|
Aquesta història va passar el vespre d'un divendres de fa gairebé 40 anys. Acabava d'ordenar els apunts de la setmana quan va sonar el timbre. Era un company del barri que també estudiava a la UAB i em venia a buscar per anar a beure unes birres a un local que hi havia molt a prop de casa: un bar-llibreria on s'arreplegaven els progres del barri. L'ambient era guapo, la bona birra bona i a un preu correcte, tancaven tard i, detall determinant, havia quedat amb una penya que coneixia i, detall encara més important, coneixia a un dels cambrers.
Per aquells que el recordeu, aquest company era tirant a gros, amb el cabell sempre ben tallat, pentinat cap enrere i amb una discreta gomina per fixar-lo. Aquella tarda es va presentar amb una chupa de cuir nova de trinca, estil Ramones, uns texans de tergal i unes vambes de mercadillo.
Com la penya de la qual em va parlar figurava que era super divertida, vaig decidir ficar-me en fase amb el seu look, just per riure. Vaig obrir un armari i em vaig posar una americana que li havia expropiat al meu pare (la del seu casament, a ell feia anys que no li entrava). I com al meu look li faltava alguna cosa, vaig recordar que encara hi havia un tub de gomina a l'armari del lavabo: sincerament, no recordo si el va oblidar la noia amb qui havia compartit el pis o algú d'altre. Mai me n'havia posat abans i, com era d'esperar, se me'n va anar un xic la mà.
Vam entrar al local. Estava ple de gom a gom i la penya parlava animadament. Vam començar a recórrer amb el local la mirada, buscant la penya del company. També els buscàvem entre els que entraven al local. La penya no es presentava i, per acabar-ho d'adobar, el cambrer que coneixia el meu company havia trucat dient que no aniria a treballar.
A poc a poc es va anar instal·lant un silenci pesat. Contràriament a l'efecte divertit que esperàvem provocar, ens vam adonar que la penya ens havia pres per una parella de la pasma: segurament uns ens van prendre per estupes, altres per la brigada política i gairebé tots com l'anunci d'una redada imminent. El local es va començar a buidar. En cosa de 10 minuts només vam quedar quatre gats. La mirada assassina del cambrer que hi havia a la barra ens va fer comprendre que teníem un nou bar del barri que afegir a la llista dels locals on teníem l'entrada refusada. Vam beure les nostres birres en silenci i mai més no vam tornar a anar-hi.
Gairebé 40 anys més tard, una bona amiga em va dir que feia uns quatre anys que havien tancat un dels locals que m'agradava visitar quan baixava al barri: La Fàbrica (1). Em va saber greu perquè, malgrat el que deixava imaginar la visió de la seva façana, el seu interior tenia una decoració barreja de nau industrial i de bar americà que m'agradava moltíssim, no es menjava malament, els preus eren correctes, la carta de birres era decent i els dissabtes a la nit hi havia música en directe (2).
Pels motius personals que molts ja coneixeu, feia molt de temps que no havia anat pel barri i, els rars cops que ho havia pogut fer, no havia trobat el temps de fer un tomb pels seus locals. Un dia em va donar per mirar on podria anar a fer un tomb la propera vegada que tingués l'oportunitat d'anar-hi.
Sorpresa! Buscant a les pàgines de Hop Guerrilla i Birrapèdia vaig descobrir que aquell bar llibreria al que ens van refusar l'entrada fa gairebé 40 anys encara existeix: Arcoiris Bar - Cerveza artesana km 0 (3) Confio que si un dia vaig a beure una birra ningú no em reconeixerà. I en cas que algú ho faci, sempre podré al·legar la prescripció del delicte. No ho sé, ja veurem.
En el pitjor dels casos, sempre em puc deixar caure pel bar de heavies del meu antic carrer: Zeppelin Bar (4). Són bona gent i crec que encara podria aguantar una hora de música heavy.
Per aquells que el recordeu, aquest company era tirant a gros, amb el cabell sempre ben tallat, pentinat cap enrere i amb una discreta gomina per fixar-lo. Aquella tarda es va presentar amb una chupa de cuir nova de trinca, estil Ramones, uns texans de tergal i unes vambes de mercadillo.
Com la penya de la qual em va parlar figurava que era super divertida, vaig decidir ficar-me en fase amb el seu look, just per riure. Vaig obrir un armari i em vaig posar una americana que li havia expropiat al meu pare (la del seu casament, a ell feia anys que no li entrava). I com al meu look li faltava alguna cosa, vaig recordar que encara hi havia un tub de gomina a l'armari del lavabo: sincerament, no recordo si el va oblidar la noia amb qui havia compartit el pis o algú d'altre. Mai me n'havia posat abans i, com era d'esperar, se me'n va anar un xic la mà.
Vam entrar al local. Estava ple de gom a gom i la penya parlava animadament. Vam començar a recórrer amb el local la mirada, buscant la penya del company. També els buscàvem entre els que entraven al local. La penya no es presentava i, per acabar-ho d'adobar, el cambrer que coneixia el meu company havia trucat dient que no aniria a treballar.
A poc a poc es va anar instal·lant un silenci pesat. Contràriament a l'efecte divertit que esperàvem provocar, ens vam adonar que la penya ens havia pres per una parella de la pasma: segurament uns ens van prendre per estupes, altres per la brigada política i gairebé tots com l'anunci d'una redada imminent. El local es va començar a buidar. En cosa de 10 minuts només vam quedar quatre gats. La mirada assassina del cambrer que hi havia a la barra ens va fer comprendre que teníem un nou bar del barri que afegir a la llista dels locals on teníem l'entrada refusada. Vam beure les nostres birres en silenci i mai més no vam tornar a anar-hi.
Gairebé 40 anys més tard, una bona amiga em va dir que feia uns quatre anys que havien tancat un dels locals que m'agradava visitar quan baixava al barri: La Fàbrica (1). Em va saber greu perquè, malgrat el que deixava imaginar la visió de la seva façana, el seu interior tenia una decoració barreja de nau industrial i de bar americà que m'agradava moltíssim, no es menjava malament, els preus eren correctes, la carta de birres era decent i els dissabtes a la nit hi havia música en directe (2).
Pels motius personals que molts ja coneixeu, feia molt de temps que no havia anat pel barri i, els rars cops que ho havia pogut fer, no havia trobat el temps de fer un tomb pels seus locals. Un dia em va donar per mirar on podria anar a fer un tomb la propera vegada que tingués l'oportunitat d'anar-hi.
Sorpresa! Buscant a les pàgines de Hop Guerrilla i Birrapèdia vaig descobrir que aquell bar llibreria al que ens van refusar l'entrada fa gairebé 40 anys encara existeix: Arcoiris Bar - Cerveza artesana km 0 (3) Confio que si un dia vaig a beure una birra ningú no em reconeixerà. I en cas que algú ho faci, sempre podré al·legar la prescripció del delicte. No ho sé, ja veurem.
En el pitjor dels casos, sempre em puc deixar caure pel bar de heavies del meu antic carrer: Zeppelin Bar (4). Són bona gent i crec que encara podria aguantar una hora de música heavy.
- Google Street Maps: La Fàbrica, al carrer Bunyola 10: la imatge és de l'Octubre del 2014. Aquesta és del maig del 2019.
- Restaurante La Fabrica, restaurantes.com
- Arcoiris Bar-Libreria, Cerveseria Artesana km0: Hop Guerrilla, Birrapedia, Facebook [Home page], Facebook [Eix Nou Barris], Guia del Ocio, Buypidik,
- Facebook: Zeppelin Bar
No comments:
Post a Comment