l'ús de la televisió per a combatre a l'insomni

© Hamburg Veterinary Clinic/JMB

A mesura que ens anem fent grans, arriben els problemes d'insomni. Sense entrar en les causes, que poden ser variades, crec que la gent que pateix aquest problema hauria d'analitzar detalladament les possibilitats que els mitjans de comunicació li ofereixen per a combatre'l.

No tothom comparteix amb mi la sort de caure profundament adormit davant d'un documental sobre la fauna del Parc del Serengeti en el moment en què apareix el tercer nyu. Sovint em passa el mateix quan porto 1/4h llegint un article de Jot Down (1) o de la Revista Contexto (2). O als 5m de veure algunes de les telenovel·les, tertúlies o, fins i tot, els telenotícies de la majoria de cadenes de TV espanyoles. Tot plegat, clar, és molt personal, perquè conec gent que és capaç d'empassar-se tot el que vinc de descriure i continuar tan eixerida com abans de fer-ho.

Preocupats pel fet que els insomnes més recalcitrants arribaven fins i tot a immunitzar-se davant d'aquest tipus de programació, una cadena publica de TV Noruega: NRK Hordaland (3), va inventar el 2009 el concepte de Sakte-TV (Slow TV) (4), emissions en directe o gravades que poden durar hores -o repetir-se durant hores- amb efectes diversos sobre les persones, segons el que tinguin -o no- al cervell (5). Així, hom pot passar-se durant 2h45' un apassionant viatge en tren entre Bergen i Oslo o, si ho troba lleuger com experiència, 134h45' de viatge en ferry entre Bergen i Kirkenes.

Sense voler subestimar el seu potencial, encara no he trobat ni a Jot Down (cf. 1) ni a CTXT (cf. 2) res que se li pugui comparar. Així doncs, no puc sinó recomanar a tohom que tingui problemes d'insomni que es miri la cartellera de la NRK (6). Personalment recomanaria molt especialment una interessant exposició de 4h sobre la historia de Noruega des del 1814 (7) per un professor amb una motivació de ferro ...

@daveguasch

---

1. Jot Down: Home Page
2. Revista Contexto (CTXT): Home Page
3. Wikipedia: NRK
4. Wikipedia: Slow television
5. “Sakte-TV”: Los vídeos más relajantes de Internet, La Vanguardia, 10.01.2019
6. NRK: Slow TV
7. NRK: 200 years in 200 minutes. From The Students Quarter in Bergen, professor Frank Aarebrot's unic lectures on the Norwegian history from 1814 to 2014 in 200 minutes.

ninja dolls

Ninja Dolls - Who am I fooling?, Youtube, 10.03.2010

Ninja Dolls - Valentine (is just a reason to get drunk), Youtube, 29.05.2009

la porta de tannhauser

Blade Runner - Opening Titles, Youtube, 17.07.2012

@daveguasch

Ridley Scott (1) va dirigir en 1982 l'adaptació cinematogràfica d'una novel·la de Philip K. Dick (2): "Do Androids Dream of Electric Sheep?" (3) que porta el nom de Blade Runner (4) i està ambientada en un futur distòpic a Los Angeles en 2019.

El film ens presenta un grup de replicants -eufemisme utilitzat per evitar el terme políticament incorrecte d'immigrants il·legals- constituït per uns humans sintètics d'un model Nexus-6 (5), dissenyat per la poderosa Tyrell Corporation (6) com a força de treball per les colònies de l'espai exterior.

Un dels replicants, Roy Batty (7), també era un assidu del bar "La Puerta de Tannhauser". Ho explica al final del film en un monòleg que, a causa d'una lamentable traducció del seu llenguatge en codi màquina, s'ha falsejat durant molt de temps. La versió correcta d'aquest monòleg és la següent:

Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. A través de las nebulosas de Celtas y Ducados, vi brillar en "La Puerta de Tannhauser" la luz difusa de una TV que pasaba telenovelas latinas a todo volumen. Viejos con boina jugaban al dominó en total armonía con una banda de heavies, el guitarra de una banda punk autodenominada "Monstruación", y un tío de quien se sospechaba que cantaba en "No me pises que llevo albarcas". Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.

La veritat és que, mentre deixava anar aquesta brasa a Rick Deckard (el policia de La Migra), aquest tenia por de dir-li que, sense haver de sortir de la Terra, feia molts anys que ell també havia conegut la rèplica d'aquell bar al carrer Alloza de Barcelona. Un bar que, sense altres pretensions, hom coneixia com la bodega de la senyora Elvira.

Tornant a Roy Batty (cf 7), recordar que va sortir de les cadenes de producció de la Tyrell Corporation (cf 6) el 8 de gener del 2016: tenia doncs 3 anys i 10 mesos en el moment dels esdeveniments del film. Era una mena d'activista sindical d'una banda de replicants Nexus-6 (cf 5), hereus d'una simpàtica pràctica industrial que el Càrtel Phoebus va posar de moda a la Terra el 1924, i que hom coneix actualment amb el nom d'Obsolescència planificada (8). 

A un moment donat, Batty (cf 7) i la seva banda es van assabentar que els hi quedava menys vida que a una rentadora en fi de garantia i van entrar de manera clandestina i sense papers a la Terra, amb la idea d'enganxar a un esquifit dissenyador genètic que creien responsable de la programació de la seva obsolescència, un tal J.F. Sebastian (9). Cas que aquest no els pogués allargar la vida, sortirien amb la història aquella de "quiero ver al encargado", i li dirien quatre coses al Dr. Eldon Tyrell (10).

Probablement no saps que a la primera versió que Ridley Scott (cf 1) va entregar als estudis de Warner Bros. el film estava ambientat a Noubarris (Barcelona). Deckard, que era un Guàrdia Civil amb bigoti i una mena de fars antiboira al tricorni, va descobrir que la Tyrell Corporation (cf 6) era una companyia subsidiària d'Apple i va deduir que, com per la majoria dels aparells d'aquesta marca, l'obsolescència planificada (cf 8) es limitava a la mort de la bateria. I com no tenia ganes de sentir la brasa de Batty abans de morir, va fer una trucada a un transportista de Viladecans i van portar en Batty a una botiga del Passeig Valldaura, on un senyor amb turbant que reparava mòbils li va canviar la bateria original per una xinesa de 2 euros i, per 5 euros de més, li va instal·lar una mena d'accés que li permetria canviar fàcilment la bateria sempre que ho necessités.

Com ja et pots imaginar, Batty, el sargento Deckard i el transportista de Viladecans es van fer molt amics i van anar a beure unes birres a una mena de taverna de l'estil de les que pots trobar al planeta Tatooine, coneguda al barri amb el nom de guerra de: el vell Sibaris. Més tard van continuar amb begudes més fortes a l'Ordoñez BreakDance Resort de Bellaterra, on a Batty li feien descompte gràcies a una estranya relació que tenia amb la patrona. Assabentats de la farra, probablement pel fill de la patrona, més tard també s'hi van afegir alguns dels personatges habituals de la bodega de la senyora Elvira, uns rockers i un taxista. També s'hi va voler afegir un membre de l'hampa del Vallès conegut com "Emilio el Moro", però un guàrdia civil retirat que es passejava pel Resort en una Mobylette i portava una escopeta no el va deixar entrar. Tampoc va deixar passar a "Simón el Gordo", Berkeley, "Mary Igor" i la "Vizcaina" o al "Padre Mundina".

Al script original, el film s'acabava amb la hospitalització urgent del Dr. Eldon Tyrell, catedràtic de geografia a Bellaterra -conegut carinyosament pels seus estudiants com Vito Genovese- que va caure fulminat per un infart quan va rebre al seu nom la factura de les begudes de la farra a l'Ordoñez BreakDance Resort.

* * * * *

Quan vaig agafar el pseudo de Roy Batty em va passar com a Ridley Scott: 2019 semblava molt lluny! I mira, ja hi hem arribat.

Doncs resulta que el 2019 faig 60 anys i que avui és el dia del meu aniversari. Ni la meva mare ni el meu avi matern no van poder anar molt més lluny dels 60 anys. Sols puc assegurar-te que jo intentaré passar la data de l'obsolescència programada pel novembre d'enguany. I també intentaré seguir donant la brasa en aquest blog durant uns quants anys més.

Ara bé, si mai se m'acabés la bateria, porta'm a la botiga del senyor del turbant del Passeig Valldaura. I si es dóna el cas que ja ha plegat o la Guàrdia Civil li ha ofert una nova residència, demana un pressupost al Dr. Frog del barri d'Horta perquè em fiquin una de nova i passa-li la factura al Dr. Eldon Tyrell.

---

1. Wikipedia: Ridley Scott [en]
2. Wikipedia: Philip K. Dick [en]
3. Wikipedia: Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968) [en]
4. Wikipedia: Blade Runner [en] 
5. Off-World: The Blade Runner Wiki - Nexus-6
6. Off-World: The Blade Runner Wiki - Tyrell Corporation
7. Wikipedia: List of Blade Runner characters - Roy Batty [en]
8. Wikipedia: Obsolescència planificada [ca]
9. Wikipedia: List of Blade Runner characters - J. F. Sebastian [en]
10. Wikipedia: List of Blade Runner characters - Dr. Eldon Tyrell [en]

va caure fa anys, mai no es va rendir!

obrint pas - el 25 d'abril, construïm les il·lusions

Propaganda pel fet! - Obrint Pas - Viure (Lleida, maig del 2010), Youtube, 22.12.2010

Si no recordes que es commemora avui al País Valencià val més que et passis urgentment per Wikipedia: Diada del 25 d'abril, ... Veuràs que, el que va passar anys més tard un 11 de setembre, ja havia passat anys abans a altres llocs. I que el que va passar a Barcelona, no té res a veure amb el que va passar a Xàtiva.

harrison ford: elect leaders who believe in science

“Elegid líderes que crean en la ciencia , que entiendan la importancia de proteger la naturaleza”. Un discurso que no tiene desperdicio. RT pic.twitter.com/HRqZDzN1aH

— Rosa M. Tristán (@RosaTristan) April 17, 2019

Fa una setmana vaig tornar a veure a twitter aquest post. Ens recordava un dels més emotius missatges realitzat per Harrison Ford al Global Climate Action Summit del 13.09.2018 a San Francisco (USA).

un peu de poésie dans ce monde de brutes

By Àlex Garcia on: Las actividades imprescindibles de Sant Jordi, La Vanguardia, 23.04.2018

@daveguasch

Avui celebrem la Diada de Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, símbols de la cultura i de l'amor (1):  la versió catalana del Valentine's Day (2).

Com ja pots imaginar pel títol de l'article, avui m'agradaria parlar de llibres. I encara que a l'entrada de Wikipedia hom digui que avui també és una jornada on es reivindica la cultura catalana, estic segur que a les parades dels llibres d'arreu del país la llengua majoritària d'aquests serà l'espanyola.

A unes declaracions al Diario de Sevilla (3), Blanca Rosa Roca (editora de Roca Editorial), afirmava el següent:

Barcelona sigue siendo la capital editorial en español. Planeta mantiene aquí sus principales sellos y Random House, que siempre tuvo su sede en Barcelona, ha reforzado esa capitalidad tras adquirir Alfaguara (que estaba radicada en Madrid). En los últimos congresos del sector se ha evidenciado que México se está acercando muchísimo, hasta el punto de que podría arrebatarle a Barcelona el puesto de capital editorial de la lengua española. Allí están haciendo un trabajo importantísimo en todos los niveles, especialmente en la edición independiente. Buenos Aires también estuvo muy cerca de lograrlo, pero los vaivenes económicos se lo impidieron. Percibo que ninguno de los partidos políticos piensa suficientemente en lo que representa para España que Barcelona se mantenga como la gran capital del mundo editorial en español. Penguin siempre ha estado en Barcelona y Planeta tiene ahí también su músculo editorial, pero eso ni luce ni se aprovecha en un momento en que países como México quieren tener mucho más peso.

En la línia del nacionalisme ferotge i apocalíptic que és la seva, també a l'ABC li reconeixien a Barcelona la capitalitat del món editorial en espanyol (4) a un article on publicaven aquesta imatge:

García Marquez, Jorge Edwards, Vargas Llosa, José Donoso y Ricardo Muñoz Suay, fotografiados junto con Carmen Balcells en Barcelona en 1974 - ABC (4)

Canviant de tema, però no gaire, gairebé un mes després de l'entrevista a Blanca Rosa Roca (3), El Nacional (5) publicava un article dedicat a la publicació per l'ajuntament de la ciutat del Mapa Literari de Barcelona (6):

• El mapa indica els llocs on van néixer, viure, treballar o morir alguns dels escriptors que van viure a la ciutat.
• Tot i que la majoria són autors ja difunts dels segles XIX o XX no en falten alguns anteriors, com el mateix Miguel de Cervantes o el Baró de Maldà.
• La majoria són catalans, però també hi ha una representació d'aquells que en algun moment van ser a la ciutat, vinguessin d'on vinguessin, des de Roberto Bolaño fins a George Orwell, passant òbviament, pels grans genis del boom llatinoamericà com Gabriel García Márquez o Julio Cortázar.
• El mapa ens permet visitar no tan sols els llocs on van passar-hi grans autors, sinó també passejar pels elements literaris de la ciutat: carrers i places que porten el seu nom, bars i hotels freqüentats pels autors, també les estàtues que els estan dedicades. Els teatres on s'han representat les seves obres, les fundacions que acullen el seu llegat, els centres de trobada d'escriptors, i fins i tot les biblioteques i les llibreries. En un apartat final, hi ha una menció a alguns llibres claus per al coneixement de la ciutat.

La idea m'ha semblat genial, tot i que la seva realització, com tantes altres coses al nostre país, se'm presenta com a precipitada i inacabada. Entenc que hi havia un pressupost, que les eleccions estaven al caure i que no es volia deixar el mèrit a l'equip que haurà de reemplaçar al consistori actual. En fi, la petita visió de partit de tota la vida.

Dic això perquè la meva primera experiència com usuari lambda m'ha deixat amb un pam de nassos. No he trobat al cercador del mapa cap al·lusió a autors com Julio Cortázar (7) que, segons l'article d'El Nacional (5) es troba al mapa. Segurament és un problema de la meva manca de formació com usuari. Però, en principi, un Web Map no hauria de necessitar cap formació per trobar la traça d'autors com: Mercé Rodoreda, Juan Marsé, Eduard Mendoza, José Agustín Goytisolo, Najat el Hachmi, ...

Clar que, sobre problemes de formació també en podem trobar en l'equip que ha confeccionat el mapa. Avui dia, un gran nombre de persones sap utilitzar Google Maps. I no són pocs aquells que l'utilitzen en els seus desplaçaments com a reemplaçant del GPS del seu vehicle. Tampoc són pocs aquells que planifiquen els itineraris de visita a una vila amb aquesta eina. Ara bé, si no coneixes la vila i el seu sistema de transport públic, trobo que encara hi ha molt a fer si vols seguir, per exemple, la Ruta #6: Don Quixot i Barcelona que et proposa el Mapa Literari. La idea d'utilitzar un PDF pot servir com a solució temporal, però deixa molt que desitjar per una ciutat que pretén ser una Smart City (8).

L'autor de l'article publicat a El Nacional (5) ens diu que: El mapa serveix per visibilitzar que Barcelona és una ciutat on la vida literària està distribuïda de forma desigual. La major part de l'activitat, com era d'esperar, es localitza a Ciutat Vella ... Hi ha alguns focus menors a Sarrià, a Gràcia i a Vallcarca. Curiosament, l'Eixample és un barri molt poc literari, com ho són Sants, el Guinardó, Horta o el PobleNou ... Però Maria Zambrano (9) ens diu que: el mapa situa els llocs on van viure 68 autors i autores i també inclou 25 llibres importants per a la ciutat, diversos espais literaris, fundacions, biblioteques especialitzades i bars, restaurants i hotels freqüentats per autors en diversos moments històrics. Com es pot l'autor de El Nacional (5) treure aquelles conclusions amb tan poques dades?

Voldria acabar l'article amb unes conclusions:

• Des d'un punt de vista literari crec que podem estar d'acord en el fet que el nombre d'escriptors inventariat encara és molt i molt limitat (10): 68 autors!. Sobre la geografia literària, crec que encara queda molt a fer (11) (12) i seria molt raonable -i d'interès públic!- que hi hagués al menys un bescanvi d'informació entre els diferents investigadors que treballen sobre el mateix tema (13) (14).
• Des d'un punt de vista geogràfic, si la majoria dels escriptors són difunts dels segles XIX o XX, crec que val la pena recordar a aquells que volen traure conclusions sobre unes dades tan exigües que, segons l'època que considerem, molts dels barris que mencionen eren camps de conreu o petits municipis agrícoles que es començaven a industrialitzar. Altrament, recordar que el fet que l'ajuntament hagi donat el nom d'un escriptor a un carrer o a uns jardins, pot tenir una relació molt lleugera entre aquell autor i la ciutat (e.g. la plaça Karl Marx). També què el fet que l'escriptor no tingui encara un carrer, uns jardins o una estàtua amb el seu nom poden no tenir res a veure amb la seva relació amb la ciutat (15).
• Des d'un punt de vista tècnic, crec que podem estar d'acord en el fet que Catalunya disposa d'empreses de punta en el terreny de la cartografia a la xarxa. Valdria la pena estudiar la possibilitat de treballar amb elles o sota el seu consell.
• Des d'un punt de vista cultural, valdria la pena saber si volem que Barcelona segueixi sent la capital de l'edició del llibre en espanyol. Si la resposta és afirmativa, s'hauria de fer el necessari perquè no deixi de ser-ho. Altrament, correm el risc que el mapa literari de la ciutat acabi convertint-se en un mapa similar al de Père Lachaise.
• Des d'un punt de vista polític, crec que valdria la pena institucionalitzar aquesta eina, fent de la seva realització un projecte de ciutat, i no de govern o de partit. També anar pensant en què l'inventari no s'acabarà mai car, és de desitjar que hi hagi nous escriptors a la ciutat i que aquesta els reconegui actualitzant l'inventari.

Bon Sant Jordi a tothom!

---

1. Wikipedia: Diada de Sant Jordi
2. Wikipedia: Valentine's Day
3. Charo Ramos: Barcelona es la capital de la edición en español pero México se le acerca, Diario de Sevilla, 04.03.2019
4. Inés Martin y David Moran: La capital de la edición en castellano, en vilo por la secesión, ABC, 13.10.2017
5. Gustau Nerín: El 'Mapa Literari' ens ofereix una nova visió de Barcelona, elnacional.cat, 03.04.2019
6. Mapa literari, Barcelona Ciutat de la literatura (Unesco), Ajuntament de Barcelona
7. Elena Hevia: La Barcelona de Cortázar, El Periódico, 26.08.2014
8. Ross Tieman: Barcelona: smart city revolution in progress, Financial Times, 26.10.2017
9. Jordi Nopca: Retalls de la Barcelona literària, Llegim, Ara.cat, 13.04.2019
10. El mapa literari de Barcelona. La Central del Raval, 03.04.2019
11. Xavi Ayén: Barcelona, la ciudad de los escritores, La Vanguardia, 08.04.2018
12. Jordi Nopca: La Barcelona literària desconeguda. Llorenç Soldevila identifica més d’un miler d’espais presents en la literatura catalana al projecte ‘Geografia literària’, Ara.cat, 25.08.2015
13. Josep Camps i Arbós. Geografia Literaria: Un projecte per a cartografiar i divulgar la literatura dels Països Catalans. Universitat Oberta de Catalunya, 2016
14. Gonzalo Prieto: Los prodigiosos mapas literarios de Madrid y Barcelona, geografiainfinita.com, 20.04.2017
15. Maria d'Oultremont: El turisme literari a Barcelona ja té mapa, nuvol.com, 28.03.2019

rebâtir des charpentes médiévales en 2019

Radio-Canada Info: Rebâtir des charpentes médiévales en 2019, Youtube, 18.04.2019

Est-il possible de reconstruire les charpentes médiévales de la cathédrale Notre-Dame de Paris, qui a été victime d’un incendie lundi soir et qui a été partiellement détruite? Jean-Michel Leprince a rencontré Patrick Moore, le seul charpentier des Amériques membre des Compagnons du Devoir, une confrérie qui possède les techniques utilisées à l'époque des cathédrales.

---

Radio-Canada Info: Rebâtir des charpentes médiévales en 2019, 18.04.2019

a nation ignorant and free?

Jefferson, Thomas - Quotations | wist.info

@daveguasch

M'he equivocat tantes vegades a la vida que no em preocupa gens ni mica tornar-ho a fer un cop més. Així que, avui, vull compartir amb tu algunes reflexions sobre les eleccions de diumenge vinent. I perquè vull fer-ho? Doncs perquè tinc com el sentiment que els resultats podran sorprendre a més d'un: a alguns en clau positiva, i a d'altres en clau negativa. I perquè abans d'acusar a Indra del resultat (1), sentiment que s'haurien guanyat a pols durant aquests darrers anys, crec que val la pena tenir compte altres factors que poden influir en el resultat de les eleccions.

Vot dels residents a l'estranger
En primer lloc, crec que val la pena recordar que som més de dos milions els ciutadans espanyols que vivim a l'estranger i, a més, estem enregistrats als consolats. Seria estúpid imaginar que no hi ha molts més que no estan enregistrats, però ho deixarem així per ara. Fins al 2008, al voltant d'un 30% dels ciutadans espanyols vivint a l'estranger votàvem a les eleccions espanyoles. Després de la promulgació de la Ley del voto Rogado (2), pactada entre PP i PSOE, amb el suport de CiU, aquest percentatge va caure al 4,9% en 2011 i al 6.3% en 2016, tot i que el nombre d'emigrants s'havia incrementat al menys en més de 700,000 persones entre 2008 i 2016 (3).

Just perquè vegis el pes que tindríem els no residents si visquéssim al territori espanyol, et proposo que comparis el nostre nombre (3) amb el del cens electoral d'algunes comunitats autònomes espanyoles. Si ho fas, no oblidis que les dades d'El País fan referència als ciutadans amb dret de vot en 2016. I que, entre 2016 i 2019, hi ha molts més ciutadans amb dret de vot que han hagut d'emigrar a l'estranger.

Com Roy Batty a Blade Runner: "he vist i escoltat coses que mai creuríeu". Així que em guardaré molt d'especular sobre quin és el perfil polític dels ciutadans espanyols a l'estranger privats del dret de vot gràcies a PP, PSOE i CiU. Però sí que puc dir que, en el moment d'escriure aquest post (18.04.2019) encara no hem rebut cap papereta per votar i que el termini pel vot per correu s'acaba el proper dia 23.04.2019.

Sistema d'Hondt
En segon lloc, recordar molt ràpidament que, un cop més, els resultats electorals estaran molt condicionats pel Sistema D'Hondt (4). Segurament, després de la proclamació dels resultats, sentiràs dir moltes bajanades sobre aquest sistema. I no puc descartar que, entre aquells que el critiquin més ferotgement es trobin aquells que s'han beneficiat d'ell durant el passat, amb les mateixes o amb altres sigles.

Davant de les imbecil·litats que escoltaràs sobre aquest sistema, deixa'm dir-te dues coses. La primera que, com pots veure a Wikipedia (4), Espanya no és l'únic país que utilitza aquest sistema per l'assignació d'escons en un sistema de representació proporcional per llistes electorals. Entre altres països, aquest sistema és utilitzat també a Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Islàndia, Israel, Japó, Països Baixos, etc. La segona que, com també pots trobar a Wikipedia (5), Hillary Clinton va traure gairebé 3 milions de vots més que Trump a les eleccions presidencials dels USA del 2016.

Però qui vota, i a qui?
Segurament no t'has deixat guanyar per les anàlisis delirants de la majoria dels periodistes, experts i tertulians i saps que els dos municipis més Pro 155 a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van ser Bossòst i La Canonja, on C's va traure més d'un 40% de vots (6). També saps que a Barcelona C's va ser el partit més votat, amb un 24% (7).

Molts es van ficar les mans al cap i van associar els resultats electorals exclusivament a un canvi en la tendència de vot de la població immigrada d'altres parts de l'estat espanyol. Eren rars, molt rars!, aquells que van saber veure que una part important d'aquella població ja no hi era, i que una bona part havia sigut reemplaçada per poblacions immigrades d'arreu del món. Una població immigrada liderada per italians, xinesos, pakistanesos, francesos i marroquins (8).

El passat 18 d'abril La Vanguardia publicava un article que posava dades a allò que tots hauríem d'haver vist: Si fa dues dècades els barcelonins nascuts a l'estranger eren menys de 60.000, actualment són gairebé 400,000 (9):

• El percentatge de barcelonins nascuts a la ciutat o a la resta de Catalunya ha disminuït en les últimes dues dècades. El 1996 eren el 67,5% del cens de la ciutat; el 2018, el 58,7%.
• A la suma dels 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, gairebé 900.000 persones (el 18,4% de la població d'aquest àmbit) té el seu origen a l'estranger.
• A Barcelona, gairebé 100.000 persones nascudes fora d'Espanya tenen la nacionalitat espanyola. 
• La mort de les persones que van nodrir la població de la ciutat durant els anys cinquanta, seixanta i setanta i l'aturada dels corrents migratoris interns en les últimes dècades (i en molta menor mesura els retorns a les regions d'origen) han reduït moltíssim el nombre de barcelonins nascuts, per exemple, a Andalusia. Així, el 1996, vivien a la capital catalana un total de 126.517 persones originàries d'aquesta comunitat autònoma. El 2018 quedaven només 73.258.
• Les estadístiques dels districtes permeten veure on es va concentrar la immigració procedent d'altres punts d'Espanya en els moments de major afluència. Encara avui, el 8,5% de la població de Nou Barris o el 6,8% de la d'Horta-Guinardó va tenir el seu bressol a Andalusia. En canvi, únicament l'1,5% dels residents a Sarrià-Sant Gervasi van néixer en aquesta comunitat.
  

Conclusió
Com no sóc Sandro Rey, no tinc ni idea de quin serà el resultat de les eleccions del diumenge vinent. I si ho fos ... bé, ja ens entenem, oi? Tampoc sé el que podríem haver votat els gairebé 2 milions de no residents que vivim a l'estranger: la majoria joves i amb un alt nivell d'estudis. Tampoc sé el que votaran a les circumscripcions electorals d'Avila, Segovia o Lleida.

Tampoc sé quin serà el missatge al qual podran adherir els immigrants estrangers, en particular entre aquells que van fugir de guerres i misèries esperant trobar una vida tranquil·la al nostre país, però també entre aquells que resideixen entre nosaltres gràcies al fet que el seu país d'origen i el de residència fan part d'una Unió Europea de la que s'ha amenaçat d'excloure a Catalunya en cas de victòria de l'independentisme.

Però si crec que, més enllà de totes les rucades que puguis escoltar de falsos periodistes, tertulians i experts, hauries de tenir compte d'almenys tres o quatre de les coses que he deixat anar en aquest post.

---

1. Indra hará el escrutinio de las elecciones generales por 7,4 millones de euros, Cinco Días, El País, 05.03.2019
2. Wikipedia: Voto Rogado
3. Electores españoles en el extranjero, El País, 28.02.2019 || Miguel González y Federico Rivas Molina: Dos millones de españoles en el exterior, atrapados en el doble calvario del voto rogado, El País, 01.03.2019
4. Wikipedia: Sistema D'Hondt
5. Wikipedia: 2016 United States presidential election
6. Eleccions 21-D / Eleccions Catalunya 2017, Ara.cat
7. Resultats a Barcelona / Eleccions Catalunya 2017 / Barcelona, Ara.cat
8. La població estrangera a Barcelona. Gener 2017. Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística, Juny 2017
9. Ramon Suñé: Casi 400.000 barceloneses han nacido en el extranjero, La Vanguardia, 18.04.2019

saturn's rings are disappearing

NASA Goddard - Saturn's Rings Are Disappearing, Youtube, 17.12.2018

El mateix dia que el NASA's Goddard Space Flight Center (1) ho publicava a Youtube (2), la secció de ciències de Público reprenia el comunicat de premsa publicat per Europa Press sobre la desaparició dels anells del planeta Saturn (3): tot el sistema d'anells desapareixerà en 300 milions d'anys, però si tenim en compte el material de l'anell que la nau Cassini va detectar caient en l'equador de Saturn, l'esperança de vida dels anells es redueix a menys de 100 milions d'anys de vida.

Cas que aquesta noticia t'hagi deixat trist i estiguis pensant en què res ja no és el que era, deixa'm dir-te dues coses:

1. Quan desapareguin els anells de Saturn ja farà temps que tu ho hauràs fet. Així que val més que aprofitis el temps que et queda!
2. Fa poc més de 100 milions d'anys, quan a la Terra corrien els dinosaures, Saturn encara no tenia els seus emblemàtics anells (4). I com no tenim constància que cap dinosaure caigués en una depressió per aquest motiu, crec que seria una bestiesa que tu ho fessis.

---

1. NASA: Goddard Space Flight Center: Home Page, Wikipedia
2. NASA Goddard - Saturn's Rings Are Disappearing, Youtube, 17.12.2018
3. Saturno se está quedando sin anillos, Público/Europa Press, 17.12.2018
4. Elsa Velasco: Los anillos de Saturno no existían en la época de los dinosaurios, La Vanguardia, 20.01.2019

new fathers - hormonal and neural changes

Olichel Adamovich: Dad, Pixabay

Fa temps que m'havia apuntat al meu cahier de trucs à lire la lectura d'un article publicat a Horizon: the EU Research & Innovation magazine, el 20.08.2018: New fathers may undergo hormonal, neural and behavioural changes.

Els nivells hormonals i l'activitat cerebral dels pares podrien canviar quan passen temps amb els seus fills, ajudant-los a adaptar-se a la paternitat d'una manera que s'havia ignorat fins ara. Si hi havia molts estudis sobre els canvis hormonals de les mares, no ésra el cas dels estudis sobre els canvis hormonals dels nous pares.

the boy who harnessed the wind (2019)

Le garçon qui dompta le vent - Bande Annonce VF (2019), Youtube, 02.03.2019

Un dels films més emocionants que he vist darrerament.
Si pots veure'l, no te'l perdis!

Wikipedia, IMDb, Rotten Tomatoes, Netflix, ...

briother dege - too old to die young

Brother Dege - Too Old To Die Young, live, acoustic, Youtube, 15.02.2016

nikon film festival - 9ème édition (2)

Maylis de Poncins: Je suis donc tu es, Nikon Film Festival, 9ème édition

elephant's genes suppress tumours

Source: Sponchia in Pixabay

El passat 14.02.2019 Horizon, magazín de la recerca de l'UE, publicava un article molt interessant sobre dues línies de recerca d'un mateix programa destinat a combatre el càncer i a allargar la vida humana a partir de l'estudi genètic els elefants (1) (2).

La primera de les línies de recerca es basa en el fet que els elefants tenen una bona forma de prevenir les cèl·lules canceroses: destruir-les abans que facin mal. L'estudi de la seqüència genòmica dels elefants asiàtics ja ha revelat l'existència de moltes còpies d'un gen molt especial anomenat TP53, una mena de navalla suïssa que actua com un neutralitzador del tumor des del moment en què apareixen les cèl·lules canceroses, adaptant-se per a eliminar-les o per a reparar-les. Els humans només tenim una còpia d'aquest gen. L'objectiu és doncs comprendre com interactua el TP53 amb el càncer en els elefants i veure si aquest coneixement pot inspirar una solució de prevenció innovadora en el seu tractament en humans.

L'altra línia de recerca, està basada en el fet que els elefants poden viure saludablement durant 70 anys. Es tracta doncs d'estudiar el genotip i l'estil de vida que puguin explicar la disminució de la velocitat del deteriorament cel·lular i com aplicar els resultats d'aquest estudi als humans.

Si has trobat interessant aquest resum, pots visitar els enllaços que pots trobar a continuació.

---

1. Steve Gillman: Elephant genes suppress tumours. Could studying this help us prevent cancer?, Horizon, 14.09.2019
2. Genomics of Ageing in Elephants: Genomic architecture of senescence in a long-lived mammal, CORDIS, European Commission, 2017
   

---

Altres enllaços:

• Malen Aznarez Torralvo: Gen P53, Asesino y Policía. El País, 27.01.2008
• Amparo Cano: ¿Podría implantarse en humanos la proteína P53 que protege a los elefantes del cáncer?, El País, 27.02.2019.

the dollyrots

The Dollyrots - Satellite, Youtube, 13.03.2013

BlankTV: The Dollyrots - Because I'm Awesome, Youtube, 23.05.2007

The Dollyrots - Bury Me In Ireland, Youtube, 17.04.2014

The Dollyrots - Punk Rock Girls
The Dollyrots - Anarchy & Disney
The Dollyrots - First World Anarchist

carbon capture in wetlands and CO2 emissions (3/3)

ICGC Catalunya: Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre, Youtube, 06.02.2017

Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre. A l'esquerra, l'evolució amb l’aportació de sediments actual (pràcticament nul·la). A la dreta, l’evolució amb l’aportació de sediments prevista al projecte. Les zones de terra que es mostren en vermell a la simulació corresponen a àrees ja per sota del nivell del mar per efecte de la subsidència, però encara no inundades perquè no estan connectades directament amb el mar.

@daveguasch

No puc acabar aquesta sèrie d'articles sense mencionar el projecte Life Ebro-Admiclim (1) que, liderat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) (2), tenia un pressupost de 2,2 milions d'euros, dels que va rebre en 2014 més d'un milió d'euros del programa europeu Life + (3).

De manera molt resumida -pots trobar informació molt més detallada a la pàgina del projecte (4)- dir que es tractava d'un projecte que, al llarg de 4 anys, tenia com a objectiu analitzar el resultat de l'aportació de sediments al Delta de l'Ebre a través de proves pilot, l'optimització operativa de zones humides de nova creació per a maximitzar la captura de carboni, l'elevació del sòl i l'assimilació de nutrients i contaminants.

Del resultat del projecte, dir que es va elaborar un mapa de zonificació de la subsidència de la plana deltaica que detalla les zones més vulnerables a l'enfonsament, dades que permetrien prioritzar les àrees d'actuació per pal·liar aquest problema. La conclusió final del projecte és la constatació que l'Ebre necessita aportar entre 1,2 i 3,5 milions de tones més de sediments per frenar la subsidència al Delta (5).

No conec el projecte en detall, però estic gairebé segur que no tenia com hipòtesi de treball l'elevació del nivell del mar sobre la que es basava la  cartografia de National Geographic o el vídeo de Science Insider (6). Seguint amb el tema de la cartografia, crec que seria interessant recordar que com el Delta no ha tingut sempre ni les dimensions ni la morfologia amb el que el coneixem avui en dia (7). Potser valdria la pena recordar-ho quan utilitzem l'expressió "recuperar el Delta" a fi de precisar a quina època ens referim.

Finalment afegir que abans de la fi del projecte: Life Ebro-Admiclim (cf. 4) i de la publicació de les seves conclusions, La Vanguardia publicava un article a finals del 2016 (8) sobre un pla d'inversió de 2,5 milions d'euros durant cinc anys (2017-2021), amb l'objectiu de frenar la regressió del delta de l'Ebre justament en un dels punts ja més afectats, entre Riumar i la punta del Fangar.

A fi d'arribar a aquest objectiu, els experts pensen aconseguir que, de forma natural, la línia de la costa deixi de retrocedir. I per a fer-ho, es mencionaven algunes de les actuacions previstes:

• Alimentar amb sorra el tram de 3 km de costa mitjançant el dragatge de la platja. Aquesta intervenció té com a objectiu aconseguir que la sorra estigui el màxim de temps possible i comprovar com es comporta en un petit tram de platja experimental, per evitar les contínues reposicions.
• En paral·lel a una gestió "intel·ligent" de l'aigua de la badia del Fangar, la recuperació d'unes 40 Ha de llacunes naturals per a millorar l'aportació d'aigua dolça i de sediments procedents del riu Ebre, claus contra la regressió.
• Recuperació d'un braç secundari del riu Ebre per a millorar l'aportació d'aigua dolça i sediments, disminuint així el procés d'erosió i millorant la resistència davant els efectes del canvi climàtic, molt evidents en tota aquesta zona.

Mentrestant, crec que val la pena llegir-se un article publicat a finals del passat mes de febrer també a La Vanguardia (9) on, de l'entrevista a diversos actors i experts han retingut la meva atenció aquests paràgrafs:

• El far de Buda es va construir en terra ferma el 1864. Solia ser visitat per famílies fins que es va enfonsar el 1965: actualment està submergit a 2,5 km de la costa i a 20 m sota el mar. Fins ara, el retrocés de l'illa de Buda s'estima en 17 m/any, però durant el temporal de 2017 el mar es va menjar més de 150 m de cop (...) Entre les zones del Delta que pateixen més erosió hi ha la platja de la Marquesa (Deltebre), que perd 3 m/any.
• El balanç sedimentari entre el riu i el mar és negatiu. Però hi ha una redistribució desigual dels sediments que arriben, de manera que hi ha zones d'erosió i altres d'acumulació. Així, mentre la platja de la Marquesa retrocedeix, els sediments es van acumulant a la punta de la barra del Fangar i a la badia.
• La regressió a l'hemidelta nord (platja de la Marquesa, Deltebre i Riumar) és un procés natural que es va iniciar fa temps, fruit d'una nova desembocadura del riu (l'actual) i l'abandó de l'anterior (Riet de Zaida), el que ha donat com a resultat que el litoral hagi reculat uns 5 km en 300 anys. 
• Atès que la platja de l'hemidelta nord ja s'ha debilitat enormement i és massa estreta per frenar els temporals marins, regenerar-la amb sorra només retardaria l'acció del mar. Construir dics submarins seria igualment ineficaç. Comprar terrenys d'arrossars, amb la finalitat de disposar d'una platja ampla que freni els temporals, permetria guanyar 30 o 40 anys de tranquil·litat davant l'efecte dels temporals. Però el mar seguirà avançant.
• L'estiu del 2018 es va portar a terme una aportació de sorres a la platja de Buda. Aquesta actuació ha demostrat no haver servit de gran cosa, ja que el mar ha tornat a recuperar el terreny i ara les onades estan a punt d'arribar a les llacunes interiors.
  
• La proposició de transportar els sediments acumulats als embassaments i dipositar-los en les zones costaneres no sembla tenir en compte que aquests sediments estan situats en zones catalogades com a espais protegits. I tampoc no està gens clar de quina manera serien transportats; ni si el riu tindria suficient cabal i força per arrossegar-los.
  
• S'han plantejat nombroses solucions (sacs o globus inflables, transport de sediments, muralles perimetrals, dics de protecció ...) que tampoc no han tingut el resultat esperat.

---

1. Ayuda europea para estudiar el impacto del cambio climático en el delta del Ebro, La Vanguardia, 22.05.2014
2. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Home page
3. European Commission. EASME: LIFE programme
4. Life Ebro-Admiclim: Home page
5. L'Ebre necessita aportar entre 1,2 i 3,5 milions de tones més de sediments per frenar la subsidència al Delta, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 25.05.2018
6. Veure Carbon Capture in Wetlands and CO₂ emissions (2/3) publicat en aquest blog el DD.MM.AAAA
7. Albert Gonzalez Maria: Evolució del Delta, Slideshare, 02.04.2008  || jordifolot: Evolució del delta de l’Ebre, Slideshare, 16.02.2012
8. Esteve Giral: Plan Contra El Retroceso Del Delta Del Ebro. La Vanguardia, 06.12.2016
9. Antonio Cerrillo: La Regresión Costera Devora El Corazón Del Delta". La Vanguardia, 24.02.2019

carbon capture in wetlands and CO2 emissions (2/3)

Science Insider: How Earth Would Look If All The Ice Melted, Youtube, 18.02.2015

@daveguasch

Leanna Garfield publicava a Business Insider en 2017 un article (1) que reproduïa un altre publicat en 2013 a  National Geographic amb una cartografia superba que ens mostrava quin seria el perfil de les costes d'arreu del món si fonessin totes les glaceres del planeta, estimant que el nivell del mar s'elevaria al voltant dels 65 m (2). L'article de Garfield també incloïa un vídeo basat en aquesta cartografia que Science Insider va publicar a Youtube en 2015 (3).

Si fa uns dies et parlava de les enormes emissions de CO₂ que estaven lligades al drenatge de les antigues zones humides (2) avui m'agradaria compartir amb tu uns articles que ens presenten la fosa de les glaceres i l'elevació del nivell del mar com un fenomen natural de resiliència (5) que pot tornar a capturar enormes masses de matèria orgànica i CO₂ enllà d'on el vam extraure.

Un article publicat a Nature a principis de març (6) i divulgat, entre altres publicacions a The Conversation (7) i a Phys.org (8), presentava el resultat de la col·laboració entre investigadors de diversos centres de recerca: University of Wollongong (Australia); Macquarie University (Australia); Smithsonian Environmental Research Center (USA); Nelson Mandela University (South Africa); Yunnan University (China) i la Australian Nuclear Science and Technology Organisation.

Tallades amb la destral, aquestes són algunes de les conclusions que m'han semblat més interessants i que m'agradaria compartir amb tu:

• Les zones humides litorals (manglars, maresmes i aiguamolls) mantenen les taxes més altes de captura de carboni per unitat de superfície de tots els sistemes naturals, principalment a causa de la seva relativament alta productivitat i preservació del carboni orgànic dins dels substrats sedimentaris.
• Les zones humides litorals es troben a la part superior de la zona intermareal, aproximadament entre el nivell mitjà del mar i el límit superior de la marea alta. Aquests límits de marees defineixen on els aiguamolls costaners poden emmagatzemar material mineral i orgànic. A mesura que s'acumula mineral i matèria orgànica dins d'aquesta zona, es van creant capes sedimentàries que eleven el sòl dels aiguamolls.

Wetlands store carbon by burying sediments loaded with organic, carbon-rich matter underwater. When tidal wetlands flood from tides or sea-level rise, sediment accumulates above the bedrock floor. The higher the waters rise, the more space for sediment to build up. Credit: University of Wollongong

L'equip de recerca va analitzar la concentració de carboni de 300 salines en sis continents, recopilant dades dels últims 6000 anys i, amb molt més detall, una zona d'estudi: Chain Valley Bay i el Lake Macquarie (New South Wales, Austràlia), un Blue Carbon Ecosystem (9) molt estudiat pels membres de l'equip de la University of Wollongong (Australia). Gràcies a l'anàlisi d'aquestes dades, va arribar a la conclusió què, en relació a les taxes d'acumulació actuals, l'elevació del nivell del mar augmentarà la captura de carboni orgànic a les zones humides litorals, i ho farà de manera més pronunciada a mesura que el nivell del mar sigui més alt.

• Les zones humides litorals subjectes a l'elevació del nivell del mar tenien, de mitjana, dos a quatre vegades més de carboni en els 20 cm de la part superior dels sediments, i de cinc a nou vegades més de carboni en els 50-100 cm de sediment inferior, en comparació amb les zones humides litorals on el nivell del mar era més estable durant el mateix període.
• L'elevació del nivell del mar comporta una major captura del carboni lligat a l'espai d'allotjament: l'àrea disponible per emmagatzemar sediments minerals i orgànics. A les zones humides litorals, els límits de l'espai d'allotjament s'alineen amb la meitat superior de la zona intermareal, aproximadament entre el nivell mitjà del mar i el nivell de marea alta. A mesura que augmenta el nivell del mar, també ho fa el nivell mitjà del mar i la marca de marea alta, augmentant l'espai d'allotjament on es pot emmagatzemar el carboni.

Els investigadors van posar a prova aquesta hipòtesi analitzant els sediments del Lake Macquarie on, després de l'eliminació dels suports d'una mina subterrània, es va poder veure que la costa es va enfonsar un metre en qüestió de mesos durant la dècada de 1980. La ràpida elevació del nivell de l'aigua va provocar que la matèria orgànica acumulada en el sediment (majoritàriament constituïda per carboni) es va multiplicar per quatre!

M'he quedat amb un dubte llegint el que diu l'estudi sobre el resultat de l'anàlisi comparativa de l'emmagatzematge de carboni durant els últims 6000 anys a les zones humides litorals d'Europa i Amèrica del Nord, que han experimentat un augment constant del nivell del mar, amb els de l'hemisferi sud, on els nivells relatius del mar han estat més estables.

• L'equip va poder constatar que els d'Europa i Amèrica del Nord tenen sediments profunds i altament orgànics, mentre que els de les costes de l'hemisferi sud tenen menys carboni orgànic i una major proporció de minerals als seus sediments. 
• Altrament, l'equip també afirma que, a causa del fet que les costes d'Austràlia, Xina i Amèrica del Sud tenen una tectònica més estable, les seves zones humides litorals podrien ser una mena de gegants adormits de la captura mundial de carboni: una duplicació de la captura de carboni en aquestes zones humides podria segrestar cinc milions de tones addicionals de CO₂ per any ... sempre que hom segueixi treballant en la recuperació d'aquests ecosistemes.

La captura i l'emmagatzematge de carboni als aiguamolls litorals té un benefici dual: redueix el CO₂ de l'atmosfera i, gràcies a l'acumulació del carboni orgànic, contribueix a l'elevació dels zones humides litorals a mesura que puja el nivell del mar ... Sols què, aquest fenomen pot veure's compromès si l'elevació del nivell del mar és tan ràpida com l'ha previst el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic.

---

1. Leanna Garfield: What The World Would Look Like If All The Ice Melted. Business Insider, 17.07.2017
2. What The World Would Look Like If All The Ice Melted. Nationalgeographic.com, 01.03.2013 (modified 18.09.2017) 
3. Science Insider: How Earth Would Look If All The Ice Melted, Youtube, 18.02.2015
4. Veure Carbon Capture in Wetlands and CO2 Emissions (1/3), publicat en aquest blog el DD.MM.AAAA
5. Wikipedia: Resiliència (ecologia) [en][fr][es][ca]
6. Rogers, Kerrylee, et al.: Wetland Carbon Storage Controlled By Millennial-Scale Variation In Relative Sea-Level Rise. doi:10.1038/s41586-019-0951-7, Nature 06.03.2019, n. 567 (7746): pp 91-95, 
7. Kerrylee Rogers et al.: Rising Seas Allow Coastal Wetlands To Store More Carbon. The Conversation, 06.03.2019
8. Coastal wetlands capture more carbon as seas rise, phys.org, 08.03.2019
9. Hom utilitza el concepte de "Blue Carbon Ecosystems" per a definir un ecosistema en connexió amb el medi marí sòls salinitzats i pobres en oxigen on es desenvolupen els aiguamolls i són ideals per enterrar i emmagatzemar carboni orgànic, pots trobar alguns exemples a: Blue Carbon Futures: Mangrove Regeneration in Vietnam, Brazil and Australia, University of Wollongong (Australia)

carbon capture in wetlands and CO2 emissions (1/3)

MySwitzerland.com - Paysage marécageux d’Alp Flix

@daveguasch

Quan pensem en les emissions de CO₂ imaginem cotxes traient fum pel tub d'escap, xemeneies de fàbriques, etc. Richard Lindsay de la University of East London ens recorda a un article remarcable (1) que hi ha països com la Gran Bretanya on les emissions de carboni també tenen una altra font gairebé invisible: els sòls rics en turba negra i les planes d'inundació dels rius de les terres baixes.

Les torberes es van crear fa milers d'anys per l'acumulació de restes de plantes que van sedimentar en un terreny inundat, acumulant unes quantitats enormes de matèria orgànica que, en l'àmbit mundial, són més importants que tota la vegetació en superfície del planeta (2).

Hereus d'una tradició agrícola importada de Mesopotàmia, les torberes s'han drenat des de temps immemorials a Europa, per a transformar el seu sòl en camps de cultiu d'una molt alta productivitat. Però entre els efectes d'aquest drenatge trobem la compactació del sòl i l'enfonsament progressiu del terreny i unes altes emissions de CO₂:

Avec le drainage et l’arrivée d’oxygène, la couche de tourbe se tasse et la matière organique du sol est transformée en CO₂ par les micro-organismes. De cette manière, la couche de tourbe, d‘une hauteur initiale d‘environ 200 cm à l‘époque, a diminué drastiquement pour n‘atteindre plus que 32 cm de haut en moyenne aujourd‘hui. La fertilité de ces sols est donc menacée à certains endroit. Plus ce sol est utilisé intensément, plus la décomposition de l’humus sera importante. Dans les sols travaillés plusieurs fois par année pour les semis ou les récoltes, la perte de sol peu atteindre 2cm par an (3).

Traduït en xifres, Richard Lindsay (cf. 1) ens diu que el total de les emissions anuals de les torberes de l'est d'Anglaterra són equivalents a les que produeixen el 30% dels automòbils del país. La Société Suisse de Pédologie ens recorda que també hem de tenir en compte que, només a Suïssa, importem cada any de l'estranger 150'000 tones de torba (2015), que s'utilitzen en gran mesura per a activitats hortícoles industrials i privades, i que aquesta torba importada produeix l'emissió de 110.000 tones de CO₂ anuals. Per acabar amb el dibuix del panorama, cal recordar també que la torba s'ha utilitzat intensivament com a combustible, entre altres llocs, a les illes britàniques (4): el 2016, la turba va generar prop del 8% de l'electricitat d'Irlanda, però va ser responsable del 20% de les seves emissions de CO₂.

Richard Lindsay (cf. 1) acaba el seu article amb una nota d'optimisme, mencionant l'estratègia definida pel govern britànic en gener del 2018 per a recuperar les zones humides i reduir el risc d'inundacions conservant els dipòsits existents de carboni al sòl i emmagatzemant nou carboni a les torberes (5). Personalment sóc un xic escèptic sobre el seu resultat. En primer lloc, perquè he vist que les iniciatives que s'han portat a terme a Suïssa no han tingut un gran resultat. En segon lloc, perquè tinc com el sentiment què el Brexit tindrà un impacte tan gran en l'economia del país, que deixarà en segon pla aquest tipus d'iniciatives.

Segueix ...

---

1. Richard Lindsay: Carbon Farming: How Agriculture Can Both Feed People And Fight Climate Change. The Conversation, 26.02.2019. 
2. Zicheng Yu et al.: Peatlands as a model ecosystem of soil carbon dynamics,  (PDF available), Eos, Vol. 93, No. 3, 17 January 2012, https://doi.org/10.1029/2011EO120001
3. Société Suisse de Pédologie (SSP-BGS): Le sol marécageux, 2015 (PDF)
4. Emily Toner:. Power from peat - more polluting than coal- is on its way out in Ireland. Science Mag, 12.12.2018
5. A Green Future: Our 25 Year Plan to Improve the Environment, Department for Environment, Food & Rural Affairs, 11.01.2018

the road to hell is paved with good intentions

MySwitzerland.com: Sentier de la tourbière - Les Ponts-de-Martel

@daveguasch

El mes de juny del 2018, l'edició francòfona de 20minutes.ch publicava un article relacionat amb un estudi publicat al Forum Biodiversité Suisse (1) sobre la comparació de l'evolució de la botànica entre 1974 i 2012 en 110 llacs, estanys i prats humits al Jura suís i francès.

El resultat d'aquest estudi va ser l'observació d'un avançat procés d'eutrofització (2), una acumulació de nutrients que afavoreixen les espècies de ràpid creixement. Massa poblat d'algues i altres plantes aquàtiques, les plantes moren i es descomponen, consumint l'oxigen de l'aigua i acaba destruint la vida que acollia l'ecosistema precedent.

Els investigadors avancen com explicació d'aquesta degradació el fet que fa 25 anys, amb la intenció de protegir els ecosistemes, es construïssin tanques per a protegir-los, tot aturant la sega i l'accés a la pastura. Aquest fet junt amb la deposició atmosfèrica de nitrogen, va afavorir el desenvolupament d'espècies més nitròfiles i més grans, donant lloc a un menor accés de la llum solar al sòl i la desaparició progressiva de les espècies típiques de llacs, estanys i prats humits. Així doncs, el desplegament fa 25 anys de tanques al seu voltant, amb la finalitat de preservar-los, ha tingut l'efecte contrari i estaria degradant uns ecosistemes molt valuosos.

El primer que em va passar pel cap llegint aquest article va ser que, probablement, ni els que van dissenyar la protecció de l'ecosistema, ni els investigadors dels seus efectes no han visitat el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (3).

Mentre recordava les pràctiques que es porten a terme al Parc per a la protecció dels Aiguamolls, pensava en on ens està portant la criminalització sistemàtica de l'activitat humana sobre el paisatge.

Però també pensava en el nostre sistema de percepció. Vull dir que ens felicitem per la construcció d'un aparatós sistema industrial destinat a la captura de CO₂ al cantó de Zürich (3), i després veiem el procés d'eutrofització com una catàstrofe ecològica.

Potser digui una bestiesa, però crec que potser seria interessant estudiar si aquest procés no és sinó la primera fase de la creació d'una torbera i estudiar la seva evolució. Potser que això ens ensenyaria alguna cosa sobre els mecanismes de resiliència de la natura per a tornar a absorbir el CO₂ que hem enviat a l'atmosfera. I ja de pas, acceptar que si un dia desapareixem d'aquest planeta, la natura no tindrà problemes per seguir endavant sense la nostra presència.

---

1. Clôturés pour être préservés, les marais du Jura se dégradent. Sciences Naturelles Suisse, Information Biodiversité Suisse IBS Nr. 131, 2018 ". 2019. Sciencesnaturelles.ch.
   Nota: veure Vanessa Rion et al.: Recent changes in the plant composition of wetlands in the Jura Mountains, Applied Vegetation Science, 18.09.2017, te'l pots baixar des de l'enllaç.
2. Wikipedia: Eutrophication [en][fr][es][ca]
3. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: Home page
4. Carbon Capture and Storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
   

an amazing freeride expedition - storm troopers (2017)

Almo - Storm Troopers: A no fly zone expedition in Alaska: Full movie, Youtube, 27.11.2017

@daveguasch

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Si et va impressionar el freeride extrem del film Zabardast (2018), realitzat per Picture Organic Clothing, crec que no t'hauries de perdre aquest altre filmat a una zona d'una bellesa al·lucinant d'Alaska.

the bombpops

The Bombpops Outta Hand (Music Video), Youtube, 26.03.2012

@daveguasch

Hi ha dies que estic mort de son mentre espero el bus pel matí. Quan això m'arriba, un dels remeis que he trobat aquest mes és buscar al mòbil algun dels temes d'aquesta banda: The Bombpops. Com no sé massa bé com qualificar-la, imagino que l'etiqueta de pop-punk és la que els hi aniria més bé. No ho sé, no em facis gaire cas pel que fa a les etiquetes, però m'agrada com toquen i la canya que tenen els seus temes.

El vídeo que dona la imatge a aquesta entrada del blog es deixa veure. Tot el contrari d'altres temes que, no sé si m'agraden més, però que tenen vídeos que m'agraden menys, com ara: Dear Beer, Breathe, Can O' Worms, CA in July o l'inqualificable però divertit Be Sweet.

only in switzerland

Swiss Cat Ladders by Brigitte Schuster

@daveguasch

Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig arribar a Suïssa va ser veure els muntatges que hi havia en alguns edificis perquè els gats poguessin entrar i sortir lliurement dels apartaments. Ara bé, t'he de dir que, a Lausanne, mai no he vist res de semblant al que acabo de veure en aquestes imatges de Bern.

Brigitte Schuster és una artista de Berna que ha viscut a un munt de llocs i que, des del 2007, sembla haver-se instal·lat definitivament a Montréal. El passat 22.09.2019, a boredpanda.com li dedicaven un article: Photographer Documents The Phenomenon Of Cat Ladders In Switzerland (punxa l'enllaç!) amb 22 de les imatges al·lucinants que es publicaran a un llibre que ha de sortir a la tardor d'enguany.

the decarbonisation of the cement industry

Norcem Kjøpsvik | Norcem AS i Norge

@daveguasch

La darrera setmana del passat mes de febrer em va sorprendre veure a The Guardian una bateria d'articles contra la indústria del ciment i el seu impacte sobre les emissions de C0₂. Tots aquests articles estaven emmarcats en una mena de monografia que el diari havia anomenat: Guardian concrete week.

Probablement no són els més significatius. Però com la llista d'articles és molt llarga, m'agradaria compartir amb tu tres que he retingut. El primer, redactat per John Vidal (1) utilitza dades factuals que ens permeten situar el problema de les emissions de C0₂ que produeix la fabricació del ciment. El segon, redactat per Jonathan Watts (2), ens dóna una visió apocalíptica sobre tots els mals que van lligats a la producció del ciment.

• A causa de la calor necessària per descomposar la roca i els processos químics implicats en la fabricació del ciment, cada tona fabricada provoca una altra tona d'emissions de C0₂ (1).
• Fins a un 8% de les emissions de C0₂ al món tenen el seu origen en la producció de ciment. Si fos un país, la indústria del ciment seria el tercer més contaminant del món, les seves emissions només serien superades per la Xina i els USA (1).
• La producció anual de ciment s'ha quadruplicat en 30 anys. I a menys que hi hagi un canvi, s'espera que les emissions segueixin augmentant més enllà del 2050 (1).
• Mentre alguns dels productors més importants han reduït les emissions de C0₂ mitjançant la inversió en forns més eficients, aquestes millores han quedat eclipsades per l'augment espectacular de la producció de ciment, lligada a l'explosió urbana i a la construcció d'infraestructures a Àsia i a l'Àfrica (1)
• Actualment, la Xina consumeix pràcticament la meitat del ciment que es produeix al món, Una tercera part de l'expansió de la seva economia en 2017 estava lligada al sector de la construcció (2).

Els dos autors semblen estar d'acord en què qualsevol canvi tecnològic no reduirà les emissions de ciment amb prou rapidesa i en què la única solució per a reduir la producció de ciment és la creació d'un impost: Només si la indústria es veu obligada a pagar molt més per les emissions del seu producte, les empreses passaran a pràctiques més netes (1).

El tercer article, d'Anna Sophie Gross i Chris Michael (3) afegeix a la proposta de la creació d'un impost altres suggestions remarcables per a solucionar el problema de les emissions lligades a la producció de ciment:

• Si has de fer treballs a casa, considera reemplaçar la utilització del ciment per la fusta, la palla, el bambú o algunes de les alternatives sense ciment que s'estan desenvolupant actualment.
• Fes sentir la teva veu oposant-te a la construcció de places dures o qualsevol altre projecte urbanístic basat en l'ús abusiu del ciment.
• Ven les accions que tinguis en companyies lligades a la producció o a l'ús del ciment.
• Pensa en la possibilitat de pagar una mica més per a la compra d'un nou habitatge que utilitzi menys formigó.

Podria afegir que, si encara et demanes què és el que pot explicar l'hegemonia dels partits de dretes al continent, aquests articles poden donar-te una bona pista. Però no ho faré.

Probablement sigui menys cool que les alternatives presentades pels articulistes de The Guardian, però una bona amiga em va passar un enllaç a un article que presentava els plans en curs d'una companyia noruega per a construir la primera fàbrica de ciment amb zero emissions de C0₂ (4), gràcies a una instal·lació dedicada a la seva captura i emmagatzemament (5). Una estratègia que Norcem (6) va decidir tirar endavant, investigant les millors solucions per a resoldre el problema de les emissions i que va comptar amb el suport econòmic del govern noruec als pressupostos del 2017 i 2018. Una alternativa remarcable a les propostes dels articulistes de The Guardian de cosir a impostos a les empreses de fabricació de ciment.

Just afegir que la viabilitat a llarg termini del projecte de Norcem no està garantida, car depèn en gran mesura del finançament públic. L'agost d'enguany es publicarà un estudi de viabilitat final que transmetrà una proposta al govern noruec per invertir en la construcció d'una instal·lació a gran escala. Si el Parlament ho aprova, el projecte entrarà en una fase de construcció que durarà tres anys.

LafargeHolcim (7) és una de les companyies més importants del món en la producció de ciment, té la seva seu a Suïssa i, accessòriament, és la propietària d'una fàbrica que dona molts mals de cap a l'ajuntament de Montcada (8). Desconec si han comptat amb el finançament d'aquesta multinacional però, en novembre del 2018, investigadors suïssos de les escoles politècniques federals de Zürich i Lausanne publicaven un informe on afirmaven el que segueix (9) (10):

• Un repte particular per al sector de la construcció és que menys del 40% de les emissions provenen de l'energia utilitzada per a produir el ciment. La resta, al voltant del 60%, prové de la degradació química de la pedra calcària, procés que requereix grans quantitats de calor que continuaran emetent C0₂, fins i tot si les fàbriques de ciment implementen energies renovables al 100%.
• La bona notícia és que aquestes emissions es poden reduir significativament amb tecnologies que ja existeixen. Tenint en compte totes les etapes de la cadena de valor, reduccions de fins a un 80% d'emissions de C0₂ en comparació amb els valors de 1990 es poden assolir abans de 2050, sense utilitzar tecnologies de captura i emmagatzematge de C0₂ (10).
• Aquesta reducció de C0₂ es podria aconseguir amb un cost financer relativament baix, i fins i tot amb estalvis financers en alguns casos. I si la captura i emmagatzematge de carboni s'apliquen a la fase final de la producció, fins i tot es podrien reduir les emissions a zero. Però per arribar a aconseguir reduccions tan importants en les emissions, els diferents agents de la cadena de valor han de treballar de manera coordinada. Així, l'informe identifica 10 tecnologies que es poden implementar en diferents etapes de la cadena de valor: des de la producció de formigó i grava, fins a les empreses d'enginyeria, construcció i demolició. Totes es basen en tecnologies provades que es poden implementar de manera ràpida i massiva a la pràctica.

Just per acabar aquest llarg article, afegir que segueixo sense entendre perquè a The Guardian han decidit escollir aquest moment per alarmar els seus lectors proposant solucions estúpides al problema de les emissions de C0₂ de la indústria del ciment. Un moment en què, si es llegissin la premsa especialitzada, sabrien que coincideix amb la saturació del mercat immobiliari a la Xina, el descens de la producció de ciment i més d'un 5% en la reducció de les seves emissions de C0₂ (11). Un moment que coincideix amb la decisió del parlament noruec d'invertir sumes considerables en el disseny de fàbriques amb zero emissions o, un moment que coincideix amb les propostes molt més pragmàtiques i de més baix cost dels investigadors suïssos per arribar a assolir el mateix objectiu.

---

1. John Vidal: Concrete is tipping us into climate catastrophe. It's payback time. The Guardian, 25.02.2019 
2. Jonathan Watts: Concrete: the most destructive material on Earth. The Guardian. 25.02.2019 
3. Anna Sophie Gross. and Chris Michael: What you can do to reduce the destructive impact of concrete. The Guardian, 02.03.2019
4. Frédéric Simon: World’S First Zero-Emission Cement Plant Takes Shape In Norway. Euractiv.Com. 13.12.2018
5. Wikipedia: Carbon capture and storage (CSS)
6. Norcem: Carbon capture - a part of our zero vision
7. Wikipedia: LafargeHolcim
8. Montcada exigeix sancions a la cimentera Lafarge per abocaments al riu Besòs, Nacio Digital, 22.11.2018
9. Frédéric Simon: Swiss researchers chart path to zero-emission cement. Euractiv.Com, 31.10.2018
10. Aurélie Favier et al.: A Sustainable Future for the European Cement and Concrete Industry, ETHZ and EPFL, 31.10.2018
11. Jan Ivar Korsbakken and Robbie Andrew: China’s C0₂ Emissions Grew Slower Than Expected In 2018. Carbon Brief, 04.03.2019