 |
La secció Ciència i Tecnologia de Vilaweb publicava el passat 26.01.2019 una entrevista amb Anna Cabré que començava així: "La doctora en Geografia Anna Cabré (1943) és una de les persones sàvies d’aquest país" (1). Dit així, sembla com si ... en fi, tu ja m'entens.
Res, que em va fer molta il·lusió veure a les imatges el somriure amb què la recordava de l'època en què va ser la meva professora primer i, si ho puc dir així, companya de feina més tard. Sobretot, vaig recordar amb emoció que fos la primera persona que va creure en mi i em contractés per a treballar al Centre d’Estudis Demogràfics (2) quan vaig acabar la meva llicenciatura.
Del CED, dir que em va agradar molt la penya que hi treballava i els objectes d'estudi en què estaven immersos quan vaig arribar. Però no vaig estar-hi gaire temps. Poc després de començar, vaig rebre la proposició d'en Manel Miró per a concursar a una plaça de professor ajudant i treballar al seu costat. És així que vaig plegar del CED i em vaig dedicar al que de veritat m'apassionava: les ciències de la terra.
El títol de l'article publicat a Vilaweb: Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt, deixa de ser-ho, em va semblar una de les boutades que sovint utilitzava Anna per provocar al personal.
Llegint l'article i veient el que deia dels seus néts a Ginebra i als USA, vaig entendre millor què volia dir. Una altra cosa és si penso que tot plegat està lligat a una astracanada que fa molts anys va deixar anar en Jordi Pujol: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. Una astracanada què, portada a l'extrem, ens diria que Güçlü Kalafat, Consol General de Turquia a Barcelona, seria català. I que jo vaig deixar de ser-ho fa molts anys, com també seria el cas de Pau Casals, Josep Tarradellas o, més recentment, de Carles Puigdemont.
Malgrat tot, m'ha agradat l'entrevista. D'acord, és tan acrítica i ditiràmbica que em fa preferir de lluny la que li van fer en 2016 al Diari de Girona (3). Però m'ha agradat molt el recordatori d'un fet que el dibuix de les actuals fronteres i les llegendes urbanes transformades en història fa oblidar sovint: Si tu cerques, si tu grates, a un que diu que és català de soca-rel i que no té res a veure amb els espanyols del segle XX, segurament té a veure amb els francesos o occitans del segle XIX. La majoria tenim francesos per tots quatre costats.
Si et dic que l'entrevista m'ha agradat, el vídeo (4) de la sessió inaugural del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans (5) del passat 24.10.2018 i el discurs reglamentari d'Anna sobre El sistema català de reproducció: demografia i identitat, se m'ha fet francament indigest. No és el meu estil i probablement tampoc és el d'ella, tot i que probablement l'auditori tampoc donava per a molt més.
Just per acabar, deixa'm donar-te un consell. Pots fer confiança a tot el que Anna t'expliqui sobre el passat, però pren amb moltes reserves les seves prediccions sobre el futur. Recorda que cap dels investigadors del CED va saber anticipar als anys 80's ni l'arribada dels Hipsters, ni la dels Runners, ni l'impacte que acabarien tenint en el sistema català de reproducció.
Res, que em va fer molta il·lusió veure a les imatges el somriure amb què la recordava de l'època en què va ser la meva professora primer i, si ho puc dir així, companya de feina més tard. Sobretot, vaig recordar amb emoció que fos la primera persona que va creure en mi i em contractés per a treballar al Centre d’Estudis Demogràfics (2) quan vaig acabar la meva llicenciatura.
Del CED, dir que em va agradar molt la penya que hi treballava i els objectes d'estudi en què estaven immersos quan vaig arribar. Però no vaig estar-hi gaire temps. Poc després de començar, vaig rebre la proposició d'en Manel Miró per a concursar a una plaça de professor ajudant i treballar al seu costat. És així que vaig plegar del CED i em vaig dedicar al que de veritat m'apassionava: les ciències de la terra.
El títol de l'article publicat a Vilaweb: Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt, deixa de ser-ho, em va semblar una de les boutades que sovint utilitzava Anna per provocar al personal.
Llegint l'article i veient el que deia dels seus néts a Ginebra i als USA, vaig entendre millor què volia dir. Una altra cosa és si penso que tot plegat està lligat a una astracanada que fa molts anys va deixar anar en Jordi Pujol: És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. Una astracanada què, portada a l'extrem, ens diria que Güçlü Kalafat, Consol General de Turquia a Barcelona, seria català. I que jo vaig deixar de ser-ho fa molts anys, com també seria el cas de Pau Casals, Josep Tarradellas o, més recentment, de Carles Puigdemont.
Malgrat tot, m'ha agradat l'entrevista. D'acord, és tan acrítica i ditiràmbica que em fa preferir de lluny la que li van fer en 2016 al Diari de Girona (3). Però m'ha agradat molt el recordatori d'un fet que el dibuix de les actuals fronteres i les llegendes urbanes transformades en història fa oblidar sovint: Si tu cerques, si tu grates, a un que diu que és català de soca-rel i que no té res a veure amb els espanyols del segle XX, segurament té a veure amb els francesos o occitans del segle XIX. La majoria tenim francesos per tots quatre costats.
Si et dic que l'entrevista m'ha agradat, el vídeo (4) de la sessió inaugural del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans (5) del passat 24.10.2018 i el discurs reglamentari d'Anna sobre El sistema català de reproducció: demografia i identitat, se m'ha fet francament indigest. No és el meu estil i probablement tampoc és el d'ella, tot i que probablement l'auditori tampoc donava per a molt més.
Just per acabar, deixa'm donar-te un consell. Pots fer confiança a tot el que Anna t'expliqui sobre el passat, però pren amb moltes reserves les seves prediccions sobre el futur. Recorda que cap dels investigadors del CED va saber anticipar als anys 80's ni l'arribada dels Hipsters, ni la dels Runners, ni l'impacte que acabarien tenint en el sistema català de reproducció.
Gràcies per tot, Anna. Petons des de Suïssa.
- Andreu Barnils i Adiva Koenigsberg: Anna Cabré: Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho, Vilaweb, 26.01.2019
- Centre d’Estudis Demogràfics (CED): Home Page
- Lluís Busquets i Enric Calzada: Com més natalitat tinguem més immigrants caldran, Diari de Ginona, 30.08.2016
- Institut d'Estudis Catalans: Inauguració del curs 2018-2019 de l’Institut d’Estudis Catalans, Youtube, 25.10.2018
- Institut d’Estudis Catalans (IEC): Home Page
4 comments:
Només dir que la vaig poder gaudir com a professora i he de confessar què,a diferència d'altres,en guardo un bon record.I,si em permets,jo crec que si el teu pas pel CED hagués estat més prolongat hauries estat capaç de predir l'impacte en la taxa de natalitat de Catalunya,no només dels hipsters i els runners,sinó fins i tot la dels youtubers i dels influencers.
Què dius? Però si no sabia ni d'on havien sortit ni Duran Duran o Spandau Ballet !!! I ni Google ni Youtube existien i nosaltres estàvem enganxats amb els Digital VAX VT-100 del Centre de Càlcul de Psicologia. ;D
Osti,quan he començat a llegir Duran Duran m'ha vingut al cap algú altre.En fi, que jo sempre havia cregut que el CED t'havia contractat com a visionari ,pel teu currículum al GS XD.
El bateria de la banda !!!
Post a Comment