miniatures irlandeses del s VII

Book of Durrow, Fol. 191v, The Lion, symbol of John - (not traditional eagle), Nordenfalk, pl. 7 - Bernard Meehan: the Book of Durrow is "the earliest surviving fully decorated insular Gospel manuscript." DUBLIN, TRINITY COLLEGE MS A

@daveguasch

Una amiga a qui en Hands havia batejat fa anys com "La Madrastra" va enviar-me un missatge dient-me que estava pensant inscriure's a un grau de la UOC en Història, Geografia i Història de l'Art (1).

Mentre llegia el seu missatge, vaig tenir un flashback. Vaig recordar que, quan estava estudiant a la UAB, amb en Hands vam veure que a Història de l'Art anunciaven un curs de "Miniaturas irlandesas del s. VII". Per un moment vam pensar a anar-hi d'oients. Però ja en aquella època començàvem a ser coneguts a Bellaterra. Bé, no ens enganyem, ell molt més que jo, principalment a causa de la seva carrera artística (2). I vam arribar a la conclusió que corríem el risc de no passar desapercebuts si entràvem a classe i, amb molta probabilitat, expulsats als 15 sec. de fer-ho.

La veritat és que estàvem molt interessats en seguir aquell curs car, com tothom sap, després de la conversió al Cristianisme, les peces més importants de l'art irlandès no arribarien fins a mitjan segle VII, molt especialment amb la il·luminació de manuscrits, donant lloc a les principals obres mestres del període, com ara el Llibre de Durrow (3).

Honestament, ja pots imaginar-te que no coneixíem res de tot això en aquella època. Però ens va semblar que podria ser interessant anar a aquelles classes, demanar bibliografia i fer preguntes pertinents: com ara si la raça de gos que presenta la miniatura que obre aquest article indicava la presència de punks als convents d'Irlanda ja a l'alta edat mitjana.

Finalment, en Hands va decidir inscriure's a un curs d'Història del Cinema que tenia bona pinta. Tant, que no parava de donar la brasa proposant-nos d'anar a veure algunes de les projeccions que passaven. Jo m'excusava dient-li que ja havia vist una pila de vegades Metròpolis i El cuirassat Potemkin. I que, si les veia un altre cop, acabaria per obrir-me les venes.

La veritat és que preferia veure el cicle de films de Humphrey Bogart que passaven a TVE. No era tant sols pels films, que adorava, sinó per la penya que ens ajuntàvem per veure'ls davant d'una vella tele Philips que corria per casa: en blanc i negre, però amb molt bona qualitat d'imatge i de so (4). El plus eren els comentaris erudits amb els quals ens alimentaven intel·lectualment un tio d'El Burgo de Osma i el seu amic, que semblava moltíssim a Steve Buscemi.

Tot això per demanar-te que paris compte quan m'escriguis amb el que em dius. Pots acabar per desencadenar un trastorn logorreic (5) amb les conseqüències que ja hauràs pogut deduir al llarg d'aquest article.

---

1. UOC: Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art
2. Israel Hands a la dreta de l'imatge. publicat a Sinfu: Monstruación la torna a liar, El Geògraf Solitari, 26.07.2009 || Més informacio a Monstruación (Alfredito), BCStore, 25.05.2017
3. Diana Olivares Martínez: Arte Irlandés Altomedieval, arteguias.com
4. Philips: Raffael-S 17TD210A/00
5. Wikipedia: Logorrea