Monday, July 7, 2014

basel and the euroregio TriRhena

Dreiländereck (Basel)
En un moment en que els telenotícies semblen estar monopolitzats per les discussions sobre la creació de nous estats al si d'Europa, avui m'agradaria parlar d'una experiència que fa anys que ha demostrat que el camí invers és possible: que enlloc de crear noves fronteres, hi han instruments per suprimir aquelles que ens angoixen.

Es el que han fet a la vila de Basel (Basilea). Després que les fronteres de l'absurd cantonal establert en 1883 (Basel-Stadt i Basel-Landschaft) quedessin esmicolades pel creixement urbà que va travessar-les, aquest es va estendre en direcció de les fronteres de la República Francesa (RF) i la RFA i ... millor que no digui res més i us mireu aquest plànol de la vila.

Millor encara, amplieu l'imatge i passegeu-vos per les fronteres amb Google Street View: per exemple, a l'Avenue de Bâle, a Saint Louis, que es diu Elsässerstrasse quan travessa la "frontera" Suïssa. Un altre punt interessant del paisatge fronterer és el Dreiländereck, un monument que assenyala el punt de convergència de les tres fronteres (CH-RFA-RF): tot i que no és l'únic monument d'aquest tipus a Suïssa, és el més conegut d'ells.

Si les fronteres que van resultar de les guerres de religió i del resultat de l'enfrontament de les ambicions imperials van separar uns pobles que compartien segles de cultura al llarg del Rin (1), la creació de l'euroregió TriRhena (2) el 1995 ha permès la creació d'una plataforma "trans-fronterera" (3) de cooperació al sud del Rin. podem trobar, entre altres, les viles de Colmar, Fribourg-en-Brisgau, Mulhouse, Lörrach i Basel.

Entre els objectius més importants de l'euroregió trobem la col·laboració en matèries com universitats i transports (4). Pel que fa a la col·laboració universitària, aquesta integra actualment les universitats de Basel, Fribourg-en-Brisgau, Karlsruhe, Strasbourg i Mulhouse en la Conférence européenne des Universités du Rhin Supérieur (Eucor) i un programa europeu: Interreg IV Rhin Supérieur.

Abans de continuar, et proposo llegir un article de Antoine Beyer (5) per donar-te compte de l'excepcionalitat històrica de Basel en el terreny de les infraestructures de transport. En efecte, Basel disposa de dues estacions centrals que, a 3 km de distància i separades pel Rin,  estan gestionades per operadors de diferents països. Pel que fa a la primera, tot i estar gestionada per la SBB, la SNCF (RF) disposa d'andanes especifiques que permeten l'arribada de trens francesos sense ruptura tècnic. La DB (RFA) s'ocupa de la gestió de l'altra estació central (Badischer Bahhnhof) que, malgrat estar en territori suís és de propietat alemanya. Bé que en territori suís, ambdues estacions estan considerades com estacions estrangeres (Auslandsbahnhöfe) i tenen un status duaner particular al sí de l'aglomeració urbana.

Pel que fa a la integració del transport public regional, et proposo donar un cop d'ull a la pàgina de Triregio: Coopération Tarifaire Transfrontalière, on pot trobar els horaris i els bitllets combinats pel  transport public de la regió.

Una altra infraestructura de transport excepcional és l'EuroAirport Basel-Mulhouse-Freiburg. Segons els accords internacionals de 1949,  República Francesa es comprometia a posar a disposició terrenys i vies d'accés i la Confederació Helvètica (6) els costos de la construcció i del manteniment. També és important destacar que, donat que l'aeroport és un enclau bi-nacional en territori de la RF, una carretera sense accessos a la RF assegura l'accés directe des de Basel sense cap tràmit duaner.

I ja per acabar amb les infraestructures, parlem del Port de Basel que, en realitat és un conjunt de quatre ports pels que transita el 15% del comerç exterior suís i que aprofita la navegabilitat del Rin fins a Rotterdam i, des del 1992 gràcies al canal del Rin-Main-Danubi, l'accés a la Europa Meridional fins el Mar Negre.

Jo no dic que no sigui interessant parlar del procés cap a la independència d'Escòcia o del que han donat de si els processos a Eslovàquia, les Repúbliques Bàltiques o les Balcàniques. però trobo que no estaria malament que algú li dones també un cop d'ull al que està passant al Rin. Potser trobaria que hi han idees que val la pena tenir en compte (7) 

2 comments:

Israel Hands said...

Doncs mira Batty,no saps com m´agradaria que aquest post que has publicat avui,se´l llegissin tots aquells tant partidaris ells de la creació de noves fronteres.I més en concret,em refereixo als d´aquí casa nostra.Ja saps que visc en un indret,a la seva manera també fronterer,que comparteix infinitat de coses amb els veïns del Maestrat de Castelló i de Terol,i de la comarca dels Ports a l´Aragó.I potser no em facis dir que,com a mínim,podem compartir tantes coses com amb la resta de C atalunya.També saps que,aquí,també tenim marcat un punt de trobada de Catalans,Valencians i Aragonesos:el Tossal dels Tres
Reis als Ports de Besseit.
Amb tot això només vull dir que el fenòmen de Basel i la regió trirhena també es dóna,potser a un altre nivell però,aquí a Catalunya on encara podriem afegir-hi la Franja de Ponent o la Catalunya Nord.
I és que agafar un mapa i tirar línies per a fer fronteres ,obviant les interrelacions socioeconòmiques dels espais mai ha estat un bon sistema.I és que m´imagino que els bèsties encara agafaran el traçat del riu Ebre com a límit de Catalunya,per allò de "hem triat una frontera natural"

Roy Batty said...

Hi, Hands. He programat l'entrada perquè surti el proper dimecres al GS.

De totes maneres, no crec que doni gran cosa de si més que el silenci. Més que res perquè, avui, el que es porta és fer el necessari per separar-nos dels pobles del nostre entorn cultural (i aquí vull incloure la Catalunya Nord!), sota la bandera d'un partit que molts associen a la del país, i anomenar "nacionalisme" a aquest disbarat que no fa res d'altre que carregar-se'l potser definitivament.

Com queden de lluny els temps en que hom anomenava 'blaveros' als fatxes valencians que havien afegit el color blau a la senyera!