El cinturó de Van Allen és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.Aquestes partícules poden aparèixer i desaparèixer en resposta a l'energia provinent del Sol. De vegades poden expandir-se de manera a exposar els satèl·lits en òrbita terrestre baixa a una radiació nociva .
Les dades recollides per les sondes que la NASA va enviar l'Agost del 2012 per estudiar aquest fenomen van ser publicades el passat 27.11.2014 a la revista Nature. Per primera vegada, els científics tenen dades que els permeten entendre la forma dels cinturons i com pot afectar la manera en què s'inflen o s'encongeixen per a predir l'aparició d'aquests canvis i ajudar-los a protegir els satèl·lits a la zona de la radiació.
Els cinturons de Van Allen van ser un dels primers descobriments de l'era espacial, mesurats amb el llançament d'un satèl·lit nord-americà, l'Explorer 1, en 1958. En les dècades següents, els científics han realitzat que la mida dels dos cinturons pot canviar - o fusionar-se, o fins i tot separar en tres cinturons de tant en tant. Però, en general, els dos cinturons són estables a la zona del cinturó interior 640-9'650 km de Terra i a la zona del cinturó exterior de 13'500-57'900 km.
Hi ha doncs una regió d'espai buida que separa els cinturons. Però, què és el que els manté separats? Per què hi ha una regió en entre les cintes sense electrons?
- Baker et al.: An impenetrable barrier to ultrarelativistic electrons in the Van Allen radiation belts, Nature, 27.11.2014
- NASA Probes Studying Earth’s Radiation Belts to Celebrate Two Year Anniversary, 29.08.2014
- The Watcher: Van Allen probes spot an impenetrable barrier in space, 28.11.2014
No comments:
Post a Comment