| Saving Private Ryan Ending Scene, Youtube, 27.05.2016 |
Cada cop que recordo un agonitzant capità Miller (Tom Hanks), dient-li al soldat Ryan (Matt Damon): Earn this. Earn it!, cada cop que escolto el 'Hymn To The Fallen' de John Williams i cada cop que veig els cementiris dels caiguts a les dues guerres mundials a França, se'm fa un nus a la gola. Per a mi, Saving Private Ryan (1998), és un dels millors films de Spielberg. I aquesta escena que avui m'agradaria compartir amb tu, una de les millors del film!
- [Older James Ryan at Captain Miller's grave] My family is with me today. They wanted to come with me. To be honest with you, I wasn't sure how I'd feel coming back here. Every day I think about what you said to me that day on the bridge. And I've tried to live my life the best I could. I hope that was enough. I hope that at least in your eyes, I've earned what all of you have done for me [Wikiquote: Saving Private Ryan].
- (...)
- Old James Ryan: Tell me, I've led a good life?
- Ryan's Wife: What?
- Old James Ryan: Tell me, I'm a good man?
- Ryan's Wife: You are.
3 comments:
Més enllà de l'escena del post,t'he de dir que a finals de Desembre vam ser a Omaha Beach i confesso que es respira una atmosfera especial,trista,si més no.Per circunstàncies que van tenir a veure amb l'averia del cotxe que vam llogar (és va escatxarrar el primer dia de vacances!!!),ens va quedar pendent de visitar el cementiri americà a Colleville-sur-mer i el cementiri alemany,com teniem previst.Això,per no parlar dels recordatoris als caiguts en ambdúes guerres,que et trobes a qualsevol poblet francès,(ja saps,des de plaques al carrer recordant qui havia caigut allà mateix,fins a monuments amb els noms de tots els vilatans que s'havien deixat la vida en aquells enfrontaments que van sacsejar una època,ja de per sí convulsa.Esperem retornar enguany a Normandia,i acabar el que ens va quedar pendent.
Ostres, jo fa molt temps que tinc pendent una visita a les platjes de Normandia. I sí, Saving Private Ryan és un dels millors films del gran Spilberg.
Segueixo les notícies i, veient l'odi i la intolerància que hi ha per tot arreu, sovint em demano on petarà en primer lloc. I quan acabi per petar, si tot s'encendrà arreu com a les dues guerres mundials. Quina llàstima que, entre els prerequisits per a seguir un Erasmus, ningú hagués pensat en una visita obligatòria d'aquests cementiris. Quina llàstima que ningú li doni importància a recordar què era Europa abans de la Unió Europea. Quina llàstima no reconèixer en les tombes tota una joventut sacrificada, amors que no van poder ser, famílies destrossades ... Quina llàstima que segueixin llençant als quatre vents la llavor de l'odi i quina llàstima que no visitin el lloc on trobarien quin és el seu fruit.
Post a Comment