aéroport de Genève et champ magnétique terrestre

Aéroport de Genève-Cointrin
.

La RTS nous annonçait dans le Téléjournal du 17.04.2017 que, à cause du déplacement des pôles magnétiques (1),  l'unique piste de l'Aéroport de Genève-Cointrin, connue jusqu'ici com "23-05", allait changer de nom. Sa dénomination actuelle répond à une convention internationale qui était expliquée de façon assez pédagogique dans un post publié le 18 Septembre 2013, à l’occasion du changement du nom d'une piste de l'aéroport de Bruxelles (2):

Dans le monde entier, les pistes portent un numéro allant de 01 à 36, en fonction de leur orientation: le numéro 09 est orienté à l’est (90°), le 18 au sud (180°), le 27 à l’ouest (270°) et le 36 au nord (360°). Comme les pistes peuvent être utilisées dans les deux directions, dont l’orientation opposée diffère chaque fois de 180°, elles portent deux numéros indiquant les deux directions. L’écart est chaque fois de 18. C’est pourquoi la piste 02 s’appelle également piste 20 dans la direction opposée, et la piste 07 également piste 25.

Dans le cas de Genève, en fonction du déplacement du pôle magnétique observé ces dernières années, la piste sera renommée comme "22-04" afin que la dénomination de la piste se rapproche plus de la réalité.

Rien d'autre sinon ajouter que les autorités ont pris du temps pour prendre une décision que l'un des commentateurs d'un post du blog de Sylvie Neidinger (3) anticipait déjà le 24 Janvier 2014.

---

1. Schüpbach, J. (2016, November 30). Le champ magnétique terrestre va-t-il nous lâcher? Retrieved April 18, 2017, from https://www.letemps.ch/sciences/2016/11/28/champ-magnetique-terrestre-vatil-lacher 
2. Eaglefeather (2013, September 18). Le champ magnétique terrestre pousse l’aéroport de Bruxelles à changer le nom d’une piste. in Les moutons enragés. Retrieved April 18, 2017, from http://lesmoutonsenrages.fr/2013/09/18/le-champ-magnetique-terrestre-pousse-laeroport-de-bruxelles-a-changer-le-nom-dune-piste/
3. Cet article est à l'origine d'une demande d'information  au service info des bibliothèquesconcernant  le changement de nord magnétique à Genève. Je te recommande vivement autant la lecture de la réponse su service comme les contributions des lecteurs. Voir dans Neidinger, S. (2014, January, 24): Cointrin, toujours à 23-05?, in Le blog de Sylvie Neidinger, Retrieved April 18, 2017, from http://duboutduborddulac.blog.tdg.ch/archive/2014/01/24/cointrin-toujours-a-23-05-252207.html

jeff speck: 4 ways to make a city more walkable

Jeff Speck és un urbanista que, a través dels seus llibres i conferències, advoca per ciutats més eficients. Mentre uns interpreten el concepte de la Smart City com una ciutat opressiva on els seus habitants estan controlats per un munt de dispositius electrònics, la Smart City que ens proposa Speck està dissenyada des d'una òptica humanística.

martin heck, dolomites

WINTER | DOLOMITES 4K TIMELAPSE from Martin Heck | Timestorm Films on Vimeo.

scan pyramids mission

ScanPyramids Mission Teaser_English Version from HIP Institute on Vimeo.

@daveguasch

No sé si has sentit parlar del projecte Scan Pyramids Mission. Si no ho has fet, crec que val la pena que li donis un cop d'ull a aquest vídeo a la pàgina del projecte o al canal Vimeo del HIP Institute. Després et proposo que li donis un cop d'ull a l'enllaç que presenta els objectius del projecte i a l'enllaç que presenta els seus primers resultats. Espero que ho hagis trobat tan interessant com jo ho vaig trobar.

stunning abandoned places

Arreu del món hi ha llocs que els éssers humans han abandonat des de fa temps i que la natura ha anat recuperant lentament. Un espectacle que és alhora inquietant i fascinant, i que ens permet albirar un paisatge en un futur en què la humanitat hagi deixat d'existir.

BrightSide.me va publicar a finals de l'Agost del 2016 aquest article: 25 Truly Stunning Shots of Abandoned Places que recull algunes de les millors imatges publicades a itsabandoned, d'Instagram. No et perdis cap d'ambdós. 

lausanne 10.04.2017 - 11h50

barcelona - casa batlló

tamara kvesitadze - ali i nino

"Alí  i Nino" és una remarcable escultura mòbil en acer de 8m d'alçada realitzada per l'escultor georgià Tamara Kvesitadze. Dissenyada en 2007, es va instal·lar el 2010 a la ciutat de Batumi, Geòrgia. Partint d'una una novel·la de 1937, l'estàtua representa  una tragèdia d'amor entre un jove musulmà d'Azerbaidjan i una princesa cristiana georgiana que es van veure separats arran de la invasió soviètica de Geòrgia.

La ciutat de Batumi sembla reservar però altres sorpreses. Situada molt a prop de la frontera amb Turquia, el seu port és un terminal que rep el petroli dels pipelines que hi arriben des de Kazakhstan i Turkmenistan. I si durant l'època soviètica era un destí turístic conegut arreu de la URSS, actualment sembla haver-se reconvertit en allò que eufemísticament  hom coneix amb el nom de turisme de qualitat. La vila ha estat descrita per la penya de Adventorous Travel com la 'Las Vegas del Mar Negre' per la seva l'arquitectura de disseny audaç. A continuació et passo un parell d'exemples: en pots trobar molts altres en aquest enllaç.

White Restaurant - Batumi

White Sail Apartments - Batumi

perills desconeguts de les nanotecnologies

Vladimir Baulin en una imatge diferent a la exhibida al seu perfil LinkedIn

Si va passar molt de temps abans que hom conegués quins eren els riscos de la utilització dels materials radioactius, avui ens trobem en la mateixa situació davant d'unes nanotecnologies que, després que ens les presentessin sota la seva cara més amable, podrien tenir un impacte terrorífic sobre les nostres vides en els escenaris més pessimistes de la ciència ficció.

En referència a l'estadi actual del coneixement sobre nanotecnologies, Horizon, el magazine europeu sobre la recerca, ens presentava a finals de Gener una entrevista molt interessant amb Vladimir Baulin (1), jove investigador rus que, després de haver obtingut el seu Master a la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i el seu doctorat a la Université Joseph Fourier (Grenoble I), treballa actualment com investigador a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Coordinador del projecte de recerca europeu SNAL (2), Baulin presenta en aquesta entrevista un dels resultats més importants del seu equip. 

La primera observació directa demostra com unes petites nanopartícules d'or poden travessar una bicapa lipídica: la part principal d'una membrana biològica. Aquest procés es va quantificar i es va estimar el temps de cada pas. La membrana dels lípids és l'última barrera de protecció de les cèl·lules de l'ambient exterior. Si les nanopartícules poden travessar aquesta barrera, es demostra que poden entrar a l'interior de les cèl·lules.

I a continuació ens parla de l'interès d'estudiar els riscs de la utilització de les nanotecnologies:

Tots els objectes biològics: les biomolècules, les proteïnes que hi ha als organismes vius, van evolucionar al llarg de milions d'anys per viure en simbiosi. Les nanopartícules que es sintetitzen al laboratori són considerades per un organisme viu com una cosa estranya i potencialment tòxica. 
L'auge de les aplicacions realitzades amb nanopartícules va començar amb un Premi Nobel en 1985. Actualment les nanopartícules i la nanotecnologia en general estan entrant a les nostres vides. Hom pot sintetitzar nanomaterials amb un control precís, fabricar nano-estructures en superfícies i fer l'adaptació precisa de les propietats de les nanopartícules.
Per tant és molt urgent comprendre quins són els mecanismes precisos de la nanotoxicitat i fer una classificació en funció d'aquests. La radioactivitat o els raigs X van entrar a les nostres vides de la mateixa manera, i va passar molt de temps abans que els investigadors entenguessin quins eren els seus mecanismes d'acció sobre els organismes vius i que es fixessin els reglaments que han anat evolucionant amb la nostra comprensió del fenomen.

---

1. Nanotechnology is like the early days of radioactivity when it comes to knowing the risks – Dr Vladimir Baulin, Horizon, 25.01.2017
2. European Commission. Community Research and Development Information Service (CORDIS. Projects and Results Service: Smart Nano-objects for Alteration of Lipid-bilayers // SNAL. Marie Curie ITN Network, Home Page
   

online-measurement of frequency: europe and switzerland

Source: Swissgrid. Substation Laufenburg. Construction site within the 220/380-kV-substations

La xarxa elèctrica interconnectada europea s'estén des de Portugal fins Estònia i Turquia (1). S'alimenta principalment amb un corrent altern que té una freqüència d'aproximadament 50,0 Hz. Aquesta freqüència presenta la particularitat de que ha de ser la mateixa a tota la xarxa, amb l'excepció d'oscil·lacions locals a curt termini.

A cada moment, la quantitat d'electricitat que es genera per les centrals de producció ha de ser igual a la quantitat d'electricitat que es consumeix. Si la demanda d'electricitat augmenta més enllà de la potència subministrada pels generadors, llavors el dèficit elèctric entre l'electricitat subministrada i la consumida es corregeix modificant la velocitat dels dels generadors a fi  de reduir l'increment de la freqüència. Diversos mecanismes esglaonats de control proporcionen l'ajust de la sortida dels generadors per recuperar els 50,0 Hz quan es produeix una desviació de la freqüència desitjada.

Aquesta introducció me serveix d'excusa per proposar-te que punxis aquest enllaç: Measurement of the mains frequency on podràs trobar, online i en temps real, quina és la freqüència actual de la xarxa europea interconnectada.

Per tal de representar els canvis de baixa freqüència en detall, la barra de l'escala d'ajust és força gran car, durant el funcionament normal de la xarxa hi ha desviacions regulars fins 0.150 Hz i la potència de regulació primària està totalment utilitzada en una desviació de 0.200 Hz.

Si has trobat interessant la pàgina d'acollida, ara et proposo que'ns passegem per altres pàgines del site. Què tal si comencem per veure les dades històriques de la variació de la freqüència durant els darrers 5 minuts en aquest enllaç: Timeline of the mains frequency?  També he trobat força interessants el contingut d'aquests dos menus: Information i Links.

A Suïssa, també hi ha una pàgina de Swissgrid on hom pot trobar informacions sobre la freqüència. Per  França et proposo donar-li un cop d'ull al France National Grid Status i pel Regne Unit al G.B. National Grid Status. Si vols veure les corbes de producció i de demanda a l'estat espanyol et proposo visitar aquesta pàgina de REE: Demanda y producción en tiempo real.

---

1. European Network of Transmission System Operators for Electricity (ensoe)

stunning pictures from iceland

No m'importa gaire si aquesta imatge ha passat pel Photoshop: això no la fa menys impressionant. Tampoc són menys impressionants les altres imatges de paisatges d'Islàndia publicades a BrightSide.me a finals de l'estiu 2016: 21 reasons to drop what you’re doing and travel to Iceland.

Potser que no sigui una mala idea seleccionar algunes i ficar-les com a fons d'escriptori al teu ordinador.

california will never break off from the US

Source: GeologyCafe.com

No sabia que Forbes tenia una secció de ciència (1) . I és per aquest motiu que va sorprendre'm trobar a principis de Febrer un article sobre geologia en aquesta publicació (2). I encara més el fet que no fos sinó el darrer d'una sèrie d'articles interessants publicats per Trevor Nace (3).

L'article de Nace té com objectiu desmentir una creença popular segons la qual l'estat de Califòrnia es precipitaria al Pacífic amb el proper gran terratrèmol. I per fer-ho, ens presenta la placa del Pacífic, que es mou en direcció nord-oest en el seu contacte amb la placa d'Amèrica del Nord. I com a resultat d'aquest contacte, un sistema de falles localitzades al sud i al centre de Califòrnia, on destaca la falla de San Andreas (4).

Unes falles que presenten com a característica principal que el seu moviment vertical és mimin comparat amb el seu moviment horitzontal. En el cas concret de la falla de San Andreas (5), Nace ens diu que la part occidental, que fa part de la placa del Pacífic, es mourà progressivament en paral·lel a la placa d'Amèrica del Nord, en direcció nord al llarg de la costa de Califòrnia ... fins que, en un futur molt llunyà, la superfície ocupada per l'actual Los Angeles es trobi amb la superfície ocupada per l'actual San Francisco.

---

1. Forbes: Tech/science
2. Trevor Nace: California Will Never Break Off From The US And Fall Into The Ocean, Forbes, 06.02.2017
   
3. Forbes. Sites. Trevor Nace
4. Trevor Nace: The Most Mysterious Fault In California, Forbes, 09.10.2016
5. Veure també aquests altres articles publicats a Gizmodo. George Dvorsky: Double-Fault' Earthquake Could Devastate Southern California. Gizmodo, 15.03.2016 and George Dvorsky: Massive Earthquake Along the San Andreas Fault Is Disturbingly Imminent, Gizmodo, 30.09.2016

twelve amazing secluded homes

erik johansson

Si ets un admirador de la obra de l'holandès M.C. Escher estic segur que trobaràs molt interessants les il·lusions òptiques d'aquest fotògraf suec: Erik Johansson. 

Que't sembla si comencem per fer un tomb per la seva pàgina web i desprès pel seu canal a youtube.

---

• Martynas Klimas: Mind Bending Optical Illusions By Swedish Artist Erik Johansson, deMilked.com

free stock photos

author: Joanna M. Foto (freestocks.org)

Si tens pensat fer-te uns calerons amb el teu blog, o crear una pàgina web amb finalitats comercials, utilitzar el motor de Google per buscar imatges i integrar-les després al teu blog o a la teva pàgina pot no ser una bona idea, a causa dels drets d'autor que són propis a la majoria de les imatges. Ja fa temps que vam veure en aquest blog com utilitzar biblioteques d'imatges lliures de drets, com ara el banc d'imatges de Getty Images o les imatges d'alta qualitat de Pixabay.

Avui m'agradaria compartir amb tu una altra adreça on ports trobar-ne d'altres: bootstrapbay.com, un site on, a més de proposar-te temes i plantilles per al teu projecte web, té una secció anomenada free-stock-photos, on trobaràs força enllaços a sites on hi han imatges lliures de drets d'autor.

De totes maneres, si necessites imatges, buscadors o eines pel tractament de les imatges, pots trobar un resum als meus enllaços a pearltrees.com. I gràcies de no oblidar de senyalar-me qualsevol oblit o qualsevol enllaç que hagi deixat de funcionar.

why doing a PhD is often a waste of time?

Fa uns dies, el 'Mono de la Gratificació Instantània' (Instant Gratification Monkey) del que ens parlava Tim Urban a una de les conferències més genials que mai he vist al TED: Inside the mind of a master procrastinator me va portar a llegir un article publicat el 16 d'Octubre del 2010 a The Economist: Why doing a PhD is often a waste of time? L'article ens parla d'uns estudiants de doctorat que es converteixen en ma d'obra barata per la reproducció del sistema universitari. Ja sigui baixant el cost de la recerca, el de les classes, sovint ambdós (veure: Le coût moyen des étudiants suisses a baissé, 20minutes.ch, 26.02.2017).

Una ma d'obra barata de la que es pot prescindir sense cap problema en el moment en que els pressupostos d'investigació de l'estat es redueixin. Sols que, aquesta ma d'obra a baix cost, no ha estat mai preparada per treballar en el sector privat. Com ens diu repetidament l'article: la universitat que no està ensenyant als seus doctors les coses correctes.

Et passo un resum de l'article. Si el trobes interessant, pots anar a llegir l'article directament. I si tens problemes amb l'anglès, no dubtis a utilitzar el traductor de Google perquè et doni un cop de mà. 

A la majoria dels països un doctorat és un requisit bàsic per a una carrera en el món acadèmic. És una introducció al món de la investigació, una espècie d'obra mestra intel·lectual creada per un aprenent en estreta col·laboració amb un supervisor.  

Els requisits per completar-la varien enormement entre els diferents països, universitats i fins i tot les diferents disciplines. Alguns estudiants primer hauran de passar dos anys treballant en un diploma de mestratge. Alguns rebran una beca; altres pagaran la tesi de la seva butxaca. Alguns doctorats impliquen només la investigació, altres requereixen classes i exàmens i finalment altres requereixen que l'estudiant ensenyi a d'altres estudiants. El tamany d'una tesi pot ser d'una dotzena de pàgines en matemàtiques, o de centenars de pàgines en història. Com a resultat, els nous doctors poden ser joves entusiastes de 20 anys o fatigats investigadors de 40 anys.  

Però una cosa que molts dels estudiants de doctorat tenen en comú és la insatisfacció. Alguns descriuen el seu treball com un "treball d'esclau": setmanes de set dies, dies de deu hores, salaris baixos i perspectives de treball incertes. Un acudit diu que hom sap que és un estudiant de tercer cicle quan el seu despatx està millor decorat que el seu apartament o quan té un sabor favorit de fideus instantanis (...). " 

Les jeremiades dels estudiants de doctorat no són res de nou, però treuen a la llum els problemes reals del sistema que produeix el doctorat d'investigació (les pràctiques en camps com el dret, l'economia i la medicina tenen un valor més evident). Hi ha un excés d'oferta de doctorats. Encara que un doctorat està dissenyat com un entrenament per a un treball en l'àmbit acadèmic, el nombre de posicions de doctorat no està relacionat amb el nombre d'ofertes de treball. Mentrestant, els empresaris es queixen de la manca de coneixements d'alt nivell, el que suggereix que als doctors no els estan ensenyant les coses correctes (...)

El cas és que fa temps que les universitats han descobert que els estudiants de doctorat són barats, altament motivats i disponibles. Amb més estudiants de doctorat, poden fer més investigació i més classes amb menys diners (...) Els exèrcits d'investigadors de baixa remuneració donen un impuls a les universitats i a la capacitat d'investigació dels països. Malgrat tot, això no és sempre una bona cosa. Els cervells més brillants i entrenats acaben malbaratats quan les modes canvien. Als Estats Units l'era post-Sputnik va impulsar el ràpid creixement dels doctors en física. Però quan el pressupost per a la ciència va caure en picat durant la guerra de Vietnam,  Brian Schwartz, professor de física a la Universitat de la Ciutat de Nova York, diu que en la dècada de 1970 uns 5000 físics van anar a l'atur i van haver de buscar feina en altres àrees (NdA: algú se'n recorda d'aquest film: Falling Down?) . 

(...) Molts dels que començaran enguany un doctorat eren els més intel·ligents de la seva promoció, han sigut els millors en tot el que han fet i han acumulat premis durant el seu itinerari acadèmic. Pocs d'ells estaran disposats a acceptar que el sistema en el que entren està dissenyat pel benefici d'altres, que el treball dur i de qualitat pugui no ser suficient per garantir el seu èxit i que estarien millor fent una altra cosa (...) Algú hauria d'escriure una tesi sobre això.

amazing street art

El passat mes de Gener, la penya de BrightSide.me ens recordava que és increïble com, amb uns petits detalls, hom pot donar una nova vida a l'aparença insípida d'un carrer ordinari. Com el street art té la capacitat de convertir una escena urbana banal en una instal·lació d'art increïble. I ens ho van recordar de la ma d'alguns exemples del que alguns anomenen vandalisme modern. Pots trobar-ne tres exemples a continuació, i molts més a l'article original: 20 Genius Pieces of Street Art That Make the World a Funnier Place.

easyJet and the electric flights

Entre 2015 i 2016, el projecte suís Solar Impulse va demostrar que era possible fer la volta al món amb un avió equipat amb bateries que es carregaven gràcies als panells solars que l'equipaven. Enguany, el passat 21 de Març, al Y Combinator’s Demo Day, un fòrum en el que les startups presenten les seves idees futuristes a un grup d'inversors potencials, Wright Electric ha presentat un projecte molt interessant: un avió comercial alimentat per bateries, dissenyat per vols realitzats a una distància mitjana de 480 quilòmetres i amb una capacitat per a 150 passatgers.

Com imagino la teva cara d'escepticisme et proposo agafar un compàs i calcular el radi d'acció de l'aparell: no des de Barcelona, sinó des de Paris, Londres, Amsterdam, ... L'objectiu de Wright Electric és que tots els vols de curta distància es realitzin amb aparells alimentats per bateries en els propers 20 anys. El primer aparell serà un avió dissenyat per a vols com Nova York-Boston, Londres-París o Seül-Jeju.

Si no he aconseguit esborrar el teu escepticisme, deixam afegir que els vols de curta distància representen al voltant del 30% de tots els vols i el 50% dels vols regionals. Si el teu escepticisme no ha canviat, deixam afegir que aquest tipus d'aparell entraria en competència directa amb el mercat d'Airbus i Boeing, que l'any passat van vendre gairebé mil aparells dissenyats per aquest tipus de distància. I si el teu escepticisme encara no ha desaparegut, deixam acabar dient que aquest projecte estarà subvencionat per l'aerolínia britànica EasyJet.

Un altre punt que me fa confiar en aquest projecte és que Wright Electric ha contractat un equip que ja havia treballat per la NASA en l'estudi de la viabilitat futura dels avions elèctrics. També un equip d'experts en el disseny i fabricació de bateries.

Els plans de la companyia es basen en que la tecnologia de bateries s'anirà millorant a un ritme constant durant la pròxima dècada. Si no fos així, Wright Electric té un pla de contingència: si la tecnologia de les bateries no està a l'alçada de les seves expectatives, passarà a aplicar un sistema híbrid impulsat per l'electricitat i el combustible convencional per a avions (amb la idea de transposar a l'aparell el concepte del [Chevrolet] Volt) . Tot i no ser òptim, un sistema híbrid representaria ja un gran estalvi en els costos actuals sense demanar d'un gran avenç tecnològic. Per una companyia com EasyJet, un avantatge comercial demolidor de cara a la competència ... a menys que Airbus i Boeing inverteixin somes colossals en el disseny d'aquest tipus d'aparells i els avions elèctrics s'acabin per generalitzar-se abans del que crèiem.

---

• Dom Galeon: Electric Flights Are Coming: Engineers Unveil a 150-Seat Battery-Powered Plane, Futurism, 22.03.2017
• Alistair Charlton: London to Paris by electric plane? It's coming by 2027, startup claims, IB Times, 22.03.2017
• Simon Calder: EasyJet teams up with eco-friendly electric plane company, The Independent, 22.03.2017

rts - la vie au présent

Pour Pierre Daniel, la fusion avec la nature n'est pas une formule creuse. Entouré de ses chiens de traîneau, il vit depuis dix ans dans une étonnante cabane construite par ses soins à 1200 mètres d'altitudes dans le Haut-Jura français. Les chiens et la nature lui apportent ce qu'il cherche: une vie au moment présent. Il partage son temps entre ses prestations de musher et la création de sculptures ou de meubles (La vie au présent, Passe-moi les jumelles, 24.02.2017-20h10)

en allemagne, le charbon n’a pas remplacé le nucléaire

Central de carbó de RWE
Niederaussem (RFA)
.
.

Dos articles interessants publicats a Le Monde sobre la producció elèctrica a Alemanya i el mite segons el qual el carbó estaria reemplaçant l'energia nuclear en la producció d'electricitat. En primer lloc, un article que ens recorda que Alemanya s'ha compromès a una reducció progressiva de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. I que els objectius alemanys són els més ambiciós dels principals països industrialitzats amb l'objectiu de reduir, l'any 2050, del 80 al 95% de les emissions respecte al 1990 (1).

Un objectiu que es va complicar amb la decisió del tancament de les centrals nuclears en 2011, i que va tenir com a conseqüència que el ritme de tancament de les centrals de carbó s'hagi reduït. El tancament definitiu en 2011 de vuit dels reactors nuclears va privar al país de 8,3 GW de capacitat de producció. L'impressionant augment de les energies renovables (van passar del 20% a 29,5% entre 2011 i 2016) no va ser suficient per reemplaçar aquella font d'energia. El 2012, l'any següent a la decisió de sortir del nuclear, la producció d'electricitat basada en les centrals de carbó es va tornar a recuperar (+ 5,5%), després de haver disminuït de manera constant en anys anteriors. La producció va continuar augmentant en 2013, però va disminuir durant els tres anys següents.

Davant de la falsa idea d'una aposta pel carbó, cal dir que que l'augment de la producció de les energies renovables (principalment l'eòlica) han permès tancar 34 centrals de carbó entre 2011 i 2015. Entre 2016 i 2019, altres onze centrals que utilitzen lignit i hulla seran tancades de manera permanent, reduint la quota combustibles fòssils el el mix energètic del país.

Seguint amb el carbó, el segon article ens parla d'una iniciativa política dels Verds destinada a l'aprovació d'un pla de sortida que començaria amb un diàleg nacional, i a continuació una decisió parlamentària, que seria seguida d'un tancament immediat de les centrals de carbó més contaminants (2). Pel que fa a la resta de centrals de carbó, el seu tancament es faria gradualment, a través de "crèdits de CO2", és a dir basant-se en les quantitats d'emissions de diòxid de carboni assignades a cada central, que es passarien a tancar un cop esgotat el seu crèdit. Per finançar el projecte, que també preveu el cessament de la mineria del carbó a Alemanya, les disposicions adoptades pels operadors de carbó serien col·locades "sota el control dels poders públics."

---

1. En Allemagne, le charbon n’a pas remplacé le nucléaire, Le Monde, 22.01.2017
2. Allemagne : après la sortie du nucléaire, les Verts planifient la sortie du charbon, Le Monde, 22.08.2016

8 future trucks and buses you must see

man truck & bus schweiz ag - advertising

that will change how you see migration in Europe

Mes informació sobre aquests mapes a Alex Gray: 4 maps that will change how you see migration in Europe, World Economic Forum, 16.08.2016. Com els mapes han estat elaborats per Jakub Marian, et proposo donar-li un cop d'ull a Jakub Marian: Emigration in Europe: Destination countries and percentages of emigrants, 31.01.2017. I molt especialment a aquest altre, Jakub Marian: Migration patterns and population gains and losses in Europe, 09.02.2017

der frauen in der armee

Un vell vídeo de propaganda de l'exèrcit suís destinat al reclutament de dones (contràriament als homes, la presència de les dones a l'exèrcit no és obligatòria, sinò voluntària) on ens presenta el quotidià de deu joves en diferents unitats i amb diferents graus de comandament. 

Una de les coses més curioses de l'exèrcit de milícia suís és que, aquells que avui donen les ordres a la vida militar, poden acabar rebent-les a la vida civil d'aquells que les rebien. Jo he conegut alguns casos de penya de transmissions (és en general on acaben els informàtics) i és una situació al·lucinant per aquells que no estem habituats a aquest tipus de coses. 

about plant defense systems against herbivores

Les estratègies de defensa que les plantes han desenvolupat per defensar-se dels atacs dels seus depredadors son molt variades. Pots trobar-ne un bon resum en aquest article publicat a les pàgines de la American Phytopathological Society (1).

Del que si que no havia escoltat parlar encara és del resultat del treball d'un grup d'investigadors liderats per Nicole Van Dam, de la Friedrich-Schiller-University (Jena, RFA), que semblen haver demostrat la capacitat que tenen algunes plantes per reaccionar a l'atac dels seus depredadors desprenent una olor que canvia segons el tipus de depredador que les ataca, i que informa de la seva presència als seus enemics naturals.

Quan són mastegades per insectes o altres animals petits, moltes plantes reaccionen i produeixen olors per atraure els enemics naturals dels seus depredadors. Els resultats de l'estudi de l'equip de Van Dam, publicat a New Phytologist (2), revela que l'olor que desprenen canvia depenent del tipus de depredador que les ataca. Amb això atrauen els enemics naturals dels herbívors que s'estan nodrint d'elles. Per a sorpresa dels investigadors, les plantes poden fins i tot reconèixer si són menjades per herbívors exòtics i, en aquest cas, emetent un aroma específic.

---

1. Brian C. Freeman and Gwyn A. Beattie (2008): An Overview of Plant Defenses against Pathogens and Herbivores, Iowa State University, DOI: 10.1094/PHI-I-2008-0226-01
2. Nicole M. Van Dam et al. (2017): Herbivore-induced plant volatiles accurately predict history of coexistence, diet breadth, and feeding mode of herbivores, New Phytologist, 30.01.2017, DOI: 10.1111/nph.14428 // Las plantas huelen diferente según el herbívoro que las ataca, Investigación y Ciencia, 03.02.2017

geography can be fun!

Australia as you've never seen ... Una divertida imatge que no coneixia i que vaig trobar a les pàgines del Geography Department de la Bridgewater State University, que l'havia trobat a una divertida publicació satírica britànica: Southend News Network.

realisme màgic: rob gonsalves

Rob Gonsalves és un conegut artista canadenc, creador d'una obra on hom reconeix el seu realisme màgic i unes il·lusions òptiques molt interessants, on una imatge es fon amb una altra i torna de nou al punt de partida, jugant amb les nostres ments, mitjançant la creació de mons de somni irracionals. 

Gonsalves es va interessar pel dibuix des que era un nen. Als 12 anys ja havia demostrat la seva tècnica magistral i una bona comprensió de l'arquitectura i la perspectiva. Després va conèixer les obres de Salvador Dalí i de René Magritte i es va orientar cap al surrealisme, a un corrent artístic anomenat 'realisme màgic', que mai ha deixat enrere des de llavors. Pots trobar més exemples de l'obra de Gonsalves  a les referències que pots trobar a continuació.

---

• Huckleberry Fine Art, Rob Gonsalves
• 23 Mind-Bending Paintings By Canadian Artist Rob Gonsalves, Février, 2015
• Top 15 des peintures qui perturbent la perception par Rob Gonsalves, Février, 2015
  
• The Artist Who Deceives Your Eyes, November 2016

notes sobre la resiliència (2)

Theunis, Laetitia: Des plantes pour dépolluer les sols? Le Soir, 30.06.2015

A finals de gener vaig ficar una mica d'ordre en algunes notes que havia anat recollint sobre les fitotecnologies aplicades a la recuperació dels sòls contaminats (1):  l'ús de les plantes per resoldre els problemes ambientals com el tractament de les aigües residuals (2), de la contaminació de l'aire o la recuperació de sòls, el control de l'erosió, la captura de gasos d'efecte hivernacle, la reducció de la calor i la velocitat del vent, etc.  

Sovint la utilització d'aquestes tecnologies es basa en l'observació dels fenòmens de resiliència (3): o la capacitat d'un sistema per a fer front als canvis i per a seguir desenvolupant-se a llarg termini dins d'uns llindars crítics. I és per això que he guardat aquestes notes a un dossier homònim a Evernote on emmagatzemo aquest material (4). Un dossier que, quan el tingui més ben organitzat també compartiré amb tu.

Entre les notes que he afegit en aquest dossier es troben les següents:

• King, Anthony: Bacteria turn trees into pollution-eating machines, Horizons, 14.11.2016
• Theunis, Laetitia: Des plantes pour dépolluer les sols? Le Soir, 30.06.2015
• Allegro Project. EU CORDIS (Community Research and Development Information Service), (01.02.2013-31.01.2015)
• Greenland Project, EU CORDIS (Community Research and Development Information Service), (01.01.2011-31.12.2014)
• Greenland Project. Gentle remediation of trace element contaminated land, Home Page. Publications. Best practice guidance documents available in English, French, German and Spanish, Appendices/Technical Reference Sheets only in English.
• OFEV: Le traitement des sites pollués avance à grands pas, État de l’investigation, de la surveillance et de l’assainissement, Office fédéral de l'environnement OFEV (Suisse), 2005 (PDF)
• EPA: Overview of Remediation Technologies - Phytotechnologies, US Environmental Protection Agency.

---

1. Wikipedia: Phytotechnology
2. Per exemple, veure el pòster de Huertas, E. et al: Fitotecnologies en la depuració d'aigües residuals: els aiguamolls del Besòs, Universitat de Barcelona / Diputació de Barcelona, 2005
3. Veure Notes sobre la resiliència, publicat en aquest blog el 05.10.2013
4. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014

google i l'energia renovable

No he acabat mai d'entendre quina és la estratègia de Google (des d'Octubre del 2015, Alhpabet Inc.) en el terreny de les aplicacions. N'han desenvolupat moltes de remarcables (per a mi, la millor és Picasa, tot i que hi ha un munt d'altres) que han anat abandonant pel camí, junt amb els usuaris que les utilitzaven de manera entusiasta. Això dit, una altra cosa és el reconeixement que porto a l'empresa creada per Larry Page i Sergey Brin.

I és que, tot i que de vegades m'obligo a mi mateix a utilitzar altres motors de recerca, com ara  el genial duckduckgo.com o l'europeu qwant.com, encara no he trobat un motor de recerca tant potent i amb uns resultats tant ajustats com els que tinc amb Google.

El cas és que la potència del motor de recerca Google es basa en la existència de 13 Datacenters repartits per arreu del món. Uns Datacenters que, en 2015, consumien l'equivalent de l'electricitat d'una vila com San Francisco.

Google ha fet un esforç considerable per alimentar els seus Datacenters en electricitat produïda gracies a les renovables: el 44% de l'electricitat consumida en 2015. Enguany és força interessant que la companyia hagi anunciat el seu objectiu de cobrir el 100% del seu consum elèctric a partir del 2017 amb energia solar i eòlica, sense descartar però la signatura de contractes a 10 anys pel consum alternatiu d'altres fonts d'energia que no produeixen emissions, com ara la producció hidroelèctrica la biomassa i la nuclear. Tot i que aquesta darrera font d'energia encara crea forts dubtes sobre el seu interès.

Encara més quins son els arguments que justifiquen aquesta decisió.

“We are convinced this is good for business, this is not about greenwashing. This is about locking in prices for us in the long term. Increasingly, renewable energy is the lowest cost option,” said Marc Oman, EU energy lead at Google. “Our founders are convinced climate change is a real, immediate threat, so we have to do our part.”

Per acabar et proposo la lectura d'aquests articles:
- Sobre la mesura del consum d'un Datacenter:

• New Metrics for Data Center Energy Efficiency, greenhousedata.com, 07.05.2014

- Sobre la estratègia d'aprovisionament amb energies renovables d'Alhpabet Inc.

• Google environment i Greening the grid: how Google buys renewable energy.
• Nick Statt: Google just notched a big victory in the fight against climate change, The Verge, 06.12.2016
• Adam Vaughan: Google to be powered 100% by renewable energy from 2017, The Guardian, 06.12.2016

march to hapiness ...

Dos anuncis d'una campanya publicitària de Blick per la captació de nous subscriptors pel diari.
Pel que fa al primer, me temo que Isaac (que comença avui el seu servei militar) no tindrà la sort d'aquests soldats ... Però mai se sap, oi?

la culture du citron en espagne

Citron : zeste et pesticides ! A bon entendeur (RTS) 17.01.2016 - 20h10

Le citron est très apprécié en hiver en raison de sa teneur en antioxydants et en vitamine C. Sur les étals de la grande distribution en Suisse, on trouve principalement des citrons en provenance d’Espagne. Visite chez un grossiste bien de chez nous qui fournit les revendeurs des marchés genevois et vaudois. 

La province de Murcie en Espagne est le principal producteur d’agrumes en Europe. 95% de la production y est conventionnelle, contre 5% de production bio. La nature, notamment le littoral, paye un lourd tribut à l’utilisation de pesticides dans la culture du citron. Sans parler du fait qu’il faut irriguer ces cultures dans une région déjà très déficitaire en eau. .

peters vs mercator

We have been misled by a Flawed World Map for 500 years

Segons la projecció escollida, els mapes poden enganyar. I una de les projeccions més criticades és la de Mercator. Ara bé, tot depèn de si l'engany és una causa o un efecte. Vull dir que, en Gerardus Mercator, va crear un sistema de projecció que era útil per la navegació perquè respectava els angles que permetien traçar un rumb. Però el seu sistema no respectava les àrees. I estic segur que aquells que critiquen la projecció Mercator saben que, quan es passa d'una representació esfèrica a una plana, cal escollir entre respectar els angles i respectar les àrees.



De totes maneres, cal reconèixer que Mercator i la seva projecció han estat criticats per la visió deformada que donen del mon, en perjudici d'uns països del sud que, en aquella època, no existien tal i com els coneixem avui.

De totes les critiques rebudes, destacaria aquestes. La primera, no per ser millor, sinó una de les més recents que he llegit i estar a prop de casa, la de Daniel Di Falco: La carte et les territories, publicat a Horizons, el magazine de la recerca científica suïssa. A continuació seguiria la parodia de  la 'Organization of Cartographers for Social Equality' i el vídeo de la sèrie americana: The West Wing publicat en aquest blog. Tot com l'article: How to lie with maps?, també publicat en aquest blog.

En Arno Peters, cineasta i propagandista polític, va aprofitar l'ocasió per pispar-li la cartera a James Gall, que havia creat un sistema de projecció basat en la projecció Lambert Cylindrical Equal-Area per projectar l'esfera celeste sobre un mapa, de manera a evitar les distorsions de les formes de les constel·lacions.

Arno Peters es va apropiar de l'idea, la va patentar a Luxembourg, i la va vendre des del 1976 com una visió políticament correcta i justa amb els països del tercer mon: la Unesco i altres ONG la van adaptar i popularitzar immediatament.

Recordo un@ professor@ molt progre que ens va recomanar utilitzar aquesta projecció. Menys mal que, a la pàgina 418 sobre La geografia acadèmica i la Cartografia,  en el reading: Professor Joan Vilà Valentí : el seu mestratge en la geografia universitària, podem trobar unes paraules reconfortants:  ...la projecció de Peters s'ha fet ja tant popular que apareix en els llibres de Geografia,  perquè alguns autors han arribat a creure que 'és la bona'.  Seria molt convenient que molts geògrafs adquirissin nocions elementals de Cartografia, per no caure en trampes tant beneites, i sobretot per tal que s'assabentessin que no hi ha, no hi pot haver, cap projecció vàlida del tot, que n'estan usant algunes indegudament, induint a errors evitables. I també que sabessin que hi ha disponibles unes quatre-centes projeccions, de manera que tenen on triar [...]  Com es troba a faltar que a les facultats de Geografia i Historia ensenyin alguna cosa de Cartografia als futurs catedràtics! [...] 

danny macaskill - the ridge

The Ridge és un curt de Danny MacAskill que, a dia d'avui, ja ha rebut prop de 50 milions de visites a Youtube. Va ser la primera vegada que Danny es presentava en un curt al damunt d'una mountain bike a la seva terra natal: l'illa de Skye, a Escòcia. Al bell mig d'uns paisatges d'una bellesa brutal  i un tema encisador de Martyn Bennett: Blackbird

lausanne 09.03.2017

nouvelle zelande: des trains pas comme les autres

Des trains pas comme les autres - Nouvelle... par RechercheDocumentaire

Philippe Gougler en Nouvelle-Zélande, au coeur de paysages grandioses, où le train est synonyme de confort, de tranquillité et de découverte. 

publicitat creativa

La penya de BrightSide a fet una recopilació d'anuncis remarcables que avui m'agradaria compartir amb tu. Veure la sèrie a 13 Utterly Brilliant Ads That Leave Their Competitors With No Chance.

the white maze

THE WHITE MAZE from M-Line Freeski TV on Vimeo.

Les skieurs-aventuriers Matthias Mayr et Matthias Haunolder, après leur voyage sur l'île d'Onekotan l'année dernière, sont de retour pour un autre trip dans un endroit perdu avec comme but de skier le plus haut pic de l'est de la Sibérie, le "Gora Pobeda". The White Maze, ou Labyrinthe Blanc, vient de la vision de cette partie de la Russie qu'ils ont eu depuis l'avion en rentrant du Kamchatka. Le village accessible par la route le plus proche du pic est à 350 km, l'hôpital le plus proche à 1300 km ...

natalia lizeth lópez lópez (complet)

A mitjans de gener d'enguany, Anna va passar-me aquest vídeo (1) que, tot i tenir uns quants anys al darrera no havia vist abans. El vaig trobar molt interessant i el vaig compartir ràpidament amb la penya al WhatsApp i també entre nosaltres es va convertir en un vídeo viral. 

Si encara no l'has vist, o si el vols recordar una altra vegada, avui m'agradaria presentar-te la versió completa, publicada al canal youtube de la Comisión Estatal Electoral de Nuevo León (2).

Just per incloure una fitxa tècnica d'aquest interessant vídeo, afegir una que vaig trobar al canal youtube de Maestra Gabriela R:

En la premiación del Certamen fotográfico "Un flashazo ciudadano" (3) centrado en el tema "Multiculturalismo en el Estado de Nuevo León" (4) organizado por la Comisión Estatal Electoral de Nuevo León en la segunda mitad de 2013, la niña Natalia Lizeth López López habla de valores, de retomar las tradiciones nacionales, de la distribución de la riqueza.

I ara m'agradaria acabar amb uns altres vídeos que'ns donen la mesura del caràcter admirable de Natalia: Natalia cumple y le fallan.  Natalia Lizeth López López: Discurso en Kani Tajin (5). I aquestes dues entrevistes que li van fer a un matinal de la TV mexicana: Entrevista a Natalia Lopez Lopez niña indigena [1] [2], Youtube, 27.03.2014

---

1. Discurso de niña indígena en la CEE NL Natalia López López Versión Completa, Youtube, CEENLMX, 04.12.2013 
2. Comisión Estatal Electoral de Nuevo León (CEENLMX)
3. Lilia Reyes: Premia CEE a ganadores de "flashazo ciudadano", ElRegio.com, 04.12.2013
4. Federico Montes de Oca: Nuevo León, un estado plural y diverso. El trayecto hacia la Pluriculturalidad, Prezi, 26.03.2015 (Atenció, hauràs d'activar Flash Player per veure els transparents)  // Wikipedia: Nuevo León. Hom entén molt millor tot el treball a fer llegint la pàgina de wikipedia i els rars comentaris sobre els indígenes. Podria ser una bona idea començar per aquí?
5. Disfrutaron de Kani Tajín más de 40 mil personas, Diario Martinense, 07.05.2014

differences between boss vs leader

hitler's rage against ESRI v2

Diuen que el veritable sentit de l'humor es demostra quan hom és capaç de riure's de si mateix. Es el cas de la penya del SaltLakeUsersGroup, que van afegir el 2012 a la seva col·lecció de vídeos (1) el vídeo original del 2009: Adolf Hitler Furious at ESRI Software, al que van millorar tant la resolució com els subtítols i van presentar el resultat a la secció de humor del Salt Lake GIS User Group (SLUG) Meeting en aquest vídeo: Hitler's Rage against ESRI v2.

---

1. No et perdis aquest vídeo al canal youtube de SaltLakeUsersGroup :  Apple to edit the Earth to fit their maps

onekotan, the lost island

ONEKOTAN, The Lost Island - Trailer from Harry Putz on Vimeo.

Quelque part entre la péninsule russe de Kamtchatka et l'île japonaise d'Hokkaido se cache une île mystérieuse : inhabitée, inaccessible et en plein milieu d'une des régions les plus froides de Russie. Pour les pro-riders Matthias Mayr, Matthias Haunholder et Phil Meier, c'est une aventure qui commence dès les premières minutes de leur voyage pour Onekotan ... Leur but : être les premiers à skier sur le volcan situé au cœur de l'île. Mais entre les températures flirtant les -20 degrés et les tempêtes qui n'en finissent pas, l'expédition se transforme vite en une dangereuse odyssée.