|
L'Etiòpia és un país del qual no sentim parlar gairebé mai, a menys que hi hagi un episodi de fam, una guerra o un cop d'estat. El passat 26.02.2019, al vídeo que pots trobar a la fi d'aquest article (1), la TV publica Suïssa ens presentava un país de més de 100 milions d'habitants, on el 30% de la població es troba en el rang dels 25-54 anys (2).
Però l'Etiòpia és també un país on la Xina està fent inversions fenomenals que l'estan transformant de manera espectacular (3) i convertint aquest país en una societat industrial, particularment en el sector del tèxtil. Però no solament car, com pots veure en aquest altre vídeo publicat al canal Youtube de la cadena de TV xinesa: CGTN Àfrica (4), també ho està fent en altres sectors, com la producció de calçat o la producció de vehicles de motor (5)
Com pots veure al gràfic que obre aquest article (6), a escala africana, la magnitud del crèdit és enorme. El deute públic és de gairebé el 60% del PIB, i gairebé la meitat del deute extern està en mans xineses. Com gran part de la producció industrial es fa per l'assemblatge de productes importats des d'aquest país, ara per ara les importacions superen en fins a 400% a les exportacions (7).
Personalment, crec que el sentiment nacionalista xinès seguirà creant els mateixos problemes d'imatge que ja ha tingut a altres països del continent africà: retolar en xinès els panells de les carreteres que donen accés als polígons industrials que creixen com a bolets arreu del país o, plantar a la seva entrada la bandera xinesa al mateix nivell que la d'Etiòpia, em sembla un gest d'arrogància colonial completament estúpid.
El model social, amb uns dels salaris més baixos del món (3), també és criticat a les pàgines de Jeune Afrique (8)
Però més enllà de la construcció de polígons industrials que poden buidar-se a causa de qualsevol mena de conjuntura en el terreny polític o econòmic, cal reconèixer que els xinesos estan creant les bases del desenvolupament que acompanyen el desenvolupament industrial: la construcció d'un enorme embassament hidroelèctric (Grand Ethiopian Renaissance Dam) i de línies d'alta tensió; la construcció d'una línia de ferrocarril (Ethiopia-Djibouti Railway); l'explotació de dos jaciments de gas i la construcció d'un gasoducte de 800 km; la construcció d'una planta de transformació de residus en energia o el projecte de construcció de sis plantes solars a gran escala, amb una capacitat combinada de 800 MW (7) (9).
Evidentment, l'Etiòpia segueix sent un país africà que està sortint d'una pobresa extrema i, ràpidament, transformant-se en una societat industrial. La corrupció és un gran problema, també ho és que els països veïns no vegin sempre amb bons ulls el desenvolupament d'Etiòpia si ells no hi treuen també alguna cosa.
Però les tensions no vénen solament dels països veïns car, el ràpid desenvolupament del país també està fent aflorar unes tensions intercomunitàries que van tenir com a resultat que l'Etiòpia, un país on conviuen més de 80 pobles, tingués més de dos milions de desplaçats interns en 2018. L'excusa d'aquestes tensions va ser utilitzada recentment per a proclamar un fallit cop d'estat (10).
El primer ministre d'Etiòpia lidera aquesta enorme reforma: no ho té gens fàcil (11). Crec que els xinesos farien bé d'endreçar a un magatzem les seves banderes i els panells de circulació i seguir intentant convèncer les empreses coreanes, franceses, italianes i d'altres països perquè s'instal·lin als polígons industrials (12): així els xinesos no serien els únics interessats en l'èxit d'aquesta experiència i el risc estaria més repartit (7).
Per part europea, crec que no estaria gens malament incitar les empreses del continent a instal·lar-se a Etiòpia: això permetria mostrar als africans que travessen la Mediterrània a la recerca d'un futur millor que també Àfrica pot ser un continent de possibilitats. L'alternativa ja la coneixem tots i sabem que no porta enlloc.
Però l'Etiòpia és també un país on la Xina està fent inversions fenomenals que l'estan transformant de manera espectacular (3) i convertint aquest país en una societat industrial, particularment en el sector del tèxtil. Però no solament car, com pots veure en aquest altre vídeo publicat al canal Youtube de la cadena de TV xinesa: CGTN Àfrica (4), també ho està fent en altres sectors, com la producció de calçat o la producció de vehicles de motor (5)
| CGTN Africa - Chinese companies flourishing in Ethiopia's Eastern Industry Zone, Youtube, 16.05.2017 |
Com pots veure al gràfic que obre aquest article (6), a escala africana, la magnitud del crèdit és enorme. El deute públic és de gairebé el 60% del PIB, i gairebé la meitat del deute extern està en mans xineses. Com gran part de la producció industrial es fa per l'assemblatge de productes importats des d'aquest país, ara per ara les importacions superen en fins a 400% a les exportacions (7).
Personalment, crec que el sentiment nacionalista xinès seguirà creant els mateixos problemes d'imatge que ja ha tingut a altres països del continent africà: retolar en xinès els panells de les carreteres que donen accés als polígons industrials que creixen com a bolets arreu del país o, plantar a la seva entrada la bandera xinesa al mateix nivell que la d'Etiòpia, em sembla un gest d'arrogància colonial completament estúpid.
El model social, amb uns dels salaris més baixos del món (3), també és criticat a les pàgines de Jeune Afrique (8)
Souvent montrés du doigt pour leur politique salariale indécente et les conditions de travail difficiles qu’ils imposent aux salariés, ces parcs industriels ont la particularité d’être bâtis sur le modèle asiatique, de pays comme Taïwan, la Malaisie et la Chine (...) Pour l’heure, les usines qui s’y installent sont surtout chinoises, turques et indiennes.No m'estendré sobre altres tipus de crítiques d'aquest model industrial. Com ara les que Bill Donahue va publicar a Bloomberg (6) i que trobo personalment molt més interessant.
Però més enllà de la construcció de polígons industrials que poden buidar-se a causa de qualsevol mena de conjuntura en el terreny polític o econòmic, cal reconèixer que els xinesos estan creant les bases del desenvolupament que acompanyen el desenvolupament industrial: la construcció d'un enorme embassament hidroelèctric (Grand Ethiopian Renaissance Dam) i de línies d'alta tensió; la construcció d'una línia de ferrocarril (Ethiopia-Djibouti Railway); l'explotació de dos jaciments de gas i la construcció d'un gasoducte de 800 km; la construcció d'una planta de transformació de residus en energia o el projecte de construcció de sis plantes solars a gran escala, amb una capacitat combinada de 800 MW (7) (9).
Evidentment, l'Etiòpia segueix sent un país africà que està sortint d'una pobresa extrema i, ràpidament, transformant-se en una societat industrial. La corrupció és un gran problema, també ho és que els països veïns no vegin sempre amb bons ulls el desenvolupament d'Etiòpia si ells no hi treuen també alguna cosa.
Però les tensions no vénen solament dels països veïns car, el ràpid desenvolupament del país també està fent aflorar unes tensions intercomunitàries que van tenir com a resultat que l'Etiòpia, un país on conviuen més de 80 pobles, tingués més de dos milions de desplaçats interns en 2018. L'excusa d'aquestes tensions va ser utilitzada recentment per a proclamar un fallit cop d'estat (10).
El primer ministre d'Etiòpia lidera aquesta enorme reforma: no ho té gens fàcil (11). Crec que els xinesos farien bé d'endreçar a un magatzem les seves banderes i els panells de circulació i seguir intentant convèncer les empreses coreanes, franceses, italianes i d'altres països perquè s'instal·lin als polígons industrials (12): així els xinesos no serien els únics interessats en l'èxit d'aquesta experiència i el risc estaria més repartit (7).
Per part europea, crec que no estaria gens malament incitar les empreses del continent a instal·lar-se a Etiòpia: això permetria mostrar als africans que travessen la Mediterrània a la recerca d'un futur millor que també Àfrica pot ser un continent de possibilitats. L'alternativa ja la coneixem tots i sabem que no porta enlloc.
| L'Ethiopie, destination phare des investissements chinois, RTS Téléjournal, 26.02.2019 |
Altres referències:
- Abel Gil Lobo: ¿En qué sectores invierte China en África?, elordenmundial.com, Cartografía, Abril 2018, Fuente: China-Africa Research Initiative (CARI) at the Johns Hopkins University School of Advanced International Studies (SAIS), 2017 ... merci pel mapa, Pepo!
- L'Ethiopie, destination phare des investissements chinois, RTS Téléjournal, 26.02.2019
- Wikipedia: Ethiopia, Demographics of Ethiopia
- En Éthiopie, les salariés du textile sont les moins bien payés au monde, Jeune Afrique, 08.05.2019
- CGTN Africa, Youtube
- CGTN Africa - Chinese companies flourishing in Ethiopia's Eastern Industry Zone, Youtube, 16.05.2017
- Bill Donahue: China Is Turning Ethiopia Into a Giant Fast-Fashion Factory, Bloomberg, 02.03.2018
- Morris Kiruga: Ethiopia’s China challenge, The Africa Report, 27.03.2019
- Marjorie Cessac: Éthiopie : la tentative de coup d’État, un frein à la quête d’investissements étrangers?, Jeune Afrique, 25.06.2019
- David Whitehouse: Ethiopia’s Abiy signs deals to get things moving, The Africa Report, 22.02.2019
- Andrea López-Tomàs: Fracasa un intento de golpe de Estado en Etiopía, elPeriódico, 23.02.2019
- Éthiopie : une deuxième année au pouvoir qui s’annonce difficile pour Abiy Ahmed, Jeune Afrique, 31.03.2019
- Samuel Gebre: Coca-Cola to Invest $300 Million in Ethiopia in Next 5 Years, Bloomberg, 28.06.2019
No comments:
Post a Comment