Al llarg d'aquesta sèrie d'articles m'he demanat si la genètica i la historia ens permeten afirmar que els jueus i sarraïns que van ser expulsats del que avui coneixem com Espanya, havien viscut en aquestes terres molt de temps abans que arribessin molts d'aquells que van participar, per activa o per passiva, en la seva expulsió.
Hem vist que molts dels immigrants del nord de l'Àfrica que van arribar a la Península, ja havien fet el viatge en sentit invers segles abans. I també hem vist que no hi ha pràcticament cap rastre genètic d'aquells àrabs que van desembarcar amb la seva religió, cultura, arquitectura..., I que molta de l'arquitectura, tècniques de conreu, literatura, etc. que hom ha associat als àrabs, eren d'origen andalusí.
El cas dels jueus és més complexe, he recordat quelcom que molts dels actuals rabins sefardites no tenen ganes de recordar: l'extensió a la península Ibèrica de la religió jueva es va fer captant nous adeptes entre la població autòctona, molt abans que fos prohibit per l'aliança dels dirigents de l'església cristiana amb la noblesa visigoda. També he recordat que, les conversions forçades al cristianisme i els assassinats dels qui ho refusaven, van estrenar-se l'any 418 a Maó, segles abans que existís la Inquisició (1), a un moment en què els cristians estaven lluny de ser una religió majoritària.
Però les conversions al judaisme entre la poblacio autòctona no poden explicar que, malgrat els assassinats i les expulsions, els recents tests de genètica entre els actuals habitants d'Espanya semblin demostrar que, un 20% dels seus habitants són d'origen jueu sefardita.
Com ja en tinc més que prou dels missatges d'odi que no deixem de sentir des de les dues ribes de la Mediterrània (i encara més enllà!), prefereixo retenir el missatge del vídeo amb què he obert aquest article. Un vídeo on una jueva francesa d'orígens algerians: Françoise Atlan, (2) interpreta dos temes, un en galaicoportuguès i l'altre en judeocastellà (3): un d'ells, dedicat a un personatge clau de la religió cristiana, la Verge Maria. I ho fa cantant acompanyada per un grup de músics marroquins a un programa emès per una cadena de TV del Marroc. Tot un símbol del que crec que tots hauríem de prendre bona mesura del seu profund significat.
Un missatge que m'agradaria completar amb un vídeo de la TV valenciana À Punt: 'Nous ponts, noves ruralitats' que espero que t'emocioni tant com m'ha emocionat a mi. Espero que l'extracte del vídeo al tweet que pots trobar a continuació t'animi a veure el vídeo de 30' que pots trobar a: Nous ponts, noves ruralitats (4).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Hem vist que molts dels immigrants del nord de l'Àfrica que van arribar a la Península, ja havien fet el viatge en sentit invers segles abans. I també hem vist que no hi ha pràcticament cap rastre genètic d'aquells àrabs que van desembarcar amb la seva religió, cultura, arquitectura..., I que molta de l'arquitectura, tècniques de conreu, literatura, etc. que hom ha associat als àrabs, eren d'origen andalusí.
El cas dels jueus és més complexe, he recordat quelcom que molts dels actuals rabins sefardites no tenen ganes de recordar: l'extensió a la península Ibèrica de la religió jueva es va fer captant nous adeptes entre la població autòctona, molt abans que fos prohibit per l'aliança dels dirigents de l'església cristiana amb la noblesa visigoda. També he recordat que, les conversions forçades al cristianisme i els assassinats dels qui ho refusaven, van estrenar-se l'any 418 a Maó, segles abans que existís la Inquisició (1), a un moment en què els cristians estaven lluny de ser una religió majoritària.
Però les conversions al judaisme entre la poblacio autòctona no poden explicar que, malgrat els assassinats i les expulsions, els recents tests de genètica entre els actuals habitants d'Espanya semblin demostrar que, un 20% dels seus habitants són d'origen jueu sefardita.
Com ja en tinc més que prou dels missatges d'odi que no deixem de sentir des de les dues ribes de la Mediterrània (i encara més enllà!), prefereixo retenir el missatge del vídeo amb què he obert aquest article. Un vídeo on una jueva francesa d'orígens algerians: Françoise Atlan, (2) interpreta dos temes, un en galaicoportuguès i l'altre en judeocastellà (3): un d'ells, dedicat a un personatge clau de la religió cristiana, la Verge Maria. I ho fa cantant acompanyada per un grup de músics marroquins a un programa emès per una cadena de TV del Marroc. Tot un símbol del que crec que tots hauríem de prendre bona mesura del seu profund significat.
Un missatge que m'agradaria completar amb un vídeo de la TV valenciana À Punt: 'Nous ponts, noves ruralitats' que espero que t'emocioni tant com m'ha emocionat a mi. Espero que l'extracte del vídeo al tweet que pots trobar a continuació t'animi a veure el vídeo de 30' que pots trobar a: Nous ponts, noves ruralitats (4).
Hi ha un altre vídeo que també m'ha emocionat molt i que m'agradaria compartir amb tu per tancar aquest article.😍 Els alumnes d'Aragó que estudien a l'institut de Vilafranca han optat per aprendre valencià -sense tindre cap obligació de fer-ho- i conten així la seua experiència 👇
— Escanyat (@escanyat) September 29, 2020
(Paga molt la pena vore el documental complet sobre aquesta experiència fronterera)
🔗https://t.co/atOwjfJTlc pic.twitter.com/JviPYUjYiM
Ali Salem, un xiquet que va arribar a València i va aprendre a parlar valencià i castellà en dos mesos. Però després que si el requisit lingüístic per als funcionaris nosequè... #FamíliesÀPunt pic.twitter.com/ieOONEg0Hg
— Escanyat (@escanyat) September 27, 2020
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Veure Venim del nord, tornem del sud (3), publicat en aquest blog el 29.10.2020
- Wikipedia: Françoise Atlan [en] [fr] [es] [ca]
- El primer tema, fins el minut 03:25, Rosas das Rosas, fa part de la cantiga de Santa Maria - Alfonso X el Sabio (siglo XIII). Un cant cristià en galaico-portugués dedicat a la Verge Maria. El segon tema: Morena, a partir del minut 03:25, està disponible a un CD publicat en 1995: Spring in Salonika, dedicat a les cançons ladines dels jueus de Tesalònica.
- Emma Nicolau, Vicent A. Querol i Xavier Ginés: Nous ponts, noves ruralitats, Grup d’investigació DESiRES de la Universitat Jaume I, À Punt, Setembre 2020 || El documental «Nous Ponts, Noves Ruralitats» del grup d'investigació de l'UJI DESiRES s'emet en À Punt, Universitat Jaume I, 25.09.2020
No comments:
Post a Comment