1976-1986), publicats respectivament en aquest blog l'11.08.2021 i el 26.03.2024
  2. Veure George Thorogood and The Destroyers, publicat en aquest blog el 26.10.2020

Friday, October 4, 2024

ancient mesoamerican ballgame

Residente - René, YouTube, 28.02.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El març del 2013 vaig publicar un post dedicat a Calle 13 (1) on pots trobar el vídeo amb què he obert el post d'avui: un tema brutal (2) que comença amb una rondalla per a infants  (3) que recorda amb quines parts del cos jugaven amb una pilota els indis Taïnos (4).

Aquell antic esport es practicava a les illes del Carib poblades pels Taïnos i es coneix amb els noms de Batú o Batey, també Batos (5). 

El vídeo que pots trobar a continuació et mostra un exemple del treball per la recuperació d'aquella tradició a Puerto Rico, amb algunes variants sobre el reglament descrit per la rondalla que cantava la mare de René.

Así Somos: Indio Taíno. Juego del batú, YouTube, 03.08.2014

També hi ha molta gent que està treballant des de fa molt de temps en la recuperació de les llengües, les tradicions i els esports practicats a l'època precolombina a Centreamèrica (6).

BBC Global - The ancient Mayan sport making a comeback, YouTube, 17.06.2022

A la pàgina que Wikipedia dedica als jocs de pilota mesoamericans podràs trobar els noms de diferents modalitats amb la qual aquests es practicaven en diferents regions, diferents èpoques i per diferents pobles. 

Quan busquis a YouTube, una de les modalitats que trobaràs més sovint és la de l'Ulama (7), descendent del joc de pilota que practicaven els asteques a l'actual Mèxic. La varietat de l'Ulama que només es pot jugar amb els malucs (8) es coneix a Guatemala amb el nom de Pelota Maya (9). També pots trobar-lo amb el nom de Pok Ta Pok.

Si has mirat alguns dels vídeos que corren per YouTube, segurament hauràs vist a moltagent que juga amb la millor de les voluntats, però amb un resultat que fa molt difícil comprendre la passió que va despertar aquell esport a Centreamèrica durant els 1.500 anys que es va practicar abans de la colonització dels espanyols.

Arribats a aquest punt, crec que val la pena veure aquest vídeo publicat a TikTok amb gent que el juga molt millor (segurament a anys llum de com el jugaven els seus avantpassats) per veure que es tracta d'un joc senzillament impressionant.
@historiauniversal_pnd #juego #pelota #futbol #mesoamerica #deporte #ritual #precolombino #sabiasque #tlachtli #curioso #viral #xcaret #mexico #maya #azteca #historia ♬ sonido original - Historia Universal PND

  1. Veure Calle 13, publicat en aquest blog el 02.03.2023
  2. Luis Rodriguez: La íntima confesión de Residente, que ha puesto a llorar a las redes, Mi Diario, 03.03.2020 || Residente tiene madre, Primera Hora, 26.02.2020 || ‘René’: conoce el significado oculto del número 7550822 en el último éxito de Residente, La República, 11.03.2020
  3. Wikipedia: Rondalla
  4. Wikipedia: Taínos [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Batú / Batey [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Juego de pelota mesoamericano [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Ulama [en] [fr] [es] [ca]
  8. AFP - L'ulama, un jeu de balle aztèque renaît à Mexico, YouTube, 04.09.2019
  9. AFP: La pelota maya, una tradición que rebota de cadera en cadera en Guatemala, YouTube, 24.06.2021

Wednesday, October 2, 2024

jon batiste

@iamjonbatiste Breaking musical barriers. Who’s Talking with Chris Wallace? is streaming on @Max ♬ original sound - Max

T'he de confessar que no havia sentit parlar de Jon Batiste (1) fins que vaig veure el seu nom anunciat al Festival de Montreux d'enguany i vaig llegir un article que li dedicava 24 Heures (2).

Després de llegir aquell article, vaig veure que Wikipedia el presenta com un cantant, compositor, músic, director d'orquestra i personalitat televisiva dels Estats Units. També ens diu que ha treballat amb artistes de diversos gèneres, com ara: Stevie Wonder, Prince, Willie Nelson, Lenny Kravitz, Red Hot Chili Peppers, Ed Sheeran o Mavis Staples. La versió en anglès de l'enciclopèdia també ens diu que la seva mare va proposar-li seguir classes de piano quan tenia 11 anys, cosa que va fer tots els dissabtes dels 11 als 18 anys.

Personalment, crec que aquells cursos van fer-li molt de profit car, t'he de confessar que feia temps que no m'emocionava com vaig fer-ho quan vaig sentir els pocs segons del vídeo de TikTok amb què he obert el post d'avui. Una emoció que, si m'he de guiar per la cara de satisfacció i el somriure d'orella a orella de Chris Wallace (3), crec que no soc l'únic que l'ha sentit.

Netflix: Michelle Obama and Jon Batiste Play The Piano | American Symphony, YouTube, 25.12.2023

Puc afegir a l'equip d'aquells a qui ens emociona la música de Jon Batiste a Michelle Obama, a qui pots veure en aquest extracte d'un documental que pots trobar a NetFlix: American Symphony (4). Un documental que explora un any de la vida del músic, narrant la seva carrera musical i el combat de la seva dona, Suleika Jaouad, contra la leucèmia.

Si creus que estàs en condicions de viure una tempesta d'emocions, et proposo veure American Symphony. En qualsevol cas, et proposo començar pel seu tràiler.

Tráilers en Español: Netflix | American Symphony, YouTube, 10.11.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. Jon Batiste: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || YouTube || TikTok || Twitter || Instagram || Facebook
  2. Boris Senff: Jon Batiste sera-t-il le successeur de Quincy Jones? Le musicien star fait partie de la fournée néo-orléanaise qui étrenne ce vendredi soir la Scène du lac du MJF. Retour, en sept étapes, sur son fascinant parcours. 24 Heures, 05.07.2024
  3. Wikipedia: Chris Wallace [en] [fr] [es] [ca]
  4. American Symphony: IMDb || NetFlix || Wikipedia ||