 |
Fa molts anys, passejant pels voltants del poble del Pallars on va nàixer una noia amb qui vaig sortir quan era molt més jove, vam veure una planta de belladona. Crec recordar que em va explicar que van ser els indianos que van portar les llavors quan van tornar al poble. I que, des d'aquells temps, creixien en estat salvatge. També crec recordar que em va dir que encara hi havia vells del poble que anaven a collir algunes baies quan tenien mal a les dents per a calmar el dolor.
Anys més tard, durant una ascensió en solitari a la Pica d'Estats, vaig conèixer un home que era botànic i coneixia passablement bé la flora del Pirineu. Va ser ell qui em va fer descobrir les bledes silvestres: com collir-les i com cuinar-les. Francament, eren delicioses! Mentre les menjàvem, em va comentar que el Pirineu està ple de plantes comestibles i medicinals que poca gent coneix. Però em va recordar que s'havia de parar molt de compte perquè altres, fins i tot les medicinals, a dosis inadequades, poden ser mortals (1)
Abans de l'arribada dels botànics moderns, les trementinaires es van dedicar durant el segle XIX, i fins ben entrat el segle XX, a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que recorrien a peu (2).
Segles abans hi havia altres dones del Pallars que disposaven d'un coneixement encara més important de la flora del Pirineu, i que durant els segles XV, XVI i XVII van ser perseguides per bruixeria.
Ara cal que ens situem car, gràcies a la rentada de cervell dels 'divulgadores de mitos', tot i que molts catalans associen aquelles terres a una mena de Catalunya primigènia, aquell territori estava poblat per bascos en el moment en què els francs, que més endavant esdevindrien catalans, el van colonitzar (3).
Sobre el Quidditch a l'Escola de Màgia i Encanteris Hogwarts, just recordar que es tracta de novel·les de ficció i els nens no ... En fi, ja veus el que vull dir.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Anys més tard, durant una ascensió en solitari a la Pica d'Estats, vaig conèixer un home que era botànic i coneixia passablement bé la flora del Pirineu. Va ser ell qui em va fer descobrir les bledes silvestres: com collir-les i com cuinar-les. Francament, eren delicioses! Mentre les menjàvem, em va comentar que el Pirineu està ple de plantes comestibles i medicinals que poca gent coneix. Però em va recordar que s'havia de parar molt de compte perquè altres, fins i tot les medicinals, a dosis inadequades, poden ser mortals (1)
Abans de l'arribada dels botànics moderns, les trementinaires es van dedicar durant el segle XIX, i fins ben entrat el segle XX, a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que recorrien a peu (2).
Segles abans hi havia altres dones del Pallars que disposaven d'un coneixement encara més important de la flora del Pirineu, i que durant els segles XV, XVI i XVII van ser perseguides per bruixeria.
Ara cal que ens situem car, gràcies a la rentada de cervell dels 'divulgadores de mitos', tot i que molts catalans associen aquelles terres a una mena de Catalunya primigènia, aquell territori estava poblat per bascos en el moment en què els francs, que més endavant esdevindrien catalans, el van colonitzar (3).
Aquelles societats conservaven les institucions socials de l’antiguitat: propietat comunal i tradició matriarcal, que van transcendir molt desdibuixades. Però, en canvi, la religió tradicional -un diàleg molt profund entre l’espècie humana i l’univers- es va conservar oculta i, durant generacions es va transmetre, sempre, de mares a filles. El poder (el civil i l’eclesiàstic) la van catalogar com a bruixeria i la van perseguir fins a l’extenuació. Resulta molt revelador que el primer cop que a Europa es tipifica la bruixeria com una activitat delictiva és a la vall d’Àneu, l’any 1424, epicentre del que havia estat el món basc a Catalunya (4) (5).Malgrat que els 'divulgadores de mitos' han relacionat la bogeria de la cacera de bruixes que va tenir lloc als Pallars com un acte dirigit per la Inquisició, el cert és que (6):
“(...) Fa temps que sabem que la majoria de judicis per bruixeria que es portaven a terme a Catalunya eren fets per tribunals civils, seglars, baronials”,(...) “estaven dirigits per un batlle o per un senyor, no eren tribunals eclesiàstics o inquisitorials”.Tornant a la belladona del poble del Pallars del qual et parlava a l'inici de l'article, no tinc la pretensió ni els coneixements per qüestionar si l'havien portat al poble els indianos. Però hom sap que, durant l'edat mitjana, aquesta planta va ser un ingredient fonamental en les pocions utilitzaven aquelles dones que acabarien acusades de bruixeria, i que el mite de les escombres voladores té el seu origen en aquestes pocions.
Aquesta és una de les conclusions més rellevants de la investigació i trenca amb la creença popular que associa la cacera de bruixes (a Catalunya) amb la inquisició.
“La majoria de casos provenien de la denúncia de veïns i veïnes en situació de desgràcies, morts, malalties, pedregades… Els tribunals locals o baronials eren els més salvatges”, (...) “la clau és que el crim de bruixeria i la secta de les bruixes no va existir mai. És un crim imaginari, una construcció mental dels perseguidors. Això és el que ho va fer tan terrible i que durés tants anys”.
Al llarg dels segles, la justícia reial i inquisitorial a Catalunya va intervenir per aturar la proliferació de les pràctiques antibruixesques, qüestionant les accions que es desenvolupaven a escala local. De fet, les poques dones que van aconseguir portar el seu cas davant el tribunal inquisitorial de Barcelona van ser absoltes o condemnades a penes lleus.
Sobre el Quidditch a l'Escola de Màgia i Encanteris Hogwarts, just recordar que es tracta de novel·les de ficció i els nens no ... En fi, ja veus el que vull dir.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Neus Duran: Plantas de los Pirineos: medicinales, comestibles y (algunas) mortales, La Vanguardia, 07.06.2018
- Wikipedia: Trementinaires || Enric H. March: Dones sàvies: bruixes, remeieres i trementinaires, enarchenhologos.blogspot.com, 15.01.2018 || Rutes a peu: Ruta de les trementinaires. elbergueda.cat
- Veure Venim del nord, tornem del sud, publicat en aquest blog el 14.10.2020
- Marc Pons: L'arrel basca de Catalunya, 09.08.2020
- R. Banyeres: Bruixes al Pirineu, Segre, 22.10.2019
- Ivet Eroles: El Pirineu, bressol de la cacera de bruixes, directa.cat 03.04.2019
- América Valenzuela: La belladona, la droga de las brujas, Ciencia al cubo, Radio 5, RTVE, 14.06.2011
No comments:
Post a Comment