El passat 14 de Novembre, l'empresa Sunfire GmbH (Dresde, Germany) va posar en marxa la primera planta industrial del món de Power-to-Liquids (PtL) dedicada a la transformació d'aigua i CO2 en combustible sintètic d'alta puresa (gasolina, dièsel, querosè) produït amb energies renovables. El combustible resultant, també conegut com “e-fuel”, pot utilitzar-se barrejat en combinació d'altres combustibles d'origen fòssil.
Sunfire GmbH obre doncs un camí a una economia circular on els combustibles d'alta qualitat (-CH2-), compatibles amb els actuals, poden ser produïts a partir de diòxid de carboni (CO2) i agua (H2O)
Sunfire GmbH obre doncs un camí a una economia circular on els combustibles d'alta qualitat (-CH2-), compatibles amb els actuals, poden ser produïts a partir de diòxid de carboni (CO2) i agua (H2O)
The PtL technology is built around the solid oxide electrolysis cells (SOECs) developed by the cleantech firm as part of the eponymous BMBF research project SUNFIRE.
- Step 1 of the PtL process sees the SOECs used to convert electrical energy to chemical energy. Hydrogen is generated using steam rather than liquid water.
- Step 2 – the reverse water-gas shift reaction – is again innovative, and involves the use of the hydrogen (H2) yielded by the steam electrolysis step to reduce carbon dioxide (CO2) to carbon monoxide (CO) for the third and final step: Fischer-Tropsch Synthesis. This step sees the carbon monoxide and additional hydrogen (in the form of renewable synthesis gas) converted to petrol, diesel, kerosene and other base products for the chemicals industry (e.g. waxes). The feeding of the heat released during synthesis back into the process ensures a high degree of system efficiency (70 per cent).
- Power to Liquids, sunfire.de
- Technologies for Sustainability and Climate Protection, BMBF (Federal Ministry of Education and Research, Germany)
- World’s first power-to-liquids production plant opened in Dresden, energypost.eu, 18.11.2014
- World’s first power-to-liquids production plant opened in Dresden, reneweconomy.com.au, 24.11.2014
- Power-to-Liquids Demonstration Plant Opens In Dresden, cleantechnica.com, 24.11.2014
5 comments:
Creus que això pot ser la solució per a reduïr l´excés de CO2 que s´emet cap a l´atmosfera?,si més no la seva transformació en combustible pot ser una bona oportunitat.Si això fos així,em dona què pensar el que passaria amb la compra-venda de les quotes de CO2 de cada país.Tú què en penses?
Anem a pams. De moment es tracta d'una planta industrial que, tot i catalogar-la de comercial, no deixa de ser experimental. No seria seriós dir una altra cosa quan hom parla de la producció d'un barril per dia. Ara bé, cal dir que la producció de gas natural sintètic (Power-to-Gas [1] [2]) també va començar aixi, i que els primers prototips de plantes d'us realment comercial ja estan en marxa a la Mar del Nord.
Ni el Power-to-Gas ni el Power-to-Fuel (ho prefereixo a Power-to-Liquids) reduiran el CO2 a l'atmosfera. Però si que podrien reduir les emissions si, un gas que avui no val res, comença a tenir un preu. Si permet reduir el cost dels certificats de CO2 o passar-se'ls a un altre (el consumidor del gas o de la gasolina) que, en principi, ja ho està pagant per un combustible fòssil importat.
Del que es tracta ara es de veure si Power-to-Fuel pot competir raonablement en preu de cost amb els combustibles fòssils: incloent el preu d'extracció, transport, refinatge i ... la seva volatilitat lligada al risc de subministrament per aléas polítics.
Com es tracta de processos que normalment consumeixen una gran quantitat d'energia, el seu interès podria resumir-se al de la regulació de la produccio de les renovables durant els pics d'alta produccio i de baix consum, en els que l'electricitat no es pot emmagatzemar. Aquest va ser el principi que va inspirar les inversions en Power-to-Gas i crec que també seria vàlid en el cas del Power-to-Fuel.
Pel que faria a la reducció del CO2 a l'atmosfera, com podràs veure gràficament a una entrada que publicaré el proper diumenge, hi ha una tecnologia d'una eficàcia brutal i de baix cost que ja existia abans que el primer homínid es passegés pel planeta: la fotosíntesi.
Es tractaria doncs de deixar d'acusar Brasil d'allò que Europa i Nord-Amèrica porten segles fent. I reforestar tot allò que ho pugui ser, estimulant econòmicament la produccio i la utilització de fusta obtinguda de boscos sostenibles en la construcció d'edificis i emmagatzemar sota terra o al fons del mar la resta.
Naturalment, aquells que han contribuït a crear el sistema de pura ruïna ambiental al que ara hem de fer front diran que tot aixo te un cost inadmissible. Son els mateixos que troben lògic bombejar l'aigua d'un llac vers un embassament que es troba més amunt quan el preu de l'energia nuclear està al seu punt més baix. Però que estan en contra d'utilitzar el baix preu de l'energia produïda per les renovables per produir gas o gasolina d'alta qualitat.
Encara més paradoxal és el cas d'un company de la feina que'm deia que valdria la pena investigar la producció de gas i gasolina a partir de la producció d'una central nuclear.
Wait and See.
Crec que arribarà el moment en que el Power-to-fuel tindrà un cost d´obtenció més assequible que no pas el dels combustibles fòssils,entre altres coses per què ja fa una bona pila d´anys que sento dir que aquest s´està acabant.Potser no serà tant a llarg termini i em pregunto què serà llavors dels països productors,sobre tot dels que basen la seva riquesa en l´extracció de petroli.
D´altra banda,efectivament,la fotosíntesi és la solució epr a l´excés de CO2,però no sembla que la penya estigui molt per la feina de reforestar i,probablement,els que menys estan per la feina deuen ser els principals emissors.En fi,com be dius:wait and see.
De petroli encara n'hi ha per un moment. Encara n'hi ha molt per explotar: per exemple a l'àrtic, a les sorres bituminoses d'Alberta o per tècniques de fracturació hidràulica a Argèlia. La prova és que el mercat està inundat i els preus caient en picat.
Si la caiguda dels preus dels hidrocarburs es veu per la Bundesbank com un estimul al creixement econòmic, el president de Repsol ens tranquil·litza amb l'anunci de que tornaran a pujar.
Segurament, la Bundesbank i Repsol tenen raó. A la RFA el baix preu del petroli estimularà l'economia i a Espanya potser que els preus no tant sols no baixin, sinó que pugin.
Hi han teories molt interessants sobre el tema. Però, clar. Quan només poden aplicar-se a un país en concret, a mi me passen altres teories pel cap.
Deixant de banda els preus del mercat, el que està clar és que la RFA està embarcada en una estratègia de independència energètica destinada a immunitzar el seu sector industrial de les estratègies especulatives dels mercats: en particular les que tenen el seu origen a Londres i a New York.
En aquesta estratègia està acompanyada pels països de l'àrea germànica i escandinava. Mentre tant els altres no paren de donar lliçons de qui les haurien de rebre.
Wait and see.
Un article interessant publicat per Bloomberg el passat 01.12.2014: Oil Shock Streaks Across Globe From Moscow to Tehran to Caracas. Ready for $40?
Post a Comment