Sunday, March 7, 2021

when heroes fly but don't wear capes (1/2)


Una bona amiga em va passar aquest tweet a mitjans del mes de febrer. El seu autor és Jonathan Mustard (@CoastguardJM), guardacostes i professional del rescat marítim, amb base a les illes Shetland i a Aberdeen, Escòcia.

El vídeo ens presenta una increïble acció de rescat d'un esquiador ferit per un helicòpter del Peloton de Gendarmerie de Haute Montagne (PGHM, França) el gener del 2019 al Col d'Anterne, prop de Chamonix i de la frontera suïssa.

Friday, March 5, 2021

sobre la tectònica de plaques


Sobre el mateix tema, veure també aquests articles publicats en aquest bloc :

Thursday, March 4, 2021

lausanne - gestion forestière

Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch


Lausanne està envoltada per boscos que arriben fins el cor de la vila. Uns boscos que, amb 41,32 km² ocupen gairebé el 40% de la seva superfície municipal, als que hem d'afegir les propietats de la vila més de 300 Ha repartides en territoris d'altres municipis de l'estat de Vaud (1).

Més enllà de la seva funció ecològica i paisatgística, els boscos produeixen entre 15 i 20.000 m³ de fusta, comercialitzada per la vila: amb un 30% de la producció que acabarà destinada a la construcció i a la fabricació de mobles, gràcies a la promoció de l’ús de la fusta autòctona en totes les seves formes (2) i al label FSC (3) d'aquest producte. No he trobat dades, però als ingressos obtinguts per la comercialització de la fusta caldria afegir la quota part del biogàs, compost i adobs ecològics produïts amb els residus domèstics, forestals i dels jardins privats i públics de la vila per l'empresa Ecorecyclage / Holdigaz (4), que els recull a 70 municipis de l'estat de Vaud.

La gestió durable dels boscos municipals de Lausanne està alineada amb les directives de la gestió forestal de l'estat de Vaud (5), basades en el principi de multifuncionalitat, és a dir, tenint en compte les diferents funcions del bosc: per exemple, producció de fusta, protecció contra perills naturals, biodiversitat, etc.

Fa uns anys, els habitants de la ciutat que passejàvem pels boscos de la vila, ens vam sorprendre quan vam veure les clarianes que hi havia als boscos a causa de la tala d'alguns dels arbres enormes sota els quals havíem tingut el plaer de passejar durant tants anys.
Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch)
Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch)

Avui podem comprovar que aquelles clarianes s'han regenerat de manera natural per una profusió de tiges d'arbres joves que estan lluitant per ocupar aquell espai i, en la seva competència per fer-ho, acumulant molt més carboni del que acumulaven anualment aquells vells arbres que ja començaven a desenvolupar algunes malalties.
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

El principi de la multifuncionalitat també s'aplica als vells arbres coberts d’heura. Si fins ara hom considerava que l'heura ofegava els arbres, avui hom considera que l'heura extreu els nutrients del sòl i de la fotosíntesi i s’utilitza com a amagatall a l’hivern i les seves flors i fruits també com a aliment per a aus i abelles.

Quan els arbres cauen de manera natural, sovint a causa d'una tempesta, els forestals analitzen si tallar-lo en val la pena, car l'objectiu principal és la regeneració. I si el seu transport es fa amb màquines pesades, existeix el risc de fer perillar la vida dels arbrets que estan ja presents i no esperen sinó d'una clariana per a desenvolupar-se. A més, hom considera que deixar un arbre intacte, pot suposar un gran avantatge per a la biodiversitat. El tronc no toca a terra de manera homogènia. La part de l'arbre que toca a terra es descompondrà més ràpidament gràcies a la humitat del sòl. La resta del mateix tronc estarà sotmesa a diverses etapes de descomposició i, per tant, crearà hàbitats diferents. En particular, és molt important en el cas dels avets, car molts d'ells creixen en arbres en descomposició (6).
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

La fusta morta també és un important dipòsit d’aigua. La descomposició de la fusta afavoreix la humitat del sòl: molt important pels arbres veïns durant els períodes secs de l'estiu. Tot com deixar la fusta morta en una disposició perpendicular al pendent, a fi de retenir pedres i petites allaus proporcionant una protecció del sòl a l'erosió. També és important l'amuntegament de les branques que cauen per la poda natural dels arbres, car suposa un altre benefici per a la biodiversitat en esdevenir un amagatall pels petits mamífers i material de construcció pels nius dels ocells. També en aquest cas, la descomposició de les branques aportarà nutrients que alimentaran el sòl (cf. 6).
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

Una quarta part de les espècies que viuen als boscos necessiten fusta morta per a desenvolupar-se. A Suïssa en depenen més de 1.700 espècies d’escarabats i 2.700 de fongs superiors. La fusta morta és important pel desenvolupament de les molses, líquens, ocells, amfibis, rèptils, ratpenats, etc. Els boscos naturals són un paradís per a aquestes espècies. Per contra, els boscos talats beneficien d'altres, com ara les plantes vasculars. L’explotació forestal canvia el microclima d’un bosc. Les molses, per exemple, desapareixen si el terreny s’asseca.

Els boscos naturals tenen un sistema de reciclatge perfecte, són molt dinàmics, s’autoregeneren i presenten una gran resistència. A més, els cicles de carboni i nutrients funcionen perfectament. No només importa la quantitat de fusta morta, sinó la seva diversitat (cf. 6).


  1. Ville de Lausanne: Les forêts lausannoises || Autres forêts urbaines
  2. Ville de Lausanne: Le Service des Forêts de La Ville de Lausanne, Service des fôrets, domaines et vignobles.
  3. Forest Stewardship Council (FSC): Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Ecorecyclage: Compost et biogaz à grande échelle || Holdigaz: Home page
  5. Etat de Vaud: Gestion de la forêt
  6. Thibault Lachat et al.: Bois mort en forêt. Formation, importance et conservation, Institut fédéral de recherches WSL, ISSN 1012-6554, 2e édition révisée, n°52, Mai 2019 || Laisser du bois mort en forêt préserve certaines espèces et limite les coûts, Agri, Hebdomadaire Professionnel Agricole de la Suisse Romande, 29.01.2021

Wednesday, March 3, 2021

little shop of horrors (1986)

You'll be a dentist - La pequeña tienda de los horrores, Youtube, 22.03.2010

No sé si ja has vist un film culte del 1986 anomenat: Little Shop of Horrors (conegut a Espanya amb el nom de La tienda de los horrores: Wiki, IMdB, Trailer).

Si és el cas, no et costarà gaire entendre que el fet de tenir avui cita amb el dentista m'hagi recordat l'escena del vídeo amb què he obert aquest article.

Little Shop Of Horrors - Fedd Me (Git It) (Spanish sub), Youtube, 10.02.2008

Tuesday, March 2, 2021

cartografia històrica a catalunya (1/4)


El passat 10 de febrer el Museu d'Història de Catalunya (@mhistoriacat) publicava un tweet on informava de l'adquisició de la ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ (1720) (1). Un mapa dibuixat per un català, Josep Aparici i Fins que, com a funcionari reial, va cartografiar Catalunya amb l'objectiu d'aplicar l'impost del cadastre decretat per Felipe V (2).

Sobre el contingut de l'anunci dir que em va sorprendre tant, que vaig anar a l'enllaç de la pàgina Web del Museu d'Història de Catalunya (MHC) (3) per comprovar si el tweet havia reproduït correctament l'anunci, cosa que vaig poder confirmar.

Com el mapa fa referència a una ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ potser hauria estat interessant mencionar o crear un enllaç a les antigues descripcions geogràfiques que aquest mapa va actualitzar. Malgrat que els seus autors no fossin catalans i que, tot com el mapa de Josep Aparici, no tenien cap objectiu científic ni altruista, crec que seria un detall mencionar-los. Estic pensant, per exemple en:
En qualsevol cas, vaig trobar inquietant el terreny relliscós en què es va ficar la persona que va redactar la pàgina Web del MHC, també els responsables que la van validar, quan afirmava que: Segons els experts es tracta del primer mapa fet per un català, del qual tenim notícia.

Personalment, suggeriria modificar ràpidament aquesta afirmació per: Segons els experts es tracta del primer mapa del Principat de Catalunya fet per cartògraf nascut al Principat, del qual tenim notícia.

Ho proposo perquè l'afirmació original del MHC exclou de la cartografia catalana i com a catalans els jueus mallorquins que havien creat una de les més remarcables escoles de cartografia que es van conèixer a l'edat mitjana. Si, per qualsevol motiu que prefereixo seguir ignorant, Abraham Cresques (5), nascut i mort a Palma de Mallorca i mestre de les cartes dels reis d'Aragó: Pere III, Joan I i Martí I, no s'ha de considerar com a català, tot com el seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme, crec que la direcció del MHC faria bé en demanar a Wikipedia que canviïn el nom de l'entrada que li dedica a l'Atles Català (6): descrit a la versió en espanyol com El Atlas catalán o Mapamundi de los Cresques.

També em semblaria raonable que la demanda de canvi de nom es fes extensiva a la Bibliothèque nationale de France, depositària de l'original de l'Atles Català (cf. 6) que l'infant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, va oferir en 1381 com present a Carles VI, nou rei de França i cosí germà de la seva muller Violant de Bar.

Potser també seria raonable que, en cas que algun altre dels mapes dels Cresques faci referència a l'origen català dels seus autors, el MHC demani la seva correcció a les nombroses biblioteques europees on estan dipositats. I naturalment, per extensió, a qualsevol mapa creat per qualsevol dels cartògrafs de la prestigiosa Escola mallorquina de cartografia (7).

Probablement, el més senzill seria suprimir la referència de Josep Aparici com el primer català que va fer una mapa. O si es prefereix, guardar aquesta referència únicament per la cartografia del Principat feta per quelcom nascut al Principat, i no oblidar mai d'explicar quin era l'objectiu pel qual aquell botifler (cf. 2) el va crear. 


Nota: He dit un parell de coses sobre els mapes del Principat de Catalunya de Johannes Janssonius i de Nicolas de Fer. Però encara no he dit res de Abraham Ortelius què, a la Wikipedia en català (8) ens presenten com a un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI» que en 1575 va ser nomenat geògraf de Felip II.

Cinc anys abans del seu nomenament havia publicat la primera edició de la seva gran obra: Theatrum orbis terrarum (9), on la península Ibèrica apareixia representada amb una única imatge conjunta i una altra per al Regne de Portugal. A la tercera edició, a més d'un mapa de Sevilla i Cadis, també apareixia la cartografia d'un regne de la península Ibèrica, el Regne de València (10).

Jo ja tinc una edat i ja no em sorprenc gairebé de res. Però mentre els creatius de l'Institut Nova Història no descarten que Abraham Ortelius fos valencià (11), hi ha investigadors que treballen sobre una sòlida hipòtesi que li reconeix a un dels més grans astrònoms, geògrafs i matemàtics dels països de de la península, un valencià gairebé desconegut a casa nostra: Jeroni Munyós (12), una més que remarcable participació en els càlculs i l'elaboració del primer mapa imprès del Regne de València: Valentiae regni, olim Contestanorum, que Abraham Ortelius va incloure al seu Theatrum Orbis Terrarum en 1595. Un mapa amb una orientació que avui ens pot semblar sorprenent. Tan sorprenent com el nom que tenen al mapa les terres que es troben a l'altra banda de la Sénia.


  1. Nueva descripcion geographica del principado de Cataluña / dedicose en 1720 al Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici, su geógrafo: Institut Cartogràfic i Geologic de Catalunya || Biblioteca de Catalunya || Museu d'Història de Catalunya
  2. Wikipedia: Botifler [en] [fr] [es] [ca]
  3. ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’, de Josep Aparici, Museu d'Història de Catalunya.
  4. Carme Montaner (2011): “Catalonia” de Johannes Janssonius i Henricus Hondius, un model de mapa imprès de Catalunya a la primera meitat del segle XVII, en 10 Mapes de Catalunya (1606-1906),  Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya i Rafael Dalmau editors, pp. 21-32.
  5. Wikipedia: Abraham Cresques [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Atles Català [en] [fr] [es] [ca] 
  7. Wikipedia: Escola mallorquina de cartografia​ [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia:  Abraham Ortelius [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Theatrum orbis terrarum [en] [fr] [es] [ca]
  10. Vicent Baydal: L’amor al país i la representació cartogràfica pionera del Regne de València, al blog Vent d Cabylia , 30.11.2020
  11. Xavi Mir: Abraham Ortelius. Uns hipotètics orígens valencians per al cosmògraf Abraham Ortelius. Institut Nova Història , 14.05.2010
  12. Wikipedia: Jeroni Munyós [en] [fr] [es] [ca] || Vicent García Edo; Albert Ventura Rius: El primer mapa del Reino de Valencia 1568-1584, Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2020 || Víctor Navarro Brotons: Jerónimo Muñoz. Introducción a la Astronomía y la Geografía, Consell Valencià de Cultura, 2004 || Oertel, A. (1585). Valentiae Regni olim contestanorum si Ptolemaeo, edetanorum si Plinio credimus typus. Amberes: [s.n]. https://riunet.upv.es/handle/10251/4301. Universitat Politècnica de València

Monday, March 1, 2021

luo li rong


Fa molt de temps que segueixo a Twitter el compte d'una professora turca diplomada en musicologia: @TheFigen.

A part dels seus selfies, publica tot tipus de vídeos, la majoria interessants, molts d'ells divertits, alguns un xic salvatges. Tots tenen en comú la maleïda costum de no mencionar mai la seva font.

Si ja havies vist abans el tweet o el vídeo amb el que he obert el post d'avui, i no saps qui és l'autor d'aquesta magnifica obra d'art, et proposo donar un cop d'ull a un article que vaig publicar en aquest blog l'11 d'abril del 2018: Luo Li Rong o punxar aquest enllaç de Twitter.

Sunday, February 28, 2021

when heroes wear capes: al lewis

DocumentalesDeCine: Al Lewis. Documental Biográfico (4) (subtitulado Español), Youtube, 04.04.2014

The Munsters
Fa molts anys em vaig convertir en un seguidor entusiasta d'una sèrie de la TV nord-americana: The Munsters (1). Si la coneixes, probablement tens ja una edat.  O potser no, perquè tot i que es tracta d'una sèrie que la CBS va començar a emetre el 1964 i va aturar menys de dos anys més tard, el seu èxit d'audiència va ser tan gran que moltes cadenes de TV la reposen constantment.

Sincerament, em costa molt retrobar aquell entusiasme de fa anys quan veig ara a YouTube alguns dels seus episodis. Probablement era difícil trobar a TVE res que valgués la pena de veure. Però, sigui en el record o visionant de nou aquells episodis, mai puc escapar al magnetisme que sempre he trobat en un dels seus personatges: l'avi que interpretava Al Lewis (2).

Al Lewis
Anys més tard d'haver-me enganxat a la sèrie vaig descobrir que Al Lewis era algú excepcional també a la vida real. Fill d'un pintor de la construcció i d'una obrera del tèxtil, tots dos immigrants de la Rússia tsarista i ambdós d'origen jueu, es van casar el 1922. Al Lewis va nàixer el 30 d'abril del 1923 a Brownsville (Brooklyn, New York), un barri que, entre 1880 i 1950, va estar poblat majoritàriament per jueus europeus (3). Al Lewis el va definir com: el barri de jueus pobres més gran dels USA.

Com pots veure al documental de la 20th Century Fox: Al Lewis: Forever Grandpa (4) amb què he obert aquest article, la infància d'Abraham Meister (Al Lewis) va estar caracteritzada per una pobresa extrema, guiada pel compromís sindical de la seva mare i per la rebel·lió social del barri obrer on vivia. Al Lewis va participar en molts d'aquells combats, sent especialment actiu en la lluita pel dret a l'habitatge i les accions contra els desnonaments de les famílies més pobres. La resta de la seva vida tampoc va ser fàcil. Però li va fer front agafant el toro per les banyes sense oblidar mai la seva consciència de classe.
Una consciència de classe que també pots trobar al segon vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu. Un documental: Goodbye, America (5) dirigit pel brasiler Sergio Oksman (6), amb escenes rodades el 2002 i el 2005, muntat el 2006: l'any que ens va deixar Al Lewis, que no el va poder veure acabat (7). Un documental on Al Lewis fa un repàs de la seva vida poc abans que aquesta s'apagués. On ens parla dels anys del maccarthisme i de la persecució de figures com Paul Robeson (8), activista dels drets civils i amic seu. On també pots veure i escoltar la passió del seu activisme a finals dels 1990's, a un punyent programa de ràdio que dirigia a la WBAI (9), una emissora de ràdio progressista de la ciutat de New York, sostinguda econòmicament pels seus oients i simpatitzants.

Una motivació carregada de coratge que el va portar a presentar-se amb 65 anys (10) com a candidat al càrrec de governador de l'estat de New York pel Green Party (11) a les eleccions del 1988: sense un dòlar de pressupost, ni un comitè de campanya, Al Lewis va recórrer l'estat en tren i en bus, organitzant mítings al carrer i als bars. El fet de no ser elegit no va impedir que l'any següent decidís presentar-se a les eleccions al Senat per l'estat de New York, on tindria com adversaris a Hillary Rodham Clinton i a Rudy Giuliani.

L'any passat, un article publicat a El País (12) relatava una esbroncada que Al Lewis va protagonitzar amb Johnny Ramone (13) durant la gravació de l'àlbum End of the Century (1980). Per aquells que ho ignorin, tot i ser fill d'un obrer de la construcció i d'una cambrera, malgrat el seu aspecte Johnny Ramone era un fatxa convençut d'haver perdut el seu antic treball com a lampista per una conspiració de les minories contra l'home blanc.
"Lewis era partidari d'abolir les lleis antidroga i advocava per una sanitat pública universal. Johnny li va dir que, amb una sanitat universal, no hi hauria manera de lliurar-se dels immigrants. Lewis li va respondre que els immigrants havien construït el nostre país. L'avi Munster el va posar al seu lloc".

Les diferències polítiques també
eren una de les causes de la difícil relació entre Johnny i Joey Ramone, relació que es tornaria ja inexistent quan, més tard, la companya de Joey el va deixar per casar-se amb Johnny (...) El tema "The KKK Took My Baby Away", on KKK feia al·lusió a Johnny i a la seva posició política va acabar per aclarir les coses.
I si a Goodbye, America (cf. 5), Al Lewis ens parla de la seva por a la mort, val a dir que també li va saber plantar cara a les seves ultimes voluntats, on va disposar que, després de la seva incineració, les seves cendres es dipositessin a l'interior d'una caixa de la seva marca de cigars preferida, amb la que va ser enterrat fa quinze anys, un 18 de febrer del 2006.

Ida Neidel
I ara deixa'm afegir unes paraules d'admiració i reconeixement per una dona extraordinària que vaig conèixer gràcies al que vaig anant llegint sobre la vida d'Al Lewis, també a diferents vídeos que he vist sobre la seva vida. Una dona que he acabat per admirar: Ida Neidel, la mare d'Abraham Meister (Al Lewis).
Els meus avis van tenir sis filles. Entre Polònia i Rússia, gairebé cada cinc anys canviaven de domicili. En 1913, els meus avis van poder estalviar prou diners per poder pagar-li a la meva mare el viatge als USA (era la més gran de les filles, tenia 16 anys), on va arribar sense saber parlar ni una paraula d'anglès. La meva mare va treballar de valent a la indústria de la confecció. Tenia un esperit indomable i mai no es va ajupir davant de res ni de ningú. Recordo haver anat amb la meva mare als piquets de vaga a les fàbriques i a les manifestacions (cf. 2).
Poc després de conèixer a qui seria el seu marit, es van casar el 1922. Abraham Meister (Al Lewis) va néixer un any més tard, el 30.04.1923. Dos germans el van seguir. Sis anys més tard del naixement d'Abraham, poc abans de la Gran Depressió, el seu pare va caure des de dalt d'unes bastides i va morir.
Two Strikers during the 1909 “Uprising”, International Ladies’ Garment Workers’ Union in labormovement.blogs.brynmawr.edu

En plena Gran Depressió, Ida Neidel va haver de tirar endavant tres fills amb un salari de misèria. Però mai no es va doblegar. Va seguir amb la seva militància activa al sindicat de les treballadores del tèxtil: International Ladies Garment Workers Union (14) que, als seus inicis, estava format majoritàriament per treballadores jueves d'origen rus i polonès, també moltes italianes, la majoria amb fortes influències socialistes i anarquistes.

Ida Neidel no va ficar mai els peus a un cinema, cada dòlar que guanyava l'estalviava per tirar endavant els seus fills. Finalment, va reeixir a estalviar prou per pagar el passatge als USA als seus pares i a les seves cinc germanes. Quan va morir de càncer el 1950, Abraham Meister (Al Lewis) va decidir que viuria tota la resta de la seva vida seguint els ideals de la seva mare.

Goodbye, America (subtitulado Español), Youtube, 21.05.2013
IMdB: Goodbye, America (2006)

  1. Wikipedia: The Munsters (La Familia Monster) [en] [fr] [es] [ca] 
  2. Wikipedia: Al Lewis [en] [fr] [es] [ca] 
  3. Wikipedia: Brownsville, Brooklyn
  4. Al Lewis: Forever Grandpa, Writer: Colin Powers, Executive Producer: Kevin Burns, 20th Century Fox, @2000
  5. IMdB: Goodbye, America (2006)
  6. IMdB: Sergio Oksman
  7. El abuelo de la Familia Munster, en el último documental de Elías Querejeta. Al Lewis repasa la historia americana más reciente acompañado de un puro, El País, 27.02.2007
  8. Wikipedia: Paul Robeson [en] [fr] [es] [ca]
  9. WBAI: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Al Lewis detestava la manca de professionalitat dels periodistes, que s'empassaven tot allò que se'ls deia sense verificar la font.  Trobava especialment divertit fer-lis empassar que havia nascut el 1910. Això va permetre un gran debat sobre la seva edat real on els periodistes d'investigació aportaven veritables carallotades com arguments de discussió.
  11. Wikipedia: Green Party of New York
  12. Jaime Lorite: 40 años de ‘End of the Century’, el disco que rompió el corazón de los Ramones, El País, 03.02.2020
  13. Wikipedia: Johnny Ramone [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: International Ladies Garment Workers Union

Friday, February 26, 2021

hivern del 2010

Lausanne - Plaines-du-Loup (01.12.2010) by David Guasch


El passat cap de setmana vam gaudir d'una météo increïble. No es veia un núvol, les temperatures eren molt agradables, gairebé primaverals si estaves al sol ... Però el que ho feia tot encara més increïble és que, encara no feia una setmana, ens trobàvem sota la neu i amb temperatures que anaven dels -6°C als -9°C al barri on vivim.

El passat divendres a la tarda, vorejant la riba del llac Léman (punxa aquí), vaig pensar que potser seria una bona idea fer una recopilació de les imatges de les nevades amb què, aquest hivern, he estat donant la brasa a familiars i amics.

Va ser quan vaig obrir l'àlbum que vaig veure algunes de les fotografies que havia fet durant les nevades que van caure durant la tardor del 2010 (punxa aquí). Unes nevades que van ser un xic més fortes de les que havíem tingut durant l'hivern 2009-2010 i de les que havíem tingut durant l'hivern 2008-2009, quan ens vam instal·lar a l'apartament on encara vivim.



Ara deixa'm afegir un parell de coses. Lausanne gaudeix de la regulació tèrmica que li proporciona la seva proximitat a l'enorme massa d'aigua del llac Léman. Qualsevol que sigui el gruix de neu que vegis a les imatges, aquest era molt més important a mesura que hom s'allunyava del llac. Als amics de les comparacions, els recomano tornar a veure el vídeo que Boris Bron va fer sobre l'obertura del Coll del Grand-Saint-Bernard en maig del 2017. Més que res, perquè si les comparacions poden ser odioses, hem de procurar sempre que no siguin estúpides.

En segon lloc, la qualitat de les imatges deixa molt a desitjar. En part perquè algunes fotografies les vaig fer mentre nevava, algunes abans d'entrar a la feina (quan encara feia fosc) o després de plegar (quan el sol ja s'havia amagat). I per si això no fos suficient, com pots veure a la informació que resumeix l'EXIF de cadascuna de les fotografies, moltes les vaig fer amb un telèfon Sony Ericsson K750i i altres amb una Canon PowerShot SX100 IS que mai no em va acabar de convèncer.

Thursday, February 25, 2021

el cinquè rover de miguel san martín


Avui m'agradaria fer un petit homenatge a Miguel San Martín (1), un enginyer aeronàutic argenti que molts vam conèixer per aquest vídeo que CBS News va publicar el passat 22 de febrer. Un vídeo que ens mostra a San Martin, que va treballar a la NASA durant 35 anys,  ajudant en les tasques de l'aterratge del seu cinquè rover a Mart: Perseverance (2), aquesta vegada, des de casa seva.

D'ençà que era un marrec San Martin somniava en treballar a la indústria aeroespacial (3). Com li van refusar l'entrada a la Cornell University, va seguir els seus estudis a la Syracuse University i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). El 1985 va ser nomenat cap d’enginyeria i control al Jet Propulsion Laboratory de la NASA, on era responsable d'analitzar els problemes que es presenten durant l’aterratge de les naus d’exploració en altres planetes, llunes o asteroides.

Entre altres grans projectes a la NASA, San Martin va treballar a les missions Mars Pathfinder (1997) com a enginyer en cap, els Mars Exploration Rovers Spirit i Opportunity (2004), i Mars Science Laboratory Curiosity (2012).

A causa de la pandèmia del Coronavirus, San Martin va haver de transformar l'habitació de la seva filla Madeleine en una sala de control improvisada des d’on va ser testimoni la setmana passada de l’aterratge del cinquè rover de la seva carrera: Perseverance.


  1. Miguel San Martin: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Mars Perseverance Rover, NASA || Mars 2020 Mission. Perseverance Rover, NASA Science || Mars 2020, Jet Propulsion Laboratory 
  3. Video: la emoción del ingeniero argentino que trabaja en la NASA cuando el Perseverance aterrizó en Marte, La Nación, 20.02.2021
  4. KC Archana: NASA Chief Engineer Watches Perseverance Touchdown From Home. His Reaction Is Priceless, India Times, 23.02.2021

Wednesday, February 24, 2021

pensaments


Aquest era l'aspecte dels pensaments que tenim plantats a la terrassa el passat 13 de febrer, mentre teníem les temperatures que pots veure a continuació.
Segurament no et descobriré res de nou si et dic que els pensaments (Viola × wittrockiana) són unes plantes què, segons la seva varietat (i n'hi ha un munt!), són normalment biennals i tenen un període de floració que abasta l'estació de la tardor i que normalment s'estén fins ben entrada la primavera.

Com Lluïsa els adora, gairebé sempre n'hem tingut al jardí. I m'he acostumat a veure'ls florits especialment a la tardor i l'hivern, on gairebé cap altra planta de les que tenim al jardí no ho està.
El que m'ha sorprès enguany és la seva capacitat de resiliència davant les temperatures que han hagut de resistir i la seva exposició al vent del nord sense protecció de cap mena.

A la imatge del 19 de febrer que pots veure aquí al damunt, pots comprovar que les flors no han perdut ni un sol pètal. Realment impressionant!

Tuesday, February 23, 2021

light pillars in sky


Potser ja ho hauràs vist. Però per aquells que no ho sàpiguen, entre el 5 i l'11 de Febrer, Twitter anava carregat de belles imatges d'un fenomen conegut en anglès amb el nom de Light Pillars (1) i en francès amb el nom de Piliers de lumière.

A l'edició en francès publicada a Suïssa, 20minutes.ch (2) el descrivia com un fenomen òptic que neix de la conjunció entre un fred extrem i un aire sense moviment. Aquests feixos de llum es formen quan les partícules de gel properes al sòl són prou lleugeres per mantenir-se suspeses a l’aire. Si les condicions són tranquil·les, les partícules de forma hexagonal es poden empilar verticalment a mesura que van pujant lentament a través de l’atmosfera.
Aquestes partícules empilades reflecteixen una font de llum qualsevol: un fanal, la llum de la lluna o fins i tot la llum solar. "Com més alts són els cristalls a l'atmosfera, més alt és el pilar", segons explicaven al Servei Meteorològic Nacional de La Crosse, Wisconsin. “La temperatura va baixar -28°C la nit que es van fer aquestes fotos a North Platte. Va ser la nit més freda que hem vist des del març del 2019” (cf. 2).

  1. Wikipedia: Light pillar
  2. Le froid extrême et l’atmosphère calme régnant actuellement dans le nord des États-Unis font apparaître de magnifiques «piliers de lumière» dans le ciel, 20minutes.ch, 11.02.2021

Monday, February 22, 2021

el pony pisador

El Pony Pisador - El meu pare és un formatge, Youtube, 12.02.201

Un bon amic. de qui diuen que és la versió local i en pèl-roig de Chistopher Judge a Stargate, però sense la xapa de Pepsi Cola al front, em va passar un vídeo d'una banda que no coneixia: El Pony Pisador (1).

A Wikipedia diuen d'ells què, als seus orígens, tenien la idea de formar un grup de música irlandesa inspirada en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, Dubliners o els Clancy Brothers. Tot i que pugui semblar una barreja d'estils molt singular, és probable que no haguem escoltat els mateixos temes d'aquestes bandes i m'estigui fent una idea equivocada. En tot cas, jo no hi era i no puc dir el contrari.

El que sí que puc dir és què, tothom té dret a beure les cerveses que vulgui i dir al bar allò que després li passi pel cap. També puc d'afegir què, quan vaig veure el tema amb què he obert el post d'avui, em vaig morir de riure.

I com m'ha semblat que és un tema prou divertit per a començar la setmana i, amb ella, també el meu tractament de radioteràpia, et proposo que l'escoltem junts. Perquè, com deia una professora de Demografia que sovint has vist a la TV: A les penes, punyalades. I als disgustos, gots de vi!

Que tinguem una bona setmana !!


  1. El Pony Pisador: Home page, Wikipedia, Youtube,

Sunday, February 21, 2021

cork's english market

Le ventre de Cork, Le marché anglais, ARTE Découverte, Youtube, 07.02.2021

El passat 3 de febrer Arte TV emetia un documental de Stefano Tealdi (1): Le ventre de Cork. Le marché anglais (2020) que estarà disponible al site Web de l'emissora fins el 04.04.2021 (2)
Quan es va fundar el 1788, el mercat anglès a Cork (Irlanda) estava reservat estrictament a la comunitat anglesa, cosa que ja no és així en l'actualitat. L’ingredient bàsic de qualsevol menjar irlandès és la patata, que està ben representada a les parades. També el pa, del qual hi ha gairebé un centenar de tipus diferents, començant pel tradicional Irish Soda Bread.
Aquest documental segurament portarà a algú d'entre nosaltres el record del temps en què aquest mercat feia part del seu quotidià. Als seus amics, ens recordarà les seves narracions i les imatges que ens va enviar. I a tots els que el veiem, ens permetrà aprendre quatre coses sobre una de les ciutats d'Irlanda de la que es parla més aviat poc a les nostres contrades.

El documental de Stefano Tealdi s'inscriu en una sèrie altament recomanada que porta per nom Food Markets: In the Belly of the City (2013– ) (3).

A la mateixa sèrie també pots trobar aquest altre documental: Le ventre de Valence. Le marché central (2020). Tot i que la sèrie es va obrir amb un reportatge sobre el Mercat de la Boqueria, a Barcelona, no he reeixit a trobar l'enllaç.

Le ventre de Valence, Le marché central, Arte Découverte, Youtube, 04.02.2021


  1. Stefano Tealdi: IMdB 
  2. Stefano Tealdi: Cork: Der English Market (2020), Arte TV, 2020 
  3. Food Markets: In the Belly of the City (2013– ): IMdB 
  4. Stefano Tealdi: Valencia: Der Mercado Central, Arte TV, 2020

Friday, February 19, 2021

mars seen by curiosity rover

Thursday, February 18, 2021

teide laboratorio de nubes

Isla de Tenerife Vívela: Teide Laboratorio de Nubes, Youtube, 03.10.2016
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Wednesday, February 17, 2021

uncle lucius - keep the wolves away

Uncle Lucius - Keep The Wolves Away, Uncle Lucius Band, Youtube, 02.04.2013

Tres anys després d'haver-ho fet per primer cop, avui m'agradaria tornar a compartir amb tu un vídeo d'Uncle Lucius, una banda de Texas que en 2013 va publicar aquest tema preciós: Keep The Wolves Away. Un tema que, a dia d'avui, ja ha rebut gairebé 70 milions de visites. Cas que no entenguis la lletra del tema, et proposo visitar el vídeo: Letra Traducida Keep The Wolves Away de Uncle Lucius. Paga la pena, de veritat!  

Friday, February 12, 2021

venim del nord, tornem del sud (19)


Si alguna vegada heu accedit aquest blog des d'un ordinador, haureu vist que a la seva versió Web el presento així: Aquest és un bloc personal que no té altre objectiu que guardar algunes notes que vull compartir amb la meva família i els meus amics. És a dir, no tinc per objectiu convèncer a ningú de res, ni fer proselitisme de cap idea. No tinc cap altre objectiu que compartir les lectures que he pogut fer i invitar a aquells que comparteixen (o no!) les conclusions que jo n'he fet d'elles, a deixar un comentari amb la vostra opinió sobre qualsevol tema que us pugui interessar.

Els orígens d'aquesta sèrie
El cas és que tenia un munt d'enllaços a vídeos, a articles en format PDF i a notes capturades amb el Web Clipper d'Evernote (1). Material que havia anat recollint durant molt de temps, basant-me en una hipòtesi de treball que m'ha servit per intitular aquesta sèrie d'articles: Venim del nord, tornem del sud:
En regla general, molts dels que avui viuen al nord del país o del continent on vulgui que visquin, consideren com immigrants aquells que venen del sud. Però en molts casos, aquells que consideren com immigrants no fan sinó retornar a les terres d'on van marxar fa segles els seus seus ancestres, per trobar-se rebutjats per molts d'aquells que fa segles van immigrar des del nord i avui es consideren com la població original de les terres on viuen
La publicació a principis del 2020 d'un llibre què, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo (2), tenia per objectiu acabar amb una llarga llista de mites que algú va decidir que havíem d'assumir com la nostra història, però també un vell vídeo de Momondo i un article de Jorge Dioni que vaig mencionar a l'article de presentació de la sèrie (3) em van semblar un bon pal de paller per ficar un xic d'ordre en el material que havia anat recollint, escriure aquesta sèrie i compartir-la amb vosaltres.

No sóc historiador ni pretenc haver fet un treball d'història. Tan sols tenia una idea que em voltava pel cap, vaig trobar el material que em semblava confirmar-la i el vaig compartir amb vosaltres.

Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.): Pseudohistòria contra Catalunya.
De l'espanyolisme a la Nova Història
. Eumo Editorial. Febrer del 2020


Les crítiques
El que passa és que aquest blog havia arribat a tenir a finals del mes de desembre 210.000 visites! I què, malgrat haver obert els comentaris a tothom, la timidesa dels lectors (o el que sigui, que no sóc qui per jutjar a ningú) ha fet que hagi rebut els seus comentaris per email, WhatsAppp i altres canals que no té més importància mencionar en aquest moment.

A través d'aquests comentaris, he realitzat que els materials que he utilitzat i la interpretació que he fet d'ells no han fet sinó dir a una part dels lectors allò que ja sabien, i confirmar a altres allò que ja suposaven. Mais comme je ne suis pas tombé de la dernière pluie, sóc conscient que el contingut i la llargada de molts dels articles i de la bibliografia que els acompanya, han donat arguments sòlids a molts dels que em felicitaven per no llegir-se'ls i desar-los al catàleg de les meves múltiples excentricitats.

També he de dir que he rebut comentaris que, al mateix temps que em felicitaven pels articles, em deixaven molt clar que, aquells que ho feien, tenien molt clar que no es consideraven descendents dels colons que havien esclavitzat, exterminat o expulsat a poblacions que, lluny de considerar autòctones, seguien considerant com a estrangeres. Per aquells a qui pugui interessar, es tracta de comentaris que he rebut en català i en castellà.

Personalment, el més difícil de comprendre van ser els silencis incòmodes d'aquells que, havent llegit i assimilat tot aquell material sentien que, donar-li veracitat, els desmuntava tot el discurs i les referències dels bons i els dolents, del nosaltres i els altres, sobre el que han anat construint la seva identitat.

Amb tot però, em vaig adonar que cap dels desmuntatges de mites arribava al punt d'incomoditat que van generar aquells articles relacionats amb el País Valencià, les Balears o Múrcia. Sobretot entre aquells que han assumit la idea d'una nació mil·lenària delimitada per les fronteres administratives de la divisió provincial del 1833, creada sota la regència de María Cristina de Borbón. Unes fronteres delirants més enllà de les quals hi ha territoris de llengua, tradicions i cultura catalanes (però no només!) que algú els ha dit que s'ha d'anomenar Espanya. Desmuntar aquesta carallotada, és enfrontar-se a la rentadora de cervells practicada per moltes sectes.

Seguim tenint un problema
Com t'he dit abans, ni sóc historiador ni tampoc pretenc haver fet un treball d'història. Tampoc pretenc ser sociòleg, ni psicòleg, per fer cap interpretació de les reaccions que puguin haver provocat els articles de la sèrie. Tampoc crec que pagui la pena sentir-se desil·lusionat, com un historiador de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Fradera (4) quan, al que va descriure com la seva entrevista pòstuma, va afirmar que:
La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar les posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l’avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. (...) A una època històrica com la nostra, amb una èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol “historiadors”, sinó “profetes”. (...) La propaganda d’uns i altres ha guanyat la partida.
No és el primer cop, ni el primer lloc del planeta on tot això succeeix. Al primer any de facultat, a mi em van explicar tres o quatre coses sobre l'ús de les històries imaginàries en la creació dels mites nacionals dels pobles. És tan vell i difós arreu del món, que no entenc que ningú, i molt menys un historiador com Josep Maria Fradera, pugui descobrir-ho ara.

En tot cas, em va semblar que Vicent Baydal i Cristian Palomo, ambdós de la Universitat Jaume I de Castelló (a Espanya, per alguns independentistes), no donen aquesta partida per perduda (cf. 2). A eldiario.es descrivien així el seu llibre:
Un repaso sin concesiones por todos los mitos, medias verdades o directamente chaladuras que los autores consideran que se han vertido "contra" la verdadera historia catalana".
A una entrevista d'Ab Origine Mag del passat mes de desembre, els autors deien coses molt interessants, com ara (5):
Totes les pseudohistòries s’assemblen molt perquè, d’un costat, comparteixen un discurs extremadament maniqueu, essencialista, victimista i conspiranoic, i perquè, de l’altre costat, fan servir les mateixes tècniques per aportar proves que demostrarien els seus postulats: amagar i obviar elements que contradiuen el seu discurs, elevar els tòpics a la categoria de veritats universals, manipular els testimonis documentals que no els interessen, considerar com a demostrades interpretacions completament inventades, tergiversar el sentit dels conceptes històrics, etc. (...)

Aquesta hipotètica conxorxa contra la història és comandada per un poder polític (espanyol, català, altres ...) que, amb la connivència de les universitats i els historiadors, ve realitzant durant dècades o segles un rentat de cervell massiu a la societat catalana (
nda. i l'espanyola!) per tal que oblidi l’autèntica història medieval i moderna de Catalunya i Espanya.
El futur de les llegendes
Crec que el llibre de Vicent Baydal i Cristian Palomo és un bon pas en la bona direcció (6). Però no és solament un problema d'historiadors, car no podem oblidar les rentadores industrials de cervells que treballen a preu fet als mitjans de comunicació públics i privats. Sense oblidar diversos premis literaris, amb el que aquests mitjans econòmics es compren les lleialtats de molts historiadors.

Passat demà hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Podem dir-nos que assumim plenament una historiografia protagonitzada pels bons i els dolents, pel nosaltres i els altres (i, entre els altres, aquells que ara es consideren com nosaltres). Com deien Les Lutiers, podem dir-nos que: Todo tiempo pasado fué anterior. O seguir deixant als creatius la redacció del nostre passat perquè el seu realisme màgic el transformi i l'acabi convertint en la nostra història.

Jo encara tinc unes quantes notes que encara he de ficar en ordre. Algunes donaran per nous articles de la sèrie. Altres per completar articles que ja he publicat. Amb els comentaris i el material que em seguiu enviant probablement també corregiré alguns articles. I els corregiré perquè, com diem aquí: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Però, com no he de convèncer a ningú de res i, francament, no hi ha cap urgència, ja ho aniré publicant a mesura que tingui les ganes de fer-ho.

En tot cas, una forta abraçada a tot@s i moltes gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.

John Lennon - Imagine (Sub Español + Lyrics), Youtube, 2018


  1. Evernote: Home page
  2. Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.): Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història. Eumo Editorial. Febrer del 2020
  3. Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest bloc el 07.10.2020
  4. Marc Geli Taberner: “Espanya no existia el 1714”. Una entrevista a Josep Maria Fradera, Ab Origine Mag, 14.10.2020
  5. Arturo Puente: Ni Colón era catalán ni Catalunya fue un condado aragonés: un libro desmonta la pseudohistoria de ambos bandos, eldiario.es, 06.03.2020
  6. «Els partidaris de la pseudohistòria falsament catalanista menyspreen profundament la història de Catalunya» - Entrevista a Vicent Baydal i Cristian Palomo, Ab Origine Mag, desembre 2020 || Pseudohistória contra Cataluña: Entrevista a V. Baydal y C. Palomo, Revista Libertalia, 28.08.2020

Thursday, February 11, 2021

lenticular cloud over mount teide



  • Veure l'explicació d'aquest fenomen a J. J. González Alemán, Doctor en Física. Investigador “Juan de la Cierva” en ciclones, dinámica atmosférica y cambio climático en la Universidad Complutense.

Tuesday, February 9, 2021

carl sagan - la magia de los libros

Monday, February 8, 2021

the aurora borealis

Nettavis Om Forskning - The Aurora Borealis, Youtube, 17.06.2011

This short video of the Department of Physics (University of Oslo, Norway) explains how particles originating from deep inside the core of the sun creates polar lights (aurora polaris), northern lights (aurora borealis), or southern lights (aurora australis), on our planet.

Sunday, February 7, 2021

not all heroes wear capes

HEP - izgradnja dalekovoda Ernestinovo - Pečuh 2010, Youtube, 05.08.2011

Demà farà un mes. A causa de la vaga de fred que vivia el país, el passat 8 de gener el gestor de la xarxa elèctrica francesa (RTE) va demanar als consumidors reduir el consum elèctric entre les 07:00 i les 13:00 hores. Segons les previsions, si el pic de consum arribava als 88.000 MW, es reduiria considerablement el marge de seguretat del subministrament. Finalment, el pic va arribar a 87.000 MW cap a les 09:30 del matí i l'alerta es va aixecar cap al migdia (1).

Si els operadors de RTE creien que ja havien deixat enrere l'estrès, a les 14:04:25, van saltar dos disjuntors a una central de transformació a Ernestinovo, Croàcia (3), on conflueixen els fluxos d'energia elèctrica del nord-oest (NW) i del sud-est (SE) del continent europeu.

El flux elèctric s'havia tornat massa potent i 23 segons després que saltessin els disjuntors d'Ernestinovo, a les 14:04:48, un disjuntor d'una central de transformació a Sèrbia es va incendiar. I 3 segons més tard, el mateix fenomen es va produir a 500 km de distància, a Romania. Un cop tallades aquestes connexions, el corrent elèctric es va dispersar sense control a través de la xarxa.

Un segon més tard de l'incendi del disjuntor a Sèrbia, i menys d'un minut després que saltessin els disjuntors a Croàcia, el sistema europeu d'electricitat (4) es va segmentar en dues parts.
La separació del sistema va tenir com a resultat un dèficit de potència a la zona NW (aprox. -6,3 GW)  i un excedent de potència a la zona SE (aprox. +6,3 GW).
El dèficit de potència de la zona NW va provocar una baixada de la freqüència de la xarxa elèctrica a les 14:05: aquesta va arribar a ser de 49,74 Hz durant 15 segons.
La freqüència de la xarxa s'ha de mantenir sempre a 50 Hz arreu d'Europa, perquè tots els dispositius elèctrics estan dissenyats per funcionar a aquest nivell. Si hi ha una variació, tot es pot cremar. I si la freqüència baixa, són les centrals elèctriques que s'aturen per protegir-se. Aquest era el risc que corria la zona SE, on la freqüència va augmentar inicialment fins a 50,6 Hz abans d’estabilitzar-se entre 50,2 Hz i 50,3 Hz.
Pel que fa a la zona NW, en menys de 5 segons, al centre de control nacional de RTE, a Saint Denis (França), es va activar un mecanisme d’emergència que va tallar el subministrament elèctric a diversos centres industrials, entre ells, les fàbriques d’acer. El mateix va passar a Itàlia, on el tall va permetre recuperar 1.700 MW.

Però com aquestes accions no es van revelar suficients, en 10 minuts, tothom sabia a Europa el que havia de fer. Per exemple, a França, es van engegar centrals elèctriques de gas que estaven aturades i es va augmentar la potència de les centrals nuclears. A Àustria les centrals hidroelèctriques van començar a produir a plena potència. També es van activar automàticament 420 MW i 60 MW de potència de suport des de les zones síncrones nòrdica i britànica respectivament. Aquestes contramesures van tenir com a resultat que, ja a les 14:09, la desviació de freqüència del valor nominal de 50 Hz es reduís al voltant de 0,1 Hz a la zona NW. I, a mesura que passaven els minuts, a poc a poc, la freqüència de la xarxa es va anar recuperant.

Els mecanismes automàtics d'emergència i les accions coordinades realitzades pels gestors de les xarxes elèctriques del continent europeu van poder fer que ràpidament es restablís un funcionament gairebé normal. El subministrament elèctric que s'havia tallat a les grans indústries d'Itàlia i de França es va restablir a les 14:47 i a les 14:48 respectivament, abans de la resincronització de les zones NW i SE a les 15:08.

Aquesta és la història dels herois sense capa que han de prendre decisions crítiques, amb un impacte que supera qualsevol imaginació, en marges de temps increïblement reduïts.
I si no et vas adonar de res, pensa en què hauria pogut passar amb un tall de corrent a escala continental que hagués impactat els hospitals en plena pandèmia, els motors que fan circular l'aigua dels radiadors, els motors que porten l'aigua a casa teva, els transports urbans, la gent confinada en cases sense electricitat, ...


Informació més detallada:

  1. Pierre Emparan: Électricité : le risque de surconsommation écarté selon RTE, France Bleu, 08.01.2021 || RTE incite les Français à réduire leur consommation d’électricité le 8 janvier 2021, RTE, 07.01.2021
  2. 1.000 MW de diferència sobre 88.000 pot no semblar gran cosa, però és l'equivalent de la producció d'un dels reactors d'una central nuclear com la d'Ascó || Wikipedia: Central nuclear d'Ascó
  3. Wikipedia: Ernestinovo
  4. Wikipedia: Synchronous grid of Continental Europe

Friday, February 5, 2021

virtual meetings


Gràcies per compartir-lo, Sinfu. No és tan sols que m'hagi fet riure a mi. Ahir el vaig enviar a un grup Whatsapp de companys de la feina i va tenir un èxit fulgurant. Sobretot entre aquells que passen tot el dia enganxats a Teams i viuen cada dia el mateix tipus de diàleg que el del memé.

Una abraçada molt forta, company!

Thursday, February 4, 2021

notes sobre la dieta paleolítica

source: Brontoburgers Restaurant in flintstones.fandom.com

Probablement ja has sentit parlar de la dieta paleolítica. A la versió en espanyol de les pàgines de la prestigiosa Mayo Clinic la presenten com una dieta basada en el consum d'aliments similars als que s'haurien menjat en el Paleolític, fa aproximadament entre 2,5 milions i 10.000 anys.

L'objectiu d'aquesta dieta consisteix doncs a un retorn a un tipus d'alimentació similar al que hom imagina que era el dels primers humans. I el seu argument defensa que el cos humà és genèticament incompatible amb el tipus d'alimentació que va sorgir amb l'aparició de l'agricultura.
Una dieta paleolítica sol contenir carn, peix, fruites, vegetals, fruits secs i llavors: aliments que es podien obtenir de la caça i la recol·lecció en el passat. Aquesta dieta limita els aliments a aquells que van començar a ser freqüents quan va sorgir l'agricultura fa gairebé 10.000 anys. Alguns d'aquests aliments són els productes lactis, els llegums i els cereals.
Fa gairebé un any, un article del magazín Science (2) ens parlava d'una línia de recerca que apuntava al fet que potser aquell tipus d'alimentació fos menys saludable del que hom imagina: si més no entre els pobladors del nord d'Europa i d'Amèrica, que van fer l'objecte d'aquelles recerques. Els resultats obtinguts en un nombre limitat d'excavacions semblaven així demostrar que els contaminants havien estat entrant a la nostra cadena alimentària des de fa mil·lennis. :
El 2015, per exemple, un equip d'investigadors deia que el bacallà capturat a la costa nord-americana fa uns 6500 anys pels caçadors-recol·lectors de l’edat de pedra contenia alts nivells de mercuri. Aquest metall es produeix de forma natural a l’escorça de la Terra i es creu que s’ha filtrat als oceans en concentracions més grans després que l’augment del nivell del mar hagi cobert més terres.

L'estudi de les restes dels ossos i les espines de diferents animals a vuit jaciments arqueològics de l'Edat de pedra, a una zona coneguda amb el nom de Varanger, a la vora de l’Àrtic noruec, presentaven nivells de cadmi, plom i mercuri molt per sobre dels autoritzats actualment per la European Food Safety Authority.
Els investigadors van matisar aquests resultats afirmant que:
Els eventuals efectes dels metalls pesants relacionats amb el consum de la carn de foca i el bacallà es podrien haver eliminat amb el consum de fruita i la carn de rens i de conills.

Fins i tot en el cas dels aliments que contenien més metalls pesants, aquests segurament també haurien estat una bona font de proteïnes i altres nutrients clau.

De totes maneres, el més probable és que els humans del paleolític no visquessin prou temps per sentir els efectes de l'acumulació dels metalls pesants.
Hom no pot extrapolar els resultats d'aquesta recerca a la resta dels pobladors del paleolític d'arreu del món. Però potser estem davant d'una bona pista que ens recorda les precaucions que hauríem de prendre abans de fer afirmacions sobre un període de la història de la humanitat del qual, finalment, cal admetre que encara no sabem gran cosa.


  1. Dieta paleo: ¿qué es y por qué es tan popular?, Mayo Clinic, Noviembre 2011
  2. Ian Randall: The real ‘paleo diet’ may have been full of toxic metals, Science, 14.02.2020