 |
| source: moneyweek.com |
El passat 04.04.2018 en un article publicat en aquest blog: Central Europe: The Dark side of the Energy Transition et presentava un documental demolidor sobre l'impacte ecològic de l'extracció de carbó a Centre Europa.
Avui m'agradaria completar aquell article amb un reportatge que Annabelle Chapman va publicar a Euronews el passat 30.11.2017 (1) en el que ens presenta la qualitat de l'aire a Polònia com una de les pitjors d'Europa: trenta-tres ciutats poloneses s'han classificat entre les cinquanta ciutats més contaminades del continent, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. Una pèssima qualitat de l'aire que augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer de pulmó, segons l'OMS.
Com l'extracció i la combustió del carbó per la producció d'electricitat no és quelcom que passi únicament a la Unió Europea et proposo donar un cop d'ull a uns articles que The New York Times va publicar l'any passat sobre la Xina.
El primer article, redactat per Michael Forsythe a principis d'any (2), ens parlava d'un anunci realitzat per l'Administració Nacional de l'Energia de la Xina sobre la cancel·lació de 103 projectes de construcció de plantes tèrmiques de carbó -planejades o ja en construcció-, que eliminarien 120 GW de futura capacitat de carbó. Aquest anunci incloïa desenes de projectes en 13 províncies, principalment en el nord i oest de la Xina destinats a produir 54 GW. Segons dades recollides per Greenpeace, més que tota la capacitat de carbó de la RFA.
Qualsevol interpretació optimista d'aquest anunci queia per terra per un article que Hiroko Tabuchi publicava a principis de Juliol (3). Així, mentre el govern xinès anunciava els plans per la suspensió de la construcció de més de 100 noves centrals tèrmiques de carbó, es feia públic que altres corporacions "privades" xineses estaven construint o planejaven construir més de 700 noves centrals tèrmiques de carbó a la Xina i arreu del món, algunes en països on actualment no n'hi ha cap. Si moltes d'aquestes plantes es troben a la Xina, una cinquena part de les noves centrals de carbó estarien projectades en països com Egipte, Pakistan, Kenya, ... (4).
No crec en conspiracions reptilianes però, en aquest cas, tampoc crec que invertir massivament en la construcció de centrals emissores de CO₂ i, alhora, rebentar els preus de mercat dels enginys que produeixen electricitat d'origen eòlic o solar, amb la finalitat d'obtenir el seu monopoli, sigui una estratègia imaginada exclusivament per empreses "privades" xineses al marge d'una estratègia de l'estat. La qüestió ara seria saber que tenen al cervell aquells que no semblen realitzar el què està passant. O, si ho saben, també m'agradaria molt saber a què estan jugant.
Just per acabar aquesta entrada amb una nota d'optimisme, el passat 06.04.2018 Slate.fr publicava que, segons Redes Energéticas Nacionais (REN), el passat mes de març Portugal va produir més energia renovable de la que va consumir. Amb 4812 GWh d'electricitat produïda o el 103,6%, va trencar el seu rècord anterior del 99,2% al febrer de 2014. Portugal podria unir-se així a Islàndia, Dinamarca i Noruega per convertir-se en un dels països més verds del món amb un 100% d'energia renovable (6).
Avui m'agradaria completar aquell article amb un reportatge que Annabelle Chapman va publicar a Euronews el passat 30.11.2017 (1) en el que ens presenta la qualitat de l'aire a Polònia com una de les pitjors d'Europa: trenta-tres ciutats poloneses s'han classificat entre les cinquanta ciutats més contaminades del continent, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. Una pèssima qualitat de l'aire que augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer de pulmó, segons l'OMS.
Com l'extracció i la combustió del carbó per la producció d'electricitat no és quelcom que passi únicament a la Unió Europea et proposo donar un cop d'ull a uns articles que The New York Times va publicar l'any passat sobre la Xina.
El primer article, redactat per Michael Forsythe a principis d'any (2), ens parlava d'un anunci realitzat per l'Administració Nacional de l'Energia de la Xina sobre la cancel·lació de 103 projectes de construcció de plantes tèrmiques de carbó -planejades o ja en construcció-, que eliminarien 120 GW de futura capacitat de carbó. Aquest anunci incloïa desenes de projectes en 13 províncies, principalment en el nord i oest de la Xina destinats a produir 54 GW. Segons dades recollides per Greenpeace, més que tota la capacitat de carbó de la RFA.
Qualsevol interpretació optimista d'aquest anunci queia per terra per un article que Hiroko Tabuchi publicava a principis de Juliol (3). Així, mentre el govern xinès anunciava els plans per la suspensió de la construcció de més de 100 noves centrals tèrmiques de carbó, es feia públic que altres corporacions "privades" xineses estaven construint o planejaven construir més de 700 noves centrals tèrmiques de carbó a la Xina i arreu del món, algunes en països on actualment no n'hi ha cap. Si moltes d'aquestes plantes es troben a la Xina, una cinquena part de les noves centrals de carbó estarien projectades en països com Egipte, Pakistan, Kenya, ... (4).
Much of China’s overseas push has come under a state initiative called “One Belt, One Road,” announced in 2013, which calls for up to $900 billion in infrastructure investments overseas, including high-speed railroads, ports, gas pipelines and power plants.La Xina i el Japó són els grans actors de les renovables. Xina és un important exportador de panells solars i aerogeneradors: les empreses xineses es troben "entre les principals companyies de renovables de tot el món i tenen un paper clau en la dramàtica caiguda dels preus de producció de l'energia eòlica i de l'energia solar". Però com pots veure a les dades dels grans productors de plantes tèrmiques de carbó (5), ambdós països lideren la seva construcció.
No crec en conspiracions reptilianes però, en aquest cas, tampoc crec que invertir massivament en la construcció de centrals emissores de CO₂ i, alhora, rebentar els preus de mercat dels enginys que produeixen electricitat d'origen eòlic o solar, amb la finalitat d'obtenir el seu monopoli, sigui una estratègia imaginada exclusivament per empreses "privades" xineses al marge d'una estratègia de l'estat. La qüestió ara seria saber que tenen al cervell aquells que no semblen realitzar el què està passant. O, si ho saben, també m'agradaria molt saber a què estan jugant.
Just per acabar aquesta entrada amb una nota d'optimisme, el passat 06.04.2018 Slate.fr publicava que, segons Redes Energéticas Nacionais (REN), el passat mes de març Portugal va produir més energia renovable de la que va consumir. Amb 4812 GWh d'electricitat produïda o el 103,6%, va trencar el seu rècord anterior del 99,2% al febrer de 2014. Portugal podria unir-se així a Islàndia, Dinamarca i Noruega per convertir-se en un dels països més verds del món amb un 100% d'energia renovable (6).
- Annabelle Chapman: Le smog fait planer une vive inquiétude en Pologne, Euronews, 30.11.2017
- Michael Forsythe: China Cancels 103 Coal Plants, Mindful of Smog and Wasted Capacity, The New York Times, 18.01.2017
- Hiroko Tabuchi: As Beijing Joins Climate Fight, Chinese Companies Build Coal Plants, The New York Times, 01.07.2017
- Somini Sengupta: Why Build Kenya’s First Coal Plant? Hint: Think China. The New York Times, 27.02.2018
- Urgewald Database: Companies on Coal Expansion Course
- Aurélie Rodrigues: Le Portugal, champion des énergies propres, Slate.fr, 06.04.2018
No comments:
Post a Comment