David Guasch: barcelona i la memòria històrica: l'esclavisme

Sunday, July 21, 2019

barcelona i la memòria històrica: l'esclavisme

BBC News Mundo: Cómo descubrí que mis antepasados traficaron con esclavos en Chile y El Caribe, Youtube, 30.05.2019

BBC News Mundo publicava el passat 30.05.2019 un interessant reportatge biogràfic on un dels seus corresponsals: Jaime González de Gispert, descendent d'una de les elits econòmiques de la Barcelona del segle XIX, va decidir investigar si algun dels seus avantpassats s'havia enriquit amb el tràfic d'esclaus (1).

Aquest interès pels seus avantpassats i el seu eventual paper en el tràfic d'esclaus va començar després de la polèmica que es va crear a Barcelona un any abans, quan l'ajuntament va decidir retirar l'estàtua d'Antonio López, un conegut comerciant i mecenes al qual s'ha vinculat amb el tràfic d'esclaus.

Jaime González va viatjar a Xile i a Barcelona per rastrejar la trajectòria de dos dels seus avantpassats i la dels descendents d'uns esclaus que avui dia segueixen reivindicant que es reconeguin la seva història i els seus drets. Al final del reportatge, també és molt i molt interessant veure com la seva família va invertir a la vila els guanys d'aquell tràfic d'esclaus.

Es molt important parlar sobre el tema de l'esclavisme i la seva relació amb Barcelona. Però, com ja fa temps que ens coneixem, també ho és no oblidar que, en el tema de l'esclavisme, la vila no ballava sola (2):

La fosca història de l'esclavisme a Espanya ha estat silenciada per la historiografia oficial. Possiblement mai has sentit parlar de Pedro Blanco, però aquest malagueny va arribar a ser a principis del segle XIX el major traficant d'esclaus del món, "tot un emprenedor" -explica Carlos Bardem, historiador i escriptor, a més d'actor-. No només va incorporar les ràpides naus clipper al comerç d'esclaus entre Àfrica i Amèrica, sinó que va crear un concepte revolucionari: "el Cash & Carry d'esclaus" (...) el comerç esclavista dels espanyols fins ben entrat el segle XIX i les grans fortunes que van crear gràcies a aquest negoci inhumà, començant pel de la reina regent Maria Cristina, mare d'Isabel II, "propietària de l'enginy sucrer Santa Susana a Cienfuegos i una de les majors negreres del seu temps", el marquès de Comillas o la família Vidal-Quadras, entre molts altres.

Però tampoc estaria bé oblidar que l'esclavisme no era una activitat desconeguda a Catalunya (3):

A principis del segle XV entre el 8% i el 14% de la població a Barcelona era esclava i els catalans participaven tant del comerç com de la tinència d'esclaus (...) La tinença d'esclaus estava generalitzada a tots els estrats de la població: tant entre nobles, artesans i pagesos com a l'alt i baix clergat. Els usos de la mà d'obra esclava eren principalment domèstics i en menor proporció agrícoles. (...) Cal destacar que la majoria d'esclaus a l'Europa Mediterrània medieval eren dones, superant en percentatge al nombre d'homes. Això és degut principalment a què se les considerava més dòcils i se les podia utilitzar de manera més diversa. Les seves tasques anaven des d'e l'ús domèstic, passant per mainaderes, filadores cuineres i/o netejadores, a ser explotades sexualment pels seus amos.

Tampoc estaria bé oblidar que al s. XIX i al Carib, les grans fortunes del comerç d'esclaus es van fer justament en el moment de la seva abolició (3):

El tractat del 22 de setembre de 1817 entre Espanya i Anglaterra abolia el tràfic de negres, amb una pròrroga de tres anys per al seu compliment definitiu (...) En els darrers anys del tràfic legal d'esclaus, de 1816 a 1819, el 76% dels esclaus enviats a Cuba provenien d'embarcacions catalanes. Es en l'etapa de tràfic clandestí quan la quantitat d'expedicions catalanes a Cuba creix fins a un total de 220 expedicions des de 1821 a 1845.

A fi de posar alguns noms a aquells traficants d'esclaus que van amassar enormes fortunes, tenim el cas d'Antonio López, generós mecenes d'una de les figures de la Renaixença: Mossèn Cinto Verdaguer (4) (5); la família Vidal-Quadras; fortes sospites sobre si Joan Güell va amassar la seva gran fortuna amb el tràfic d'esclaus; i molt pocs dubtes pel que fa a la família d’Artur Mas (6).

Amb tot però, a la pàgina que Wikipedia dedica a l'esclavisme a Catalunya (7) hi ha un paràgraf explosiu sobre un tema del qual m'estranyaria molt que hagis sentit parlar (3):

Amb l'augment de la persecució de l'esclavisme i l'aparició d'un antiesclavisme més fort, cap a mitjans del segle XIX les expedicions negreres comencen a reduir-se. Per substituir la mà d'obra esclava, es començaren a realitzar importacions d'irlandesos, gallecs, canaris i xinesos en situació de semiesclavatge.

Just per parlar dels esclaus gallecs, un article publicat enguany a La Voz de Galícia (7) ens parlava de la Compañía Patriótico Mercantil d'un tal Urbano Feijoo (diputado en Cortes por Ourense) i la publicació d'una convocatòria d'ocupació per treballar a Cuba. Molts gallecs, davant la situació de misèria que hi havia a Galícia s'hi van inscriure. 1774 d'entre ells van embarcar cap a Cuba i, en arribar a l'illa, Feijoo i altres terratinents els van encadenar i els van donar el tractament d'esclaus, pagant-los fins i tot un salari inferior al dels negres que hi havia a les plantacions.

I perquè deia que aquell paràgraf de Wikipedia era explosiu? Doncs perquè mentre els investigadors de les universitats es dediquen a crear relats d'història-ficció sobre un passat medieval on l'esclavatge no apareix gairebé mai, els professors els difonen a la canalla de les escoles. O mentre que el relat acadèmic i cinematogràfic ens presenta l'esclavatge limitat a individus de raça negra, l'esclavatge està lligat intrínsecament al racisme: i la seva responsabilitat està doncs repartida entre tots els individus de raça blanca, que han de culpabilitzar-se obligatòriament per accions en les quals no van tenir, en general, res a veure. Però quan l'esclavatge també arriba a la població de raça blanca ... ja no estem parlant del mateix. Ho vas enganxant, oi?