La simplicitat del cor de l'imperi bancari suís. La Bahnhofstrasse (Zürich) des del restaurant de la estació central |
Una de les coses que més ne van sorprendre quan vaig arribar a Suïssa va ser el pes mort dels 'a prioris' del país d'on venia. Un país que, més de vint anys després, insisteix en voler veure en Suïssa un mirall conforme del seu poder polític i econòmic. Segueixen venent aquest país com un refugi d'estafadors de mig pel, als que s'acull amb els braços oberts per ingressar sumes de diner que, poden semblar colossals a Espanya, però que aquí no ho són.
No seria intel·ligent per la meva part negar que aquest país acull una part de la delinqüència econòmica internacional. Però qualsevol que conegui Ampuriabrava, Eivissa o Marbella, sap que pot afirmar exactament el mateix. Així que , el que avui m'agradaria presentar-te, és un article que va publicar enguany la revista Bilan: Les 300 plus riches de Suisse, l'édition 2014.
No seria intel·ligent per la meva part negar que aquest país acull una part de la delinqüència econòmica internacional. Però qualsevol que conegui Ampuriabrava, Eivissa o Marbella, sap que pot afirmar exactament el mateix. Així que , el que avui m'agradaria presentar-te, és un article que va publicar enguany la revista Bilan: Les 300 plus riches de Suisse, l'édition 2014.
- El primer que crida l'atenció, és que l'home que té la fortuna més important del continent, Amancio Prada (Zara) no viu a Suïssa. I, entre els 27 nous noms de la llista 2014, trobaràs russos i francesos, però no espanyols. Seria molt aventurat afirmar que no han trobat a Suïssa els beneficis fiscals que tenen a Espanya?
- El segon que crida l'atenció no son els nous noms de la llista 2014, sinó aquells que han deixat Suïssa per trobar cels fiscalment més clements a Londres o Mònaco, com ara Léonard Lauder (Estée Lauder), Bahaa Al Hariri, Viatcheslav Kantor (Acron Group) o Kristian Siem (Siem Industries). Seria molt aventurat deduir que, darrera de tot l'espectacle mediàtic europeu sobre el tema dels paradisos fiscals no hi havia res d'altre que promocionar els paradisos fiscals britànics?
- Dues coses me criden l'atenció en tercer lloc. El nombre d'industrials i, entre aquests, d'industrials suïssos que hom pot veure en aquesta taula. Vull dir que, contra tots els "a prioris", sorprèn el fet que el primer banquer de la llista: Jorge Paulo Lemann no es trobi sinó a la 9a. plaça de la classificació. O que la primera fortuna lligada a les assegurances sigui la d'una família alemanya: August von Finck (Munich Re, Allianz, SGS, Von Roll, Moviënpick) que no apareix fins la 14a posició. I encara que el suís Thomas Meyer (Desigual) no tingui una fortuna que li permeti ni tant sols estar dalt de la taula, si que podràs trobar a la tercera plaça la família Brenninkmeijer (C&A).
- Pel que fa al "banquer" Jorge Paulo Lemann, afegir que és també propietari de Anheuser-Busch InBev. I que al meu cantó resideix Charlene de Carvalho-Heineken.
- Just per trencar amb altres idees rebudes pel producte de les facultats de periodisme espanyoles, valdria la pena recordar que, entre les 100 persones amb més fortuna d'Europa, només figuraven 7 suïssos i 26 residents. On viuen els altres? A quina banda del English Channel es troben els altres paradisos fiscals d'Europa?
No comments:
Post a Comment