“We are taking advantage of the lessons learned in German and Spain. They have contributed significantly, they brought down the price of PV, and helping to bring down the price of CSP"
Aquestes paraules d'agraïment no venen d'un ecologista, sinó del dirigent d'una de les principals empreses d'Aràbia Saudita: ACWA Power que, en unes declaracions recollides pels australians de Renew Economy (1) afegia que: "el cost de les tecnologies solars estan caient tan ràpidament que en pocs anys la combinació de l'energia solar fotovoltaica i les torres solars amb emmagatzematge (CSP) serà capaç de competir directament amb els combustibles fòssils".
Seguint amb un altre article de Renew Economy (2), les previsions del Deutsche Bank apuntarien a una producció d'energia solar que representaria fins un 80% del mercat mundial en 2 anys, malgrat el col·lapse del preu del petroli, que no està frenant l'ascens de l'energia solar. Renew Economy (2) menciona a un analista que preveu que els costos dels mòduls solars poden caure un altre 40% en els propers quatre o cinc anys.
Basant-se en un report de IRENA (3), l'Enerzine (4) afegeix que: l'energia geotèrmica i l'eòlica terrestre poden competir ja en costs amb les centrals de carbó, petroli i gas, fins i tot sense subvencions i malgrat la caiguda en els preus del petroli. I que, en la cursa a la reducció dels costs, l'energia solar fotovoltaica (PV) està liderant la carrera, amb una caiguda del 75% dels costs de fabricació de mòduls solars fotovoltaics des de finals de 2009 i amb un cost de l'electricitat solar fotovoltaica que va disminuir a la meitat des de 2010.
Deixant de banda efectes col·laterals com la contaminació i la producció de CO2, la situació actual es caracteritza per uns preus de producció de les centrals elèctriques tèrmiques que es situen entre 0,07 et 0,19 USD/kWh. Comparativament, el cost mitjà de l'energia eòlica varia entre els 0,06 USD/kWh en Xina, 0,07 USD/kWh en Amèrica del Nord i 0,09 0,06 USD/kWh en Africa. Si els projectes d'energia fotovoltaica més competitius estan produint a un cost no subvencionat de 0,08 USD/kWh, els preus al Mig Orient, gràcies a les comandes de Dubai, han caigut fins els 0,06 USD/kWh (4).
Més enllà del discurs del partit republicà, aquest gràfic ens mostra que l'explosió del solar fotovoltaic també ha arribat als Estats Units.
I sembla força il·lustratiu constatar que no són els particulars, sinó les empreses elèctriques les que estan empaitant més fort en aquesta direcció.
Destinat a aquells que encara no s'ho acabin de creure, m'agradaria parlar d'una noticia interessant que té a veure amb la construcció de la planta de dessalinització més important del món a la ciutat de Al Khafji a la frontera entre l'Aràbia Saudita i Kuwait. Una planta destinada a la dessalinització de 60'000 m3 d'aigua/dia (6) on cal destacar com primícia que estarà alimentada en un 100% per l'energia solar. Bé, aquest és en tot cas l'objectiu del projecte liderat per Suez Environnement (7) i en el que té una participació destacada l'empresa sevillana Abengoa (8). Per comprendre l'interès de l'Aràbia Saudita per aquest projecte cal tenir compte que les plantes de cicle combinat destinades a la dessalinització, proporcionen entre el 50% i el 70% de l'aigua potable del regne i que hom estima que la demanda actual pot triplicar-se d'aquí a 2030.
Seria una ironia que el mateix sol de plom que ha desertificat la península aràbiga es converteixi en la font d'energia que permeti produir l'aigua necessària pel seu desenvolupament. I que mentre els principals productors de petroli es tornen cap a l'energia solar, els governs d'altres països segueixin apostant pels hidrocarburs (9) als territoris amb un index d'insolació més alt. Però jo, en política espanyola, ja fa temps que no m'hi fico.
Aquestes paraules d'agraïment no venen d'un ecologista, sinó del dirigent d'una de les principals empreses d'Aràbia Saudita: ACWA Power que, en unes declaracions recollides pels australians de Renew Economy (1) afegia que: "el cost de les tecnologies solars estan caient tan ràpidament que en pocs anys la combinació de l'energia solar fotovoltaica i les torres solars amb emmagatzematge (CSP) serà capaç de competir directament amb els combustibles fòssils".
Seguint amb un altre article de Renew Economy (2), les previsions del Deutsche Bank apuntarien a una producció d'energia solar que representaria fins un 80% del mercat mundial en 2 anys, malgrat el col·lapse del preu del petroli, que no està frenant l'ascens de l'energia solar. Renew Economy (2) menciona a un analista que preveu que els costos dels mòduls solars poden caure un altre 40% en els propers quatre o cinc anys.
Basant-se en un report de IRENA (3), l'Enerzine (4) afegeix que: l'energia geotèrmica i l'eòlica terrestre poden competir ja en costs amb les centrals de carbó, petroli i gas, fins i tot sense subvencions i malgrat la caiguda en els preus del petroli. I que, en la cursa a la reducció dels costs, l'energia solar fotovoltaica (PV) està liderant la carrera, amb una caiguda del 75% dels costs de fabricació de mòduls solars fotovoltaics des de finals de 2009 i amb un cost de l'electricitat solar fotovoltaica que va disminuir a la meitat des de 2010.
Deixant de banda efectes col·laterals com la contaminació i la producció de CO2, la situació actual es caracteritza per uns preus de producció de les centrals elèctriques tèrmiques que es situen entre 0,07 et 0,19 USD/kWh. Comparativament, el cost mitjà de l'energia eòlica varia entre els 0,06 USD/kWh en Xina, 0,07 USD/kWh en Amèrica del Nord i 0,09 0,06 USD/kWh en Africa. Si els projectes d'energia fotovoltaica més competitius estan produint a un cost no subvencionat de 0,08 USD/kWh, els preus al Mig Orient, gràcies a les comandes de Dubai, han caigut fins els 0,06 USD/kWh (4).
Més enllà del discurs del partit republicà, aquest gràfic ens mostra que l'explosió del solar fotovoltaic també ha arribat als Estats Units.
I sembla força il·lustratiu constatar que no són els particulars, sinó les empreses elèctriques les que estan empaitant més fort en aquesta direcció.
Destinat a aquells que encara no s'ho acabin de creure, m'agradaria parlar d'una noticia interessant que té a veure amb la construcció de la planta de dessalinització més important del món a la ciutat de Al Khafji a la frontera entre l'Aràbia Saudita i Kuwait. Una planta destinada a la dessalinització de 60'000 m3 d'aigua/dia (6) on cal destacar com primícia que estarà alimentada en un 100% per l'energia solar. Bé, aquest és en tot cas l'objectiu del projecte liderat per Suez Environnement (7) i en el que té una participació destacada l'empresa sevillana Abengoa (8). Per comprendre l'interès de l'Aràbia Saudita per aquest projecte cal tenir compte que les plantes de cicle combinat destinades a la dessalinització, proporcionen entre el 50% i el 70% de l'aigua potable del regne i que hom estima que la demanda actual pot triplicar-se d'aquí a 2030.
Seria una ironia que el mateix sol de plom que ha desertificat la península aràbiga es converteixi en la font d'energia que permeti produir l'aigua necessària pel seu desenvolupament. I que mentre els principals productors de petroli es tornen cap a l'energia solar, els governs d'altres països segueixin apostant pels hidrocarburs (9) als territoris amb un index d'insolació més alt. Però jo, en política espanyola, ja fa temps que no m'hi fico.
- Parkinson, Giles: Saudi power giant sees solar taking on base load fossil fuels, 22.01.2015
- Parkinson, Giles: Solar at grid parity in most of world by 2017, 12.01.2015
- International Renewable Energy Agency (IRENA): Renewable Power Generation Costs in 2014, January 2015
- Enerzine, Le coût des énergies renouvelables en chute libre selon l'IRENA, 20.01.2015. Veure també Giles Parkinson: Record low solar prices heralds power shift from fossil fuels,19.01.2015
- Parkinson, Giles: Graph of the Day: The big boom in solar in world’s biggest energy market, 23.01.2015
- Parkinson, Giles: Saudis to build world’s first large scale solar powered desalination plant, 22.01.2015. Des del 2009, la planta desalinitzadora d'El Prat de Llobregat pot tractar fins 200'000 m3/dia. Si la planta d'Al Khafji no pot ser doncs considerada com la més important del món. si que serà la primera planta alimentada en energia fotovoltaica.
- Enerzine: Suez Environnement pense à l'énergie solaire pour dessaler l'eau de mer, 21.01.2015, El grup Suez és propietari d'Agbar.
- Enerzine: Arabie saoudite : la 1ère usine de dessalement à énergie solaire au monde, 26.01.2015
- Soria advierte de sanción a Repsol si no realiza la segunda prospección en Canarias, La Vanguardia, 26.01.2015
No comments:
Post a Comment