David Guasch: the long road to reduce carbon emissions

Thursday, March 28, 2019

the long road to reduce carbon emissions

China’S CO2 Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019

Avui m'agradaria compartir amb tu un resum fet a cops de destral sobre uns articles que presenten el descens de les emissions de CO₂ als països industrialitzats. Els dos primers articles (1) són en realitat una première publicada a finals de febrer d'un article que seria publicat el mes de març a Nature Climate Change (2).

Les emissions globals de diòxid de carboni (CO₂) van augmentar un 2,2% anual de mitjana entre 2005 i 2015, van seguir augmentant el 2018 i hom ha previst un major creixement per a 2019. Aquesta tendència està vinculada al creixement econòmic mundial, que està encara alimentat per la crema de combustibles fòssils.
En paral·lel a l'increment de les emissions globals, l'estudi presenta la seva disminució a un grup de 18 països industrialitzats i analitza les causes, entre les quals destaquen l'establiment de polítiques d'energies renovables que donen suport a les reduccions d'emissions i reemplacen els combustibles fòssils.
En aquest grup de països les emissions van disminuir un 2,4% anual entre 2005 i 2015. I va seguir baixant entre el 2014 i el 2016, mentre que l'economia global seguia creixent, després de la seva davallada brutal en 2008. Cal recordar que aquests països són responsables del 28% de les emissions globals de CO₂. Es tracta d'un percentatge a tenir en compte car, si el descens de les seves emissions continua i s'intensifica encara més, pot tenir un impacte significatiu a escala global. Finalment, aquest resultat confirmaria les conclusions d'un article publicat en 2016 pel World Resources Institute, on es presentava una llista de 21 països que, entre el 2000 i el 2014, havien reeixit a fer baixar les seves emissions de CO₂ mentre creixia el seu Producte Interior Brut (PIB) (3).
Segons l'estudi, a diferència del que es va observar a principis de segle, la disminució de les emissions en aquest grup de 18 països s'explica cada cop menys per la deslocalització de les activitats industrials als països que avui són capdavanters en el creixement de la producció d'emissions.

Un article publicat a principis de març a Carbon Brief (4) ens presentava el cas de les emissions de CO₂ per la Xina. Tot i la manca de previsibilitat de l'economia xinesa, de la seva política energètica i de la particular guerra comercial que aquest país està lliurant amb els USA, hom pot observar un canvi en la tendència al creixement de les seves emissions al gràfic que obre aquest article: les emissions segueixen doncs creixent, però no al ritme que ho feien abans.

Una part de l'explicació d'aquest canvi de tendència la pots trobar al gràfic següent. Les emissions van seguir creixent en 2018, però cal destacar el decreixement de les emissions lligades al carbó i l'augment percentual espectacular en 2018 de les emissions lligades al gas i, en menor percentatge, al petroli. Aquest gràfic ens diu també que les taxes de brutals de creixement de fins a dos dígits de les energies renovables a la Xina (hidràulica, panells solars o aerogeneradors) encara no reemplacen, sinó que s'afegeixen a les fonts d'energia basades en els combustibles fòssils.