 |
El passat 17 de Juny, Craig Morris publicava un article força interessant a Energy Transition (1) sobre la politica energètica de Noruega. En particular, l'anunci de què el fons sobirà d'aquest país, conegut com el Norway’s Government Pension Fund Global, pretenia desfer-se d'algunes participacions en combustibles fòssils, no a causa del clima, sinó just per diversificar-se, invertint més en energia renovable.
Alguns van voler interpretar que aquest anunci era un senyal en la bona direcció. Però la veritat és que aquest fons sobirà segueix conservant les seves participacions en grans empreses com Shell, BP i ExxonMobil. Això no és tot, clar. Calia afegir-hi una bona dosi de sarcasme per a completar l'anunci car, el mateix mes en què es va anunciar la desinversió, el govern noruec va autoritzar l'exploració de nous camps petrolífers a la mar de Barentsz (2), car el veritable sentit de l'anunci es troba en el fet que els jaciments de gas del mar del Nord s'estan esgotant (3).
Dos dies després, L. Michael Buchsbaum ens parlava a Energy Transition (4) de l'esfondrament de les autoritzacions de construcció d'eòliques terrestres a la RFA. En particular, les concessions als petits productors, cooperatives i empreses municipals. Així, com a mostra del que està passant a la resta de la RFA, a Renània del Nord-Westfàlia, l’estat més gran i industrial d’Alemanya, l’expansió de l’energia eòlica es trobaria en una caiguda lliure del 95% respecte al darrer any.
A mesura que la tecnologia de les turbines madura i els parcs eòlics d’alta productivitat es construeixen per les grans corporacions, els pioners d'aquesta font d'energia es van trobant exclosos de les ajudes que fins ara rebien del govern federal pel seu desenvolupament. Principalment, les més de 1000 cooperatives, creades en l'àmbit nacional, per particulars i agricultors que, al dia d'avui, encara gestionen el 42% de totes les plantes alemanyes d'energia renovable.
Però també a la RFA calia afegir una bona dosi de sarcasme. Seguint a Renània del Nord-Westfàlia, Buchsbaum ens recorda que, a més de l'aturada de les subvencions, els pioners de l'energia eòlica també s'enfronten a procediments d'aprovació de construcció cada vegada més restrictius. Per exemple, l’estat està a punt d’introduir un nou requisit de distància mínima que impedeixi la construcció de noves turbines a menys de 1500 metres de qualsevol habitatge i exclou el desenvolupament de l’energia eòlica a tots els boscos. Just per informació, estem parlant de l'estat on es troba la seu del gegant energètic RWE i d'una legislació de protecció del paisatge que no té res a veure amb la que s'aplica a la barbaritat ecològica de l'explotació de les mines de lignit a cel obert (5).
Com avui ja no és cap secret que les energies renovables són l’opció d’energia menys costosa gairebé arreu del món, especialment a la RFA, tampoc ho és que el sistema garanteixi que només els grans grups inversors puguin participar en la seva expansió. El gran problema és que, penalitzant als productors d’energia ciutadana que van lluitar i van demostrar la seva viabilitat, el govern de coalició de la RFA està penalitzant també la possibilitat que el seu país pugui complir amb els acords de París i els objectius d’energia renovable fixats pel 2030.
Un objectiu que sembla però que sí que es podrà complir, és la finalització de les obres del gasoducte Nord Stream 2 (6). Si les obres progressen al ritme previst (el passat mes de maig s'estava instal·lant 1 km de tub/dia) aquest gasoducte estarà acabat a finals d'aquest any, i començarà a operar a inicis del 2020, podent transportar 55.000 milions de metres cúbics anuals, capacitat similar a la del primer Nord Stream. Així, sumant els dos Nord Stream, el gegant energètic estatal rus, Gazprom, podrà bombar 110.000 milions de metres cúbics de gas per any cap a Europa.
Si en algun moment et va passar pel cap que l'interès d'alguns països europeus o dels USA per Ucraïna tenia res a veure amb la integritat territorial d'aquest país, a La Vanguardia (cf. 6) ens recorden que:
Alguns van voler interpretar que aquest anunci era un senyal en la bona direcció. Però la veritat és que aquest fons sobirà segueix conservant les seves participacions en grans empreses com Shell, BP i ExxonMobil. Això no és tot, clar. Calia afegir-hi una bona dosi de sarcasme per a completar l'anunci car, el mateix mes en què es va anunciar la desinversió, el govern noruec va autoritzar l'exploració de nous camps petrolífers a la mar de Barentsz (2), car el veritable sentit de l'anunci es troba en el fet que els jaciments de gas del mar del Nord s'estan esgotant (3).
Dos dies després, L. Michael Buchsbaum ens parlava a Energy Transition (4) de l'esfondrament de les autoritzacions de construcció d'eòliques terrestres a la RFA. En particular, les concessions als petits productors, cooperatives i empreses municipals. Així, com a mostra del que està passant a la resta de la RFA, a Renània del Nord-Westfàlia, l’estat més gran i industrial d’Alemanya, l’expansió de l’energia eòlica es trobaria en una caiguda lliure del 95% respecte al darrer any.
A mesura que la tecnologia de les turbines madura i els parcs eòlics d’alta productivitat es construeixen per les grans corporacions, els pioners d'aquesta font d'energia es van trobant exclosos de les ajudes que fins ara rebien del govern federal pel seu desenvolupament. Principalment, les més de 1000 cooperatives, creades en l'àmbit nacional, per particulars i agricultors que, al dia d'avui, encara gestionen el 42% de totes les plantes alemanyes d'energia renovable.
Però també a la RFA calia afegir una bona dosi de sarcasme. Seguint a Renània del Nord-Westfàlia, Buchsbaum ens recorda que, a més de l'aturada de les subvencions, els pioners de l'energia eòlica també s'enfronten a procediments d'aprovació de construcció cada vegada més restrictius. Per exemple, l’estat està a punt d’introduir un nou requisit de distància mínima que impedeixi la construcció de noves turbines a menys de 1500 metres de qualsevol habitatge i exclou el desenvolupament de l’energia eòlica a tots els boscos. Just per informació, estem parlant de l'estat on es troba la seu del gegant energètic RWE i d'una legislació de protecció del paisatge que no té res a veure amb la que s'aplica a la barbaritat ecològica de l'explotació de les mines de lignit a cel obert (5).
Com avui ja no és cap secret que les energies renovables són l’opció d’energia menys costosa gairebé arreu del món, especialment a la RFA, tampoc ho és que el sistema garanteixi que només els grans grups inversors puguin participar en la seva expansió. El gran problema és que, penalitzant als productors d’energia ciutadana que van lluitar i van demostrar la seva viabilitat, el govern de coalició de la RFA està penalitzant també la possibilitat que el seu país pugui complir amb els acords de París i els objectius d’energia renovable fixats pel 2030.
Un objectiu que sembla però que sí que es podrà complir, és la finalització de les obres del gasoducte Nord Stream 2 (6). Si les obres progressen al ritme previst (el passat mes de maig s'estava instal·lant 1 km de tub/dia) aquest gasoducte estarà acabat a finals d'aquest any, i començarà a operar a inicis del 2020, podent transportar 55.000 milions de metres cúbics anuals, capacitat similar a la del primer Nord Stream. Així, sumant els dos Nord Stream, el gegant energètic estatal rus, Gazprom, podrà bombar 110.000 milions de metres cúbics de gas per any cap a Europa.
Si en algun moment et va passar pel cap que l'interès d'alguns països europeus o dels USA per Ucraïna tenia res a veure amb la integritat territorial d'aquest país, a La Vanguardia (cf. 6) ens recorden que:
Amb la construcció del gasoducte, el gas ja no passarà per Ucraïna, país per on ha passat fins ara el gas rus destinat a Europa. Segons la Comissió Europea, en el tercer trimestre del 2018, Ucraïna va vehicular el 48% del gas vingut de Rússia. Així, els gasoductes bessons del Bàltic podrien privar Ucraïna d'una important font d'ingressos, (...) sense oblidar que està en construcció un altre gasoducte, conegut amb el nom de Turk Stream, una altra via a través de les aigües turques del mar Negre.
Els detractors del Nord Stream 2 sostenen que aquest farà que Europa sigui energèticament més depenent de Rússia (...) Però no seria judiciós oblidar que si aquest gasoducte enfureix als Estats Units, que insisteix en la defensa d'Ucraïna, en el fons el que persegueixen és vendre a Europa el seu propi gas liquat, que és més car que el rus.
 |
- Craig Morris: The Norwegian dilemma: fossil-funded energy transition, Energy Transition, 17.06.2019
- Wikipedia: Mar de Barentsz
- Oil and Gas facilities have tax relief too, publicat en aquest blog el 14.09.2017
- L. Michael Buchsbaum: German renewable energy cooperatives struggle as markets collapse, Energy Transition, 19.06.2019
- Central Europe - Dark side of the energy transition, publicat en aquest blog el 04.04.2018
- María-Paz López: El gasoducto de la discordia avanza, La Vanguardia, 06.05.2019
No comments:
Post a Comment