dropkick murphys: paying my way

Dropkick Murphys: Paying my Way (official video), Youtube, 05.01.2017

Some days are slow, some days fly by
Some days I laugh, some days I cry
I'm paying my way ...

artificial north sea islands

TenneT: North Sea Island TenneT, Youtube, 10.06.2016

Fa ja molts anys d'això, el ministre d'economia de Bèlgica presentava al Senat un 'Plan d'aménagement des espaces marins' on figurava un projecte per la construcció d'un atol·ló artificial (1) davant de la costa de Zeebrugge o de Wenduine. La idea subjacent era utilitzar el lagoon de l'atol·ló per bombar i emmagatzemar aigua del Mar del Nord, utilitzant l'energia excedentària de les turbines de les instal·lacions eòliques properes, i produir electricitat amb turbines convencionals en els moments en què la producció de les instal·lacions eòliques fos deficitària (2).

L'anunci del ministre em va sorprendre: mai no havia sentit parlar de res semblant. I per tant, a Dinamarca també estaven treballant en el concepte de les Green Power Islands, amb projectes en estudi arreu del món (3). En qualsevol cas, durant molts anys no vaig llegir res més sobre aquell projecte. Fins que, a finals del 2016, vaig llegir alguns articles sobre un altre projecte en estudi, finançat pel govern de Flandes, destinat a la construcció d'una illa artificial davant de la costa de Knokke-Heist, que tindria un objectiu molt menys ambiciós: protegir la costa de les tempestes i de l'elevació del nivell del mar (4).

La importància d'aquests projectes va quedar eclipsada amb l'anunci per la companyia TenneT (5) d'un projecte de construcció d'una illa artificial al Dogger Bank (6), un projecte d'illa (pots veure'l al vídeo que obre aquest post) que tenia com a objectiu crear un hub per la distribució de l'electricitat generada pels parcs eòlics offshore del Mar del Nord (7).

Així doncs, a diferència del projecte belga del 2013, destinat a emmagatzemar l'energia excedentària produïda pels parcs eòlics del Mar del Nord, el projecte de TenneT estaria destinat a utilitzar l'illa com una enorme central de transformació del corrent altern (AC) rebut des dels aerogeneradors, en corrent continu (DC) que seria enviat per cable submarí als Països Baixos i el Regne Unit en una primera etapa i, més tard, gràcies a uns cables submarins addicionals, a qualsevol altre país del Mar del Nord (8).

El principi sobre el qual es basa aquest projecte és que disposar d'un hub de distribució al bell mig del Mar del Nord permetria enviar l'energia produïda pels aerogeneradors a qualsevol lloc on fos necessària, maximitzant així el seu valor comercial, car sempre estaria disponible per a qui vulgui pagar el seu preu i minimitzaria el risc de la producció que no troba comprador. Cal afegir a més el fet que, al Mar del Nord, les zones properes a la costa on es poden construir nous parcs eòlics comencen a escassejar. Això està obligant als productors a instal·lar els nous aerogeneradors mar endins, fent pujar els costs de producció car,  els cables submarins són cars d'instal·lar i de mantenir. Amb una illa a mig camí entre la Gran Bretanya i el continent, les línies de transmissió podrien ser més curtes i, per tant, menys costoses: un estalvi que podria ser de milers de milions de dòlars ...

Si jo hagués de participar amb els meus diners en aquest projecte tindria la curiositat personal de saber quin cost tindria aquesta nova illa (construcció final i manteniment anual), quant de temps seria necessari per la seva amortització i si el cost afegit al preu de l'electricitat produïda pels aerogeneradors, penalitzaria la seva comercialització.

---

1. Un "atoll énergétique" au large de Zeebrugge ou de Wenduine, rtbf.be, 17.04.2013
2. Audrey Garric: La Belgique veut créer une île pour stocker l’énergie éolienne, Blogs Le Monde, 24.01.2013
3. Gottlieb Paludan Architects: Green Power Island
4. Pour se protéger de la montée des eaux, la Flandre envisage de construire... une île, lalibre.be, 01.10.2016 // Une île pour protéger la côte flamande de la montée des eaux: le projet se précise, rtbf.be, 02.10.2016
5. Wikipedia: TenneT
6. Dogger Bank és un gran banc de sorra en una àrea poc profunda al bell mig del Mar del Nord. Veure Wikipedia: Dogger Bank, 
7. Ian Johnston: Artificial North Sea island: Danish, Dutch and German firms launch bid to make ‘science fiction’ plan a reality, The Independent, 10.03.2017
8. Steve Hanley: Dutch Utility Proposes Artificial North Sea Island & Massive Offshore Wind Farm, cleantechnica.com, 30.12.2017

gary moore - whiskey in the jar

Gary Moore - Whiskey in the Jar (Tribute to Phil Lynott), Youtube, 16.12.2010

El passat mes d'abril, coincidint amb la història del frau del màster de Cristina Cifuentes (1), vaig recordar les nits que havia passat a una petita habitació que hi havia al garatge de casa dels meus pares preparant exàmens, treballs ...  Amb el meu adorat Sinclair ZX Spectrum (2), desenvolupant un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de gràfiques que utilitzava per a la presentació dels meus treballs a la Universitat. També intentant millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone.

M'agradava treballar al garatge en el silenci de la nit i, mentre ho feia, escoltar una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. Una emissora que em va permetre conèixer un munt de bandes. I entre aquestes bandes hi havia Thin Lizzy (3), una banda irlandesa per on havien passat músics com Gary Moore o Eric Bell. Una banda de la qual va encisar-me un vell tema del 1972, basat en una tradicional balada irlandesa recuperada als 60's per diverses bandes, entre elles The Dubliners (4): Whiskey in the Jar (5).

Molts anys després, escoltant a Youtube les diferents versions que s'han fet d'aquest tema, vaig caure sobre la ja coneguda versió de The Dubliners and The Pogues (6), la que Thin Lizzy (7) va donar a conèixer arreu del món i ... També vaig trobar una versió brutal que no coneixia. La versió amb què he obert aquesta entrada, un tema del concert One Night in Dublin: A Tribute to Phil Lynott (2005) (8). Un concert on Gary Moore i els seus amics rendien homenatge a Phil Lynott, l'antic líder de Thin Lizzy, a qui l'alcohol i les drogues es van emportar als 36 anys.

Espero que escoltar la versió d'aquest tema, especialment les guitarres de Gary Moore i Eric Bell (sense desmerèixer però ni al bateria ni al baix), t'agradi tant com a mi m'ha agradat descobrir-lo.

---

1. Ignacio Escolar: Cuál es el problema del máster de Cristina Cifuentes, eldiario.es, 11.04.2018
2. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
3. Wikipedia: Thin Lizzy
4. Wikipedia: The Dubliners
5. Wikipedia: Whiskey in the Jar
6. The Dubliners and The Pogues - Whiskey in the jar, Youtube, 15.01.2008
7. Thin Lizzy - Whiskey In The Jar (official music video), Youtube, 22.03.2012
   Nota: per Youtube també corren un parell de vídeos amb una versió ja molt devaluada de la banda tocant aquest tema el 17.07.2016 al Rock Fest de Barcelona
8. Wikipedia: One Night in Dublin: A Tribute to Phil Lynott

mobile phone dock station

amazon: samsung EDD-S20EWEGSTD

En un fil de conversa que vam tenir fa uns dies en aquest blog amb l'amic Israel Hands (1), em parlava d'un telèfon mòbil que tenia la pantalla trencada i que jo havia reconvertit en comandament a distància. D'allò fa molt de temps i les coses han canviat.

Com no vaig trobar cap lloc on reparessin la pantalla per un preu raonable (2), finalment el vaig reemplaçar per un vell Samsung Galaxy S3 (3) del 2012 que, encara avui, funciona perfectament i està com sortit de fàbrica.

Després de connectar-lo al WiFi de casa, vaig començar a utilitzar-lo per consultar la programació de la TV i com a telecomanda amb aquesta aplicació: Peel Smart Remote TV Guide. També per escoltar la radio amb TuneIn i música amb Spotify, Deezer i Shazam. Més tard li vaig ficar una nova bateria Samsung EB-L1G6LLU. També una targeta 'SanDisk Ultra Micro SD de 64GB' - que, gràcies a la crítica desfavorable dels experts (4), vaig trobar a molt bon preu: vaig carregar una part de la meva música, part de l'àlbum de fotos i alguns vídeos i fitxers amb lectura.

Deixant de banda l'anuari -telèfon, email, etc.-, la missatgeria i el calendari sincronitzats amb el meu compte Google, també vaig convertir l'aparell en un escànner per documents gràcies a l'aplicació CamScanner, i en lector de codi de barres i de QR Code amb aquestes altres aplicacions: Barcode Scanner i QR Code Reader.

Pel que fa a la salut, també vaig carregar una aplicació que em permet veure la composició dels aliments en venda a Suïssa a partir del codi de barres del seu embalatge: NutriScan BàS. Una guia de primers auxilis de la Creu Roja: Erste Hilfe, I via els bookmarks als navegadors, un enllaç amb MedGate.

Més endavant vaig adquirir a Amazon una "mobile phone dock station" Samsung EDD-S20EWEGSTD (5). Vaig connectar-la a la TV amb un cable HDMI (6) i a un vell amplificador Kenwood (7) amb un cable DIN connectat a la sortida àudio.

Les connexions USB em permeten connectar un teclat wireless de Logitech (8), que puc utilitzar per escriure emails o just com a mouse mentre el telèfon està connectat a la dock station. Aquestes connexions també em permeten llegir des del telèfon el contingut de pen drives o d'un disc dur portable. També carregar la bateria d'un carregador portàtil pel mòbil (9)

Gràcies a la dock station, a més de poder veure la hora i les previsions de la meteo, també  tinc una estació de càrrega per la bateria i puc utilitzar un vell telèfon que estava condemnat en un Media Center força apanyat (10).

Com pots veure en aquest vell vídeo (11), també podria utilitzar la dock station per connectar el telèfon a un monitor i utilitzar-lo com un ordinador. Però, un phone tant vell no té gaire recorregut per aquest tipus d'utilització. De totes maneres, prefereixo utilitzar un vell ordinador de segona mà que em va sortir bé de preu. al que l'he doblat la memòria i afegit un disc SSD que també vaig trobar en una oferta. O també una vella tablet. Però això és una altra historia i ja en parlaré un altre dia.

---

1. Avui és el meu aniversari, 27.04.2018, en aquest blog
2. Per un preu raonable vull referir-me a un preu més baix del que em costaria comprar a Xina un model nou de característiques tècniques comparables.  
3. Florence Legrand: Test - Samsung Galaxy S3, lesnumeriques.com, 14.06.2012
4. Morgane Alzieu: Test - Sandisk microSDXC Mobile Ultra 64 Go UHS-I, lesnumeriques.com, 16.12.2012
5. Samsung EDD-S20EWEGSTD. L'acabo de veure a Amazon per 75 euros i a eBay per 154 euros!  Però, si no tens pressa i busques bé, pots trobar-la per uns 20-25 euros.
6. Com no totes les aplicacions s'adapten automàticament al format de la TV, vaig carregar aquesta aplicació: Rotation de l'écran.  
7. Kenwood A-34 Stereo Integrated Amplifier. Malgrat el que puguis trobar en algunes fitxes tècniques aquest model és de molt més abans que 1990!
8. Wireless Touch Keyboard K400 Plus
9. CellularLine - FreePower Slim 3000
10. Wikipedia: Media Center [ca] [fr] [en]
11. Samsung Galaxy Note 2 Smart Dock -- EDD-S20E Galaxy Note 2, Youtube, 09.12.2012

follow the money (bedrag)

Nordic Noir and Beyond: Follow the Money (Bedrag) series trailer (English Subtitles), Youtube, 30.03.2016

No sé si coneixes aquesta sèrie danesa de TV: Follow the Money (Bedrag a la versió original) (1). La RTS la va presentar a principis del 2017 i actualment està passant els episodis de la primera temporada. No m'atreveixo a comparar-la amb la versió danesa de The Killing (2) (millor oblidem el seu remake USA), però si et va agradar aquella gran sèrie, estic segur que aquesta també t'agradarà.

La sèrie és un thriller en relació a la cobdícia i la corrupció en el món de la banca, la borsa i la sala de juntes d'una empresa danesa líder en el terreny de la construcció de parcs eòlics. Una sala de juntes on es barregen empresaris i membres del Ministeri del Clima i l'Energia. Tot plegat, en un context en què el ministre està considerant una reducció de les subvencions al sector de la producció de turbines eòliques, que ensorraria el model de negoci de l'empresa Energreen: "Però Dinamarca ha estat líder mundial en energia eòlica des de la dècada de 1970!", es lamenta un empresari. "Si, però els panells solars també poden produir molta energia", respon el rival d'aquesta empresa. "Esteu dient que el vent no és el camí a seguir?", Exclama el primer, incrèdul. "Però la marca de Dinamarca és vent! Som el país del vent! "

A partir d'una suposada fuita de dades per un trader s'activen un munt de maniobres que barregen els interessos personals d'actors de l'economia i de la política. Unes maniobres en què la sortida en borsa de la companyia tindrà com a conseqüència la liquidació d'empreses filials, i l'atur dels seus empleats, just per millorar l'atractiu de l'empresa de cara als nous inversors, i així augmentar el seu valor en borsa i també els ingressos dels seus directius.

Unes maniobres que, a poc a poc, es veuran destapades per una investigació de la policia a causa de la descoberta del cadàver d'un treballador ucraïnès al peu d'un aerogenerador, a un parc eòlic proper de Copenhaguen. L'oficial de policia encarregat de la investigació fa el lligam entre aquesta mort i altres morts sospitoses que s'han produït al mateix lloc. A partir de la investigació sobre unes condicions de seguretat deplorables, va descobrint una trama de corrupció a la investigació de la qual s'hi afegiran altres agents de la brigada antifrau.

En cas que encara no hagis vist cap dels seus episodis, m'aturo aquí per no descobrir-te res més sobre la sèrie.

---

1. Nicolas Dufour: La série TV «Follow the Money», ou quand les éoliennes ne tournent plus rond, Le Temps, 08.02.2017
   Stuart Jeffries: Follow the Money review: a Danish drama about wind energy that blows mostly cold, The Guardian, 21.03.2016
   
2. The Killing (2007-2012): Wikipedia, IMDb, Visit Denmark

meurs, pourriture communiste !

Red is Dead, Youtube, 15.06.2014

Meurs, pourriture communiste ! La frase amb què es tanca la primera part del vídeo fa part de l'escena d'introducció d'un film delirant del 1994: La cité de la peur (1), interpretat per un trio encara més delirant: Les Nuls (2). Un film on els sketchs d'humor absurd i surrealista se succeeixen un darrera l'altre, donant lloc a algunes escenes cultes, com la que he escollit avui, 1r de Maig.

D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes -no totes!- segueixen fent-me riure encara avui.

Ah, si, el vídeo ... Doncs res, que si la primera part del vídeo presenta la introducció del film, la segona presenta un dels temes de la seva banda sonora: Red is Dead  (3) la primera de Philippe Chany .

---

1. Wikipedia: La Cité de la peur (film, 1994)
2. Wikipedia: Les Nuls
3. Philippe Chany: Red is Dead (La cité de la peur - 1994)

lee marvin - i was born under a wandering star (1969)

Lee Marvin - Wand'rin Star (ReMastered Audio) (1969) (HD), Youtube, 27.08.2013 Lee Marvin I was born under a Wandering Star remastered, Youtube, 12.02.2013 Wikipedia: Lee Marvin, Wand'rin' Star. Paroles et traduction de «Wand'rin Star»

vivre au coeur de la région du léman

VAUD - Région du Léman: Vivre : Au Coeur De La Région Du Léman, Youtube, 04.05.2018

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

avui és el meu aniversari

Bruce Springsteen: Born in the USA (subtitulada en español)

Avui és el meu aniversari. No sabria dir-te perquè, però m'ha passat pel cap què diable devia estar fent un dia com avui fa 50 anys. Com ja et pots imaginar, no me'n recordo. Sí que recordo però el que devia haver fet els dies que el van precedir i els que el van seguir. Entre moltes altres coses, com gairebé cada dia de la meva infància i bona part de la meva adolescència, dinaria amb la meva mare mentre miràvem les notícies a la TV.  I com gairebé cada dia de la meva infància i bona part de la meva adolescència, a les notícies internacionals hi hauria un apartat dedicat a la Guerra de Vietnam.

Fa 50 anys, l'ofensiva del Tet va fer de 1968 l'any més dur de la guerra, amb una primera fase que va començar a finals de Gener. Una segona fase que, com va començar justament a finals d'Abril, la devia estar veient a les notícies d'aquells dies. Més tard arribaria una tercera i darrera fase que començaria a mitjans d'Agost del mateix any.

Vaig pensar en tot aquells joves arrencats d'una Amèrica alegre i vital, a la punta del progrès tecnològic (e.g. l'Apollo Program), del combat social (e.g. Civil Rights Movement i Martin Luther King, Berkeley, ...), i de la revolucion musical (e.g. moviment hippie, els primers proto-punks ...) ... per anar a combatre a una guerra sense sentit. Una guerra que havia començat amb la descolonització francesa del sud-est asiàtic, després de la debacle militar de Diên Biên Phu. Vaig pensar en totes les il·lusions i projectes que van tornar a casa dins d'un sac de plàstic, també en el dolor dels pares, família i amics. Vaig pensar en aquells que van tornar mutilats de per vida. I vaig pensar també en aquells que van tornar a un país que els detestava i on ningú havia reservat un lloc per quan tornessin a casa.

També vaig pensar en aquells que, a l'altre bàndol, van haver d'enfrontar-se a la màquina de guerra més potent que mai havien vist els temps. Amb una tecnologia que, encara avui, ens sembla pura ciència-ficció: per exemple, uns avions que, encara avui, segueixen utilitzant-se en missions d'espionatge i de combat. També vaig pensar en aquells que van haver de fugir per sempre del seu país, a la fi de la guerra: els Boat People, que van acabar repartits arreu del món, també a Suïssa (jo n'he conegut a la feina!). I vaig pensar en aquells que es van quedar després d'haver derrotat aquella impressionant màquina de guerra. I em vaig demanar què deuen pensar avui, quan veuen el seu país avançant a tota màquina cap a el model econòmic i social contra qui van lluitar durant tants anys.

També vaig recordar que per aquelles dates va esclatar a Paris un moviment que hom coneix com el 'Maig del 68'. Un moviment del qual es diu que ho va canviar tot: amb el temps i, entre moltes altres coses, també canviaria les idees progressistes de molts dels seus activistes. Un moviment capitalitzat per uns europeus que, "marca de la casa", sempre van tenir molta cura en amagar que les seves arrels es trobaven al moviment de Berkeley i les seves protestes tot al llarg dels 60's.

Estava pensant què m'agradaria retenir d'aquella època i, finalment, vaig decidir-me per una musica que, encara avui, segueix emocionant-me quan l'escolto (1). Entre moltíssims altres, temes com: Blowin' In The Wind (Bob Dylan); San Francisco (Scott McKenzie); Fortunate Son, Bad Moon Rising Vietnam, Have You Ever Seen the Rain, Looking Out My Back Door (Creedence Clearwater Revival); Where Have all the Flowers Gone (Eve of Destruction); Reflections Of My Life (Marmalade); I Was Only Nineteen (Redgum); This is My Rifle (Mark Maysey); For what it's worth (Buffalo Springfield); The End (The Doors); Simple Man, Freebird (Lynyrd Skynyrd); He Ain't Heavy He's My Brother (The Hollies); Paint it Black, Under My Thumb (The Rolling Stones); Hey Joe (Jimi Hendrix); Riders On The Storm, Born To Be Wild (Steppenwolf); Goodnight Saigon (Billy Joel); Let the Sunshine In (Hair Movie); The Wall (Bruce Springsteen) ... i entre tots aquests temes, vaig escollir dos per acompanyar aquesta entrada (el primer, de Bruce Springsteen, data de 1984, però a mi em dona igual!).

Espero que t'agradi escoltar-los tan com a mi m'ha agradat tornar a fer-ho i que tinguis un bon dia!

The Rolling Stones: Paint it Black (Tour of Duty Trailer), Youtube, 20.08.2007

---

Lily Rothman: Why the Vietnam War Produced Such Iconic Music, Time, 27.07.2017

what about the oil reserves?

source: Enfoque Noticias in radio-corporacion.com

Un dia, a la pausa cafè de la feina, un company francès ens va explicar una teoria personal segons la qual els americans, amb unes reserves de petroli molt baixes i una producció basada principalment en el fracking, s'haurien situat com a segons productors mundials de cru gràcies a una explotació a tota màquina dels recursos que es troben als USA. Tanta pressa no tindria altre objectiu que esgotar les reserves abans d'escollir un nou president que, amb l'excusa de protegir el medi ambient, prohibiria el consum d'hidrocarburs als USA i la importació de productes fabricats amb aquests.

La veritat és que vaig quedar-me amb les ganes de dir-li que esperava que la seva teoria fos falsa. Recordant a John Grisham i el seu llibre: The Pelican Brief (1) podria haver afegit que, si aquesta teoria fos real, tant ell com els que l'escoltàvem podíem acabar tenint un accident no desitjat.

Conyes a part, dies després vaig recordar aquella conversa i vaig consultar dades sobre les reserves actuals de petroli. Quan era jove, i d'això fa molts anys, recordo que les fonts més pragmàtiques deien que encara teníem petroli per 50 anys. A les estadístiques de BP del 2017 (2) vaig trobar el següent:  Les reserves provades mundials de petroli serien suficients per assolir 50,6 anys de producció mundial a nivells de 2016.

Com és que, tants anys després, l'horitzó dels 50 anys fins a l'esgotament de les reserves no ha canviat? Es tracta d'una conspiració reptiliana? No, l'explicació és més senzilla i cal trobar-la en la definició del que hom considera com 'reserves'.

Què hem d'entendre doncs per 'reserves'? Segons Wikipedia (3): Les reserves de petroli indiquen la quantitat de petroli cru que es pot extreure tècnicament a un cost econòmicament factible al preu actual del petroli. Per tant, les reserves variaran en el temps en relació amb el preu del petroli. Cal doncs diferenciar les reserves de petroli dels recursos petroliers, que inclouen tot el petroli que es pugui recuperar tècnicament a qualsevol preu.

I què hem d'entendre per 'reserves provades'? Les reserves provades de petroli són aquelles que es coneixen i que es poden explotar amb un alt grau de certesa. Al Regne Unit, hom defineix les reserves probables com aquelles amb una probabilitat del 90% de poder ser explotar tècnicament i comercialment. La definició exacta de reserves provades varia d'empresa a empresa i de país a país. Cal tenir també en compte que els valors divulgats pels governs sobre les reserves d'un país sovint estan manipulats (4).

El volum de les reserves varia al llarg del temps en relació amb el preu del petroli. La definició de reserva provada varia d'empresa a empresa i de país a país. En qualsevol cas, els valors divulgats pels governs sovint estan manipulats.

Vaig buscar un exemple sobre el què t'estic dient i vaig caure sobre aquest gràfic del butlletí estadístic de l'OPEP del 2017 que, per exemple, ens mostra que les reserves provades de Veneçuela representen gairebé el 25% de les reserves mundials (5).

OPEC share of world crude oil reserves, 2016

Com no tots els països productors de petroli fan part de l'OPEP, vaig consultar altres fonts estadístiques, com per exemple les de Wikipedia (6), on es comparen les fonts de la U.S. Energy Information Administration (7), de l'OPEP i de BP.

Què ha fet que les reserves més grans de petroli, que fa anys se situaven al Mig Orient, ara es trobin a l'Orinoco?  Doncs que l'evolució dels preus del petroli ha fet que jaciments que abans no era rentable explotar, amb els preus actuals sí que ho sigui (8).

Actualment, les reserves recuperables totals de Veneçuela (provades i no provades) són les més grans del món. Això s'explica perquè, a més del petroli convencional, Veneçuela té dipòsits de sorres bituminoses d'una superfície similar a les del Canadà, i aproximadament igual a les reserves mundials de petroli convencional.

Ara bé, aquesta situació s'explica també pels preus actuals car, si les sorres bituminoses de l'Orinoco són menys viscoses que les d'Alberta (Canadà), es troben a massa fondària per extreure-les a cel obert, el que augmenta el seu cost d'extracció. El mateix passa amb  la tecnologia necessària per recuperar el petroli cru ultra pesat que es troba a la major part del cinturó de l'Orinoco. La seva extracció és molt més complexa i costosa que l'extracció del petroli de l'Aràbia Saudita.

Cas d'una baixada de preu del cru, és probable que les reserves provades de Veneçuela (24% de les reserves actuals del món) s'hagin d'ajustar a la baixa.

Prefereixo doncs deixar les teories conspiratives destinades a la dominació del món als personatges d'un còmic produït per Steven Spielberg: Pinky and the Brain (9): si has vist la sèrie, sabràs del que parlo.

No descobriré a ningú que el business del petroli és tan brut com la matèria primera amb què trafica: en tenim una prova recent en tot el petroli que va circular per Turquia per finançar a Daesh. Tampoc descobriré res a ningú si dic que aquest business mou tants diners que no es pot entendre segons les regles tradicionals de l'economia de mercat, tenint molt més en comú amb una partida de pòquer en la que els jugadors no tenen un gran interès a mostrar les seves cartes.

Si acceptem aquest fet, entendrem molt millor que no té gaire sentit discutir a les cafeteries sobre les reserves de petroli, quan aquestes varien amb els preus del moment i amb informacions geològiques tancades en cofres forts amb set claus.

I si et vas llegir el post que vaig publicar el passat 19.03.2018: Carbon capture and storage (9) sobre les instal·lacions industrials experimentals dedicades a la producció de gasolina a partir del CO₂ de l'aire, espero que arribis a la mateixa conclusió que jo: el petroli no deixarà de ser una font d'energia hegemònica fins que, com deia Bill Gates: es trobi una energia barata, neta i fiable que la reemplaci (10).

---

1. Movieclips Trailer Vault: The Pelican Brief (1993) - Official Trailer, Youtube, 03.07.2014
2. British Petroleum (BP): BP Statistical Review of World Energy, Reserves-to-production (R/P) ratios,p. 13, June 2017 
3. Wikipedia: Oil reserves
4. Proven oil reserves, moneyterms.co.uk
5. OPEC share of world crude oil reserves, 03.09.2016
6. Wikipedia: List of countries by proven oil reserves
7. Crude Oil Proved Reserves, International Energy Statistics, U.S. Energy Information Administration, 2016 // The World’s Largest Oil Reserves By Country, worldatlas.com, 16.02.1028 // Top 10 Countries With Largest Oil Reserves 2017, drillingformulas.com, 16.09.2017
8. Wikipedia: Oil reserves in Venezuela
9. Wikipedia: Pinky and the Brain
10. Carbon capture and storage, 19.03.2018, en aquest blog
11. Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2), 12.03.2018, en aquest blog

avui és 25 d'abril

Música en valencià: Som - Obrint Pas, Youtube, 12.01.2013 Del concert "Un Poble en moviment", València 30 d'abril de 2005

Tot i que, des de 1977 se celebra en l'àmbit institucional el 9 d'octubre com a data de la Diada Nacional del País Valencià (dia festiu al calendari laboral), en record de l'entrada a la ciutat de València (1) de les tropes catalanoaragoneses comandades per Jaume I (2), l'esquerra i el nacionalisme valencià fa temps que li va preferir el 25 d'abril com a Diada Nacional (3), en commemoració per la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 (4), que va ser el principi de l'ocupació borbònica del Regne de València i, per dret de conquesta, de la pèrdua dels seus furs, que serien reemplaçats pels Decrets de Nova Planta.

Malgrat el que puguin dir aquells que parlen de l'adoctrinament de l'escola catalana, cap de les dues dates no acostumen a explicar-se a classe, ni a entrar com a tema d'examen. Tampoc el Setge de Xàtiva (5) o  la deportació i l'extermini de la seva població (6). En realitat, des de l'establishment del nacionalisme català s'ha acostumat a presentar la Guerra de Successió Espanyola (7) com una mena de guerra entre els Borbons i Catalunya on, de vegades, han tingut la condescendència de mencionar el País Valencià, rarament les Balears (8) i gairebé mai l'Aragó (9).

Tampoc acostuma a explicar-se a classe el caràcter profundament social de la Guerra dels Segadors, amagant amb molta cura que la bandera d'aquells era la negra i no la que ens presenta la historiografia oficial (10). I és molt més rar encara que s'expliqui a la canalla la importància social de la Revolta de les Germanies, que es va estendre pel País Valencià i les Balears, però no a Catalunya (11).

No vull dir amb això que si els Segadors veiessin quin carrer els ha reservat l'Ajuntament de Barcelona, o quina és la bandera que alguns moviments populars han escollit avui com estendard per la seva lluita, potser es quedarien molt sorpresos, com si diguéssim: ells sabien qui eren els seus adversaris, sense necessitar historiadors que canviessin el relat perquè altres se l'apropiessin.

Però, francament, crec que hem d'admetre que, si hi ha hagut algun tipus d'adoctrinament a l'escola catalana sota la direcció dels nacionalistes catalans, aquest no li ha arribat a la sola de la sabata a l'adoctrinament independentista que ha sortit de les escoles valencianes, sota la direcció dels nacionalistes espanyols que, incomprensiblement, ara també semblen voler importar a Catalunya.  Un adoctrinament que ha tingut com a resultat, entre moltíssimes altres coses, una explosió de bandes de música en valencià que van despertar de la seva anestèsia profunda el paisatge musical català.

Un exemple d'aquestes bandes va ser Obrint Pas (12). Avui he escollit obrir aquests post amb un dels seus temes per recordar aquest 25 d'Abril. Perquè: som el combat contra l'oblit i la historia que mai no han escrit !

---

1. Francesc de Paula Burguera: Valencia del Cid, El País, 14.01.2005 
2. Wikipedia: Diada Nacional del País Valencià // Les institucions valencianes commemoren el 25 d’abril amb la mirada posada en el finançament i la nova televisió, Vilaweb.cat, 25.04.2018 // Calendario laboral para 2018 en la Comunidad Valenciana, Levante
3. Wikipedia: Diada del 25 d'abril,
4. Wikipedia: Batalla d'Almansa // L’ombra del mal d’Almansa recorda el 25 d’Abril, Vilaweb.cat, 25.04.2018
5. Wikipedia: Setge de Xàtiva (1707)
6. Wikipedia: Extermini de Xàtiva
7. Wikipedia:  Guerra de Successió Espanyola
8. Wikipedia:  Guerra de Successió Espanyola - Les Illes Balears, el darrer reducte contra francesos i espanyols  
9. Wikipedia: Decretos de Nueva Planta del Reino de Aragón
10. Wikipedia: Bandera negra (símbol)
11. Wikipedia: Revolta de les Germanies
12. Wikipedia: Obrint Pas

world hapiness report 2018

source: business-standard.com

Viure a un país avorrit et fa sentir més feliç? Ho dic perquè a mitjans del mes de Març es va publicar l'edició 2018 del World Hapiness Record de les Nacions Unides -pots descarregar l'informe en aquest enllaç- i a la pàgina 23 del PDF (la pàgina 20 del report): Figure 2.2: Ranking of Happiness 2015–2017, els cinc primers països classificats són, per aquest ordre:

Top 5 happiest countries, 2018

(2017 ranking in brackets)

1. Finland (5)

2. Norway (1)

3. Denmark (2)

4. Iceland (3)

5. Switzerland (4)

A diferència dels reports precedents, l'ONU també va examinar per primera vegada els nivells de satisfacció dels immigrants a cada país. I també en aquest punt Finlàndia va obtenir la màxima puntuació: "Finlàndia ha pujat des del cinquè lloc al primer aquest any", van dir els autors de l'informe, tot i que van assenyalar que els altres tres països nòrdics (més Suïssa) tenen puntuacions gairebé intercanviables. 

L'informe, publicat anualment per l'UN Sustainable Development Solutions Network, afirma que tots els països nòrdics obtingueren una gran puntuació sobre els ingressos, una esperança de vida saludable, el suport social, la llibertat, la confiança i la generositat ... Els rànquings es basen en les enquestes de Gallup sobre el benestar, així com percepcions sobre la corrupció, la generositat i la llibertat.

Com saben tots els habitants del planeta, i probablement també els visitants d'altres galàxies, "enlloc es viu i es menja igual de bé" que a l'estat espanyol. Malgrat aquest fet, ocupa el 36è lloc del rànquing -després de Malaisya, però pel davant de Colòmbia-, el que fa que hi hagi gent que comenci a demanar-se si hom no podria fer un esforç per viure a un país tan avorrit com els països nòrdics.  

Just afegir que l'alternativa de deixar de donar la brasa a tothom amb lo de què "enlloc com aquí es viu i es menja igual de bé" seria vista amb una gran simpatia per tots aquells que sobreviuen a altres països on igual resulta que es menja el què a cadascú li agrada menjar.

chris stapleton - tennessee whiskey

ChrisStapletonVEVO - Tennessee Whiskey (Austin City Limits Performance), Youtube, 16.02.2018

Si encara no has escoltat res de Chris Stapleton (1), més val que et donis pressa per fer-ho i et passis pel seu canal VEVO a Youtube (2).

El mateix val pel tema que obre aquest post (3), pel que no trobo cap definició millor que la que va fer un tal Robert Vinson, als comentaris de l'àudio penjat a Youtube en 2015 (4): Els meus veïns van trucar a la policia perquè estava escoltant Chris Stapleton massa fort ... la policia va tancar a la garjola els meus veïns!

---

1. Wikipedia: Chris Stapleton [en] [fr]  // Home Page
2. ChrisStapletonVEVO on Youtube
3. ... recorda d'activar els subtítols per veure la lletra del tema!
4. Chris Stapleton - Tennessee Whiskey (Audio) ... 190 milions de visites a Youtube !

switzerland - st.moritz (graubünden)

Martin Schumacher (Air-View): DJI Phantom 4 Pro - one weekend at St.Moritz / Graubünden, Youtube, 05.01.2017

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

the cold war strikes again?

Dr Strangelove - The Bomb Run Sequence, Youtube, 03.04.2016

Sembla que està de moda entre els periodistes tornar-nos a fer reviure la Guerra Freda i presentar-nos altre cop a Rússia com la gran amenaça pel mon occidental.

Jo parteixo de la premissa de què, per amenaçar a algú, ho has de fer amb un armament que sigui almenys igual de bo i modern que el del teu enemic. La majoria de la gent sap -espero que també els periodistes- que aquest armament costa molts diners. Així que m'he dit d'anar a mirar a les estadístiques quin és el PIB de les diferents economies del món i, per facilitar la tasca als periodistes a qui pugui interessar, passo dos enllaços de lectura fàcil i ràpida que podran comprendre ràpidament (1).

• List of countries by GDP (nominal)
• The world’s 10 biggest economies in 2017

Com pots veure en aquestes fonts, el PIB de Rússia és just un xic més alt que el d'Espanya, molt lluny del dels països més importants de la UE, i a anys llum del PIB dels USA.

Si ara et mires les estadístiques de les despeses militars (2) veuràs que, a les dues fonts que es presenten a Wikipedia, Rússia ocupa la tercera o la quarta plaça, a anys llum dels USA, també dels països de la UE si fas l'addició de les despeses de cada país. I si ara et mires la despesa per habitant dels 15 països més importants (3) ... No sé ni què més puc afegir, la veritat.

Quan va caure el règim soviètic la flor i nata dels científics i enginyers que treballaven per l'exèrcit van marxar del país a la recerca de millors condicions de vida, gràcies als salaris més elevats dels països occidentals. Però no només la flor i nata. Sé de què parlo perquè vaig conèixer una empresa de telecomunicacions a Suïssa (ara ja desapareguda després d'una fusió i una ulterior adquisició per un operador estranger) on la major part del personal del departament d'informàtica provenia de l'exèrcit rus. El mànager que els va contractar va acabar sent el meu cap pocs anys després.

Doncs bé, amb el personal més competent fora del país, un PIB just per sobre de l'espanyol (en temps de crisi, qui sap d'aquí a uns anys!) i una despesa militar inferior a la suma dels països més importants de la UE, i a anys llum dels USA ... Hom pot demanar-se legítimament com s'ho fan els russos per tenir un armament tan avançat com per amenaçar el món occidental.

Mission Impossible Ghost Protocol (2011)

Hi ha qui diu que els americans passen periòdicament als espies russos els plànols d'armes que ells ja fa temps que han deixat tecnològicament al darrera. Això permetria que els russos utilitzin els seus recursos per posar-se a nivell dels americans. També que, quan els russos es modernitzen, els americans puguin presentar-los com una amenaça que justifiqui un pressupost militar conseqüent per a garantir la seguretat dels USA i del món occidental. A part, tothom sap que, quan els russos venen armament a un país, els seus adversaris estan obligats a comprar als americans un armament tecnològicament compatible o superior.

Naturalment, jo no puc creure'm una cosa així. Es per això que segueixo atentament tot el que publiquen a la TV i a la premsa. En particular, les anàlisis geopolítiques dels experts. I encara més si queda super clar qui són els bons i qui són els dolents: especialment si la cosa té una incidència al Mig Orient. El meu problema és que, després d'escoltar el que diuen a la premsa i la TV, ho contrasto amb estadístiques que estan a l'abast de qualsevol que tingui interès a llegir-les i interpretar-les. També tinc el problema de contrastar les falses pujades de to entre els països de la Unió Europea amb els projectes conjunts amb Rússia, com ara el Nord Stream (4). I, francament, acabo per no creure'm gran cosa.

---

1. Wikipedia: List of countries by GDP (nominal)
   World Economic Forum: The world’s 10 biggest economies in 2017.
   
2. Wikipedia: List of countries by military expenditures
   
3. 
   Wikipedia: List of countries by military expenditure per capita
   
4. Aldo Mas: Nord Stream 2, el otro gaseoducto de Rusia que llega a Europa pese a las sanciones, eldiario.es, 06.04.2018

for and against wind power

Friends against wind: Projections de glace des éoliennes du Peuchapatte, Youtube, 25.10.2015 Extrait d l'emission MiniMag du Canal Alpha (Neuchâtel) du 20.10.2015

Fa uns dies, a la cafeteria de la feina, uns companys recordaven el resultat del vot popular sobre la Stratégie énergétique 2050 (1) i el projecte del Consell Federal per augmentar de manera molt important el potencial de l'energia eòlica (2).

Un company va afegir que era un objectiu molt ambiciós que s'hauria d'enfrontar amb la intransigència dels oposants a aquest tipus de producció d'energia i a la bateria de problemes que, segons ells, està creant.

Com no sabia molt bé de quina bateria de problemes estàvem parlant, vaig dir que coneixia el de l'impacte visual en el paisatge, el del soroll dels rotors, la famosa i afortunadament ja oblidada carnisseria entre les aus que provocaven les pales, la pèrdua del valor de les construccions properes a un parc eòlic (crec que és l'argument, en majúscula sobre el que valdria la pena focalitzar-se!)  ... He de confessar-te que vaig quedar-me fregit quan vaig escoltar altres arguments dels quals no havia sentit parlar mai.

Les projeccions de gel

Reconec que no vaig prendre'm molt seriosament l'argument del perill de les projeccions de gel (3). També vaig mirar-me amb escepticisme el dibuix que pots veure a continuació. M'ho vaig prendre més seriosament quan vaig veure els panells advertint d'aquest perill (4) i encara més quan vaig veure el reportatge amb què he obert aquest post.

En cap cas, crec que sigui un problema que es pot resoldre invitant a ramaders i excursionistes a mantenir-se allunyats de les instal·lacions. Ara bé, no puc deixar de recordar un hivern a Lausanne en què va fer tant de fred que la neu que hi havia als arbres va gelar. I, un dia amb fort vent del nord, blocs de glaç, força més grans i pesats que el del vídeo, queien perillosament dels arbres, amenaçant als vianants. A ningú se li va ocórrer exigir tallar tots els arbres de la vila!

Projection de glace, queduvent.ch

Impacte sobre el clima
Fa anys vaig llegit un article molt interessant on es destacava l'efecte moderador de les instal·lacions eòliques sobre la força del vent i els seus efectes positius en els huracans del Golf de Mèxic (5).

Després de l'anàlisi del resultat d'uns models que havia elaborat per comparar la força del vent d'un huracà que tingués davant una densa línia d'instal·lacions eòliques, d'un altre que no tingués res al davant, Marc Jacobson publicava a Nature que les instal·lacions eòliques: "Tenen un efecte moderador sobre els vents: Hem trobat que les turbines frenen la rotació dels vents exteriors de l'huracà, el que al seu torn provoca una caiguda en l'altura de les ones, la qual cosa redueix la moviments aeris cap a l'ull del cicló, augmentant així la pressió atmosfèrica al centre, que al seu torn disminueix els vents de tot l'huracà i fa que es dissipi més ràpidament".

Fa un parell d'anys també havia llegit quelcom sobre unes iniciatives destinades a accelerar la propagació de l'energia eòlica al Japó a través del desenvolupament i la comercialització d'un sistema basat en instal·lacions verticals amb efecte Magnus, que seria capaç de generar grans quantitats d'electricitat gràcies als forts vents generats pels tifons (6).

Pas de neige à Noël: éoliennes coupables?, entrelemanetjura.ch, 24.12.2015 L’écoulement en aval est tracé par le brouillard loin derrière chaque éolienne

No sabia però que, entre els arguments dels oposants a l'energia eòlica, hi havia el de l'impacte de les instal·lacions sobre la força del vent que, segons ells, podria explicar la pujada de les temperatures i la manca de neu que va patir Suïssa durant el 2015 (7).

Tot i que les precipitacions d'aquest hivern semblen invalidar aquesta afirmació, hom menciona sovint un estudi realitzat per investigadors del Max-Planck (8), publicat en 2011 a la revista Earth System Dynamics (9) i resumit a Wikipedia (10). Aquest estudi, que només tenia compte de les instal·lacions eòliques terrestres i no de les instal·lacions offshore, afirmava que: el càlcul de l'energia potencialment extractable (entre 18 i 68 TW) era del mateix ordre de magnitud que el de la demanda energètica mundial (17 TW). Si mai es procedís a l'extracció d'aquest màxim, els investigadors afirmaven que: provocaria un canvi en el règim de precipitacions, en la dissipació de la calor convectiva i un augment de la radiació solar a la superfície terrestre que tindria un impacte climàtic comparable al de la duplicació del nivell de CO₂.

Al contrari del que va passar en el seu moment amb els defensors de l'energia nuclear, mai no he sentit que ningú hagi defensat l'energia eòlica com única font d'energia. Aquells que defensen aquesta font d'energia la veuen sovint com una part d'un mix on hi ha d'altres energies renovables: solar, geotèrmia, etc.

Impacte sobre la planificació del territori

T'he de confessar que desconec si les distàncies recomanades entre les instal·lacions eòliques i els habitatges a cadascun dels països que pots trobar en el gràfic d'aquí abaix són reals o si estan actualitzades. Però sí que sé què aquestes distàncies són diferents segons la legislació de cada país. Personalment crec que això no hauria de ser així i que, si aquestes distàncies s'expliquen per qualsevol tipus de profilaxi sanitària, haurien de ser les mateixes arreu.

Distances préconisées, queduvent.ch

Hom pot ser més o menys escèptic davant de les advertències de l'estudi dels investigadors del Max-Planck (cf. 9) però el problema de la frenada de la força del vent per les instal·lacions eòliques i el seu impacte sobre les veïnes és un fet que ja comença a veure's als tribunals de la RFA i de França (11).

Aquest fenomen és conegut en francès amb el nom de "l'effet de sillage" (12) i pots trobar a internet un munt d'articles que el descriuen i li donen xifres. Però també pots trobar línies de recerca interessants sobre solucions d'enginyeria que s'estaven posant a prova fa uns anys, en particular a les instal·lacions offshore, per reduir els efectes d'aquest fenomen (13).

Conclusions
Sóc un gran defensor de l'energia produïda amb instal·lacions eòliques, entenent-les com una part important del mix energètic. Afortunadament, també sóc algú a qui li agrada conèixer els arguments d'aquells que no comparteixen els meus. I he de dir que, gràcies a una conversa informal a la cafeteria de la feina, vaig interessar-me per conèixer els arguments d'aquells que estan en contra de l'extensió de l'energia eòlica. Molts els entenc, alguns els comparteixo, la majoria no. Però gràcies a la pedagogia amb què defensen les seves idees jo he après un munt de coses que desconeixia. No puc doncs sinó donar-los les gràcies i encoratjar-los a seguir defenent les seves idees amb arguments que ens ajudin a tots a avançar en la bona direcció.

---

1. Stratégie énergétique 2050: les Suisses ont accepté la sortie du nucléaire, le pays est à un tournant énergétique, ArcInfo, 21.05.2017
2. L’énergie éolienne en Suisse, alpiq.com
3. Projection de glace, queduvent.ch
4. La Peuchapatte (par éolien Z61), librevent.ch
5. Loïc Chauveau: Les éoliennes pourraient affaiblir les cyclones!, Sciences et Avenir, 01.03.2014 // Mark Z. Jacobson et al.: Taming hurricanes with arrays of offshore wind turbines, Nature Climate Change volume 4, pages 195–200 (2014), doi:10.1038/nclimate2120, 26.02.2014
6. Utiliser la puissance des ouragans pour produire de l’électricité avec des éoliennes verticales à effet Magnus, infohightech.com, 17.05.2016
7. Pas de neige à Noël: éoliennes coupables?, entrelemanetjura.ch, 24.12.2015
8. Wikipedia: Société Max-Planck
9. Estimating maximum global land surface wind power extractability and associated climatic consequences [PDF], Earth System Dynamics, 11.02.2011.
10. Wikipedia: Énergie_éolienne - Impact sur la dynamique terrestre naturelle
11. Recours entre parcs éoliens voisins : le cas de l’Allemagne, GreenUnivers, 26.06.2017
12. Wiki Eolienne: Sillage 
13. Brigitte Bornemann: IDEOL : un flotteur éolien qui limite l'effet de sillage aérodynamique, Energies de la mer, 31.03.2011

sameblod - sami blood - a tale from the north (2017)

Movieclips Film Festivals & Indie Films: Sami Blood Trailer #1 (2017) | Movieclips Indie, Youtube, 01.06.2017 xenixfilm: Sami- A Tale from the North / Une chronique Lapone Trailer, Youtube, 11.10.2017 Sami Blood: Wikipedia, movies.ch, Rotten Tomatoes, ImDb Director: Amanda Kernell, Home Page, Wikipedia

Aquesta és la història de Elle Marja, una noia de 14 anys que pertany a una família Sami que viu dels ramats de rens. El film està ambientat a la dècada dels anys 1930's a Suècia, a un internat on la protagonista descobreix els exàmens biològics que l'exposen al racisme dels seus companys. Contra el parer dels seus pares i dels seus professors, Elle Marja comença a somiar amb una altra vida. Però per arribar-hi s'ha de convertir en una altra persona i trencar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura.

the band: I shall be released (the last waltz)

The Band: The Weight 1969 @ woodstock live, Youtube, 25.04.2010

Com passa el temps, companys! Avui fa quatre anys, vaig pujar un vídeo d'un grup canadenc The Band. El tema porta per nom The Weight i és un dels més versionats de l'historia del rock. Aquest vídeo tenia l'interès de ser una bona re-masterització d'una gravació realitzada el 1969 durant el festival de Woodstock.

The Band: I Shall Be Released (The Last Waltz), Youtube, 15.10.2010

Avui us vull proposar d'escoltar també un tema que Bob Dylan va escriure el 1967: I Shall Be Released i que, junt amb The Weight i altres temes, estaria inclòs al primer àlbum de la banda: Music from Big Pink (1968).

El 1976 (fa més de 40 anys!) va tenir lloc un concert de comiat de la banda què és conegut amb el nom de The Last Waltz, sobre el que Martin Scorsese va realitzar un documental que es va poder veure a les pantalles en 1978. Una de les particularitats més interessants del concert va ser la participació de músics com Eric Clapton, Ringo Starr, Bob Dylan, Ronnie Wood, Muddy Waters, Neil Young, Neil Diamond, Van Morrison, Bobby Charles, Dr. John, Paul Butterfield, Emmylou Harris, Ronnie Hawkins, Joni Mitchell, i The Staple Singers.

El vídeo que pots trobar aquí dalt està interpretat per Bob Dylan, Ringo Starr, Ronnie Wood, Joni Mitchell, Neil Young, Neil Diamond, Ronnie Hawkins i Van Morrison ... En fi, més interpretat per uns que per altres. Però qui cantava més, ni ahir ni avui, no té gens d'importància .

fossil vs solar: the big deal

source: moneyweek.com

El passat 04.04.2018 en un article publicat en aquest blog: Central Europe: The Dark side of the Energy Transition et presentava un documental demolidor sobre l'impacte ecològic de l'extracció de carbó a Centre Europa.

Avui m'agradaria completar aquell article amb un reportatge que Annabelle Chapman va publicar a Euronews el passat 30.11.2017 (1) en el que ens presenta la qualitat de l'aire a Polònia com una de les pitjors d'Europa: trenta-tres ciutats poloneses s'han classificat entre les cinquanta ciutats més contaminades del continent, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. Una pèssima qualitat de l'aire que augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer de pulmó, segons l'OMS.

Com l'extracció i la combustió del carbó per la producció d'electricitat no és quelcom que passi únicament a la Unió Europea et proposo donar un cop d'ull a uns articles que The New York Times va publicar l'any passat sobre la Xina.

El primer article, redactat per Michael Forsythe a principis d'any (2), ens parlava d'un anunci realitzat per l'Administració Nacional de l'Energia de la Xina sobre la cancel·lació de 103 projectes de construcció de plantes tèrmiques de carbó -planejades o ja en construcció-, que eliminarien 120 GW de futura capacitat de carbó. Aquest anunci incloïa desenes de projectes en 13 províncies, principalment en el nord i oest de la Xina destinats a produir 54 GW.  Segons dades recollides per Greenpeace, més que tota la capacitat de carbó de la RFA.

Qualsevol interpretació optimista d'aquest anunci queia per terra per un article que Hiroko Tabuchi publicava a principis de Juliol (3). Així, mentre el govern xinès anunciava els plans per la suspensió de la construcció de més de 100 noves centrals tèrmiques de carbó, es feia públic que altres corporacions "privades" xineses estaven construint o planejaven construir més de 700 noves centrals tèrmiques de carbó a la Xina i arreu del món, algunes en països on actualment no n'hi ha cap. Si moltes d'aquestes plantes es troben a la Xina, una cinquena part de les noves centrals de carbó estarien projectades en països com Egipte, Pakistan, Kenya, ... (4).

Much of China’s overseas push has come under a state initiative called “One Belt, One Road,” announced in 2013, which calls for up to $900 billion in infrastructure investments overseas, including high-speed railroads, ports, gas pipelines and power plants.

La Xina i el Japó són els grans actors de les renovables. Xina és un important exportador de panells solars i aerogeneradors: les empreses xineses es troben "entre les principals companyies de renovables de tot el món i tenen un paper clau en la dramàtica caiguda dels preus de producció de l'energia eòlica i de l'energia solar". Però com pots veure a les dades dels grans productors de plantes tèrmiques de carbó (5), ambdós països lideren la seva construcció.

No crec en conspiracions reptilianes però, en aquest cas, tampoc crec que invertir massivament en la construcció de centrals emissores de CO₂ i, alhora, rebentar els preus de mercat dels enginys que produeixen electricitat d'origen eòlic o solar, amb la finalitat d'obtenir el seu monopoli, sigui una estratègia imaginada exclusivament per empreses "privades" xineses al marge d'una estratègia de l'estat. La qüestió ara seria saber que tenen al cervell aquells que no semblen realitzar el què està passant. O, si ho saben, també m'agradaria molt saber a què estan jugant.

Just per acabar aquesta entrada amb una  nota d'optimisme, el passat 06.04.2018 Slate.fr publicava que, segons Redes Energéticas Nacionais (REN), el passat mes de març Portugal va produir més energia renovable de la que va consumir. Amb 4812 GWh d'electricitat produïda o el 103,6%, va trencar el seu rècord anterior del 99,2% al febrer de 2014. Portugal podria unir-se així a Islàndia, Dinamarca i Noruega per convertir-se en un dels països més verds del món amb un 100% d'energia renovable (6).

---

1. Annabelle Chapman: Le smog fait planer une vive inquiétude en Pologne, Euronews, 30.11.2017
2. Michael Forsythe: China Cancels 103 Coal Plants, Mindful of Smog and Wasted Capacity, The New York Times, 18.01.2017
3. Hiroko Tabuchi:  As Beijing Joins Climate Fight, Chinese Companies Build Coal Plants, The New York Times, 01.07.2017
4. Somini  Sengupta: Why Build Kenya’s First Coal Plant? Hint: Think China. The New York Times, 27.02.2018
5. Urgewald Database: Companies on Coal Expansion Course
6. Aurélie Rodrigues: Le Portugal, champion des énergies propres, Slate.fr, 06.04.2018

range rover sport - inferno downhill challenge (CH)

Youcar: Range Rover Sport (2017) Inferno Downhill Challenge, Youtube, 08.11.2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,