|
Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a Ginebra i visitar un local que feia part del patrimoni social de la vila: la brasserie de Fritz Landolt. L'ocasió no va trigar a presentar-se quan l'empresa on treballava em va inscriure a un curs a Ginebra i vaig aprofitar per fer un tomb per Planpalais, fins a plantar-me davant del n°2 de la rue de Candolle.
Francament, no esperava trobar-me amb el paisatge de la vella fotografia amb què he obert aquest article. Però tampoc amb un edifici d'oficines dels anys 70 (1), ni el Landolt reemplaçat per un restaurant japonès anomenat Takumi, que tancarà d'aquí a poc per deixar pas a l'obertura d'un nou bar restaurant que portarà el nom de l'antic Landolt (2).
La idea inicial era entrar al vell Landolt, tancar els ulls i recordar un fet del qual no n'han parlat gaire els historiògrafs soviètics. Corria el 1903 i Vladimir Ilyich Ulyanov (més conegut com a Lenin) pedalejava ràpidament pels carrers de Ginebra per no arribar tard al Landolt, on s'havia de celebrar el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (3). Els seus seguidors parlen d'un accident fortuït i els seus detractors diuen que no sabia ni conduir una bicicleta. El cas és que se li va travar una roda a una via de tramvia i es va trencar la cara contra els llambordins. Va entrar al Landolt amb el cap i les mans plens de sang, les celles tallades, un ull a la virulé i, probablement, maleint grollerament en rus.
Mai m'he cregut el relat segons el qual, en veure l'estat de Lenin i assabentar-se del que havia passat, els bolxevics s'emprenyessin veient que els menxevics es trencaven el pit de riure. Però el fet és que, pocs dies després de la celebració d'aquell congrés, va haver-hi una excisió a la Lliga entre bolxevics i menxevics que els historiadors més seriosos sempre han presentat com un resultat de les seves divergències polítiques.
Més enllà del record d'aquest incident, del que tenia ganes era de veure les dimensions del local i les de les seves sales de reunions. I en funció d'aquestes dimensions, fer-me una idea sobre quants membres podia reunir el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (cf. 3). Més, tenint en compte que, a partir d'aquella excisió, bolxevics i menxevics van seguir reunint-se al Landolt, però en sales diferents.
La cervesa de Munich, que pots veure anunciada a la imatge amb què obro aquest article, era probablement de bona qualitat i el preu més que correcte car, segons la dona de Lenin, Nadejda Kroupskaïa, gairebé totes les tardes "els bolxevics es trobaven al cafè Landolt i passaven una bona estona davant dels gots de cervesa, discutint sobre els esdeveniments de Rússia i fent plans de futur". (4).
Un altre dels avantatges que tenia el Landolt per a Lenin és que estava molt a prop de la Bibliothèque publique universitaire, avui Bibliothèque de Genève, on va passar moltes hores llegint i on va escriure algunes de les seves obres. Si vols saber més sobre el seu pas per aquesta biblioteca, les imatges d'època, quins eren els llibres que llegia habitualment i on ho feia, et recomano la lectura d'un article que La Cité va publicar el 03.10.2017 (5).
Un dels detalls més inesperats de l'article de La Cité (cf. 5) és el de que no es pugui descartar que Lenin coincidís a la sala de lectura de la biblioteca amb Benito Mussolini (6) que, en aquells temps, i abans de convertir-se anys més tard en el Duce dels feixistes, escrivia al diari L'Avvenire dei Lavoratori, l'òrgan dels socialistes italians a Suïssa. Per algun motiu que desconec, a Wikipedia han decidit no parlar-ne (7), però a L'Avvenire dei Lavoratori pots trobar aquest paràgraf:
Tornant al Landolt, la Société des Cafetiers et Restaurateurs de Genève també ens recorda que, pels ginebrins, la braseria va ser durant molts anys una mena d'annex de la Universitat. Un antic propietari del local, Francis Longchamp, deia als estudiants: "Tot el que sabeu, és aquí que ho heu après!". També ens recordava que una de les tradicions dels estudiants era gravar els seus noms a les taules. Aparentment, els bolxevics també la seguien car, una de les taules, que portava una inscripció de Lenin, es troba actualment a la sala d'estudiants de la Zofinge de Ginebra (9) (10).
Molts anys després, també els refugiats antifeixistes portuguesos van prendre el Landolt com a base d'operacions. Preparaven l'enderrocament del règim salazarista, que culminaria el 1974 en la Revolució dels Clavells. Una placa, a l'altra banda del carrer d'on es trobava el Landolt, al n°1 de la Rue du Conseil-Général encara ho recorda (11).
Francament, no esperava trobar-me amb el paisatge de la vella fotografia amb què he obert aquest article. Però tampoc amb un edifici d'oficines dels anys 70 (1), ni el Landolt reemplaçat per un restaurant japonès anomenat Takumi, que tancarà d'aquí a poc per deixar pas a l'obertura d'un nou bar restaurant que portarà el nom de l'antic Landolt (2).
|
La idea inicial era entrar al vell Landolt, tancar els ulls i recordar un fet del qual no n'han parlat gaire els historiògrafs soviètics. Corria el 1903 i Vladimir Ilyich Ulyanov (més conegut com a Lenin) pedalejava ràpidament pels carrers de Ginebra per no arribar tard al Landolt, on s'havia de celebrar el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (3). Els seus seguidors parlen d'un accident fortuït i els seus detractors diuen que no sabia ni conduir una bicicleta. El cas és que se li va travar una roda a una via de tramvia i es va trencar la cara contra els llambordins. Va entrar al Landolt amb el cap i les mans plens de sang, les celles tallades, un ull a la virulé i, probablement, maleint grollerament en rus.
Mai m'he cregut el relat segons el qual, en veure l'estat de Lenin i assabentar-se del que havia passat, els bolxevics s'emprenyessin veient que els menxevics es trencaven el pit de riure. Però el fet és que, pocs dies després de la celebració d'aquell congrés, va haver-hi una excisió a la Lliga entre bolxevics i menxevics que els historiadors més seriosos sempre han presentat com un resultat de les seves divergències polítiques.
Més enllà del record d'aquest incident, del que tenia ganes era de veure les dimensions del local i les de les seves sales de reunions. I en funció d'aquestes dimensions, fer-me una idea sobre quants membres podia reunir el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (cf. 3). Més, tenint en compte que, a partir d'aquella excisió, bolxevics i menxevics van seguir reunint-se al Landolt, però en sales diferents.
La cervesa de Munich, que pots veure anunciada a la imatge amb què obro aquest article, era probablement de bona qualitat i el preu més que correcte car, segons la dona de Lenin, Nadejda Kroupskaïa, gairebé totes les tardes "els bolxevics es trobaven al cafè Landolt i passaven una bona estona davant dels gots de cervesa, discutint sobre els esdeveniments de Rússia i fent plans de futur". (4).
Un altre dels avantatges que tenia el Landolt per a Lenin és que estava molt a prop de la Bibliothèque publique universitaire, avui Bibliothèque de Genève, on va passar moltes hores llegint i on va escriure algunes de les seves obres. Si vols saber més sobre el seu pas per aquesta biblioteca, les imatges d'època, quins eren els llibres que llegia habitualment i on ho feia, et recomano la lectura d'un article que La Cité va publicar el 03.10.2017 (5).
Un dels detalls més inesperats de l'article de La Cité (cf. 5) és el de que no es pugui descartar que Lenin coincidís a la sala de lectura de la biblioteca amb Benito Mussolini (6) que, en aquells temps, i abans de convertir-se anys més tard en el Duce dels feixistes, escrivia al diari L'Avvenire dei Lavoratori, l'òrgan dels socialistes italians a Suïssa. Per algun motiu que desconec, a Wikipedia han decidit no parlar-ne (7), però a L'Avvenire dei Lavoratori pots trobar aquest paràgraf:
Des del seu inici, la Cooperativa es va convertir en un lloc de trobada d’emigrants que van formar una consciència sindical entre lluites polítiques contínues com la vaga dels maçons de 1911, que va servir de pretext perquè la policia expulsés a 1200 italians de Suïssa, carregant-los en un tren especial. Per la Cooperativa també va passar Mussolini, aleshores socialista i director d’Avanti, que el 1913 va pronunciar el discurs de l’1 de maig a Zürich. I va ser a la Cooperativa que Lenin va fer el seu últim àpat a Suïssa, abans d’embarcar-se en el vagó que el 1917 el va portar cap a Rússia (8).
Tornant al Landolt, la Société des Cafetiers et Restaurateurs de Genève també ens recorda que, pels ginebrins, la braseria va ser durant molts anys una mena d'annex de la Universitat. Un antic propietari del local, Francis Longchamp, deia als estudiants: "Tot el que sabeu, és aquí que ho heu après!". També ens recordava que una de les tradicions dels estudiants era gravar els seus noms a les taules. Aparentment, els bolxevics també la seguien car, una de les taules, que portava una inscripció de Lenin, es troba actualment a la sala d'estudiants de la Zofinge de Ginebra (9) (10).
Molts anys després, també els refugiats antifeixistes portuguesos van prendre el Landolt com a base d'operacions. Preparaven l'enderrocament del règim salazarista, que culminaria el 1974 en la Revolució dels Clavells. Una placa, a l'altra banda del carrer d'on es trobava el Landolt, al n°1 de la Rue du Conseil-Général encara ho recorda (11).
- Google Street View: 2, rue de Candolle, Gèneve
- Un café genevois qui a compté Lénine parmi ses habitués va renaître, RTS, 30.12.2019
- La Ligue de la social-démocratie révolutionnaire russe à l'étranger, Marxists Internet Archive
- Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
- Quand Lénine planifiait la révolution d’Octobre dans la Cité de Calvin, La Cité, 03.10.2017
- Antonio Scurati explora la figura de Mussolini como creador de un arma política que el liberalismo no sabe combatir. Fernando García: Mussolini, el padre de todos los populismos, La Vanguardia, 15.01.2020.
- L'Avvenire dei Lavoratori: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- L'Avvenire dei Lavoratori: Home Page
- Société des Cafetiers, Restaurateurs de Genève: Historique, Cafés suisses (Sources: «Bistrots genevois: miroir du temps» de Michèle et Michel Baettig)
- Wikipedia: Zofinge
- Brasserie Landolt-Plaque commémorative, 1 rue du Conseil-General, 1205 Geneve
No comments:
Post a Comment