| Què és un geògraf? Valor afegit, 19.02.2019 |
Què és el que cal fer per ser un bon geògraf i quina formació has de seguir?
I, ja que hi som, llegeix-te també aquests articles publicats a Le Monde per a saber què és el que no has de fer si vols ser un bon geògraf. No deixis de punxar els botons per trobar noves correlacions delirants als dos articles que pots trobar a continuació.
nota: gràcies a Pepo pel vídeo i a Hands pels articles.
I, ja que hi som, llegeix-te també aquests articles publicats a Le Monde per a saber què és el que no has de fer si vols ser un bon geògraf. No deixis de punxar els botons per trobar noves correlacions delirants als dos articles que pots trobar a continuació.
- Pierre Breteau: Corrélation ou causalité ? Brillez en société avec notre générateur aléatoire de comparaisons absurdes, Le Monde, 02.02.2019
- Pierre Breteau: Corrélations Ou Causalité : Générez vos propres cartes pour ne rien démontrer du tout. Le Monde, 01.03.2019
nota: gràcies a Pepo pel vídeo i a Hands pels articles.
13 comments:
Trobo a faltar una entrevista al Toloriu i al Doc, ni que fos parlant de la correlació entre la localització de penyes madridistes a Barcelona i els seus socis amb el cognom García García... res, coses meves. Pel que fa a Chernobyl i el consum de Viagra, suposo que tu que vius a la frontera ens podries explicar alguna cosa, no?
Vejam, a la frontera, a la frontera, ja saps que no. Però com et veig interessat en el tema, et passo un article que espero que trobis interessant. Angel L. León. La vida se abre paso en el ecosistema radiactivo de Chernóbil | Ciencia | EL PAÍS, 07.03.2019.
Jo no sé vosaltres ,però a mi em dóna que aquest video sembla fet per aquell departament tant estimat per tots nosaltres amb la finalitat de captar adeptes.Jo també trobo a faltar les declaracions de'n Toloriu i del Doc,però crec que es mantenen a l'ombra per què les seves maniobres no siguin tant evidents.I és que t'ho pinten tot tant bonic que casi ploro de l'emoció.Però toquem de peus a terra i revisem com hem acabat aquella esbojarrada promoció nostra:Batty,revisant comptadors de la llum;Sinfu,docència de llengües extrangeres a l'extranger;Doc,docència de "altos vuelos";Pepo,docència de "bajos vuelos";Marcos,pluriempleat en sectors diversos i dispars;Ester,negocis de "altos vuelos";Mary I.,secretariat de "altos vuelos" i mon audiovisual.No recordo ben be a que es dedicava l'Emili,però sé a què em dedico jo:a contribuir a que les farmacèutiques que fabriquen medicaments per a la hipertensió s'enriquexin.I aquesta és la realitat.
Per cert,torno a no rebre notificacions ni dels nous posts del teu bloc,ni dels comentaris.
Sobre les notificacions ... mira't si aquesta t'ha arribat i em dius alguna cosa.
Per la resta ... No sé, Hands. Tens una manera de dir les coses ... Sembla com si no t'haguessis mirat l'audit anual dels comptes de la Fundació Geògraf Solitari.
Una cosa és que, per modèstia, decidíssim que no volíem sortir mencionats a Forbes. I una altra que ens puguem queixar del creixement anual a dues xifres que tenim des de fa molts anys. Si, ja sé que tot està basat en activitats de legalitat dubtosa i de fons gestionats en paradisos fiscals, però no ens podem queixar.
Enguany, per exemple, comptem en augmentar exponencialment els beneficis gràcies a la comanda de desenes de milers de figuretes que es vendran a les parades del trifachito durant les eleccions valencianes. Ja les tenim cobrades i, als xinesos que les fabriquen, els hem donat com adreça de facturació la d'un vell amic de Terrassa.
També hem adquirit unes 150'000 samarretes que ja hem cobrat dels manteros. En Sinfu ha insistit en donar al fabricant pakistanès com adreça de facturació la d'un conegut transportista de Viladecans.
Finalment, afegir que ens estem fent d'or amb la venda de 250'000 kits de supervivència del Brexit també s'estan venent molt bé i que seran facturats a un tal Smith, que viu a Madrid.
Francament, he perdut el compte dels milions que ja hem encaixat. I encara estem a mes de març!
A veure,he rebut una invitació per rebre ñles notificacions i,evidentment,l'he subscrit.Sobre la resta,home! amb el que ens ha costat tirar endavant la Fundació GS a costa de dedicar-nos a estranyes feines-tapadora,no sé si airejar les nostres estratègies de mercat és bona idea.També,però,dubto que algú intentés posar-les en pràctica,per increibles XD.
Anem a pams, l'objectiu d'un publi-reportatge és vendre les qualitats d'un producte. I això és el que fa el vídeo: ni més, ni menys.
La realitat? Puc afegir que, quan vaig arribar al servei informàtic de l'empresa on treballo, hi havia a l'equip tres doctors en Física pel Politècnic Federal de Lausanne i també un enginyer en micromaterials, entre altres craks d'altres disciplines. En aquella època, la majoria treballaven en controls de qualitat de la gestió de projectes o en aplicacions per la gestió del personal.
Amb això només vull dir que no tots els astrònoms o astrofísics treballen a la NASA. I que, entre aquells que tenen més sort, alguns acaben per presentar la meteo a alguna cadena de TV, si no han trobat algú de més mediàtic per fer-ho, clar.
I què dir sobre l'ús inadequat de les estadístiques! Sé que us costarà de creure-ho, però algú em van parlar de què, ja fa molts anys, es va fer estudi sobre la viabilitat de la construcció de l'autopista entre Terrassa i Manresa, i un dels paràmetres considerats era el cens porcí de la comarca d'El Bages.
Sorprenentment, la hipòtesi guanyadora va ser aquella que defenia l'impossibilitat de la construcció d'aquella autopista. Recordar aquesta anècdota em fa ser més indulgent amb Pablo Casado i els seus màsters.
Se m'oblidava afegir que acabar treballant a un reconegut laboratori de recerca tampoc no és una garantia d'haver reeixit professionalment a la vida, com podeu comprovar als Ig Nobel Awards organitzats per Improbable Research.
Per deformació professional, destacaria un treball del doctor David M. Schultz: Does It Rain More Often on Weekends?, que sembla tenir l'objectiu amagat dir-nos que, gràcies a un ús inadequat de l'estadística i de la cartografia, es poden dir les més grans imbecil·litats si hom les presenta de manera científica, gràcies a un pressupost generós i a un exèrcit d'esclaus disposats al fer el que sigui amb la idea de reproduir un sistema delirant.
Ets un dolent,mira que recordar-me el traçat de l'autopista Terrassa-Manresa.Més què res per què m'han vingut al cap algunes anècdotes sobre el tema i m'has fet recordar la d'hores que em vaig tirar al Departament d'Agricultura (llavors,al carrer Sabino Arana,ara no en tinc ni puta idea),precissament contant els porcs del Bages.
D'altra banda estic pensant en un tema per a presentar al Ig Nobel Awards,que tractaria sobre si és cert que a Miami Platja el consum de Nocilla caducada destaca per damunt de la mitjana mundial.Però encara ho he de desenvolupar una mica.
I per finalitzar la realitat també contempla el nostre passat al mon dels làctics (Batty),editorial(Sinfu) i al mon de la moda (Hands)...i el nostre futur que,be o malament,és on ens ha portat la Geografia.
Jo tinc una teoria personal que no vull imposar a ningú. Crec que la responsabilitat de l'ensenyament públic universitari s'atura en posar a la disposició dels ciutadans la possibilitat d'aprendre allò que volen aprendre.
Després, si decideixen especialitzar-se en el Llibre de Durrow i les miniatures irlandeses del segle VII, no crec que sigui responsabilitat ni del sistema públic universitari, ni de l'estat, buscar una feina a una persona que s'ha especialitzat en aquest tema.
Altrament, li estaríem dient al sistema que ha de tancar tots els centres de formació i departaments universitaris que produeixin experts en temes que no necessiten les empreses en aquell moment.
Recordo que quan va haver-hi la bombolla d'internet es deia que Europa necessitaria milers d'informàtics que les universitats europees no estaven en condicions de formar. Crec recordar que a la RFA es va arribar a parlar de fer venir 80.000 informàtics de l'Índia. Dos anys més tard, la bombolla s'havia acabat i hi havia un gran nombre d'informàtics europeus buscant-se la vida en altres sectors d'activitat.
El mateix va passar a un moment donat amb els traders, que miraven a la resta de mortals com si fóssim una mena d'éssers inferiors, i ara els estan reemplaçant per robots a tot arreu.
Finalment, nosaltres coneixem aquells personatges de qui tothom reia quan es dedicaven a dissenyar eòliques: anys més tard, anaven muntats en el dòlar. O aquells que van obrir un bar o un restaurant enllà on s'havia de fer i quan s'havia de fer i ... no els hi va gens malament, com si diguéssim.
Vull dir que la meva teoria a dos euros va en el sentit de què la gent ha de poder estudiar -al llarg de tota la seva vida!- allò que li interessi. Si es poden guanyar la vida fent allò que els hi agrada treballant per un altre, genial. Si no els contracta ningú i els han ensenyat a fer un business plan (i no solament un CV) per crear la seva pròpia empresa, encara millor. I si no han trobat cap lloc on els contractin, ni han trobat la força o els recursos per treballar pel seu compte i han de treballar en una altra cosa, doncs no passa res. La vida continua i només són quatre dies.
Llàstima que aquesta conversa no la puguem estar fent asseguts a un bar davant d'una bona birra,a última hora és com sempre s'havia fet i ho trobo a faltar.I en referència al que dius sempre recolzaré la teva teoria a dos euros,entre altres coses per què no sé fins a quin punt cap de nosaltres,quan erem a la facultat, tenia en ment acabar treballant de geògraf.Personalment vaig fer cap a aquell departament per què tenia l'oportunitat d'aprendre quelcom que m'agradava,tot i que al principi la meva intenció era fer Història.Mira si em preocupava poc la sortida professional què vaig triar assignatures tant dispars com Hª de la Música, Arqueologia o Hª Contemporània.I no m'en penedeixo.Salut amic.
Home, pos sí que em faria al·lusió parlar d'aquest i de molts altres temes davant d'una bona birra. Espero que aviat trobem el temps de tornar a fer-ho. Una abraçada!
Post a Comment