| Música en valencià: Som - Obrint Pas, Youtube, 12.01.2013 Del concert "Un Poble en moviment", València 30 d'abril de 2005 |
Tot i que, des de 1977 se celebra en l'àmbit institucional el 9 d'octubre com a data de la Diada Nacional del País Valencià (dia festiu al calendari laboral), en record de l'entrada a la ciutat de València (1) de les tropes catalanoaragoneses comandades per Jaume I (2), l'esquerra i el nacionalisme valencià fa temps que li va preferir el 25 d'abril com a Diada Nacional (3), en commemoració per la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 (4), que va ser el principi de l'ocupació borbònica del Regne de València i, per dret de conquesta, de la pèrdua dels seus furs, que serien reemplaçats pels Decrets de Nova Planta.
Malgrat el que puguin dir aquells que parlen de l'adoctrinament de l'escola catalana, cap de les dues dates no acostumen a explicar-se a classe, ni a entrar com a tema d'examen. Tampoc el Setge de Xàtiva (5) o la deportació i l'extermini de la seva població (6). En realitat, des de l'establishment del nacionalisme català s'ha acostumat a presentar la Guerra de Successió Espanyola (7) com una mena de guerra entre els Borbons i Catalunya on, de vegades, han tingut la condescendència de mencionar el País Valencià, rarament les Balears (8) i gairebé mai l'Aragó (9).
Tampoc acostuma a explicar-se a classe el caràcter profundament social de la Guerra dels Segadors, amagant amb molta cura que la bandera d'aquells era la negra i no la que ens presenta la historiografia oficial (10). I és molt més rar encara que s'expliqui a la canalla la importància social de la Revolta de les Germanies, que es va estendre pel País Valencià i les Balears, però no a Catalunya (11).
No vull dir amb això que si els Segadors veiessin quin carrer els ha reservat l'Ajuntament de Barcelona, o quina és la bandera que alguns moviments populars han escollit avui com estendard per la seva lluita, potser es quedarien molt sorpresos, com si diguéssim: ells sabien qui eren els seus adversaris, sense necessitar historiadors que canviessin el relat perquè altres se l'apropiessin.
Però, francament, crec que hem d'admetre que, si hi ha hagut algun tipus d'adoctrinament a l'escola catalana sota la direcció dels nacionalistes catalans, aquest no li ha arribat a la sola de la sabata a l'adoctrinament independentista que ha sortit de les escoles valencianes, sota la direcció dels nacionalistes espanyols que, incomprensiblement, ara també semblen voler importar a Catalunya. Un adoctrinament que ha tingut com a resultat, entre moltíssimes altres coses, una explosió de bandes de música en valencià que van despertar de la seva anestèsia profunda el paisatge musical català.
Un exemple d'aquestes bandes va ser Obrint Pas (12). Avui he escollit obrir aquests post amb un dels seus temes per recordar aquest 25 d'Abril. Perquè: som el combat contra l'oblit i la historia que mai no han escrit !
Malgrat el que puguin dir aquells que parlen de l'adoctrinament de l'escola catalana, cap de les dues dates no acostumen a explicar-se a classe, ni a entrar com a tema d'examen. Tampoc el Setge de Xàtiva (5) o la deportació i l'extermini de la seva població (6). En realitat, des de l'establishment del nacionalisme català s'ha acostumat a presentar la Guerra de Successió Espanyola (7) com una mena de guerra entre els Borbons i Catalunya on, de vegades, han tingut la condescendència de mencionar el País Valencià, rarament les Balears (8) i gairebé mai l'Aragó (9).
Tampoc acostuma a explicar-se a classe el caràcter profundament social de la Guerra dels Segadors, amagant amb molta cura que la bandera d'aquells era la negra i no la que ens presenta la historiografia oficial (10). I és molt més rar encara que s'expliqui a la canalla la importància social de la Revolta de les Germanies, que es va estendre pel País Valencià i les Balears, però no a Catalunya (11).
No vull dir amb això que si els Segadors veiessin quin carrer els ha reservat l'Ajuntament de Barcelona, o quina és la bandera que alguns moviments populars han escollit avui com estendard per la seva lluita, potser es quedarien molt sorpresos, com si diguéssim: ells sabien qui eren els seus adversaris, sense necessitar historiadors que canviessin el relat perquè altres se l'apropiessin.
Però, francament, crec que hem d'admetre que, si hi ha hagut algun tipus d'adoctrinament a l'escola catalana sota la direcció dels nacionalistes catalans, aquest no li ha arribat a la sola de la sabata a l'adoctrinament independentista que ha sortit de les escoles valencianes, sota la direcció dels nacionalistes espanyols que, incomprensiblement, ara també semblen voler importar a Catalunya. Un adoctrinament que ha tingut com a resultat, entre moltíssimes altres coses, una explosió de bandes de música en valencià que van despertar de la seva anestèsia profunda el paisatge musical català.
Un exemple d'aquestes bandes va ser Obrint Pas (12). Avui he escollit obrir aquests post amb un dels seus temes per recordar aquest 25 d'Abril. Perquè: som el combat contra l'oblit i la historia que mai no han escrit !
- Francesc de Paula Burguera: Valencia del Cid, El País, 14.01.2005
- Wikipedia: Diada Nacional del País Valencià // Les institucions valencianes commemoren el 25 d’abril amb la mirada posada en el finançament i la nova televisió, Vilaweb.cat, 25.04.2018 // Calendario laboral para 2018 en la Comunidad Valenciana, Levante
- Wikipedia: Diada del 25 d'abril,
- Wikipedia: Batalla d'Almansa // L’ombra del mal d’Almansa recorda el 25 d’Abril, Vilaweb.cat, 25.04.2018
- Wikipedia: Setge de Xàtiva (1707)
- Wikipedia: Extermini de Xàtiva
- Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola
- Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola - Les Illes Balears, el darrer reducte contra francesos i espanyols
- Wikipedia: Decretos de Nueva Planta del Reino de Aragón
- Wikipedia: Bandera negra (símbol)
- Wikipedia: Revolta de les Germanies
- Wikipedia: Obrint Pas
No comments:
Post a Comment