| À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024 |
El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).
Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).
Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.
Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència, un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).
El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa.
Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).
Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.
#UnMesDeLaDANA
— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 29, 2024
La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes. Una jornada que passarà a la nostra història col·lectiva, de la mateixa manera que ho va fer la gran riuada de València del 14 d’octubre de 1957 i la pantanada… pic.twitter.com/xvuEJaIIrs
Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència, un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).
El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
 |
| Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 |
Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa.
A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).
És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa.
Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt.
Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.
Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.
En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).
El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.
De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.
També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.
Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.
| NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016 |
Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
| Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023 |
Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.
Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.
En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).
El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.
| L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 |
De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.
També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.
Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.
- AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
- Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
- Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
- À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
- À Punt: La via verda
- À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
- Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
- Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
- Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
- Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
- Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
- José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
- Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
- El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
- Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com
