Una de les coses que més em sorprenen quan llegeixo noticies sobre els creuers que arriben al port de Barcelona, els milers de persones que desembarquen i l'oposició dels ciutadans, és que es presenti aquest fenomen com quelcom de nou.
El passat mes de novembre,
Tot Barcelona publicava una entrevista de lectura recomanada amb Xavier Theros (1), autor de '
La sisena flota a Barcelona' (2) on l'escriptor recordava, a aquells que desitgin fer-ho, que el primer turisme de massa que van descobrir la plaça Reial va ser el dels mariners de la Sisena Flota.
Venien molt a la plaça i al carrer Escudellers, on tots els locals de putes es dedicaven a la marineria. Després d'un breu repertori pels bars, restaurants i prostíbuls més freqüentats pels mariners, Theros afegeix que els mariners porten el rock'n'roll i retornen el jazz a un país on estava prohibit. Baixaven del vaixell amb unes maletetes típiques dels anys 50, plenes de 'singles', i els bars que freqüentaven tenien cartells de "music request", que volia dir que si portaves discs te'ls deixaven posar. Per això hi havia gent jove de Barcelona que anava als bars dels americans als 50 a sentir la música que no passaven a la ràdio: com ara Elvis Presley! La salsa igual: va arribar gràcies al bar Cadiz del 'Barri Chino', un antic tablao reconvertit en un bar per als mariners negres (...)
Modernitzen Barcelona després de la Segona Guerra Mundial: els texans, els encenedors Zipo, els tallaungles, els dònuts… i la Coca-cola! Els comercials, que veien que no paraven de demanar-los aquesta beguda, van decidir implantar-la a Espanya. La fàbrica es va instal·lar a Barcelona per respondre a la demanda dels militars de la Sisena Flota!
Imagina't: 10.000 nois de 18 o 19 anys cada cap de setmana, estiu i hivern … Nois que potser portaven mesos embarcats. A tu et deixen a aquesta edat en un port amb una setmana de permís i la paga de tres mesos… i què faries?
Els mariners no pagaven les begudes d'una en una, posaven un barret al mig de la taula i cada un hi posava 20 dòlars: quan els hi portaves les cerveses, te les cobraves del barret. Clar, hi havia gent honrada i gent que agafava tres cops més! I els mariners ni ho notaven, perquè per ells era baratíssim igual. Els feien tot tipus de juguesques, com fer un pols. Si guanyaves t'emportaves 5 dòlars, que eren 300 pessetes. Una setmanada en pocs minuts! O li canviaves una cervesa per un Zipo, que al mercat negre podies vendre per una pasta. A més tots aquests bars feien canvi de moneda i es treien deu pessetes per cada dòlar (...).
Ui, i les prostitutes!! Totes deien que era xauxa, una meravella!! Cap volia anar a un local, si podien se'ls emportaven a casa! Si tenien nens, l'endemà al matí ell sortia a comprar a la Boqueria joguines, menjar, roba, regals … S'enamoraven bojament d'ells! Va haver-hi moltíssims casaments. No només de prostitutes, clar. Moltes dones se'n van anar cap a Estats Units, però no he trobat ni una referència de cap americà que escollís quedar-se aquí.
Xavier Theros va resumir magistralment aquell fenomen amb una frase lapidària a un article publicat a
El País amb ocasió de la presentació del seu llibre: "
Los 'marines' inventaron el turismo" (3). Un article que complementa perfectament un altre publicat per Sergi Dòria a l'edició catalana de l'
ABC (4). Jo podria afegir que Barcelona era una copia conforme de la Cuba del general Batista, però sense Fidel Castro ni el
Che corrent per Collserola.
Personalment, només vaig viure aquest fenomen al final de la dècada dels 1970. En particular, quan la meva activitat sindical em portava sovint a la plaça de Medinaceli (5), on també es trobava la seu a Barcelona de l'
United States Organization (USO) (6).
No sé si en aquells temps els criteris d'allistament a l'exèrcit eren més restrictius que els actuals, car recordo que aquells militars eren 'enormes'! Vàries vegades em va arribar de prendre una birra i petar la xerrada amb aquells que tenien un nivell d'espanyol més elevat que el del meu anglès. Com a tot arreu, hi havia malparits, però he de dir que no en vaig creuar gaires. També hi havia els "
idealistes", blancs originaris de la regió de la '
Bible Belt' (7), convençuts d'estar aquí per a '
protegir-nos' del comunisme. La majoria però, també els blancs, no eren sinó pobres diables que s'havien allistat a la
Navy per sortir de la pobresa. I no hi havia pocs que tenien com objectiu beneficiar-se de les ajudes de la
Navy per tenir accés a una beca que els permetés tenir accés a una universitat.
Recordo de quan prenia amb ells una birra que sempre teníem l'antena posada. Bàsicament per si hi havia el més mínim enrenou fugir per cames car, ni ells, ni jo, no volíem tenir res a veure amb una policia militar que podia fer passar a l'espanyola per una agrupació de
Boy Scouts. De totes maneres, la policia espanyola semblava deixar-los que s'encarreguessin de l'ordre públic al centre de la vila quan desembarcaven milers de militars.
Abans de conèixer aquella penya, quan volia llegir alguna cosa sobre geopolítica, anava a comprar-me l'edició en francès de
Le Monde Diplomatique (7) a un quiosc on me'l guardaven. Més tard, en tenia prou amb anar a l'escullera del port i veure qualsevol "petita agrupació" de la VI flota. Per no parlar de les rares ocasions en que un portaavions feia cap al port: si mai has vist un portaavions americà de prop entendràs perfectament de què t'estic parlant.
Deixa'm acabar recordant que, si el turisme naval no és un fenomen nou a Barcelona, tampoc ho van ser els atemptats islamistes. El 26.12.1987, dues granades de mà llençades per un terrorista a la seu de l'USO, a la plaça de Medinaceli, van causar la mort d'un marí i altres cinc ferits. I amb aquest atemptat, la caiguda en picat de les visites dels vaixells de la Navy a Barcelona, que van arribar a zero en 2018 (8).
Durant gairebé trenta anys, els militars de la Navy van deixar sumes colossals de dòlars en prostíbuls, alcohol i drogues. I això passava en ple franquisme, en el context d'una Barcelona immersa en un fenomen migratori brutal i unes operacions d'especulació urbanística descomunals. Com en aquella època les màfies eren locals i la majoria de la població no va veure mai el color d'un dolar, cal deduir que va haver-hi gent que es va embutxacar fortunes colossals. Tinc com el sentiment que ningú no sembla haver estat massa interessat en identificar-los.
P.S. Molt abans que a Barcelona, la
Navy ja havia desembarcat el segle XIX al port de Maó, durant les guerres de Barbaria. Si, com jo, no coneixies aquesta historia, et proposo llegir un article molt i molt interessant que el passat mes de novembre Miquel Payeras va publicar a
El Temps (10).
- Meritxell M. Pauné: Un vermut amb… Xavier Theros: "Barcelona oblida el que no li agrada", Tot Barcelona, 10.11.2019
- Xavier Theros: La sisena flota a Barcelona, (Catalán) Tapa blanda – 19 nov 2010, amazon.es
- Josep Maria Martí Font: "Los 'marines' inventaron el turismo", El País, 11.12.2010
- Sergi Dòria: Y la VI Flota atracó en La Rambla, ABC Cataluña, 17.12.2010
- Wikipedia: Plaça del Duc de Medinaceli || Google Maps
- United States Organization (USO): Home page
- Wikipedia: Bible Belt [en] [fr] [es] [ca]
- Le Monde diplomatique (français) (español)
- La retirada de la Sexta Flota de Barcelona, envisitadecortesia.com, 12.01.2019 || Fallece en Barcelona uno de los marineros heridos en un atentado antinorteamericano, El País, 28.12.1987
- Miquel Payeras: Menorca i les guerres de Barbaria, El Temps, 18.11.2019
No comments:
Post a Comment