old laptops never die (2/2)

@daveguasch

El passat 17 de novembre et parlava d'un Chromebook que havia comprat per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs (1).

Doncs bé, com pots veure a la imatge amb què he obert aquest post avui puc dir-te que li va agradar moltíssim. Vaig estar trastejant una estona amb el Chromebook per afegir alguns bookmarks al navegador Chrome (per exemple l'enllaç a Radio Garden, perquè pogués escoltar música mentre juga) i t'he de confessar que també a mi em va agradar molt i molt. Una altra cosa que vaig fer va ser aprofitar la xarxa CPL (Internet a través del fil elèctric) que vaig muntar la darrera vegada que el vaig veure per instal·lar i configurar una antena de 300 Mbps per cobrir una zona d'ombra on no arribava el senyal del Wi-Fi i on, a partir d'ara, podrà parlar per telèfon o portar (si ho vol) el seu Chromebook (bateria > 12h d'autonomia).

Si segueixes aquest blog, ja deus saber alguna cosa sobre la meva passió per donar una nova vida als vells ordinadors (2), instal·lant versions de diferents distribucions Linux (2). Doncs bé, això és el que vaig fer amb el vell Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012 (3) que fins llavors havia utilitzat aquell senyor. Un vell ordinador que va comprar fa 17 anys i que, la seva arquitectura de 32 bits i un processador i una memòria molt justets amb prou penes li deixaven obrir un navegador, just abans que una bateria de missatges li recordessin que la versió de Windows amb la que corria no estava suportada i, com ella, cap de les aplicacions instal·lades.

Vaig instal·lar l'edició Xfce de Linux Mint 19 per una arquitectura de 32 bits (4) i el vell Acer 5633 va engegar com una bala. Gràcies als drivers estàndards de Linux vaig poder utilitzar una rata sense fil que gairebé sempre m'acompanya i que no funcionava abans amb Windows Vista per manca d'actualitzacions. També va funcionar de nou el Bluetooth i el Wi-Fi, que feia anys que havien deixat de funcionar. Vaig estar navegant una estona, aprofitant la qualitat llegendària de les pantalles dels laptops Acer, llegint articles sobre la fi de les actualitzacions de Linux en arquitectures de 32 bits: la imatge del pingüí que veus a la fotografia, correspon a la d'un article publicat a HackDay el juliol del 2019 (5).

Finalment, tot i que amb un gran escepticisme, vaig carregar les darreres actualitzacions d'aquesta versió de Linux Mint i, en instal·lar-les, el vell Acer 5633 va traure la bandera blanca i es va plantar. Probablement (no ho vaig comprovar), es tractava de les darreres actualitzacions que Linux Mint farà mai per aquesta arquitectura car, a un article publicat en agost del 2019, hom anunciava l'abandó de l'arquitectura de 32 bits per Linux Mint (6).

El meu problema és que soc un sentimental amb les velles màquines que mai no han fallat i em sap molt de greu de llençar-les a la ferralla o canibalitzar-les recuperant alguns dels seus components. Així que, vaig netejar-la, la vaig endreçar amb molta cura a una capsa de cartró i, no sabent què faré en el futur d'ella (donar-la a qui sigui no és cap regal) de moment la tinc gaudint d'un ben merescut descans a la cava.

---

1. Veure Un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic, publicat en aquest blog el 17.11.2021
2. Veure Old laptops never die (1/2), publicat en aquest blog el 21.11.2021
3. Fiche Technique: Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012, 01.Net
4. Linux Mint 19 "Tara" Xfce Edition, linuxmint
5. Tom Nardi: The Saga Of 32-Bit Linux: Why Going 64-Bit Raises Concerns Over Multilib, HackDay, 09.07.2019
6. Mint 20 abandonne l'architecture 32 bits, Forum-Francophone-LinuxMint.fr, 25.08.2019

old laptops never die (1/2)

@daveguasch

A un article publicat en aquest blog el passat mes d'octubre et parlava dels ordinadors portàtils (més d'un centenar!) que es troben a l'estació espacial (ISS). També que la majoria d'aquests ordinadors eren Lenovo ThinkPad, inicialment equipats amb el sistema operatiu Windows XP i, després del 2013, reemplaçats per un sistema operatiu molt més fiable i segur: Debian, una coneguda distribució de Linux (1). Si vols més precisions sobre els models utilitzats, et recomano visitar Wikipedia (2).

Fa molts anys d'això, l'empresa on treballo va posar en venda pels treballadors els vells Lenovo ThinkPad X200 (3), que havien sigut reemplaçats per nous ordinadors. El preu era un xic més alt del que hom podia trobar a eBay o a ricardo.ch, però com tenien un curt període de garantia i una llicència Windows 7 em vaig decidir a comprar-lo.

Qualsevol que fos el seu estat, quan els ordinadors arribaven a la fi del suport del fabricant, es consideraven amortitzats i es reemplaçaven per nous ordinadors. Just per aquells que no coneguin el significat del concepte de 'fi del suport' dir que, a partir d'aquesta data, el fabricant no es considera lligat a l'obligació de fabricar noves peces de recanvi, ni de programar nous pilots (els programes que controlen els dispositius físics de l'ordinador) compatibles amb futures versions del sistema operatiu.

Per la petita història, després de passar per diferents vicissituds lligades al seu processador i a la targeta Wi-Fi, el primer Lenovo ThinkPad X200 va sortir de fàbrica el juliol del 2008 (cf. 3), coincidint amb la sortida de la plataforma mòbil Centrino 2 (4). La seva configuració estava optimitzada per a garantir una autonomia òptima de les seves bateries: per exemple, la facilitat del canvi de bateria permetia una autonomia de fins a 13 hores amb una bateria de recanvi (5).

El laptop que vaig comprar està fabricat el 2009 i està equipat amb un processador Intel Core 2 Duo SL9400, amb una freqüència d'1,6 GHz, òptima per garantir un baix consum de la bateria, però molt baixa pel seu ús en aplicacions que necessiten una freqüència molt més elevada. Optimitzat per l'edició professional de Windows Vista, funcionava bé amb Windows 7 i Windows 8.1. Però quan passar a Windows 10, la seva configuració no va poder amagar els seus límits.

Uns límits que eren els del seu processador car, amb el temps l'havia anat vitaminant: augmentant la seva RAM amb memòries que havia canibalitzat d'altres ordinadors destinats al reciclatge i instal·lant un disc SSD que em va passar un company de la feina. Recentment, com tenia la bateria completament morta, vaig comprar-ne una per 30 USD que funciona perfectament.

Com t'explicava a un article publicat en 2018 (6),  des d'aquell any només l'utilitzo com Media Center. Ni els seus 12 anys ni la velocitat del seu processador no li impedeixen seguir fent funcionar perfectament un servidor Plex (cf. 6), cosa que em permet seguir veient els documentals a la TV del menjador, des de qualsevol ordinador o des d'un telèfon mòbil.

Si he de mencionar un problema dir que, malgrat el silenci llegendari que ha fet d'ell una òptima elecció com a Media Center, fa unes setmanes que he realitzat que s'escalfa més del que era habitual i, en conseqüència, el ventilador s'activa més sovint que abans.

Però també he de dir que, durant tots aquests anys, només he obert la màquina per fer una neteja superficial en comptades ocasions. Car, a diferència d'un desktop, desmuntar un laptop per passar-li una pistola d'aire comprimit a cada peça i tornar a muntar-les, pot demanar hores si fa molt de temps que no ho has fet. I, justament, aquest és el meu cas (7).

Just per acabar, deixa'm relligar amb els articles precedents on t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog.

Deu ser perquè els dies es fan més curts, car no és el primer cop que desaparec del blog durant la tardor per dedicar-me a fer reviure velles màquines fent proves amb les darreres actualitzacions de Linux (8).

Una de les coses que també he fet aquests dies ha estat instal·lar Plex en nou disc SSD amb el sistema operatiu LinuxMint 20 Xfce i provar el seu funcionament al vell Lenovo ThinkPad X200. Just afegir que, amb aquest sistema operatiu, l'ordinador va com una bala!

El resultat dels tests que he fet fins ara és satisfactori, però hauria de fer d'altres i tinc com el sentiment que els hauré de planificar pel 2022. El cas és que, ara mateix, no tinc gaire temps perquè estic fent altres coses en paral·lel de les que et parlaré més endavant ..., quan trobi un moment per fer-ho.

---

1. Veure You can't open windows in the space, publicat en aquest blog el 24.10.2021
2. Wikipedia: ThinkPad - Use in space [en] [fr] [es] [ca]
3. Lenovo X200 : le nouvel ultraportable 12.1’’ avec 3G sous Centrino 2 officialisé, laptopspirit.fr, 15.07.2008
4. Intel : sortie officielle de la nouvelle plateforme mobile Centrino 2 (Montevina), laptopspirit.fr, 02.06.2008
5. Lenovo ThinkPad X200s: Fiche Technique, 01Net
6. Home Media Server (1/n), publicat en aquest blog el 25.09.2018
7. Veure Professió: Immaterialitzador, publicat en aquest blog el 29.05.2014.
   
8. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018 i també Acer 5710 - The two resurrections, publicat en aquest blog el 17.09.2014

un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic

Acer Chromebook 314 CB314-1H

@daveguasch

Al darrer post que vaig publicar (1) t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog. I que entre aquestes coses, hi havia vàries relacionades amb la informàtica.

Per començar amb una d'aquestes coses (la llista és llarga!), vaig estar un xic enredat buscant un ordinador per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs.

Finalment, em vaig decidir per comprar un Chromebook (2) equipat amb el sistema operatiu Chrome OS, basat en Linux, la qual cosa li permet descarregar i obrir les aplicacions Android que hom pot trobar a Google Play Store i a Chromebook Play Store, però també aplicacions Linux!!! Bàsicament, pot tenir accés al mateix catàleg de software que un mòbil amb el plus de les aplicacions del món Linux.

El baix preu d'aquestes màquines, la seva facilitat d'ús, la seva potència, el seu pes i una bateria amb un consum tan baix que es pot utilitzar durant llargues hores, han fet que aquest tipus d'ordinadors hagin tingut un èxit impressionant als USA entre els estudiants i la gent gran.

Podia haver comprat l'ordinador a Suïssa, però el teclat QWERTZ amb el que estan equipats els ordinadors en venda al nostre país, tot i no arribar a la complexitat del teclat AZERTY francès, haurien demanat un esforç innecessari d'adaptació a un senyor acostumat a un teclat QWERTY espanyol.

Així doncs, vaig preferir comprar l'ordinador a amazon.es des de Suïssa i fer-lo lliurar a Catalunya. Finalment, un molt bon amic (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat) em va dir que ja el compraria ell i passaríem comptes quan ens veiéssim (vaig pagar la màquina per menys de 300 €).

M'havia decidit per un Acer Chromebook 314 CB314-1H (3), amb una pantalla de 14", Full HD i una resolució de 1920x1080 píxels. La memòria de 4 GB em va semblar suficient. Però el que em va atreure més va ser el processador Intel Celeron N4020, amb una remarcable velocitat de processador: 2,8 GHz.

Una de les particularitats d'aquest tipus de màquina és que el disc dur no és més gran del que equipa un mòbil de gamma mitjana: en el cas de la configuració que vaig escollir una memòria de 32 GB. Vaig augmentar la memòria amb una targeta microSD de 128 GB de Samsung que vaig trobar per 25 CHF. Si mai en necessités més, podria buscar una bona targeta de 256 GB o una de 512 GB. També hi ha targetes d'1 TB que, segons la seva velocitat de lectura/escriptura, puc trobar entre 100 i 250 CHF, però no crec que necessiti una capacitat d'emmagatzemament tant important.

Quan el meu amic va obrir l'ordinador, només va haver d'entrar el codi d'usuari i la contrasenya que li vaig passar. Automàticament, part de la configuració del mòbil del senyor gran es va actualitzar instantàniament a la màquina: per exemple, com al mòbil figurava com llengua el català, aquesta va ser la llengua amb la que es va configurar l'ordinador.

Només hi havia un parell de coses a configurar manualment. I, per fer-ho, vam configurar des del meu ordinador, i des del nou, l'aplicació Chrome Remote Desktop. Em vaig connectar ràpidament des de Suïssa i vaig començar a fer el parell de coses de les quals he parlat i a fer una volta pels menús obrint algunes aplicacions. Tot em va semblar senzill i ràpid. En ordre amb l'objectiu que m'havia fixat.

Un dia després vam fer una prova amb TeamViewer i també amb Skype. Tot el que puc dir és que la qualitat de la càmera i del so del Chromebook em van impressionar.

Si passes per l'enllaç d'amazon.es (3) i llegeixes els comentaris d'aquells que han comprat aquesta màquina podràs comprovar que, tret dels que ni s'havien mirat que no era una màquina equipada amb el sistema operatiu Windows i dels amargats habituals, el personal està molt satisfet de la seva compra.

---

1. Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
2. Wikipedia: Chromebook [en] [fr] [es] [ca]
3. Amazon: Acer Chromebook 314 CB314-1H - Portátil 14" FullHD (Intel Celeron N4020, 4GB RAM, 32GB eMMc, Intel UHD Graphics, Chrome OS), Color Plata - Teclado Qwerty Español

comment repérer une fausse microSD

@daveguasch

Fa uns dies que estic un xic enredat amb una sèrie de coses que m'han tingut allunyat del blog.

Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.

Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):

Wish.com és un lloc de comerç electrònic fundat per antics programadors de Google i Yahoo, on pots trobar absolutament de tot, a preus realment increïbles. Entre aquests articles, targetes microSD amb un volum massiu per un preu increïblement baix. Sols que, moltes d'aquestes targetes són falses.

A principis de juliol del 2019, tot i no haver llegit aquest article, ja havia sentit parlar sobre aquest tema a alguns companys. El cas però és que feia temps que jo era client de Wish i, seleccionant amb lupa allò que comprava (en general articles amb poca o nul·la tecnologia), estava satisfet amb la relació qualitat-preu que havia trobat.

El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.

Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):

L'anunci presentava una targeta microSD de 512 GB i classe 10 (molt ràpida) fabricada per Huawei. El problema és que, en aquells moments, Huawei no fabricava targetes microSD per a la venda al públic. Huawei fabricava targetes de nano memòria patentades que funcionaven amb els seus dispositius, molt diferents de les que hom podia trobar a l'embalatge.

Abans d'anar més lluny, deixa'm compartir unes informacions que potser trobaràs interessants:

• La capacitat de la memòria de les targetes microSD ha evolucionat molt ràpidament aquests darrers anys. Tant, que es va convertir en missió impossible vendre molts dels vells stocks de targetes amb capacitats de 4GB, 16GB o 32GB. També cal dir que no tots aquells fabricants que sabien com fabricar aquelles velles targetes, sabien com produir les modernes targetes de 128GB, 256GB o 512GB.
• Algú va trobar una solució pel reciclatge comercial d'aquelles velles targetes en una enginyosa manipulació de la taula d'assignació de fitxers (FAT, en anglès) (3), sobre l'ús de la qual un article de Nikon Passion (4) advertia als usuaris de càmeres digitals de fer molta atenció en el moment de formatar les targetes. Per fer ras i curt, aquesta manipulació consisteix en presentar als ulls del comprador targetes de vella concepció com si fossin modernes: amb una gran capacitat d'emmagatzemament i una gran velocitat d'accés en lectura i escriptura.
• Si prenem per exemple el cas de dues targetes legals de SanDisk: microSDHC Extreme i microSDXC Ultra de 256 GB  veurem que arribem a velocitats de lectura de 160 Mbit/s i 120 Mbit/s, i unes velocitats d'escriptura de 60 Mbit/s i 10 Mbit/s respectivament
• Pel que fa a les targetes microSD que vaig comprar, a més que a la seva etiqueta deien estar fabricades per Huawei, també deien que eren de Classe 3. El que, en el rànquing UHS (Ultra High Speed), vol dir que suportarien almenys una velocitat d'escriptura de 30MB/s, el que les recomanaria per a la seva utilització en la gravació de vídeos amb una resolució de 4K (5) (6).

Quan vaig rebre les tres targetes (n'havia comprat un parell de més per oferir-les a dos companys de la feina), vaig obrir un paquet, vaig introduir la targeta al lector de l'ordinador, la vaig formatar amb l'opció ràpida, vaig donar un cop d'ull a les seves Propietats, i aquest va ser el resultat:

Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:

• Les targetes han estat manipulades de manera a presentar una capacitat d'emmagatzemament que no és la seva capacitat real. I el fet de formatar-les amb l'opció ràpida no canvia res.
  
• L'emmagatzemament de fitxers vídeos, fotografies, etc., a la targeta funcionarà fins a arribar a la seva capacitat real. A partir d'aquest límit, la targeta enregistrarà a la FAT el nom, la data i la mida dels nous fitxers, que s'enregistraran pel damunt d'aquells que ja estaven prèviament emmagatzemats, i que no desapareixeran de la FAT, com sí haurà passat amb el seu contingut.
  
• L'usuari veurà així que la targeta es va omplint amb els nous fitxers i seguirà veient els més antics. Sols que ..., la sorpresa arribarà quan veurà que els fitxers més antics no tenen cap contingut malgrat veure que el seu nom, la seva data i la seva mida a la targeta indiquin el contrari.

Deixa'm dir-te que aquest és només un exemple, però hi ha diverses tècniques de manipulació que tenen el mateix resultat. En el meu cas, la manipulació (basada probablement en un flash d'una targeta vàlida de 500GB) estava tan ben feta que, malgrat haver formatat la targeta físicament amb l'opció lenta (low level format), el resultat era el mateix. Malgrat tot, vaig poder descobrir de manera relativament ràpida l'engany gràcies a un test poc ortodox que no resistiria la més mínima homologació professional.

Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testw,  l’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).

La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.

Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:

• Escriure els fitxers a la targeta fins a arribar a omplir virtualment tota la capacitat del disc, li va prendre al programa gairebé 8h45.
• Després de 12h45 de lectura i verificació dels fitxers, el programa va trobar que gairebé 15 GB de la targeta estava en ordre, mentre que altres 23,4 GB estaven corruptes.

A causa de la baixa velocitat de lectura de la targeta, quan vaig veure que el programa necessitaria més de 152 h per completar el test, vaig dir-me que no valia la pena continuar i em vaig desfer de la darrera de les targetes que encara guardava.

---

1. Comment repérer une fausse carte MicroSD et éviter de se faire arnaquer, CommentGeek.com, 26.03.2019
2. Carte microSD : comment éviter les fausses bonnes affaires et vous assurer de ne pas être floué, 01.net, 30.11.2019
3. Wikipedia: File Allocation Table (FAT) [en] [fr] [es] [ca]
4. Jean-Christophe Dichant: Comment utiliser les cartes mémoire, les erreurs à éviter, nikonpassion.com, 11.01.2018
5. Wikipedia: SD Cart [en] [fr] [es] [ca]
6. Will Georgiadis and Nathan Spendelow: How to choose an SD card: Class and speed ratings explained, expertreviews.co.uk, 12.02.2021 || Renaud Labracherie: Quelle carte microSD choisir ? Les Numériques, 14.10.2021

submarine cables (3/3)

source: Kongsberg, Cable Laying Vessels and Cable Survey

@daveguasch

En març del 2019 vaig publicar un post on recollia algunes lectures que havia fet al voltant de les tempestes geomagnètiques (1). Entre aquestes lectures hi havia un article de l'edició en espanyol del New York Times (2) que parlava dels cables submarins. Un article que, encara avui, és de lectura recomanada.

Al primer post vam veure que el primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit per telègraf. I a l'article del New York Times que la reina Victòria va commemorar aquest esdeveniment enviant un missatge dirigit al llavors president nord-americà: James Buchanan. Aquest missatge va trigar setze hores per arribar al seu destinatari!

Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans. A un post publicat el passat mes de juliol (3), vam veure que, actualment, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica. I a un altre post publicat a principis d'octubre (4), vam veure una animació impressionant del desplegament d'aquesta xarxa de cables arreu del món.

La situació actual es caracteritza perquè gairebé la totalitat del tràfic intercontinental d'internet passa pels cables submarins; les empreses estan desplaçant gran part -quan no la totalitat- dels seus recursos informàtics al núvol (un núvol què, recordem-ho, no passa pels satèl·lits, sinó pels cables submarins); i, com hem vist recentment amb el darrer incident de Facebook (5), tot com els de Google o Microsoft que el van precedir, la seguretat en la redundància dels Data Centers (6) no és exactament la que ens havien explicat, car una disfunció en el principal Data Center d'una d'aquestes companyies a Califòrnia pot provocar una caiguda a escala planetària, independentment de si els altres Data Centers continuen funcionant normalment.

H I Sutton: 5 Ways The Russian Navy Could Target Undersea Internet Cables, Naval News, 07.04.2021

Podem resumir la situació actual dient que, amb tots els ous d'occident a la mateixa cistella, els cables submarins són un objectiu militar de la més alta importància. Això explica l'alarma que va causar a l'OTAN descobrir que uns submarins russos estaven (i segueixen) rondant al voltant de cables submarins vitals (7).

Hom calcula que més de 10 bilions de dòlars en transaccions financeres diàries, quatre vegades el PIB anual de França, passen pels cables submarins. Aquest és especialment el cas del principal sistema comercial de les finances globals, el SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications) (8)

Com ens explica a un article de lectura recomanada el professor Serge Besanger (cf. 8):

Ja fa anys que les grans potències estan implicades en una “guerra híbrida”, mig oberta, mig secreta, pel control dels cables submarins. A mesura que Europa es concentra cada cop més en les amenaces a la ciberseguretat, les inversions en la seguretat i la resiliència de les infraestructures físiques que sustenten les seves comunicacions amb el món (els cables submarins!) no sembla ser una prioritat avui dia.

El cas és que, si les alarmes de l'OTAN van saltar quan els seus sistemes d'alerta van descobrir als submarins russos rondant al voltant de cables submarins, altres estàvem més que preocupats ja en 2013, quan The Guardian va publicar un article basat en les revelacions d'Edward Snowden sobre l'existència del programa Prism (9).

Liderat per la NSA el programa Prism (10) compta amb la (obligada?) col·laboració de companyies com Microsoft (Outlook, Skype...,), Google (Gmail, YouTube...,), Facebook (Messenger, Instagram, WhatsApp...,), Yahoo!, Apple, AOL ..., I, fins on se sap, també aplica a Europa les seves eines de motorització, implementades en els dispositius Android i Apple. Amb el seu ús és possible accedir al contingut dels mòbils: micròfon, càmera i localització sense necessitat d'instal·lar res. Per exemple, en el cas dels dispositius en Android està implementat al Kernel i el Socket de sortida és el 443. A més, permet visualitzar en remot l'escriptori del dispositiu mòbil amb captures contínues sense que l'usuari no vegi res, ja que està implementat en el propi sistema operatiu.

source: The Guardian (2013)

Abans que tinguis un accés sobtat de febre conspiranoica, deixa'm afegir que tinc el ferm sentiment que la NSA no està especialment interessada en les teves converses amb familiars i amics. I que si tinc el sentiment que els líders del procés no tenen Wikipedia entre les seves lectures preferides, estic segur que hi ha altres grups que sí que tenen en compte l'existència d'aquest sistema de vigilància i el bescanvi d'informacions entre les agències d'intel·ligència de diversos països.

Personalment, trobo molt més inquietant que el Government Communications Headquarters (GCHQ), l'equivalent britànic de la NSA, també tingui des del 2008 la capacitat de controlar el contingut del trànsit de les informacions que circulen pels cables submarins. Una capacitat d'intercepció i supervisió que inclou les trucades telefòniques, el contingut de correu electrònic, les publicacions de Facebook i fins i tot l'historial de navegació dels usuaris d'Internet (11). Per rebaixar la tensió provocada per aquesta descoberta, un portaveu del GCHQ declarava a The Guardian que:

No tenim per objectiu llegir milions de correus electrònics. Tampoc utilitzar el programa Prism per controlar el trànsit nacional, les converses de britànics amb altres britànics.

Sobre la veracitat d'aquestes declaracions crec que val la pena recordar que Edward Snowden comentava sobre l'entusiasme dels serveis d'intel·ligència britànics que: "Els britànics són pitjors que els nord-americans" (cf. 9).

Alexandra Brzozowski: NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks. NATO seeks ways of protecting undersea cables from Russian attacks, Euractiv, 23.10.2020

En qualsevol cas, el nerviosisme de l'OTAN per la presència de submarins russos rondant al voltant de cables submarins vitals (cf 7) també s'explica per quelcom del que no ha parlat gaire la premsa (cf. 8).

Des del 2017 hi ha hagut cables submarins entre UK i els USA i entre França i els USA que s'han tallat "accidentalment" per grans vaixells pesquers d'una gran potència acostumada a l'ús de forces irregulars durant períodes de tensions internacionals. Anys abans, en 2007, Vietnam va perdre gairebé el 90% de la seva connectivitat amb la resta del món durant un període de tres setmanes: uns pescadors vietnamites van tallar un cable submarí per tal de recuperar els seus materials amb la idea de revendre'ls. En realitat, un atac d'aquest tipus és extremadament fàcil de dur a terme, també per part d'actors no estatals.

De totes maneres, crec que val la pena recordar que els cables submarins han sigut un objectiu militar prioritari d'ençà que es va posar en explotació la primera línia telegràfica en 1858 entre els USA i el Regne Unit (cf. 2). Un article publicat per Daniel Headrick a Open Edition i que et pots descarregar en format ePub o PDF (12), ens explica la llarga història sobre el rol estratègic dels cables submarins i les accions militars que històricament s'han dut a terme per interrompre el trànsit de les comunicacions que aquests vehiculaven.

Military Teamwork: Cutting The Cable at Cienfuegos, YouTube, 29.01.2014

Entre aquestes accions militars, m'agradaria mencionar la primera d'una llarga saga. Va tenir lloc durant la guerra hispano-americana del 1898 que va acabar amb la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. La resumeixo a talls de destral. En primer lloc, el professor Serge Besanger (cf. 8) ens explica una versió probablement lligada a la propaganda americana, molt en línia amb el vídeo sobre el tall del cable de Cienfuegos:

Els primers atacs d'aquest tipus van tenir lloc l'any 1898, durant la guerra hispanoamericana. Aquell any, a la badia de Manila (a les Filipines), l'USS Zafiro va tallar el cable que connectava Manila amb el continent asiàtic per tal d'aïllar les Filipines de la resta del món, així com el cable que anava de Manila a la ciutat filipina de Capiz.

Altres atacs espectaculars per cable van tenir lloc al Carib, i van deixar Espanya a les fosques sobre el desenvolupament del conflicte a Puerto Rico i Cuba, contribuint de manera important a la victòria final dels Estats Units.

Daniel Headrick (cf. 12) ens presenta una versió força diferent sobre aquestes accions militars i el seu resultat.

Des del primer dia, els governs espanyol i nord-americà van imposar la censura als dos extrems del cable entre Florida i Cuba. Hom esperava que els bel·ligerants respectessin els cables pertanyents a una nació neutral, però això era una il·lusió. Per exemple, el govern dels Estats Units es va apoderar d'un cable francès entre Nova York i Haití per evitar que els espanyols l'utilitzessin.

El que va salvar Espanya de ser tallada del seu exèrcit a Cuba va ser la ineficàcia de la US Navy, que va intentar tallar els cables cap a Cuba, però en va deixar diversos en actiu, perquè no tenia ni els ganxos adequats ni els mapes correctes.

A les Filipines, una altra colònia espanyola, la flota nord-americana va intentar apoderar-se del final del cable entre Hong Kong i Manila, però sense èxit. Per tal de preservar la seva neutralitat en aquest conflicte, la Companyia de l'Est va interrompre el trànsit entre Manila i Hong Kong, la qual cosa obliga l'almirall nord-americà Dewey a enviar vaixells a Hong Kong per comunicar-se amb Washington.

Els nord-americans saben que una cosa és la propaganda militar i una altra la realitat. Els russos també ho saben. Probablement, uns i altres utilitzen la xarxa de satèl·lits per les comunicacions de caràcter militar. Però no oblidem que aquest joc es juga en un altre terreny: It's the economy, stupid!

---

1. Veure Geomagnetic Storm: A new Carrington Event?, publicat en aquest blog el 31.03.2019
2. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
3. Veure Submarine Cables (1/3), publicat en aquest blog el 08.07.2021
4. Veure Submarine Cables (2/3), publicat en aquest blog el 03.10.2021
5. Marcelino Madrigal: La caída de Facebook, WhatsApp e Instagram, Newtral.es, 04.10.2021 || Rafael Merino: El problema de Facebook es que alguien de FB ha borrado sus tablas BGP de Internet. Traducción: Se han borrado a sí mismos de Internet, Twitter, 04.10.2021
6. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
7. H I Sutton: How Russian Spy Submarines Can Interfere With Undersea Internet Cables?, Forbes, 19.08.2020 || Michael Birnbaum: Russian submarines are prowling around vital undersea cables. It’s making NATO nervous, The Washington Post, 22.12.2017 || Could Russia cut undersea communication cables?, BBC News, 15.12.2017 || David E. Sanger et Eric Schmitt: Russian Ships Near Data Cables Are Too Close for US Comfort, New York Times, 26.10.2015
8. Serge Besanger: Sans câbles sous-marins, plus d’internet… Que risquent la France et les pays d’Europe ?, Ouest-France, 22.10.2021
9. Glenn Greenwald and Ewen MacAskill: NSA Prism program taps in to user data of Apple, Google and others, The Guardian, 07.06.2013
10. Wikipedia: PRISM (surveillance program) [en] [fr] [es] [ca]
11. Les services secrets britanniques espionnent Internet par les fibres optiques, Le Monde, 21.06.2013
12. Daniel Headrick: Le rôle stratégique des câbles sous-marins intercontinentaux, 1854-1945 pp. 59-72 in Pascal Griset: Les ingénieurs des Télécommunications dans la France contemporaine, Réseaux, innovation et territoires (XIXe-XXe siècles). Colloque des 21 et 22 octobre 2010.

hi ha vida després de la mort?

The Paramount Vault: Ghost - Love Everlasting, Youtube,

@daveguasch

Si fa uns dies vaig compartir un article on tractava el tema de la mort en clau d'humor (1), aquest no és el cas de l'article que publico avui. És per això que m'agradaria proposar a aquells que tingueu una gran sensibilitat davant del tema de la mort que no el llegiu o que el deixeu de llegir en el mateix moment en què trobeu que el que esteu llegint us està fent mal.

La idea de l'article que publico avui em va arribar quan vaig llegir un article publicat en 2019: La mort no és res de l’altre món: (2) “... Morir és completament normal, passa cada dia, a totes hores, a tot arreu del món”. Un article que ens presentava la professió de tanatopràctic des del punt de vista pragmàtic d'una noia de 18 anys que treballa en aquesta professió.

Un article molt interessant que em va donar la idea de publicar algunes notes que he anat recollint sobre el tema: hi ha vida després de la mort? Sols que, contràriament a la visió religiosa amb què estem acostumats a tractar aquest tema, les meves notes tenien més a veure amb la visió actual de la ciència. A causa de les limitacions del format del blog, he decidit resumir aquestes notes amb una selecció d'articles que presenten respostes basades en els coneixements actuals de la ciència a la pregunta: quan es pot dir que estem realment morts?

Hi ha un estat de consciència just després de la mort?
La llum blanca al final d’un túnel, els fenòmens d’incorporació específica o l'estat de consciència ... Es tracta de les conegudes experiències de mort imminent (EMI) de les que han parlat nombroses persones reanimades després d’una aturada cardíaca.

Un estudi publicat en octubre del 2014 (3) afirmava que: "L'evidència suggereix que, durant els primers minuts després de la mort, no es perd la consciència". Aquesta afirmació estava basada en una enquesta que va començar el 2008 amb 2060 pacients de 15 hospitals del Regne Unit, Estats Units i Austràlia, on van participar 330 persones que van sobreviure a una aturada cardíaca. Entre elles, 140 persones van relatar els moments de consciència que van viure abans de ser "ressuscitades".

Entre aquestes persones, algunes van afirmar haver viscut un sentiment de pau i de plenitud, mentre que d'altres afirmaven haver vist la "llum blanca". En total, el 46% va declarar estar conscients durant l'aturada cardíaca. Algunes, fins i tot recordaven fets reals ocorreguts al quiròfan, mentre els metges estaven ocupats en reanimar-les: per exemple, malgrat estar durant tres minuts en mort clínica, un home de 57 anys va poder recordar els gestos de les infermeres i el so de les màquines que hi havia al seu voltant.

Sabent que el cervell no pot funcionar normalment si el cor no funciona, una explicació plausible és que si el flux de sang es manté gràcies al massatge cardíac, el cervell pot seguir funcionant. Fins i tot en els casos en què es produeix una aturada cardíaca mentre el pacient es troba sota anestèsia general, pot passar que l’esforç anestèsic caigui lleugerament, el que fa que el cervell es desperti després de passar un curt període en stand-by.

En 2013, durant uns experiments realitzats amb ratolins anestesiats, es va poder enregistrar en els electroencefalogrames que, durant els primers 30 segons després d'una aturada cardíaca, els seus cervells presentaven un augment generalitzat i transitori de l’activitat cerebral. Una activitat característica de la percepció conscient: això suggereix que el cervell és capaç de produir activitats elèctriques ben organitzades durant la primera fase de la mort clínica (4) (5).

Les cèl·lules segueixen actives hores després de la mort?
Com a resultat d'un estudi publicat a Nature Communications el mes de febrer del 2018 (6), Roderic Guigó (7), professor de biologia computacional al Centre de Regulació Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra, explicava que: Hem observat processos actius de determinats gens després de la mort. És a dir, l'activitat al nivell dels mecanismes de transcripció genètica persisteixen en determinades cèl·lules durant unes hores després de la mort (6).

Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort, explica Roderic Guigó. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que el constitueixen? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com la fi d'aquesta coordinació?

Encara és més sorprenent que, si l’activitat de determinats gens disminueix -com ara els associats amb la resposta immune o el metabolisme-, aquesta s'estimula en d’altres. L’expressió de gens associats a l’estrès, per exemple, va ser més alta després de la mort clínica. Igual que la d’un gen associat a una proteïna que s'ocupa del transport de l’oxigen ... Els investigadors suggereixen que podria ser un efecte compensatori del cos que, en certa manera, no ha abandonat del tot la idea de viure (8).

Seguim movent-nos més d'un any després de morts?
Un article publicat en 2018 porta un títol inquietant: El cos humà encara es mou més d’un any després de la mort (9). Aquest article ens parla d'un estudi realitzat a Austràlia sobre el moviment post-mortem dels cossos.

Alyson Wilson, investigadora de l’institut australià Facility for Taphonomic Experimental Research (10) es va interessar al moviment post-mortem del cos humà basant-se en un estudi precedent publicat en agost del 2019 a Forensic Science International: Synergy (11). Si has llegit un llibre de Patricia Cornwell: La Granja de cuerpos, deixa'm dir que Alyson Wilson va fer els seus experiments al mateix tipus de laboratori a l'aire lliure.

Filmant amb la tècnica del time lapse un cos en descomposició a intervals regulars de 30 minuts, l'equip d'investigadors va observar que "els braços es movien d'una manera remarcable". Estirats al llarg del cos a l’inici de l’experiment es van allunyar del bust i es van col·locar més amunt al final. Durant les seves observacions, els investigadors van constatar que una de les extremitats superiors fins i tot s'allunyava i s'apropava diverses vegades del cos.

Aquests moviments post-mortem, observats durant tot l'experiment, són el resultat del procés de descomposició, durant el qual el cos es momifica i els lligaments es deshidraten i després s’atrofien. Però és la primera vegada que s’observa durant un període tan llarg.

Conclusions
No aniré més lluny. Com ja t'he dit abans, l'objectiu d'aquest article és el de compartir uns articles que guardava entre les meves notes. En tinc d'altres: uns estan en línia amb els resultats dels estudis que avui he compartit amb tu i d'altres no tant. Uns són més antics i d'altres són més actuals.

Just per acabar, aquests articles ens fiquen davant de la definició conceptual sobre què és la mort. I en aquest sentit, val la pena recordar la reflexió que feia en Roderic Guigó:

Algunes parts del cos continuen vives quan es manifesta la mort. Què vol dir això? Quina diferència hi ha entre la mort d'un individu i la mort de les parts que constitueixen l’individu? Soc el meu fetge, el meu estómac, el meu ronyó? Aquests òrgans continuen funcionant després de la mort. Estan vius, però jo estic mort. Es pot definir la vida com l’acció coordinada de totes les seves parts, i la mort com a fi d'aquesta coordinació?

Hom segueix investigant si hi ha vida després de la mort, i a quin tipus de vida hom es refereix quan així s'afirma. Mentrestant, com no sembla haver-hi cap dubte sobre que hi ha vida abans de la mort, et proposo que veiem junts aquest vídeo i tornem a recuperar la mort d'enllà on la vam deixar el passat 19 d'octubre (cf. 1).

Just For Laughs Compilation - Best of Playing Dead Pranks, YouTube, 27.08.2020

---

1. Veure Always look on the bright side of life, publicat en aquest blog el 19.10.2021
2. Mar Bermúdez i Jiménez: La mort no és res de l’altre món, La Mira, 31.10.2019
3. Hugo Jalinière: Un état de "conscience" observé après la mort, vraiment ?, Sciences et Avenir, 09.10.2014
4. Sam Parnia et al.: AWARE—AWAreness during REsuscitation—A prospective study, Resuscitation, December 2014, Volume 85, Issue 12, Pages 1799–1805
5. Joël Ignasse: "Mort imminente" : la lumière blanche provoquée par le cerveau, Sciences et Avenir, 19.08.2013
6. Ferreira, P.G., Muñoz-Aguirre, M., Reverter, F. et al. The effects of death and post-mortem cold ischemia on human tissue transcriptomes. Nature Communications 9, 490 (2018). https://doi.org/10.1038/s41467-017-02772-x
7. Roderic Guigó: Wikipedia
8. Hugo Jalinière: Après la mort, certains gènes bougent encore, Sciences et Avenir, 01.03.2018
9. Héloïse Chapuis: Le corps humain bouge encore plus d'un an après la mort, Sciences et Avenir, 19.09.2019
10. University of Technology Sydney: Facility for Taphonomic Experimental Research (AFTER) 
11. Forensic Science International: Synergy. Elsevier

big data centers and electricity network

Source: DariaSamuel, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons Kolos, le plus grand data center du monde, à Ballangen en Norvège, alimenté en énergies vertes (Kolos Home page).

@daveguasch

A principis de juliol d'enguany vaig publicar un article sobre els cables submarins on deia:

En 2020, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica i Google era el més gran proveïdor del món, amb 14 grans cables i més de 112.000 km sota el mar.

Un dels objectius més importants d'aquests cables és la connexió dels grans centres d'emmagatzematge de dades, coneguts en anglès amb el nom de Data centers i traduïts amb més o menys fortuna per altres noms en altres llengües.

Actualment, la major part dels Data centers disseminats pel planeta acullen una massa enorme de servidors utilitzats per a la navegació per Internet, les aplicacions i les dades d'un nombre creixent d'empreses i també a l'emmagatzemament en allò que en anglès es coneix com el Cloud (el núvol, la nube) del correu electrònic, les fotos, els documents, però també la traça de les pàgines que hem visitat, etc. 

Perquè un Data center funcioni de manera òptima, s'han de complir determinades condicions: com ara disposar d'un excel·lent sistema d'aire condicionat (l'acumulació de servidors provoca un augment de la temperatura impressionant a les instal·lacions), el control de la qualitat de l'aire (els servidors detesten la pols), una solució d'alimentació d'emergència i unes elevades exigències pel que fa a les mesures de seguretat.

SafeHost ouvre à Gland (VD) le plus grand datacenter de Suisse, ICT Journal, 17.05.2017

Pel que fa al consum en electricitat dels Data centers en Suïssa, un article publicat per l'ICT Journal el mes d'abril d'enguany (3) ens aprenia que:

Segons un estudi encarregat per l'Office fédéral de l'énergie, el consum elèctric en 2019 dels Data centers i dels Centres de càlcul de les empreses pujava a 2,1 TWh, el 3,6% del consum total en electricitat de Suïssa. Aquest estudi també explicava que la major part d’aquesta energia es consumia als Centres de Càlcul de les grans empreses, que consumeixen més energia que els proveïdors dels grans Data centers. Les sales de servidors de les PME consumirien gairebé cinc vegades menys electricitat que els equips de les grans empreses. Finalment l'estudi també subratllava que, amb les mesures adequades, es podria estalviar gairebé la meitat d'aquesta electricitat.

Cat Electric Power: Cat® Diesel Generator Sets Supply Emergency Power to World's Tallest Data Center, YouTube, 03.04.2014

Però el problema no es limita a l'enorme consum d'electricitat en condicions normals d'un Data center. Com ens explicava Joe Kava a un article publicat en desembre del 2020 al blog de Google (4):

En les rares ocasions en què un Data center de Google es veu afectat per un tall de corrent, hem d'estar preparats per produir varis MW d'electricitat en pocs segons. Per fer front a aquest repte utilitzem normalment potents generadors dièsel.

Google. Centres de données: Saint-Ghislain, Belgique

Al mateix article, Joe Kava ens informava del projecte de Google per a la instal·lació a un dels més importants Data centers de la companyia, el quart del campus de Saint-Ghislain (Bèlgica), d'un sistema basat en bateries que reemplaçaria els generadors dièsel com dispositius d'alimentació d'emergència.

En cas d’interrupció del corrent de la xarxa elèctrica, el sistema ajudarà a mantenir les recerques (Google), els correus electrònics (Gmail) i els vídeos (YouTube) dels nostres usuaris sense la contaminació i les emissions provocades per la crema de gasoil.

Calculem que hi ha més de 20 GW de generadors dièsel en servei als Data centers d'arreu del món. Aquest projecte representa una oportunitat per una implementació massiva de solucions més netes.

Source: Bedag Informatik AG - Home page

Uns mesos abans de l'anunci de Google, a un article molt pedagògic i de lectura recomanada sobre l'energia de reglatge, una companyia pública del cantó de Bern: Bedag, propietària de diversos Data centers a: Bern, Aarau, Delémont i Wettingen ens explicava com aquests poden passar de ser subjectes passius dels incidents de la xarxa elèctrica a actors decisius en la seva solució (5).

Els Data centers de Bedag disposen de diverses instal·lacions elèctriques per l'alimentació d'emergència: entre elles, a més de les bateries, els volants d'inèrcia (lectura recomanada!) (6).

D'aquesta manera, podem assegurar l'alimentació de tots els components necessaris per al funcionament dels nostres Data centers, fins i tot en cas d'una llarga interrupció de l'alimentació.

Des del mes d'agost del 2020, aquestes instal·lacions també donen suport a la xarxa elèctrica suïssa en cas de fortes fluctuacions.

Energie Wasser Bern (EWB) ens va preguntar si estàvem utilitzant parts de la nostra capacitat de producció: uns 4,5 MVA i si estaríem disposats a donar suport a la xarxa elèctrica suïssa. Des d’agost, les nostres instal·lacions elèctriques d’emergència estan preparades per ser utilitzades també com a energia de reglatge destinada a estabilitzar la xarxa elèctrica pròxima en cas de necessitat. En cas de fluctuacions a la xarxa, EWB adquireix el corrent del qual disposem.

D'una banda, en cas d'interrupció del corrent elèctric, disposem de l'energia suficient per alimentar la nostra infraestructura i garantir el funcionament dels sistemes dels nostres clients. D'altra banda, la font redundant d'alimentació d'emergència garanteix les reserves suficients per poder ajudar a estabilitzar el subministrament públic en paral·lel.

Es així com els Data centers de Bedag s'afegeixen als de Postfinance (Die Schweizerische Post), la Berner Kantonalbank i T-Systems, que també han posat la potència de l'alimentació d'emergència dels seus Data centers a disposició del mercat de l'energia de reglatge, contribuint així a garantir la seguretat de subministrament i funcionament de la xarxa elèctrica Suïssa.

Probablement, incloure (i potser ampliar) les instal·lacions d'energia d'emergència dels grans complexos industrials i dels Data centers en una estratègia d'emmagatzemament de l'energia produïda per les instal·lacions de renovables podria ser una idea interessant en l'objectiu de compartir els costs d'aquestes instal·lacions i donar a la transició energètica la seva màxima eficiència amb un cost reduït.

També hi ha altres solucions. Com ara la de construir Data Centers als països escandinaus. O la de comprar aquells que ja existeixen, com va ser el cas dels Data Centers de Green Mountain, adquirits el passat estiu per la companyia israeliana Azrieli Group (7). Però jo, en qüestions de sobiranies, fa molt de temps que prefereixo no opinar.

Green Mountain - The most secure datacenter in Scandinavia, YouTube, 16.11.2015

---

1. Veure Submarine cables (1/2), publicat en aquest blog el 08.07.2021
2. Wikipedia: Data center
3. Yannick Chavanne: Les datacenters suisses gaspillent encore trop d’énergie, ICT journal, 19.04.2021
4. Joe Kava: Cleaner data centers, batteries included, Blog Google, 16.12.2020 || Will Calvert: Google plans fourth Belgian data center for €600 million, Datacenter Dynamics, 03.06.2019
5. Bedag soutient la stabilité du réseau électrique suisse, Bedag, 16.09.2020
6. Volants d’inertie : équilibrage de courant efficace dès la première milliseconde, Bedag, 12.04.2021
7. Dan Swinhoe: Azrieli Group acquires Green Mountain for $850 million, Datacenter Dynamics, 19.07.2021

you can't open windows in the space

@daveguasch

Fa set anys vaig publicar dos articles: How to improve computer performance(1) on volia  compartir alguns consells per augmentar les prestacions d'un vell ordinador abans de prendre la decisió de reemplaçar-lo per un de més nou. Als fidels d'Apple, els recomanava seguir fent com sempre i comprar-se un nou ordinador. Als fidels de Windows els proposava seguir una sèrie de consells estil Bricomania per donar una nova vida al vell ordinador per fer-lo anar tant o més ràpid que el primer dia que el van adquirir.

Territori Geek?
La recomanació de passar al sistema operatiu Linux ni la vaig plantejar. Honestament, cap dels meus familiars i coneguts l'hauria seguit: o bé la desconeixien o bé la consideraven com un gadget reservat als geeks.(2). I la veritat és que tinc com el sentiment que les idees no han canviat gaire.

Malgrat tot, pel fet de tractar-se d'un sistema operatiu lliure i obert, robust i segur, Linux s'ha declinat en nombroses distribucions segons les necessitats de moltes empreses líders en tecnologia. A un debat que va tenir lloc a Quora fa dos anys (3), pots veure com Google l'utilitza en els servidors del seus Data centers, i que vora 10.000 treballadors de la companyia utilitzen una distribució Linux anomenada Goobuntu als seus llocs de treball. Els programadors de Facebook i els servidors de la companyia també l'utilitzen, tot com els servidors d'Amazon.

Linux i la seguretat
Un dels participants del debat de Quora afegia que: La NSA es va veure en l'obligació de desenvolupar una sèrie de mòduls, coneguts amb el nom de SELinux, que tenien per objectiu millorar la pobra seguretat que presentava Linux, que era molt fàcil de piratejar (4).

Probablement la NSA tenia motius per fer-ho car, tot i que molts dels vells mainframes d'IBM i de Digital segueixen funcionant a l'administració federal dels USA, equipats amb vells sistemes operatius com ara VMware o VMS (OpenVMS), i la gran majoria d'ordinadors d'oficina estan equipats amb Windows, els més moderns servidors estan equipats amb Linux.

En tot cas, Edward Snowden (5) va preferir utilitzar per la seva seguretat dos sistemes operatius: Qubes OS (6) i Tails (7) -ambdós desenvolupats sobre la base de Linux- i un sistema de criptografia PGP (8). Tots ells gratuïts, disponibles en el programari obert i inatacables per tot la potència tecnològica de la NSA.

Linux i l'estació espacial
El cas és que, en 2013, un article publicat a ExtremeTech (9) ens deia que The United Space Alliance que, junt amb la NASA, està a càrrec de la gestió dels ordinadors de l'Estació Espacial (ISS), va anunciar que els ordinadors Windows XP a bord de l'ISS utilitzarien Debian, una coneguda distribució de Linux: Hem migrat les funcions clau de Windows a Linux perquè necessitàvem un sistema operatiu estable i fiable.

Val a dir que els ordinadors portàtils de l'ISS solien utilitzar Windows XP i sabem que han estat infectats per almenys un virus durant la seva vida: el 2008, un cosmonauta rus va portar un ordinador portàtil a bord amb el virus W32.Gammima.AG, que es va estendre ràpidament als altres portàtils de bord. El canvi a Linux immunitzarà essencialment l'ISS contra futures infeccions.

Al mateix article d'ExtremeTech es deia que:

Sincerament, no ens hauria d’estranyar massa l’abandonament de Windows. Linux és el sistema operatiu escollit per la comunitat científica.

El Large Hadron Collider del CERN està controlat per Linux (10). Les estacions terrestres de seguiment de la NASA i de SpaceX també utilitzen Linux. Els tècnics dels laboratoris de seqüenciació d'ADN utilitzen Linux.

Realment, per a aplicacions que requereixen una estabilitat absoluta, com són la majoria dels experiments científics, Linux és l'opció òbvia. El fet que tot el sistema operatiu sigui de codi obert i es pugui personalitzar fàcilment per a cada experiment és, òbviament, també un gran atractiu.

Crec que val la pena afegir que les màquines que controlen els dispositius crítics del programa SpaceX: el coet Falcon 9 i la càpsula Dragon, també utilitzen Linux (11) (12). Tot com la xarxa de satèl·lits coneguda amb el nom de StarLink (13)

Cada llançament de 60 satèl·lits conté més de 4.000 equips Linux. La constel·lació té ara mateix més de 30.000 nodes Linux (i més de 6.000 microcontroladors).

L'ISS té al seu interior més d'un centenar d’ordinadors portàtils, un 20% més del que necessita, car la majoria d'ells estan destinats a reemplaçar aquells que puguin deixar de funcionar.

Els ordinadors Linux s'utilitzen per l'aviònica, els sistemes crítics que mantenen l'estació en òrbita i l'aire respirable.

Els portàtils Windows s'utilitzen per a la consulta dels manuals de suport i la documentació dels procediments a seguir. Els astronautes també els utilitzen per enviar i rebre el correu electrònic, fer videoconferències, i per la reproducció de música i de films. A més dels Lenovo ThinkPad equipats amb Windows, l'ISS també ha vist passar telèfons iPhone i Android que, en alguns casos s'han utilitzat pel control remot de drons experimentals simples. També hi ha hagut iPads, així com tauletes Microsoft Surface Pro 3, una de les quals s’utilitzava com a seqüenciador de bioADN.

Linux i Mart
Seguint amb els sistemes Linux que equipen les missions de la NASA, cal mencionar les missions a Mart, amb el Perseverance Mars Rover (14) i l'helicòpter Ingenuity (15).

Deixa'm recordar també que la NASA té més de 500 projectes de programari que ha llançat sota la llicència Open Source 3.0 de la NASA, que és una llicència de codi obert aprovada per Open Source Initiative (OSI)..

És una mena de victòria de codi obert (Open Source), perquè volem un sistema operatiu i un programari de vol de codi obert, així com les peces dels aparells que podeu comprar a la prestatgeria d'un comerç o, si ho preferiu, fabricar-les vosaltres mateixos algun dia.

Un parell de coses que no hauriem d'oblidar
Just per acabar, deixa'm recordar també que el sistema operatiu que utilitzen la majoria de mòbils: Android, va ser desenvolupat per Google sobre la base de Linux (16). I també que, tant el MacOS d'Apple com Linux estan basats en un altre Open Source: Unix, el que fa que sigui possible instal·lar MacOS sobre Linux amb un script senzill (17).

link to image

Crec que és un bon moment per demanar-nos perquè la majoria de nosaltres no hem sentit parlar mai de Dennis Ritchie (18), l'home sense el qual no existirien ni el MacOs, ni Windows ni Linux. O de Linus Torvalds, el creador de Linux (19). Ambdós van crear les eines sobre el que es va desenvolupar uns sistemes operatius gratuïts que van acollir un programari obert, potent, segur i gratuït.

Però el fet és que gairebé tothom coneix en Bill Gates o Steve Jobs. Ambdós van crear uns productes comercials pels quals seguim pagant el preu fort. Mentrestant, la majoria seguim ignorant el treball de Ritchie o Torvalds, sense els quals ni Windows ni MacOs no haurien pogut mai existir tal com els coneixem avui en dia.

---

1. Veure How to improve computer performance (1) i (2), publicats en aquest blog el 06 i el 09.10.2014
2. Wikipedia: Geek [en] [fr] [es] [ca]
3. What operating system do Google use for their servers?, Quora
4. National Security Agency. Central Security Service: Technical Papers and Brochures
5. Anaëlle Grondin: Vie privée : 5 outils utilisés et approuvés par Snowden, Les Echos, 05.11.2016
6. Qubes OS: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
7. Tails: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
8. Wikipedia: PGP [en] [fr] [es] [ca] || Veure també GNU Privacy Guard (GnuPG or GPG) [en] [fr] [es] [ca]
   
9. Sebastian Anthony: International Space Station switches from Windows to Linux, for improved reliability, ExtremeTech, 09.05.2013
10. CERN: CentOS Linux
11. Steven J. Vaughan-Nichols: From Earth to orbit with Linux and SpaceX, ZDNet, 03.06.2020
12. David Cassel: The Hardware and Software Used in Space, The New Stack, 11.10.2020
13. Wikipedia: StarLink [en] [fr] [es] [ca]
14. Mayank Sharma: The Perseverance Mars rover just took Linux to another planet, TechRadar, 19.02.2021 || Steven J. Vaughan-Nichols: To infinity and beyond: Linux and open-source goes to Mars, ZDNet, 19.02.2021 || Michael Kan: Linux Is Now on Mars, Thanks to NASA's Perseverance Rover, PC Mag UK, 19.02.2021
15. Sascha Segan: 4 Android Smartphones With as Much Power as NASA's Mars Helicopter, PC Mag UK, 19.02.2021
16. Chris Hoffman: Android is Based on Linux, But What Does That Mean?, How to Geeh, 12.07.2017
17. Installer macOS sous Linux avec un simple script, korben.info, 21.08.2021
18. Wikipedia: Dennis Ritchie [en] [fr] [es] [ca]
19. Wikipedia: Linus Torvalds [en] [fr] [es] [ca]

the world trade and the container ships

Image by Isaac Ezeoke from Pixabay

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu unes dades sobre el transport marítim que actualitzen i completen aquelles que vaig compartir anteriorment en altres articles publicats en aquest blog:

• 14.06.2020 - El transport marítim: estat de la qüestió
  
• 20.04.2014 - Vaixells drons: el present
  
• 17.04.2014 - Vaixells drons: el futur del transport marítim?
  
• 15.02.2014 - Els secrets de la indústria del transport marítim
  

Aquells articles desenvolupaven un article publicat en 2013 que tancava amb un paràgraf que m'he permès la llicència d'actualitzar (1):

Si bé és cert que la companyia xinesa Hutchison Port Holdings (2) ha invertit molts diners en la modernització del port de Barcelona i que l'ha convertit en el seu 'first semi-automated terminal' of the HPH Group, la llista de ports d'HPH, només a Europa, ens presenta una alta concentració al Mar del Nord (3).

Potser seria hora de deixar de banda l'entusiasme periodístic que, en el seu moment i pel que fa al tràfic de containers, ens presentava la futura competència del port de Barcelona amb els ports del Mar del Nord (molt en particular, amb Rotterdam!), i recordar que el tràfic de containers del port de Barcelona segueix estant avui per sota del dels ports de València i Algeciras.

Un article publicat pel WEF a principis del 2019 ens recordava que el 90% del comerç mundial es realitza per transport marítim i ens presentava quins eren els 20 ports més importants del planeta (4):

• Sobre els 20 ports més importants del món, 15 es troben a l'Extrem Orient, 9 d'ells a la Xina.
• Per volum de mercaderies, el port més important del món és el de Shanghai, amb tres vegades més de volum que el primer port occidental: Rotterdam.
• Pel que fa al tràfic de containers, el 71% del volum correspon als ports de l'Extrem Orient (el 40.4% als ports xinesos).
• Europa i els USA només arriben a un 18.7% (el 14.8% als ports d'Europa). Tres ports europeus es troben dins dels 20 ports més importants del món: Rotterdam, Antwerp i Hamburg. El port de Los Angeles és l’únic dels USA que es troba entre els 20 ports més importants del món.

Image by Franck Barske from Pixabay

Prenent com a base les dades publicades pel World Shipping Council (5), Wikipedia (6) publica una llista actualitzada dels ports amb el tràfic de containers més important del món.

En aquesta llista pots trobar algunes diferències sobre les dades del 2019 publicades a l'article del WEF, tant pel que fa a les dades en si, com pel que fa a l'evolució de les posicions de cada port.

Probablement aquestes diferències estan lligades a la utilització de dades globals de transport marítim en uns casos i dades de transport marítim de containers en altres.

Un altre punt molt interessant és que, si fas l'addició del tràfic del port de Los Angeles amb el del port de Long Beach (a només 6,6 km de distància), aquest és molt superior al volum del tràfic de Rotterdam.

Image by Achim Scholty from Pixabay

Ara et proposo que deixem el planeta com a marc de referència i ens concentrem en Europa. I que ho fem llegint un article publicat el passat mes de març sobre quins eren els 15 ports de contenidors més importants d’Europa el 2020 (7).

Del gràfic que obre aquest article he retingut que, més enllà de la posició dels ports durant el 2020, el creixement entre el 2007 i el 2020 dels tres ports de l'estat espanyol que es troben en aquesta selecció es presenta així: València (77.9%), Algeciras (49.3%) i Barcelona (13.3%).

Image by Oleg Ilyushin from Pixabay

Pel que fa a l'estat espanyol, val la pena destacar el creixement del moviment intermodal de mercaderies. Si, en el cas del port de Barcelona, la quota de containers transportats per ferrocarril va arribar durant el 2020 a un màxim històric del 16%, l’Autoritat Portuària de València anunciava en juliol del 2021 una inversió de 285 milions d'USD en millores ferroviàries que afavoriran el flux de mercaderies al port de València i al port de Sagunt (8).

Source: Atlas Logistics Network

Ara només cal saber com es comptabilitza el tràfic de containers. La lògica voldria que un container que surt d'un port també hauria d'estar comptabilitzat com un container al seu port de destí. En aquest cas, el volum del tràfic a l'Extrem Orient sembla indicar que el centre de l'economia mundial ja no es troba a Occident.

També valdria la pena saber quins, d'entre els ports de les llistes, són destí de les mercaderies i quins no són més que llocs d'emmagatzematge de containers en trànsit, esperant que altres vaixells els transportin al seu port de destí definitiu. Amb això vull dir que, les dades del moviment portuari de containers podria crear una falsa imatge sobre el desenvolupament econòmic de la regió on aquests es descarreguen.

Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021

Un altre punt interessant que valdria la pena saber és què passa amb els containers que arriben a les regions que importen més que n'exporten: Es reciclen tots (9)? Els materials reciclats s'exporten en brut als llocs de la seva producció? Els vaixells carreguen els containers en buit per transportar-los als ports d'origen (10)? O, com a la imatge que pots trobar aquí al damunt, ens presenten el resultat del desequilibri de la nostra balança comercial (11) com una solució arquitectònica moderna i innovadora (12)?

Hi ha qui creu que la penúria actual de containers, l'explosió del seu cost i la del del transport marítim (13) acabarà per generar un moviment de relocalització de la indústria a Occident (14). Potser si, però caldria saber encara si els mercats més importants per aquests productes se segueixen trobant a Occident: el volum del tràfic marítim a Extrem Orient no sembla confirmar-ho.

Source: AELER Technologies SA

Un altre factor que podria jugar en contra de la relocalització seria la producció a Suïssa d'una nova generació de containers que, tot i ser més lleugers suporten una càrrega més important que els actuals. Uns nous containers que serien més segurs i més ecològics en la seva producció i transport, podria oferir un estalvi de fins al 30% en costos de transport i una reducció del seu impacte ambiental en un 20% (15).

kees torn, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons

Finalment, pel que fa a l'eventual reemplaçament del transport marítim pel ferroviari, deixa'm recordar que alguns dels vaixells portacontenidors més grans del món fan gairebé 400 metres d'eslora i poden tenir fins a 21 nivells entre el pont i la sala de màquines. Que només necessiten uns equips d'unes tretze persones i un sofisticat sistema informàtic. I que si s'haguessin de transportar tots els containers que poden carregar els més grans portacontenidors en un tren, aquest podria arribar de tenir uns 70 km de longitud (16).

---

1. Veure La nova ruta de la seda, publicat el 02.08.2013
2. Hutchison Port Holdings (HPH): Home page
3. Hutchison Port Holdings (HPH): Our ports in Europe
4. Nick Routley: Here are the 20 busiest ports on the planet, Web Economic Forum (WEF), 05.02.2019
5. World Shipping Council: The Top 50 Container Ports
6. Wikipedia: List of busiest container ports
7. Theo Notteboom: Top 15 containers ports in Europe in 2020, porteconomics.eu, 02.03.2021. Article presentat per CEMIL (Centre for Eurasian Maritime & Interior Logistics) @ Shanghai Maritime University, China i PortEconomics.eu
8. Port of Barcelona sees increase in rail container traffic, PortTechnology.org, 10.08.2021
9. Unifer Environnement: Destruction et recyclage de conteneur / container maritime et citerne
   
10. Ulysse Bergeron: Un conteneur sur cinq quittant le Port de Montréal est vide, Le Dévoir, 15.09.2021
11. Fernando García: Biden se propone frenar en seco la dependencia comercial de China, La Vanguardia, 18.10.2021
12. Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021
13. Julien Arsenault: « Des coûts comme ça, je n'ai jamais vu ça », La Presse, 11.06.2021
14. Eric Choppe: La pénurie de containers : une formidable opportunité pour relocaliser l'industrie ?, Journal du Net (JDN), 18.06.2021
15. Richard Etienne: Des conteneurs vaudois veulent bousculer le transport maritime, Le Temps, 16.08.2021
16. World Shipping Council: Container ships