| Regidors de Requena s'alcen en defensa del valencià davant els atacs del PP, Youtube, 14.08.2016 |
Com ja vam veure a l'article precedent (1), part de les terres de l'antic Regne de València van ser colonitzades per aragonesos, car part de les tropes de Jaume I procedien del Regne d'Aragó. No seria just doncs parlar de regressió del valencià en llocs on la seva població no l'havia parlat mai.
Amb l'expulsió dels moriscos del Regne de València -gairebé 1/3 de la població- bona part de les terres que se'ls van expropiar van quedar abandonades i no van ser poblades per valencians, catalans o aragonesos, sinó per castellans. Tampoc aquí no seria just doncs parlar de regressió del valencià en llocs on la seva poblacio no l'havia parlat mai.
Més enllà dels grans fenòmens migratoris del s. XX que van buidar el País Valencià d'habitants de parla valenciana i castellana, i l'arribada més tard d'una gran massa de nous habitants de parla castellana procedent d'Espanya i d'Iberoamèrica, també vam veure alguns casos particulars. Casos com el de la comarca del Baix Segura / Vega Baja on, a causa d'una epidèmia de pesta el 1648 que va delmar la població de parla valenciana, es va viure un procés de substitució lingüística del valencià pel castellà degut a la immigració de castellanoparlants.
Avui m'agradaria compartir amb tu un altre cas particular: la Plana d'Utiel (2). De manera anàloga al que va fer amb el regne de Múrcia (ho veurem d'aquí uns dies), Jaume I la va cedir a qui seria el seu gendre: Alfonso X. La Plana d'Utiel va passar així a ser part del Regne de Castella, i mitjançant les cartes de poblament del rei, va ser poblada amb colons castellans. Zona de frontera, les guerres entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella van fer que aquest territori estigués en disputa durant segles, fins el moment en que ambdós regnes es van trobar sota un mateix monarca. Així, a partir de Carles I, van acabar les guerres pel control d'aquelles terres.
Fent part de Castella i inclosa inicialment a la província de Cuenca segons la divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, al juny de 1851 va passar a formar part de la província de València en una nova divisió provincial d'Espanya.
Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics, motius que trobaràs amb més detall a la versió de Wikipedia en espanyol (3).
Ara que tots sabem de què estem parlant, et proposo (re-)veure el vídeo amb què he obert aquest article i el vídeo amb què el tanco i calibrar la càrrega brutal de tolerància i empatia de les intervencions d'alguns regidors de Requena o la de l'alcalde de Soneixa (5), defenent la importància de l'aprenentatge del valencià en terres on no es parla aquesta llengua, però on el castellà està influenciat pel valencià: també per altres llengües (6).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Amb l'expulsió dels moriscos del Regne de València -gairebé 1/3 de la població- bona part de les terres que se'ls van expropiar van quedar abandonades i no van ser poblades per valencians, catalans o aragonesos, sinó per castellans. Tampoc aquí no seria just doncs parlar de regressió del valencià en llocs on la seva poblacio no l'havia parlat mai.
Més enllà dels grans fenòmens migratoris del s. XX que van buidar el País Valencià d'habitants de parla valenciana i castellana, i l'arribada més tard d'una gran massa de nous habitants de parla castellana procedent d'Espanya i d'Iberoamèrica, també vam veure alguns casos particulars. Casos com el de la comarca del Baix Segura / Vega Baja on, a causa d'una epidèmia de pesta el 1648 que va delmar la població de parla valenciana, es va viure un procés de substitució lingüística del valencià pel castellà degut a la immigració de castellanoparlants.
Avui m'agradaria compartir amb tu un altre cas particular: la Plana d'Utiel (2). De manera anàloga al que va fer amb el regne de Múrcia (ho veurem d'aquí uns dies), Jaume I la va cedir a qui seria el seu gendre: Alfonso X. La Plana d'Utiel va passar així a ser part del Regne de Castella, i mitjançant les cartes de poblament del rei, va ser poblada amb colons castellans. Zona de frontera, les guerres entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella van fer que aquest territori estigués en disputa durant segles, fins el moment en que ambdós regnes es van trobar sota un mateix monarca. Així, a partir de Carles I, van acabar les guerres pel control d'aquelles terres.
Fent part de Castella i inclosa inicialment a la província de Cuenca segons la divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, al juny de 1851 va passar a formar part de la província de València en una nova divisió provincial d'Espanya.
Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics, motius que trobaràs amb més detall a la versió de Wikipedia en espanyol (3).
- Geogràfiques per la separació que representa el riu Cabriel, la vall del qual se salvava amb molta dificultat travessant el port de Contreras, de manera que el profund llit del riu serveix de frontera natural entre les províncies de Cuenca i de València, on penetra per Casas del Río (Requena).
- Comercials perquè la gran producció vinícola exportable de la comarca de Requena-Utiel havia de sortir pel port més proper, que resultava ser el de València.
Ara que tots sabem de què estem parlant, et proposo (re-)veure el vídeo amb què he obert aquest article i el vídeo amb què el tanco i calibrar la càrrega brutal de tolerància i empatia de les intervencions d'alguns regidors de Requena o la de l'alcalde de Soneixa (5), defenent la importància de l'aprenentatge del valencià en terres on no es parla aquesta llengua, però on el castellà està influenciat pel valencià: també per altres llengües (6).
| La contundent defensa del valencià de l'alcalde castellanoparlant de Soneja, Youtube, 16.11.2016 Benjamín Escriche, alcalde socialista del municipi castellanoparlant de Soneixa (Alt Palància) |
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Veure Venim del nord, tornem del sud (11), publicat en aquest blog el 10.12.2020
- Wikipedia: La Plana d'Utiel-Requena [es] [ca]
- Wikipedia: Requena [es] [ca]
- José Vicente Gómez Bayarri: Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. Aragón en la Edad Media, ISSN 0213-2486, nº 20, 2008, págs. 391-412
- Wikipedia: Soneja / Soneixa [es] [ca]
- Rafael Tudón Presas: Características del habla de la población. Nuestros pueblos: El Toro. Boletín 8 del Instituto de Cultura del Alto Palancia (Marzo 1999)
No comments:
Post a Comment