|
El passat 2 de novembre et parlava de Yaël Langella (1), una de les persones que més m'han impressionat al llarg de la vida. I junt amb el poc que sabia de les seves activitats literàries, et passava algunes referències d'articles que moltes de les persones que l'havien conegut van publicar amb ocasió de la seva mort.
Com avui és l'aniversari del dia que ens va deixar, m'agradaria tornar a parlar d'ella. En primer lloc, d'un resum biogràfic que vaig trobar al blog 'mujeressinfonterasysinbozal.blogspot' i que completa algunes informacions d'ella que no coneixia (2): com ara que, entre 1975 i 1977, va treballar com a professora de francès a la Nazareth Academic School of Nursing.
Una lectura més detinguda de l'article que li va dedicar Carles Torner em va permetre veure la feina que estava fent a Lisboa (3):
Com avui és l'aniversari del dia que ens va deixar, m'agradaria tornar a parlar d'ella. En primer lloc, d'un resum biogràfic que vaig trobar al blog 'mujeressinfonterasysinbozal.blogspot' i que completa algunes informacions d'ella que no coneixia (2): com ara que, entre 1975 i 1977, va treballar com a professora de francès a la Nazareth Academic School of Nursing.
Una lectura més detinguda de l'article que li va dedicar Carles Torner em va permetre veure la feina que estava fent a Lisboa (3):
Yaël Langela morí el passat onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Hi havien anat perquè els acollia una amiga, a casa de qui Yael podia dedicar la meitat del dia a enllestir la traducció de l’Elogi de la desobediència, el llibre que Rony Brauman i Eyal Sivan van escriure arran de la filmació d’Un especialista, la pel·lícula construïda a partir de les imatges del judici a Adolf Eichmann, i empeltada de les reflexions d’Hannah Arendt (4).
També he aprofitat per saber quelcom del seu company: Uwe Geest (5), que va nàixer a Hamburg i va passar la seva infància a un poblet de la costa bàltica alemanya, a Schleswig-Holstein: Dahme (5). Un poblet que va inspirar a Yaël la publicació del llibre: Retorn a Dahme (6) on mostra acarats uns poemes originals en hebreu i la seva traducció al català, en una confluència de dues sensibilitats, la plàstica d'Uwe i la poètica de Yaël: el relat de les pistes que li permeten dur a terme un tendre escorcoll de la gènesi de l'artista.
Una tendresa pel seu company i la seva obra que també he trobat a un article publicat a 'barcelonareview.com' en 2005 (7). O la tendresa de la seva poesia resumida en un poema inèdit que el PEN català va publicar a twitter en 2018, amb motiu dels 11 anys de la seva mort (8). Finalment, una tendresa que també pots trobar a una de las "Cartas de los lectores" que La Vanguardia va publicar en setembre del 1993 (9) i que en Pepo va localitzar i em va transmetre.
Però aquest article no és l'únic que en Pepo ha localitzat. El passat 17 de novembre es va inscriure a una visita guiada per l'antic cementiri jueu de Montjuïc (10). A més de trobar-se amb dos veïns jueus que tenien una botiga de roba al seu carrer i petar la xerrada amb ells recordant temps passats, li va sorprendre que hi hagués altres persones que havien conegut a Yaël. Entre elles, la guia de la visita que, a més, també s'encarrega dels enterraments d'una de les 3 comunitats jueves que hi ha actualment a Barcelona. Va demanar-li si sabia on estava enterrada Yaël. La guia va passar unes trucades i algú va dir-li que creia que estava al cementiri de Les Corts, però no al recinte jueu.
Després d'uns quants dies de voltar per les oficines de Cementiris de Barcelona i de visitar el recinte jueu dels cementiri de les Corts, el 26 de novembre va poder localitzar les seves restes a Collserola. Yaël no està enterrada (a terra) segons els costums jueus, sinó a un nínxol.
Com diu en Pepo, potser caldrà ara esbrinar quines han estat les causes i circumstàncies- potser les seves voluntats pel moment de la mort- que expliquin que estigui en un nínxol en un cinquè pis. Més, sabent que les tres associacions jueves que hi ha a Barcelona tenen espais reservats per enterrament també a Collserola.
Finalment, en Pepo va anar-hi i va reeixir a trobar una escala per enfilar-se i deixar-li unes pedretes a la repesa del nínxol, com a mostra de que la recordem i l'estimem.
Com a mi m'agafa lluny per fer-ho avui, pren aquest article com si fos la meva pedreta per dir-te, un cop més, que et recordo i que t'estimo, Yaël.
Una tendresa pel seu company i la seva obra que també he trobat a un article publicat a 'barcelonareview.com' en 2005 (7). O la tendresa de la seva poesia resumida en un poema inèdit que el PEN català va publicar a twitter en 2018, amb motiu dels 11 anys de la seva mort (8). Finalment, una tendresa que també pots trobar a una de las "Cartas de los lectores" que La Vanguardia va publicar en setembre del 1993 (9) i que en Pepo va localitzar i em va transmetre.
Però aquest article no és l'únic que en Pepo ha localitzat. El passat 17 de novembre es va inscriure a una visita guiada per l'antic cementiri jueu de Montjuïc (10). A més de trobar-se amb dos veïns jueus que tenien una botiga de roba al seu carrer i petar la xerrada amb ells recordant temps passats, li va sorprendre que hi hagués altres persones que havien conegut a Yaël. Entre elles, la guia de la visita que, a més, també s'encarrega dels enterraments d'una de les 3 comunitats jueves que hi ha actualment a Barcelona. Va demanar-li si sabia on estava enterrada Yaël. La guia va passar unes trucades i algú va dir-li que creia que estava al cementiri de Les Corts, però no al recinte jueu.
Després d'uns quants dies de voltar per les oficines de Cementiris de Barcelona i de visitar el recinte jueu dels cementiri de les Corts, el 26 de novembre va poder localitzar les seves restes a Collserola. Yaël no està enterrada (a terra) segons els costums jueus, sinó a un nínxol.
 |
|
Com a mi m'agafa lluny per fer-ho avui, pren aquest article com si fos la meva pedreta per dir-te, un cop més, que et recordo i que t'estimo, Yaël.
- Yael Langella, publicat en aquest blog el passat 02.11.2019
- Yael Langella, mujeressinfonterasysinbozal.blogspot, 11.01.2016
- Carles Torner: En record de Yael Langella, PEN català, 25.01.2007
- Veure en aquest blog: La banalitat del mal (17.12.2013) i, més recentment, TV-Series - Broadchurch (16.10.2019)
- Uwe Geest (Hamburg, 1941): Facebook || Merkart.com
- Google Maps: Dahme (Deutschland)
- Yael Langella: Retorn a Dahme, Eumo, Barcelona, 2000
- Yael Langella: Del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'Uwe Geest, barcelonareview.com, no. 47: març -abril 2005
- PEN Català:"Avui fa 11 anys ens va deixar Yael Langella (Paris, 11/10/1953 – 11/01/2007, Lisboa). La recordem amb un poema inèdit seu", Twitter
- Yael Langella-Klépov: El 13 de septiembre, día histórico. La Vanguardia, Cartas de los lectores, 18 septiembre 1993,p 20 (pots trobar una transcripció més fàcil de llegir a un article que he publicat avui, uns minuts abans de la publicació d'aquest)
- Helena López: El cementiri jueu de Montjuïc, El Periódico, 06.10.2017
No comments:
Post a Comment