Wednesday, February 7, 2024

la timidesa de la corona



A un post publicat el 01.02.2024 et parlava d'un fenomen: la inosculació, un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt (1).
Les branques creixen primer per separat, a proximitat les unes de les altres, fins que es toquen. En aquest punt, l'escorça de les superfícies en contacte s'esborra gradualment a mesura que els arbres es mouen amb el vent. Un cop es posa en contacte el càmbium de dos arbres, de vegades s'autoempelten i els arbres creixen junts a mesura que augmenta el seu diàmetre
Avui m'agradaria parlar-te d'un fenomen totalment oposat. Malgrat dècades d'estudis, els científics no han arribat a un consens que expliqui per què, en algunes espècies arbòries, les copes d'arbres frondosos creixen de manera a evitar que les seves branques es toquin entre elles. Generalment, les branques es presenten separades per una distància d'entre 10 i 50 cm, tot i que aquests límits poden variar. Sembla un trencaclosques dissenyat amb precisió, on cada branca creix perfectament, però de manera que no toca cap branca d'un arbre veí.

Aquest fenomen es conegut en anglès com Crown Shyness, Canopy Shyness, Dosser Shyness, Canopy Disengagement o Intercrown Spacing, en francès com Timidité (botanique) i en espanyol com Timidez (botánica) (2). No passa sempre, però hi ha algunes evidències que semblen demostrar que es produeix amb més freqüència en arbres de la mateixa edat, especialment en rodals de la mateixa espècie (3). Tot i que..., també es pot produir entre arbres d'espècies diferents.

No hi ha doncs res clar que pugui explicar aquest fenomen. I tampoc està gens clar que pugui explicar-se com una estratègia defensiva (4):
Com crear teixit nou és molt costós per a les plantes, possiblement els arbres eviten entrar en competència amb els arbres veïns per evitar danys innecessaris. És com si els arbres es diguessin: no creixem aquí, car no val la pena.

Alguns arbres podrien ser capaços de portar aquesta prudència un pas més enllà, mitjançant l'ús d'un sistema sensorial especialitzat per detectar els productes químics que emanen de les plantes properes.
Tanmateix, els coneixements actuals sobre la comunicació química entre les plantes llenyoses són escassos i la hipòtesis de l'estratègia defensiva és difícil d'acceptar com a vàlida.


  1. Veure Un peu de poésie dans ce monde de brutes, publicat en aquest blog el 01.02.2024
  2. Wikipedia: Crown shyness [en] [fr] [es] [ca]
  3. James MacDonald: The Mysteries of Crown Shyness, JSTOR Daily, 25.08.2018
  4. Katherine J. Wu: Some trees may 'social distance' to avoid disease, National Geographic, 06.06.2020

Tuesday, February 6, 2024

apple vision pro

Tech Santos - Apple Vision Pro - 10 Formas de Usarlo, YouTube, 04.02.2024


El vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu me'l va enviar diumenge el meu fill. Et proposo que trobis un moment per veure tot el que ens ensenya, i el que no ens ensenya, sobre l'eina que Apple ha dissenyat per reemplaçar l'ús que fem actualment a la feina o a casa d'alguns dels dispositius electrònics que utilitzem habitualment.
Recorda d'activar els subtítols si tens problemes de comprensió de la llengua del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
No sé si coneixes un historiador de la tecnologia que s'anomena James Burke: el veurem més endavant en aquest blog. En tot cas, des dels seus inicis, Apple sembla haver seguit de molt a prop els seus postulats i, prenent tot el que existia de més modern en el terreny de la tecnologia, ha arribat a implementar-la amb elegància i ergonomia, tot desenvolupant enginys que han representat un salt tecnològic. Dos exemples: el Macintosh (1) que va revolucionar la informàtica personal o l'iPhone (2), que va revolucionar els dispositius de telefonia mòbil.

Avui, empreses com Lenovo, HP i Dell (ASUS, que no està lluny de fer-ho), superen a Apple en la venda d'ordinadors personals. I tot i que Apple segueix venent més mòbils que Samsung, les restriccions de polítiques comercials als EUA i a Europa expliquen per què els mòbils fabricats a la Xina no han superat en vendes a ambdues marques.


Deixa'm afegir alguns detalls sobre el vídeo d'Apple Vision Pro (3):
L'Apple Vision Pro està basat en milers d'aplicacions desenvolupades per altres companyies que corren en els sistemes operatius iOS i iPadOS i es poden instal·lar a Apple Vision Pro. La majoria no són aplicacions 3D, sinó finestres 2D que suren en l'espai, la qual cosa augmenta artificialment el nombre d'aplicacions aparentment compatibles.

En la política de partenariat d'Apple Vision Pro podem trobar a Microsoft, TikTok o Disney+, que presenten des de l'inici aplicacions compatibles amb visionOS. Per motius comercials, altres empreses, com Netflix, YouTube o Spotify, no ho han fet i, a més, han decidit per ara ignorar els auriculars d'Apple (fins i tot bloquejaran les seves aplicacions per a iPad).
.
Pleated Jeans

Una de les coses que no ens mostra el vídeo és que no és possible portar ulleres quan hom utilitza l'Apple Vision Pro. Com a solució a aquest problema, Apple ha treballat en col·laboració amb Zeiss pel disseny d'unes lents graduades que s'enganxen magnèticament al casc. Els preus d'aquestes lents varia actualment entre 99 i 149 USD, que caldrà afegir al preu de venda d'Apple Vision Pro: entre 3.499 i 3.899 USD (amb 256 GB, 512 GB o 1 TB d'emmagatzematge, IVA no inclòs).

Una altra de les coses de les quals no ens parla el vídeo és que, a menys que estigui connectat a un endoll, l'Apple Vision Pro s'alimenta amb una bateria externa recarregable que permet utilitzar el casc durant un màxim de 2 hores (4).

Imagino que els serveis jurídics d'Apple han treballat de valent per anticipar la pluja de denúncies que rebrà per utilitzar tecnologies que Apple ni ha desenvolupat ni té llicència per utilitzar. Estic segur que els tribunals americans els permetran travessar aquesta tempesta amb el mateix èxit amb què han anat superant totes les denúncies a què van haver de fer front en el passat. I també estic segur que algunes companyies utilitzaran el seu pas pels tribunals per tirar endavant pràctiques de contra publicitat que ja van utilitzar en el passat.
techlineinfo: Funny Memes and cartoons after Apple vs Samsung legal battle verdict, 31.08.2012

No oblidem que Apple no és líder en intel·ligència artificial, com ho és Microsoft o, ben aviat, potser també Google; que tampoc ho és en el desenvolupament de videojocs com ho són Sony (PlayStation), Microsoft (XBox) Nintendo o SEGA, (5); i que, pel que fa a continguts, tampoc disposa dels catàlegs de films de Disney o de Sony Pictures (Columbia Pictures, TriStar Pictures, Paramount, Universal, etc.) (6). Tampoc podem oblidar que, en el terreny de la realitat virtual, algunes de les empreses que hem vist, no van esperar al llançament d'Apple Vision Pro per desenvolupar els seus propis sistemes de realitat virtual (7).
Warning! Apple és una empresa generadora de noves idees. De bones idees, però també d'aquelles que no ho són. Podem veure un exemple en Microsoft qui, amb l'actualització de Windows 11, limitada als ordinadors més recents, ha condemnat a la ferralla a miliards d'ordinadors que segueixen utilitzant Windows 10 arreu del món. Un problema que també van conèixer els propietaris dels excel·lents laptops Vaio de Sony, quan aquesta marca va abandonar el 2014 el seu suport (8).

Recentment, Sony també ha protagonitzat
amb el seu nou casc de realitat virtual PS VR2 (9) una pràctica habitual d'Apple. Així, aquest  casc és compatible amb la videoconsola PlayStation 5, però no amb la PlayStation 4, i no pot reproduir el contingut que abans es podia reproduir amb el casc de realitat virtual PS VR (10).
Malgrat tot, de manera similar al que va passar fa anys amb els estàndards VHS o Android, hom pot pensar legítimament que moltes d'aquestes empreses no acceptaran treballar sota les restriccions que els imposa Apple per adaptar els seus productes a visionOS (11), i no trigarem a veure en el mercat productes que competiran amb l'Apple Vision Pro.

De totes maneres, estic convençut que Apple ha creat una nova success story que provocarà molts canvis el món de la tecnologia, integrant de manera elegant allò que a ningú no havia pensat abans d'integrar. També estic convençut que, qualsevol que sigui la potència de foc que puguin desenvolupar els propietaris de les plataformes d'IA, videojocs, continguts multimèdia, etc., les masses que fan cua a les botigues d'Apple després de l'anunci d'un nou model d'iPhone, iPad o d'iBook seguiran donant un suport incondicional als productes d'aquesta marca.

I si encara et queda algun dubte sobre el particular, recorda que els Simpsons, els Nostradamus de la nostra època, ja ho havien anticipat.



  1. Wikipedia: Macintosh [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: iPhone [en] [fr] [es] [ca]
  3. Nicolas Lellouche and Julien Lausson: Apple Vision Pro : tout ce qu’il faut savoir sur le remplaçant annoncé du Mac, Numerama, 23.01.2024
  4. Apple Support: Connect and charge Apple Vision Pro battery
  5. Wikipedia: Video game industry [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Sony Pictures Home Entertainment [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Virtual reality [en] [fr] [es] [ca]
  8. Daniel García: Qué fue de los míticos Sony VAIO, los portátiles japoneses que pudieron conquistar el mundo, La Vanguardia, 27.08.2023
  9. Sony PlayStation PS VR2 [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sony PlayStation: PS VR2 game and console compatibility [en] [fr] [es] [ca]
  11. Apple Developer: Discover visionOS

Monday, February 5, 2024

the baker electric car

British Pathé - Solar Energy (1960), YouTube, 13.04.2014


El cotxe que pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui és el mateix vehicle elèctric que pots veure a l'anunci publicat per The Washington Post el 19 d'octubre de 1913: un Baker Coupé fabricat per Baker Motor Vehicle Company (1).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
A 1913 Baker Electrics Advertisement - The Washington Post, October 19, 1913

Com pots veure a l'article de Wikipedia, el Baker Coupé, tot com els altres models fabricats abans per Baker Motor Vehicle Company, funcionava amb l'electricitat que emmagatzemaven les seves bateries. Els vehicles de Baker van ser uns dels pocs cotxes elèctrics que es van fer molt populars a principis del segle XX, abans que els cotxes de gasolina dominessin el mercat.

L'any 1960 sota el mandat d'una empresa de tecnologia punta d'aquella època: International Rectifier Corp., un enginyer nord-americà, el Dr. Charles Escoffery, va decidir modificar aquell antic vehicle alimentant la seva bateria amb un panell solar al sostre. Gràcies a les seves bateries, el Baker Coupé podria córrer durant tres hores a una velocitat d'uns 30 km/h: la velocitat màxima que s'està estenent a molts dels barris de la meva ciutat.

D'això ja fa més de 60 anys. Avui gairebé ningú recordarà al Dr. Charles Escoffery ni el prototip que va construir sobre la base d'un d'aquells vehicles elèctrics que es venien fa més de 110 anys.


  1. Wikipedia: Baker Motor Vehicle [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, February 4, 2024

switzerland - master keys

@infosuiza La llave🔑 magica🪄 de Suiza 🇨🇭#suiza🇨🇭 #españolesensuiza🇪🇸🇨🇭 #latinosensuiza #llavemagica #puertasqueseabren #vivirensuiza #infosuiza #cosasdesuiza #viajarasuiza ♬ sonido original - 🇨🇭R U S L A N🇨🇭


El passat mes de desembre, el meu cosí Jordi va dir-me que havia vist a TikTok el vídeo amb què he obert el post d'avui. I va demanar-me si el que deia el seu autor era realment veritat.

Fa més de 30 anys que visc a Suïssa, he viscut a 4 apartaments diferents i no he conegut cap altre sistema que aquest, fabricat originalment per l'empresa dormakaba Suisse SA (1), que té la seva seu a Le Mont-sur-Lausanne.

A tots els edificis on he viscut, la mateixa clau m'ha servit per obrir la porta del carrer, la del garatge, la de les caves, o l'accés a diferents serveis de l'edifici: bugaderia, reciclatge, sales tècniques (calderes i aigua, electricitat i cable), pàrquing de bicicletes, accés al refugi nuclear, etc. I naturalment, la porta del meu apartament. En general, els propietaris tenen accés a totes les parts comunes de l'edifici i els llogaters a la majoria d'elles. Però l'accés als apartaments i les caves tenen un accés reservat, com és natural.

Cada clau està lligada a unes autoritzacions d'accés definides en un pla de seguretat de l'edifici: el nombre de combinacions de les perforacions i les dents de la clau és tan gran que és molt difícil poder obrir una porta sense tenir la bona clau. No diré impossible, perquè en aquest món hi ha gent que se les sap totes, però gairebé.

Abans de continuar xerrant sobre el vídeo de TikTok amb què he obert el post d'avui, deixa'm proposar-te veure un altre que ve a dir el mateix, però amb menys entusiasme i amb un parell d'informacions més precises.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
dormakaba TV - Qu'est-ce qu'un système de femeture? - Cylindre mécanique dormakaba, YouTube, 10.10.2018

Tornant al vídeo de TikTok, el seu autor ens diu que, si perds una d'aquestes claus, fer un duplicat et pot costar entre 500 i 1000 CHF (el dia que vaig escriure aquest article 1 CHF equivalia a 1,07 EUR). El catàleg de cilindres de KABA és molt extens, no soc serraller i no tinc ni idea de quins són els models de cilindres que han instal·lat a l'edifici on viu aquest senyor.

Tot el que puc dir és que, a un dels rars distribuïdors suïssos que fan estimacions de preus en línia per duplicar una clau, vaig entrar les dades del registre de la meva clau i el preu que em proposava era 56,45 CHF, amb una rebaixa de 10 CHF / clau si li comandava més de 3 claus. No és un preu baix, però no té res a veure amb el preu que ens deia el senyor del vídeo.

No conec el preu d'altres empreses suïsses que tenen l'autorització de domakaba per a la duplicació de les seves claus. Però, just per curiositat, vaig mirar preus en altres països d'Europa. Per exemple, vaig trobar que els preus d'un distribuïdor del Regne Unit eren molt més baixos que els proposats pel distribuïdor suís (el dia que vaig escriure aquest article 1 CHF equivalia a 0,92 GBP).
Almenys on jo he viscut i fins on jo sé (a altres llocs -fins i tot de Suïssa- les coses potser funcionen d'una manera diferent) per comandar la còpia d'una clau, has d'anar amb una clau o una targeta que t'identifica com a propietari de la clau, i portar un document d'identitat. La targeta d'identificació de dormakaba permet que, fins i tot en el cas que hagis perdut la clau, puguin reproduir-la.
Expert cross – Swiss Precision for even more security, YouTube, 25.10.2018

Seguint amb el vídeo de TikTok, dir que la majoria dels comentaris que pots trobar al vídeo són un còctel de vejam qui la diu més grossa, i per això et recomano no tenir gaire en compte les carallotades que molts dels seus opinadors afirmen amb vehemència. 

Hi ha d'altres comentaris que són veritat, però. Per exemple aquells que parlen de l'existència de sistemes similars a altres països. Però, sobretot, el comentari d'un usuari que explica que, en cas de pèrdua o robatori d'una clau, el(s) propietari(s) de l'edifici han de considerar la possibilitat de canviar tots els cilindres. A l'edifici on visc, par exemple, fa uns anys que es va donar el cas. No els vam canviar tots, però sí alguns dels més sensibles, com ara els dels accessos a les caves. No recordo què va costar, perquè va ser l'empresa que s'encarrega de l'administració de l'edifici qui va passar la comanda i no tinc al cap el detall de les despeses d'aquell any.

Sobre el tema dels models més segurs (i més cars!) del catàleg de claus de KABA, només puc dir que va haver-hi una època en què els robatoris van ser freqüents als apartaments del meu barri. I que si la resistència d'una cadena es mesura per la més feble de les seves baules, el mateix es pot dir dels apartaments. Pots tenir la porta blindada i el cilindre més sofisticats que vulguis, però si és més fàcil entrar pel teu balcó i petar un vidre o rebentar un envà, és per enllà per on entraran a casa teva, tinguis la porta i el cilindre que tinguis.


  1. dormakaba Suisse SA: Home page

Thursday, February 1, 2024

un peu de poésie dans ce monde de brutes

Source: Rebecca Herbert, Twitter, 20.05.2021


El fenomen que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui és conegut a la versió en anglès de Wikipedia amb el nom d'Inosculation, a la versió en francès amb el d'Anastomose botanique i en la versió en espanyol amb el d'Inosculación i, encara que probablement que té un altre nom popular molt més seductor, el pots trobar a la versió en català amb el d'Anastomosi (1).
L'arbre més prim es va tallar fa anys i el més gran el sosté i l'alimenta des de llavors. Es “desperten” junts a la primavera i “se’n van a dormir” junts a la tardor (Rebecca Herbert)
La inosculació és un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt. És més comú que les branques de dos arbres de la mateixa espècie creixin juntes, però també es pot veure aquest fenomen entre espècies relacionades. Les branques creixen primer per separat, a proximitat les unes de les altres fins que es toquen. En aquest punt, l'escorça de les superfícies en contacte s'esborra gradualment a mesura que els arbres es mouen amb el vent. Un cop toca el càmbium de dos arbres, de vegades s'autoempelten i els arbres creixen junts a mesura que augmenta el seu diàmetre.


  1. Wikipedia: Inosculation [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 31, 2024

life on mars (2006-2007)

Life on Mars - A Musical Tribute, YouTube, 07.02.2009


El passat mes d'agost del 2023, vaig compartir amb tu el post d'una sèrie TV alemanya: Der letzte Bulle (1). Una sèrie que té un argument basat en un detectiu de la brigada criminal d'Essen que, a finals dels anys vuitanta, va rebre un tret al cap i va estar en coma durant 20 anys.
L'acció comença el dia que es desperta del coma i, com si no hagués passat res durant 20 anys, torna al seu antic lloc de treball. Mick Brisgau segueix vivint mentalment a la dècada dels anys vuitanta: no coneix gran cosa de les modernes tecnologies: per exemple, usar un telèfon mòbil o un ordinador.

La sèrie es presenta amb uns thrillers ben argumentats, sketchs d'humor soft i uns personatges als que t'acabes enganxant. Res d'extraordinari ..., si no fos pel fet que, ja des de la Intro comença amb un tema d'Iggy Pop - Real Wild Child, i cada episodi presenta a la seva banda de so cançons dels anys 80, seleccionades en funció de la situació.
Probablement, Der letzte Bulle, una sèrie de cinc temporades, rodada entre el 2010 i el 2014, no era res d'altre sinó una rèplica d'una sèrie britànica de dues temporades, rodada entre 2006 i 2007: Life on Mars (2). Una sèrie britànica que ens presenta el mateix viatge en el temps que el del detectiu Mick Brisgau, però en sentit invers.

El protagonista de la sèrie britànica, Sam Tyler, és un inspector en cap de la policia de Manchester (UK). Poc després de l'alerta pel segrest de la seva companya per un assassí en sèrie, Sam és atropellat accidentalment el 2006 i perd el coneixement mentre escolta a un iPod un tema de la cançó de David Bowie, Life on Mars? Quan Sam recobra el coneixement, el tema de Bowie segueix sonant a una cinta de 8 pistes en un antic Rover P6. I és llavors que, a poc a poc, Sam s'adona que s'ha despertat en l'any 1973!
Sam Tyler recobra doncs el coneixement en plena època del Glam a UK! Un detall al qual, vist l'autor (David Bowie) i el tema musical escollit per donar nom a la sèrie, els guionistes semblen haver renunciat a mostrar als episodis, privilegiant altres aspectes propis d'aquella època. Segurament, les "mogudes" a Manchester eren diferents de les de Londres.
Official Sweet Channel - The Ballroom Blitz - 27.10.1973 (Official), YouTube, 18.02.2014

Sam descobreix que ara és un jove inspector vestit a la moda d'aquella època, vivint en un pis precari a la mateixa ciutat, però treballant a una altra comissaria, a una època en què els portàtils i els telèfons mòbils encara no s'havien inventat. Sense comprendre què ha passat, el seu treball i un cap que no està per orgues, el submergeixen en els casos criminals que la seva brigada ha de resoldre. I Sam sorprèn els membres del seu equip pels mètodes moderns que aplica en les seves investigacions.

Sam Tyler segueix investigant què ha passat amb la seva vida. Està en coma? Està vivint en un somni? O era abans que vivia en un somni? El descobriment del que li havia passat realment mereix tot el meu reconeixement als guionistes, tot com el desenllaç final de la sèrie. Consell d'amic, guarda la teva impaciència i no vegis els dos episodis finals fins a haver vist tota la sèrie.

Life on Mars era una d'aquelles sèries que tenia anotada per veure. Així que, quan Arte TV la va programar, no vaig perdre l'oportunitat de veure-la.
A Suïssa, es pot veure en obert a les pàgines d'Arte TV entre el 23.11.2023 i el 22.05.2024 (3). No tinc ni idea de si també es pot veure a altres països, però pots intentar-ho punxant l'enllaç que et passo a les referències que pots trobar al final del post.
Si la construcció de l'argument de la sèrie pels guionistes és brillant, no puc dir el mateix pel que fa als temes musicals escollits per il·lustrar aquella època si els comparo amb el treball de recerca de Der letzte Bulle.

Una decepció que vaig oblidar quan els guionistes de la sèrie van decidir tancar l'episodi 7 de la segona temporada amb un dels meus temes preferits de Thiny Lizzy (4): Whisky In The Jar (5).

Great Guitar Heroes: Thiny Lizzy - Whisky In The Jar (1973 UK BBC TV Performance), YouTube, 06.01.2010


  1. Veure Der letzte Bulle, publicat en aquest blog el 31.08.2023
  2. Wikipedia: Life on Mars [en] [fr] [es] [ca]
  3. Life on Mars, Arte TV
  4. Wikipedia: Thiny Lizzy [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Whisky In The Jar [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, January 30, 2024

santiago bilinkis - sobre la tecnologia

TEDx Talks: Inteligencia artificial: el riesgo del sedentarismo cognitivo | Santiago Bilinkis | TEDxRiodelaPlata, YouTube, 21.12.2023


En novembre del 2023, navegant per Twitter, vaig veure un fil que em va cridar l'atenció. L'havia publicat en Josep M. Mainat i donava consells sobre programari d'intel·ligència artificial.

Més enllà de la curiositat per descobrir una afició que no coneixia d'en Mainat, el fil no em va interessar gaire fins que vaig arribar a la rèplica que li va deixar un senyor de Salou que respon al nom de @ernest7321. Va ser gràcies a ell vaig descobrir a Santiago Bilinkis, de qui no havia sentit parlar mai abans.

Podria afegir un munt de coses sobre les quals el vídeo de Santiago Bilinkis m'ha fet reflexionar. Però crec que és millor deixar el post així i que cadascú que el vegi en tregui les seves pròpies conclusions.

Abans de tancar el post, deixa'm afegir però que em sembla que el vídeo de Bilinkis pot ser un excel·lent complement al vídeo de Carl Sagan que vam veure fa uns dies (1).

Tenim un problema amb l'ús que estem fent de la tecnologia i, més d'hora que tard, l'haurem de resoldre.


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024

Monday, January 29, 2024

estacions astronòmiques i estacions meteorològiques

MétéoSuisse: L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, 18.12.2023


A principis de desembre del 2023, Vincent Devantay publicava a MeteoNews (1) un article que començava així:
La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, va ser especialment calorosa. Al conjunt de Suïssa, aquesta és la segona tardor més càlida des que van començar les mesures (...). Tot i que les mitjanes de precipitacions indicaven que va ser una estació massa humida, també es va mostrar un xic massa assolellada.
Aquest article tenia algunes d'aquelles perles que sovint passen per alt els lectors:
Arreu de Suïssa, la tardor va ser clarament massa humida, amb un excés al voltant del 42%, mentre que al sud va ser en part massa sec. A Payerne, va ser fins i tot la tardor més plujosa des que van començar les mesures. Cal destacar, però, que la sèrie de mesuraments d'aquesta estació només es va iniciar l'any 1964 i, per tant, és força curta en comparació amb altres estacions.
Altrament, un article publicat al blog de MeteoSuisse el 29.11.2023 deia això (2):
Les condicions meteorològiques, sovint plujoses, van generar valors mensuals molt per sobre de la mitjana al nord dels Alps i a l'estat de Valais. Des de mitjans de novembre, localment les quantitats van assolir el 200% de la norma mensual entre el 1991-2020 a la Suïssa francòfona, així com a l'altiplà central i oriental, és a dir, el doble de la quantitat mitjana de precipitacions d'un mes de novembre. A finals de mes, els valors mensuals al nord dels Alps en molts llocs superaven clarament el 200%, fins i tot localment el 300% de la norma.
Tanmateix, tot i que l'article de MeteoSuisse també ens parlava d'un mes de novembre càlid i assolellat, a la introducció ens diu que:
Al nord de Suïssa, per sota dels 1000 m, la temperatura del novembre va superar la norma 1991-2020 en 0,9 °C. D'altra banda, per sobre dels 1000 m, el mes de novembre es va mantenir 0,9 °C per sota de la norma. A les regions de baixa altitud al sud dels Alps, la temperatura del novembre va superar la norma de 1991-2020 entre 0,2 i 0,4 °C.
MétéoSuisse: Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, 29.11.2023

Aquestes temperatures tropicals (nota personal de sarcasme!) mencionades a l'article de MétéoSuisse, es completaven amb la imatge d'un paisatge a 1.700 metres d'altitud cobert per la neu. Però l'article també aportava més informacions, com ara aquesta:
El 16.11.2023 la depressió Frederico que, al nord dels Alps, va recollir valors en zones de muntanya d'entre 120 a 170 km/h.
La descripció d'aquest mes de novembre particularment càlid i assolellat també afegia que:
Durant els primers vint dies del mes, el límit de nevades se situava generalment entre els 800 i els 2.800 metres. En algunes zones, fins i tot va baixar molt breument a baixa altitud. Durant els darrers deu dies del mes, l'aire polar fred i humit va portar la neu sovint a baixes altituds al nord dels Alps.

Del 24 al 26 de novembre van caure entre 20 i 40 cm de neu al vessant nord dels Alps per sobre dels 600 i 800 m d'altitud. Al nord dels Grisons, les quantitats localment van assolir els 50 a 60 cm de neu. En determinades regions, per sobre dels 2.000 metres, es va acumular una capa de neu molt per sobre dels valors mitjans.
Le niveau du lac de Neuchâtel a atteint samedi son pic, 19h30, RTS, 16.12.2023

Malgrat els gruixos de neu acumulats durant el mes de novembre, un article publicat al blog de MétéoSuisse a finals d'aquell mes ens parlava d'una primera ofensiva hivernal caracteritzada per fortes nevades a principis del mes de desembre (3):
Després de la situació meteorològica del cap de setmana passat, que va provocar uns 80 cm de neu fresca als vessants nord dels Alps centrals i orientals i uns 30 a 40 cm als Alps occidentals, una nova situació de tempestes de neu es presenta a l'horitzó.
I dos dies després que el telenotícies de la RTS ens digués que els llacs suïssos  ja no podien acumular més aigua i estaven desbordant, el blog de MétéoSuisse ens presentava el 18.11.2023 aquest balanç de la meteorologia de la tardor (4)
A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat del Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864. Les precipitacions van ser excessives. Malgrat un mes de novembre sovint fosc, l'estació va ser molt assolellada.
Podem llegir a un dels comentaris dels lectors d'aquest article de MétéoSuisse que:
Quan vostès escriuen: "la tardor més càlida, o assolellada, o plujosa, o... des de l'inici de les mesures", cal tenir en compte que l'inici de les mesures dista molt de ser idèntic a tot arreu. I encara que, en un cert nombre de casos, com a Ginebra, per exemple, va començar l'any 1864, molt sovint només es tracta de la mesura de la temperatura: els altres valors es va anar introduint successivament només més tard.

Per tant, només podem comparar les estacions que van iniciar les mesures en qüestió el mateix any. De vegades indiqueu l'any en què van començar les mesures, de vegades no. Com a resultat, les comparacions sovint no són gaire interessants. Si hom assumeix que les mesures científicament correctes van començar a Suïssa l'any 1864, l'any de l'enregistrament s'hauria d'afegir entre parèntesis als fets posteriorment mencionats. D'aquesta manera estaríem millor orientats.
Tanmateix, vaig trobar encara molt més pertinent el comentari d'un altre lector:
Des de mitjans d'octubre només hem tingut tres dies de sol entre pluja, boira i tempestes, així que anomenar aquesta tardor assolellada és molt estrany ...
Bingo! Recordes que l'article de Vincent Devantay a MeteoNews (1) començava dient: La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, o que l'article de MétéoSuisse deia que: A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat de Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864 o, finalment, que MétéoSuisse presentava el seu balanç meteorològic de la tardor un 18.11.2023?

Doncs bé, la diferència entre la percepció del que hem viscut en Suïssa francòfona i el que ens expliquen els meteoròlegs està lligada al fet que, en tot cas al meu cervell, la tardor comença amb l'equinocci de tardor, el 22 o 23 de setembre a l'hemisferi nord (del 20 o 21 de març a l'hemisferi sud) i acaba amb el solstici d'hivern, el 21 o 22 de desembre a l'hemisferi boreal (el 20 o 21 de juny a l'hemisferi austral).

Però, pels meteoròlegs del nostre país (i de molts altres!) no és el mateix. Car ells divideixen l'any civil en quatre estacions que duren exactament tres mesos cadascuna (4).
A l'hemisferi nord la data d'inici de cada estació és l'1 de març (primavera), l'1 de juny (estiu), l'1 de setembre (tardor) i l'1 de desembre (hivern). A l'hemisferi sud, les estacions s'inverteixen: la primavera comença al setembre, l'estiu al desembre, la tardor al març i l'hivern al juny.
Quin és el motiu que explica per què els meteoròlegs han decidit reemplaçar els períodes de temps que defineixen les estacions astronòmiques i han decidit guardar amb el mateix nom d'aquelles per definir amb altres períodes de temps el que hom coneix com a estacions meteorològiques?

Més enllà del que puguis trobar en alguns articles (5) i el que alguns meteoròlegs de les cadenes de TV presenten amb un cert entusiasme, la veritat és que no hi ha un consens sobre com diable es defineixen les estacions meteorològiques. Donem un cop d'ull a com les defineixen els meteoròlegs suecs, els finlandesos, els indis o els xinesos.

Comencem per les estacions meteorològiques tal com les defineixen a Suècia i Finlàndia:
Segons Wikipedia (6), a Suècia i Finlàndia, els meteoròlegs i els mitjans de comunicació utilitzen el concepte d'estacions tèrmiques, que es defineixen a partir de les temperatures mitjanes diàries. L'inici de la primavera comença quan la temperatura mitjana diària puja permanentment per sobre dels 0 °C. L'inici de l'estiu es defineix quan la temperatura puja permanentment per sobre dels 10 °C. La tardor quan la temperatura baixa de manera permanent per sota dels 10 °C. I l'hivern quan la temperatura baixa permanentment per sota dels 0 °C.

A Finlàndia, "permanentment" es defineix quan la temperatura mitjana diària mitjana es manté per sobre o per sota del límit definit durant set dies consecutius. (A Suècia el nombre de dies oscil·la entre 5 i 7, segons l'estació.)

Això implica dues coses: D'una banda, les estacions no comencen en dates fixes i s'han de determinar per observació i només es coneixen després que s'han comprovat els valors mencionats. D'altra banda, les estacions comencen en diferents dates a diferents parts del país.
La definició que fan de les estacions els meteoròlegs de l'Índia és un xic llarga, així que et proposo que la llegeixis a Wikipedia (6). Podria dir-te el mateix sobre la definició que en fan a la Xina, però és tan delirant que no puc deixar descriure-la:
A la Xina, un càlcul comú basat en la temperatura sosté que és hivern pel període en què les temperatures són inferiors als 10 °C de mitjana i estiu per al període en què les temperatures són superiors als 22 °C de mitjana. Això significa que zones amb climes relativament extrems (com les illes Paracels i parts de l'altiplà tibetà) tenen estiu durant tot l'any o hivern durant tot l'any.
Doncs res, que si des de mitjans d'octubre només havíem vist tres dies de sol entre dies de pluja, boira i tempestes, els meteoròlegs ens diuen que hem tingut una de les tardors més càlides i assolellades que mai han estat enregistrades. Tanmateix, "mai" és un concepte equívoc si tenim en compte el que segueix (7): 
Només un nombre reduït de les 88 estacions de mesura que hi havia el 1864 estan encara en funcionament. Les altres van ser abandonades o substituïdes per altres estacions. En alguns casos, l'estació encara és present, però la sèrie de mesures es va interrompre temporalment. Si prenem l'exemple de la Suïssa francòfona l'any 1863, de les 17 estacions que hi havia (...) només Ginebra, Neuchâtel i Gd-St-Bernard tenen una sèrie completa de dades fins a l'actualitat.
Enregistrades per unes estacions de mesura que van entrar en funcionament en diferents anys de diferents segles, amb aparells i mètodes de mesura que no es van estandarditzar fins al 1863 i de les que només tenim sèries completes de dades en un nombre reduït d'estacions, parlar de les temperatures del passat (e.g. les temperatures preindustrials) pot semblar un exercici d'una gran creativitat.

Per la nostra banda, farem bé a no oblidar que, pels meteoròlegs, l'estiu infernal del 2023 va acabar l'1 de setembre. I pel que fa als negacionistes del canvi climàtic, que el mes de febrer que tenim pel davant podria ser molt diferent de tots els que han viscut fins ara.


  1. Vincent Devantay: Le deuxième automne le plus chaud depuis le début des mesures !, MeteoNews SA, 03.12.2023
  2. Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, MétéoSuisse-Blog, 29.11.2023
  3. Première offensive hivernale jusqu’à basse altitude, MétéoSuisse, 27.11.2023
  4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MétéoSuisse-Blog, 18.12.2023
  5. Saisons, calendaires, astronomiques et météorologiques, MétéoSuisse || Pourquoi les saisons météorologiques diffèrent-elles des saisons astronomiques ? MétéoFrance, 22.09.2023 || Amy McKeever: ¿Cuándo empiezan la verano? National Geographic, 02.05.2023
  6. Wikipedia: Season - Meteorological
  7. 25 décembre 1863 : premier Noël météorologique en Suisse, MétéoSuisse-Blog, 25.12.2023

Sunday, January 28, 2024

cartografia històrica medieval

Fragment de l'Atles català (1375) atribuït a Abraham Cresques i Jafudà Cresques, Bibliothèque Nationale de France


Hom atribueix a Henry David Thoreau aquesta cita: La qüestió no és el que mires, sinó que hi veus. Podem completar-la amb aquesta cita de Bernard Mannes Baruch: Milions van veure caure la poma, però va ser Newton qui es va preguntar per què.

Albert Einstein ens va dir que: Plantejar noves preguntes, noves possibilitats, considerar vells problemes des d'un angle nou, requereix imaginació creativa i marca un avenç real en la ciència. I John Ruskin ens va explicar que no solament era important fer preguntes, sinó com fer-les: Ser capaç de fer una pregunta clarament és dos terços del camí per obtenir una bona resposta. Perquè, com ens recordava Ursula K. Le Guin: No hi ha respostes correctes a preguntes incorrectes. Una cita que està en fase amb una altra atribuïda a Claude Lévi-Strauss, qui va dir que El científic no és una persona que dona les respostes correctes, és algú que fa les preguntes correctes.

Naguib Mahfouz va anar més lluny quan va dir: Podeu saber si un home és intel·ligent per les seves respostes. Podeu saber si un home és savi per les seves preguntes. Pel que fa a les respostes, hom atribueix a Confuci aquesta cita: Aquell que creu saber totes les respostes és perquè no li han fet totes les preguntes. Voltaire, a qui hom no recorda pel seu llenguatge florit, ho va resumir així: Ha de ser molt ignorant, perquè respon totes les preguntes que li fan.
Roel Nicolai (1) és un personatge remarcable de qui vaig sentir parlar per primer cop a finals de l'estiu d'enguany. Actualment està jubilat, però va obtenir el seu diploma en Geodèsia el 1978 a la Delft University of Technology. Després de treballar a diverses empreses en el terreny de la cartografia automàtica i la teledetecció, va treballar durant gairebé 30 anys a Shell. El 2014, dos anys abans de la seva jubilació, es va doctorar a la Utrecht University, defensant una tesi sobre L'origen dels mapes portolans medievals. Actualment, col·labora com investigador convidat associat al departament de matemàtiques d'aquesta universitat.

La tesi de Roel Nicolai va provocar un gran enrenou entre els medievalistes, molt especialment entre aquells que s'havien especialitzat en les cartes portolanes. No és difícil de comprendre si llegeixes el que l'autor de la tesi va escriure en 2015 a l'abstract d'un article publicat en una revista de The University of Chicago Press Books (2):
Les cartes portolanes medievals són molt realistes i mostren les costes del Mediterrani i del Mar Negre amb una precisió notable. Van sorgir de sobte a Itàlia durant el segle XIII, sense que coneguem cap predecessor ni un camí clar del desenvolupament d'aquest tipus de cartografia. 
En aquest assaig es demostra mitjançant l'anàlisi geodèsica que la forma global de les costes correspon molt a la d'un mapa modern basat en la projecció de Mercator. Es demostra, a més, que aquesta correspondència no pot ser deguda a l'atzar. En conseqüència, l'existència d'una projecció cartogràfica de Mercator, o similar a Mercator, en els mapes portolans és incompatible amb el suposat origen medieval d'aquests mapes.

Els mapes portolans medievals són molt més sofisticats del que s'ha reconegut fins ara. La seva construcció va anar molt més enllà de les capacitats dels cartògrafs de l'Europa medieval o del món àrab-islàmic. Aquesta conclusió serveix per reobrir la qüestió dels orígens de les dades geomètriques i dels mètodes de construcció que fins ara semblaven ser la base de les cartes portolanes medievals.
Deixa'm dir-te una cosa. Com tants altres ho van fer abans, jo també havia vist alguna cosa que em va cridar molt i molt l'atenció en el sistema de projecció que semblaven haver utilitzat els autors de les primeres cartes portolanes. Però mai no se'm va ocórrer anar més enllà del que havia llegit en reconeguts experts medievalistes, i no vaig fer res d'altre que associar la qualitat d'aquells portolans catalans a l'extraordinària habilitat dels membres hebreus de l'Escola mallorquina de cartografia (3).

De manera anàloga al que va fer Newton quan va veure caure una poma d'un arbre, Roel Nicolai va decidir anar més enllà i buscar una explicació en allò que a ell també li va cridar l'atenció. I malgrat que Pablo Picasso tenia tota la raó del món quan va dir que: Els ordinadors són inútils. Ells només et poden donar respostes, Roel Nicolai els coneix prou bé i els ha donat les informacions adequades per obtenir les respostes que li han permès confirmar la pertinència de la seva pregunta. I com veurem al vídeo que tanca aquest post, cada resposta que obtenia, no feia res d'altre que articular sòlidament una pregunta per la qual hom encara no ha trobat una resposta plausible.

Eugène Ionesco va dir que: No és la resposta allò que il·lumina, sinó la pregunta. I sobre el fet que Roel Nicolai hagi fet una pregunta per la qual avui encara no tenim cap resposta, crec que val la pena recordar una cita d'Arthur C. Clarke: No pretenc que tinguem totes les respostes. Però certament val la pena pensar en les preguntes.
Durant segles, una bona part de la humanitat ha intentat trobar respostes a tot allò que no podia explicar en diferents divinitats. I, a mesura que els científics anaven trobant respostes a alguns d'aquells enigmes i s'obrien altres interrogants, aquests eren incorporats ràpidament a la llista de les competències divines.

Els temps moderns han integrat els alienígenes a la llista d'actors que tenen les claus de les solucions als enigmes que encara no som capaços de resoldre. 
Per aquells que no els conegueu, els alienígenes són uns éssers vinguts de l'espai exterior que fa temps abduïen éssers humans, de preferència blancs nord-americans vivint a la zona del Bible Belt. 
Quan gairebé tothom va tenir una càmera fotogràfica de qualitat al seu mòbil, van decidir reduir dràsticament la freqüència de les seves aparicions, fins aquell moment enregistrades en fotos de pèssima qualitat.
Roel Nicolai ha dedicat molt esforç per formular una pregunta correcta, i el camí que ha seguit és dos terços del camí necessari per obtenir una resposta. No cal anar molt lluny per saber de què estic parlant, intentaré demostrar-ho amb un exemple.

Durant molt de temps, els enginyers s'han demanat què podia explicar el fet que moltes de les estructures construïdes en formigó pels romans es mantinguessin en peu, mentre altres estructures més modernes s'esfondraven en poques dècades.

A diferència de tot el que s'ha dit sobre els coneixements d'enginyeria dels egipcis o de les civilitzacions del Sud i de Centreamèrica, en aquest cas es tractava d'homes blancs i de la civilització romana,  de la qual ens considerem hereus. A ningú li va passar pel cap atribuir als alienígenes una tecnologia que ha estat un enigma pels enginyers durant segles.

Tot va canviar el 2023, quan un equip d'investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology) (4) va descobrir en la seva composició uns minúsculs bocins de carbonat de calci que s'havien barrejat al formigó en forma de calç viva (5). Una "mescla en calent" que dona a aquest formigó la seva força sorprenent i que li proporciona una qualitat impressionant: la d'autoreparar les seves escletxes (6).

Si ja has llegit les referències bibliogràfiques, hauràs vist que hem tingut davant del nas uns materials que fa segles que coneixíem, però dels que desconeixíem com s'havien de mesclar, gràcies a una tecnologia que els romans coneixien des de fa més de 2000 anys.

Crec doncs que ja estem preparats per veure el vídeo de Roel Nicolai i reconèixer en ell a un científic que ha fet una pregunta correcta. 

Per trobar una resposta a aquesta pregunta haurem d'esperar mesos, anys o, com hem vist en el cas del formigó romà, potser fins i tot segles. Però estic convençut que el temps que hom trigui a trobar la resposta, no invalidarà en res la pertinència de la pregunta. 

Oblidar-nos dels alienígenes i engegar aquesta investigació sense menysprear en cap moment els coneixements que tenien els nostres avantpassats a les èpoques antiga i medieval seria una excel·lent premissa per començar.
Al vídeo que tanca aquest post, Roel Nicolai va presentar de manera resumida el procés que el va portar a les conclusions que recull la seva tesi. Aquesta presentació es va fer en llengua neerlandesa i està subtitulada per defecte en llengua anglesa. 
Si no estàs familiaritzat en cap d'aquestes dues llengües, recorda de modificar la llengua dels subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
h2videokanaal - 141126 Geobuzz.nl P203 | Roel Nicolai | Portolaankaarten, YouTube, 25.02.2015


  1. Roel Nicolai: Utrecht University || LinkedIn || ResearchGate || Academia.edu || Wikipedia
  2. Roel Nicolai: The Premedieval Origin of Portolan Charts: New Geodetic Evidence, Isis, volume 106, number 3. 2015 by The History of Science Society (Download PDF in Academia.edu)
  3. Veure Cartografia històrica a Catalunya (3/4), publicat en aquest blog el 30.03.2021
  4. On sait (enfin) pourquoi le béton des Romains est aussi résistant, Futura Sciences, 07.01.2023
  5. Un béton autoréparant, le secret de la longévité des constructions romaines, Le Temps, 09.01.2023
  6. Linda M. Seymour et al.: Hot mixing: Mechanistic insights into the durability of ancient Roman concrete, Science Advances, Vol 9, Issue 1, 6 Jan 2023, DOI: 10.1126/sciadv.add1602

Friday, January 26, 2024

carl sagan - his last interview (1996)

Fragmento de la última entrevista a Carl Sagan, YouTube, 19.12.2013


Carl Sagan (1934-1996), en un visible estat d'avançament del càncer que se l'emportaria mesos més tard, va donar la seva última entrevista a Charlie Rose el 27 de maig de 1996 (1).

Durant els 20 minuts d'aquesta entrevista, Carl Sagan va parlar de la pseudociència i la religió, de la ciència i la tecnologia contra la ignorància, de política i d'educació, de la seva història d'amor per la ciència, i de la seva lluita contra la mielodisplàsia, tot com altres elements del llibre que acabava de publicar junt amb la seva companya, Ann Druyan: The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark (El món i els seus dimonis) (2).


Altres posts de la sèrie dedicada a Carl Sagan

  1. Veure altres posts dedicats a Carl Sagan en aquest blog: Ted Turner interviews Carl Sagan (1990), Johnny Carson interviews Carl Sagan (1978), Carl Sagan - Traveller's Tales, Neil Degrasse and Carl Sagan, publicats respectivament el 01.08.2021, 26.07.2021, 12.12.2018, 29.08.2017
  2. Wikipedia: The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, January 25, 2024

suïssa - el transport públic sense complicacions

FAIRTIQ - Smart Mobile Ticketing (French), YouTube, 19.07.2022


Els amics que encara tinc a Barcelona i rodalies també em coneixen per ser el pesat que sempre els està demanant com funciona el sistema de targetes per viatjar en transport públic i passar-me el dia rondinant sobre la complexitat dels sistemes que teniu a Catalunya.

Recordant la cara que fan quan veuen que em costa comprendre com funcionen uns sistemes que no paren mai de canviar, m'agradaria compartir amb tu el sistema que jo utilitzo a Suïssa i que comença a estendre's a altres països del continent. Així doncs, abans de començar, deixa'm que et proposi veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió del francès seleccionant la teva llengua de preferència.
FAIRTIQ (1) és una aplicació mòbil creada per la startup suïssa del mateix nom. Permet el pagament dels trajectes intermodals efectuats en transport públic a Suïssa i Liechtenstein, així com a les àrees metropolitanes i associacions de transport d'altres països europeus. L'aplicació es va llençar per primera vegada en abril del 2016 en un àmbit geogràfic limitat de Suïssa i, des del març de 2018, ja es podia utilitzar a tot el sistema de transport públic de Suïssa i Liechtenstein.

FAIRTIQ - public transport made easy (Français), YouTube, 09.12.2019

Ara deixa'm explicar-te amb un xic més de detall el que acabes de veure al segon vídeo que he compartit amb tu en aquest post. Quan la noia activa el trajecte a l'aplicació, aquesta detecta automàticament a quina parada de bus es troba: si, com a moltes ciutats, l'alçada dels edificis no deixa arribar amb claredat el senyal del GPS, no puc afirmar-ho, però és probable que la localitzi gràcies a la triangulació de les antenes de telefonia mòbil. També identifica la línia/es de bus que està utilitzant durant el seu trajecte. I, durant aquest, quines són les zones tarifàries per les quals passa el seu itinerari.

Quan arriba a destinació i la noia indica a l'aplicació que ha acabat el teu trajecte, l'aplicació calcula el millor preu segons les tarifes de la companyia/es de transport que ha utilitzat, li mostra l'itinerari que ha fet i el preu que ha calculat.

Per exemple, jo puc agafar totes les vegades que vulgui el bus a Lausanne, però mai em cobrarà més del que hauria de pagar si hagués agafat el bitllet que la companyia de transport de la vila cobra per un dia amb utilització il·limitada. A més, com tinc un abonnement demi-tarif (2) que he indicat als paràmetres de l'aplicació, em descomptarà el 50% del preu del trajecte per qualsevol servei de transport públic que utilitzi al nostre país.

Imagina que em trobo a una altra vila, per exemple en Suïssa alemanya on, a més de tenir problemes per entendre o expressar-me correctament en Schweizerdeutsch, no conec el sistema de les seves zones tarifàries, ni si els dispensadors de bitllets accepten monedes, bitllets, targetes de prepagament o targetes de crèdit. Si he d'agafar un bus, un tramvia, un tren, un vaixell o un funicular urbà, no hi fa res, l'aplicació s'ocupa de tot. 

També és super pràctica l'opció que permet afegir a l'aplicació altres persones -per exemple, amics o familiars que ens venen a visitar des d'un altre país - el que fa que el trajecte i el bitllet que l'acompanya sigui vàlid per a totes elles.

Deixa'm afegir que, quan li assenyalo a l'aplicació que he acabat el meu trajecte, aquesta em presenta el recorregut i el preu que ha calculat per aquest. Finalment em demana si estic d'acord. Si no és el cas, em demana enviar un missatge explicant per què. Ho he fet un parell de vegades i, immediatament he rebut un email on un empleat s'ha identificat amb el seu nom i aquest, o bé m'ha comunicat que ja ha recalculat el trajecte tenint en compte la meva reclamació, o bé m'ha demanat més dades per saber si la meva reclamació era justificada. Un servei impecable!

FAIRTIQ: Smart Stop - la nouvelle innovation de FAIRTIQ, YouTube, 04.06.2021

Si l'aplicació detecta que he baixat del bus, però el GPS li diu que encara estic a la parada, interpreta que puc estar esperant un altre bus i que el meu trajecte no s'ha acabat. Si no he aturat el meu trajecte i el GPS identifica que estic caminant, l'aplicació obre un missatge i em demana si he oblidat aturar el meu trajecte (car podria estar desplaçant-me per buscar un bus d'una altra línia amb una parada diferent d'on he baixat). Si, pel que sigui, no responc a la pregunta i tinc activada l'opció Smart Stop, l'aplicació atura automàticament el meu trajecte a la parada de bus on vaig baixar.

I encara una altra. FAIRTIQ em cobra a finals de mes tots els trajectes que he fet a una targeta de crèdit i m'envia per email una factura que puc comparar amb els detalls que tinc al telèfon. Senzill, pràctic i eficaç. Sobretot si m'he desplaçat per motius professionals i vull passar una nota de despeses a l'empresa on treballo.

Un exemple de la simplicitat de la seva utilització és el meu desplaçament a l'aeroport de Ginebra. Des de la parada de bus que tinc a prop de casa, activo el trajecte quan arriba el bus que m'ha de portar a l'estació central de Lausanne. Prenc el tren, i quan arribo a l'aeroport de Ginebra, aturo el trajecte. No he de fer res d'altre. Això és tot. 

Molts suïssos trobem en FAIRTIQ una aplicació genial per la seva simplicitat d'utilització, la seva eficàcia i el servei que l'acompanya. Però com pots veure en aquest mapa, hi ha altres països a Europa on s'està estenent el seu ús.


Una altra informació complementària. A Suïssa, per a tots aquells que fan trajectes repetitius cada dia al llarg de l'any existeixen un munt de fórmules d'abonament mensual o anual que poden ser econòmicament més interessants que FAIRTIQ. Aviat jo també demanaré l'abonament que la Commune de Lausanne ofereix als jubilats que viuen a la vila i l'inclouré als paràmetres de l'aplicació, de manera que pugui seguir desplaçant-me per tot el país i sols els viatges a Lausanne no em seran facturats.

Un altre punt interessant. El passat mes de desembre FAIRTIQ va enviar-me un resum anual de la meva utilització de l'aplicació amb els km que havia fet, l'equivalent CO₂ que representaven en comparació a si els hagués fet amb un vehicle privat, junt amb altres informacions personals. Tenint en compte els dies que vaig fer de teletreball i que, durant l'estiu, molts dies vaig anar a peu a treballar, mai no m'hauria passat pel cap que havia fet tants km en transport públic: val la pena recordar que Lausanne no té les dimensions de Los Angeles?
Just per acabar, un petit missatge. Quan tornis a sentir parlar de Smart Cities, recorda que la primera de les bones pràctiques en informàtica és que el seu ús simplifiqui la vida dels seus usuaris: allò que molts coneixem com el Principi KISS (3). Pensa que qualsevol aplicació que, per fer-la funcionar, necessitis passar hores per saber com funciona, haver de llegir un manual o haver de demanar ajuda a un expert, ha estat dissenyada per gent que hauria fet millor dedicant-se a una altra cosa.

Tanmateix, la meva experiència professional m'ha ensenyat que les adaptacions locals o la personalització d'aplicacions que funcionen perfectament, poden convertir-les en inutilitzables quan cauen en les mans de gent incompetent.


  1. FAIRTIQ: Home page, Wikipedia
  2. CFF: Parcourez la Suisse à moitié-prix grâce à l’abonnement demi-tarif
  3. Wikipedia: KISS principle [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 24, 2024

intel·ligència artificial: l'empremta ecològica

Bloomberg Quicktake - What the AI Boom Means for Carbon Emissions, YouTube, 15.03.2023


El vídeo de Bloomberg amb què he obert el post d'avui ens parla de la relació entre el boom de la intel·ligència artificial i el de la seva empremta ecològica.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Tres mesos després de la publicació d'aquest vídeo, Maanvi Singh publicava un article a The Guardian (1) on parlava del secretisme de les empreses tecnològiques sobre la quantitat d'energia i aigua necessàries per entrenar els programes d'intel·ligència artificial.

Per trencar amb aquest secretisme l'autor va estimar que el millor era fer-li la pregunta directament a ChatGPT (2):
  • Quanta energia consumeixes?
  • Com a model de llenguatge d'IA, no tinc presència física ni consumeixo energia directament. El consum d'energia associat a les meves operacions està relacionat principalment amb els servidors i la infraestructura utilitzats per allotjar i executar el model.
La mateixa pregunta a Google Bard (3) va rebre una resposta un xic diferent:
  • La meva empremta de carboni és zero. Preguntat per l'energia consumida en la seva creació i entrenament, Google Bard va donar una resposta més "honesta": Aquesta informació no és de domini públic.
El resultat de les converses de Maanvi Singh amb ChatGPT i Google Bard em van recordar molt a la que va tenir Ripley amb l'ordinador Mare, que controlava el vaixell espacial Nostromo al film Alien (4).

WW Movie Clips - Alien (1979) - Ripley learns the truth from Mother, YouTube, 23.02.2023

Com, pel que sigui, la intel·ligència artificial no estava en condicions de poder donar les respostes esperades, Alex de Vries va decidir ocupar-se personalment de trobar les respostes i les va compartir a un article publicat a principis del mes d'octubre (5):
Al llarg del 2022 i el 2023, la intel·ligència artificial (IA) ha estat testimoni d'un període d'expansió ràpida i una aplicació extensa i a gran escala (...) Aquest desenvolupament accelerat genera preocupacions sobre el consum d'electricitat i l'impacte ambiental potencial de la IA i els centres de dades. En els darrers anys, el consum d'electricitat del centre de dades ha representat un 1% relativament estable de l'ús global d'electricitat, excloent la mineria de les criptomonedes. Entre el 2010 i el 2018, el consum global d'electricitat dels centres de dades podria haver augmentat un 6%.
Source: Nextplatform. Datacenter Becomes Nvidia’s Largest Business

El mateix dia de la publicació de l'article d'Alex de Vries, Delger Erdenesanaa resumia algunes de les seves conclusions a un article publicat al The New York Times (6):
De Vries va trobar una manera d'estimar el consum d'electricitat mitjançant les vendes previstes de servidors Nvidia A100, el maquinari que utilitzarà el 95% del mercat de la IA. Uns servidors que són unes veritables bèsties energívores. Va començar amb una projecció recent de Nvidia per a la fabricació d'1,5 milions d'aquests servidors fins al 2027, i va multiplicar aquesta xifra pel consum elèctric d'aquests servidors: 6,5 kW pels servidors DGX A100 de Nvidia, i 10,2 kW per als seus servidors DGX H100.

Basant-se en la hipòtesi que Nvidia tindrà la capacitat industrial per a produir els processadors que equipen aquests servidors, De Vries estima que l'any 2027 els servidors d'IA podrien consumir entre 85 i 134 TWh anuals. Això és equivalent al consum de l'Argentina, els Països Baixos o Suècia en un any, i representa al voltant del 0,5% del consum mundial actual d'electricitat.

Depenent de si els centres de dades obtenen la seva energia de combustibles fòssils o de recursos renovables, l'electricitat necessària per fer funcionar la IA podria doncs augmentar les emissions de carboni.

En qualsevol cas, el secretisme dels editors del programari de la intel·ligència artificial té els dies comptats, car totes les grans empreses que fan negocis a Califòrnia, incloses les empreses intensives en IA com OpenAI i Google, hauran de ser molt més transparents sobre els riscos i els impactes ecològics que poden provocar, en virtut de dues lleis de divulgació de l'empremta climàtica que es van aprovar el passat mes d'octubre. Aquest és també el cas de la Unió Europea, que el 2021 ja va emetre una normativa similar que ordenava a les empreses revelar les seves emissions de carboni
.
Just un apunt final a l'estudi d'Alex de Vries. Com l'autor afirma al seu article, les seves estimacions no tenen compte del fet que bona part de l'electricitat consumida pels processadors dels servidors es transforma en calor als centres de dades. Com hem vist anteriorment en aquest blog, aquestes naus immenses de servidors necessiten quantitats enormes d'energia i aigua per assegurar la seva refrigeració (7) (8).

En desembre del 2023, Melissa Heikkilä publicava un article al suplement d'intel·ligència artificial de la MIT Technology Review (9). Presentava els resultats d'un estudi realitzat per investigadors de la startup d'IA Hugging Face i de la Carnegie Mellon University (10) que calculava l'energia necessària per l'ús d'un model d'IA per a la realització de diferents tasques, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions informades sobre com utilitzar la IA d'una manera més respectuosa amb el planeta.

L'equip va analitzar l'energia consumida per les 10 tasques més populars de la IA, com ara la resposta a preguntes, la generació de text, la classificació d'imatges, la creació de subtítols i la generació d'imatges. Els experiments es van dur a terme amb 88 models diferents. Per a cadascuna de les tasques, com ara la generació de text, l'equip va executar 1.000 indicacions i va mesurar l'energia utilitzada amb una eina que va desenvolupar, anomenada Code Carbon, que mesura l'energia que consumeix un servidor mentre executa un model. L'equip també va calcular l'energia consumida per vuit models generatius, que van ser entrenats per fer diferents tasques.

Per fer ras i curt, l'equip va confirmar que l'ús de grans models generatius per crear publicacions consumia molta més energia que l'ús de models de la IA adaptats a tasques específiques. Per exemple, utilitzar un model generatiu per classificar les crítiques de pel·lícules segons si són positives o negatives consumeix unes 30 vegades més d'energia que utilitzar un model creat específicament per a aquesta tasca. La raó per la qual els models de la IA generativa utilitzen molta més energia és que intenten fer moltes coses alhora, com ara generar, classificar i resumir text, en lloc d'una tasca única, com seria la classificació.

Tant l'article de Melissa Heikkilä com l'estudi de l'equip de Luccini mereixen una lectura pausada per tenir més detalls, i et recomano trobar un moment per llegir-los si el tema t'interessa i tens temps i ganes per fer-ho.

Altrament, deixa'm afegir que l'equip de Luccini espera que el seu treball encoratgi la gent a ser més eco-conscient quan utilitzi la IA generativa i opti per models més especialitzats i menys intensius en consum d'energia. Jo tinc grans dubtes sobre el resultat. Ara bé, també hi ha qui diu que estudis com el de l'equip de Luccini ens ajuden a fer que les empreses siguin més responsables sobre l'ús d'energia i les emissions, car la responsabilitat legal caurà en les empreses que estan creant els models i n'obtenen els beneficis.

Estic segur que, a la imatge de les respostes de l'ordinador Mare del Nostromo, enllà on no arribi la consciència ecològica de les empreses tecnològiques i la dels usuaris, l'accés a la potència de la IA generativa s'acabarà limitant pel comú dels mortals, obrint l'accés del seu potencial només a "oficials científics" de l'estil d'Ash, l'androide del primer film d'Alien (4). Si més no, per raons de seguretat, davant dels riscos potencials de l'ús de l'IA que en puguin fer els ciberdelinqüents.
La IA està jugant un paper més important en la ciberseguretat, però els dolents poden beneficiar-se més
Artificial intelligence is playing a bigger role in cybersecurity, but the bad guys may benefit the most


  1. Maanvi Singh: As the AI industry booms, what toll will it take on the environment? The Guardian, 08.06.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  3. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (3/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  4. Wikipedia: Alien [en] [fr] [es] [ca]
  5. Alex de Vries: The growing energy footprint of artificial intelligence, Joule, Volume 7, ISSUE 10, P2191-2194, October 18, 2023. DOI:https://doi.org/10.1016/j.joule.2023.09.004
  6. Delger Erdenesanaa: A.I. Could Soon Need as Much Electricity as an Entire Country, The New York Times, 10.10.2023
  7. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  8. Veure Data Centers hit by Energy Prices, publicat en aquest blog el 18.09.2022
  9. Melissa Heikkilä: Making an image with generative AI uses as much energy as charging your phone, MIT Technology Review, 01.12.2023
  10. Alexandra Sasha Luccioni et al: Power Hungry Processing: Watts Driving the Cost of AI Deployment?, arXiv:2311.16863v1 [cs.LG] 28 Nov 2023