Friday, August 30, 2024

learn spanish in a fun way

Casa Spanish - Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish: Ben Affleck, YouTube, 31.08.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa molts anys, tornant de veure uns amics que viuen a La Ràpita (Tarragona, Espanya), ens vam aturar a una àrea de servei de l'autopista, a prop de Tarragona. Ja feia nit, la cafeteria estava gairebé buida i, de cop, em vaig creuar amb un vell company que havia conegut a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Feia molts anys que no ens vèiem, vam presentar a les nostres parelles i vam començar a parlar què havíem fet a la vida durant tot el temps que no ens havíem vist.

Per allò de guardar l'anonimat a les xarxes, anomenaré Batis al meu vell company que, per aquelles coses de la vida, havia viscut a la mateixa vila que la meva parella. Vam explicar que vivíem a Suïssa i tres o quatre coses sobre què fèiem en aquest país. Però em vaig quedar fregit quan en Batis ens va explicar que ells vivien a Seül (Corea del Sud), on donava classes d'espanyol a una de les universitats d'aquella vila. Vivint tan lluny, trobar-nos en aquella cafeteria mig buida de l'autopista, va ser una d'aquelles casualitats que no crec que tornin a produir-se mai més a la vida.

Sempre he admirat els professors que donen cursos de llengües estrangeres a països on els seus alumnes no estan en contacte amb aquestes. Però ensenyar espanyol a un país de l'Extrem Orient on, ja per començar, l'alfabet no té res a veure amb el que nosaltres coneixem, em va semblar remarcable i digne d'admiració. En realitat, en Batis, no és l'únic professor d'espanyol per alumnes que viuen a l'estranger que conec: per guardar el seu anonimat, no els mencionaré. L'únic que afegiré és que sempre m'he quedat sobtat quan he vist el material pedagògic que utilitzen i les adaptacions personals que en fan d'aquest material per adaptar-lo als interessos i la cultura d'on són originaris els seus estudiants.

Estic segur que no els descobriré res amb una sèrie de vídeos que fa poc he vist recentment a YouTube: Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish on, un professor d'espanyol presenta entrevistes d'algunes de les celebritats més famoses del món, en general actors de cinema nord-americans, que parlen espanyol i analitza la seva manera d'expressar-se. D'una manera molt respectuosa, aprofita per ensenyar als seus alumnes alguns dels errors més comuns que hom pot identificar en la utilització de la llengua espanyola pels anglosaxons (especialment els nord-americans) i la manera més senzilla per resoldre'ls.

Potser el més remarcable d'aquests vídeos és que alguns dels errors identificats pel professor d'espanyol també els hem sentit alguna vegada entre els natius que parlen aquesta llengua. Però això és un altre tema que, segurament, ens portaria molt lluny. Només deixa'm dir-te que, aquí a Suïssa, vaig treballar amb un company alemany que havia viscut durant un any amb una família espanyola per practicar la llengua. La família vivia a Sevilla, la dona era d'aquella ciutat, i el seu marit era cubà. Quan aquell company em parlava en espanyol, jo entenia el que em deia: finalment, és del que es tracta. Ara bé, estic segur que el professor de la sèrie del vídeo amb què he obert el post d'avui tindria algunes coses què proposar-li per a millorar encara més el seu espanyol.

Tornant a la sèrie de vídeos de la que et parlava, he obert el post d'avui amb un vídeo de Ben Affleck. Però també pots trobar altres amb entrevistes amb Gwyneth Paltrow, Will Smith, Viggo Mortensen  i altres celebritats.

Sobre Viggo Mortensen, deixa'm fer un punt i a part amb el vídeo que comparteixo a continuació:

Viggo Mortensen Parle 9 Langues, YouTube, 05.06.2021

I és què, Viggo Mortensen pot parlar en nou llengües. El seu nivell de competències es presenta així a la descripció d'aquest vídeo:
  • Anglès: La seva llengua materna i la principal llengua en què treballa a Hollywood.
  • Espanyol: Parla amb fluïdesa gràcies a les seves arrels argentines.
  • Francès: Parla francès amb fluïdesa, cosa que reflecteix la participació en projectes internacionals.
  • Danès: El va aprendre durant la seva estada a Dinamarca i el seu treball en pel·lícules daneses.
  • Italià: El parla de manera competent, mostrant interès per la cultura i el cinema italians.
  • Suec: L'utilitza amb bona fluïdesa, encara que no és un parlant nadiu.
  • Àrab: Demostrant unes bones habilitats en àrab.
  • Català: L'utilitza mostrant la seva connexió i el seu interès cultural per Catalunya.
  • Noruec: Es comunica amb força eficàcia.
I ara deixa'm tancar el post d'avui amb una sèrie de vídeos d'un nord-americà que m'ha fet riure de valent: Y así me trataron. L'autor es diu: Ford Quarterman, i es presenta així al seu canal YouTube:
No soy de aquí, ni soy de allá... Soy un gringo enamorado de América Latina. Llevo mucho tiempo viajando y, durante estos últimos años, después de manejar mi camioneta de EE. UU. hasta la Argentina, he venido a México para vivir mis sueños.
Als seus vídeos el pots veure als centres comercials dels USA fent-se passar per un llatinoamericà, preguntant coses als seus compatriotes en espanyol i veure quina és la reacció de la gent: quan no l'entenen, però també quan canvia al mateix anglès que ells parlen. Però on et mores de riure és quan canvia la situació a països d'Amèrica Llatina, molt especialment a Mèxic, quan passa de preguntar coses en anglès a utilitzar unes expressions locals que jo no havia sentit mai a la meva vida, però amb l'accent i el look d'un gringo.

Però millor que seguir explicant-t'ho, et proposo veure un dels vídeos més divertits de la sèrie, rodat el 2020 a Playa del Carmen, un dels llocs més turístics de Mèxic.

Ford Quarterman - Fingí no hablar español en México y así me trataron (2), YouTube, 20.09.2021

Wednesday, August 28, 2024

sobre la vida, la muerte y el tiempo

Enric Sánchez: Una clase magistral sobre la vida, la muerte y el tiempo. Vidas Contadas, con Francesc Torralba, YouTube, 02.06.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

L'Enciclopèdia Galàctica (1) forma part de l'univers de ficció de la saga de la Fundació (2) d'Isaac Asimov (3), especialment de la primera trilogia de novel·les d'aquella saga, on l'Enciclopèdia Galàctica és la col·lecció de tot el coneixement acumulat per una societat de mil milions d'individus que s'ha estès al llarg de la galàxia durant milers anys d'història.
Al llarg de la meva vida, he canviat sis vegades d'apartament. Hi ha llibres que han acabat embalats en caixes a les caves de cadascun d'aquests apartaments. Però els llibres de la saga de la Fundació d'Isaac Asimov, sempre han estat prop meu, a la meva biblioteca.
La idea d'una Enciclopèdia Galàctica ha estat reutilitzada per altres autors. Un exemple és Carl Sagan, al seu llibre Cosmos (1980), i al 12è episodi de la sèrie documental del mateix nom que pots trobar al final d'aquest post, per referir-se a una obra on hipotètiques civilitzacions extraterrestres haurien emmagatzemat tot el seu coneixement.

Probablement, pel fet de treballar amb ordinadors des dels anys 1980, fa molt de temps que no llegeixo llibres en paper. Tot va començar amb el vell navegador Netscape, del que algunes parts del seu codi encara es poden trobar en els navegadors actuals (4), i un motor de recerca que feia furor en aquells temps: Altavista. El 1992, moltes de les coses que llavors llegia amb el meu ordinador van començar a presentar-se en un format més amable, el PDF. El 1998, Larry Page i Sergey Brin van crear Google. I el 2005 va arribar una mena de revolució quan tres antics treballadors de PayPal van crear YouTube.

L'Enciclopèdia Galàctica, tal com la va imaginar Isaac Asimov a la seva obra, encara no existeix. Però vaig fent amb el que tinc a la meva disposició. I entre les coses que segueixo descobrint, hi ha el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que et recomano de trobar un moment per veure, perquè realment paga la pena.

El contingut d'aquest vídeo és una entrevista d'Enric Sánchez (5) publicada a un pòdcast: Vidas Contadas (6), on pots trobar unes entrevistes més interessants que altres. Però la que avui comparteixo amb tu, m'atreviria a qualificar-la de brutal. Es tracta d'una entrevista d'un personatge del qual coneixia poc més que un llibre seu que tinc a la llista de lectures pendents: L'art de saber escoltar (7). L'entrevistat és Francesc Torralba (8), que, a Wikipedia, ens presenten com a filòsof i teòleg, segurament per a resumir els seus quatre doctorats.

T'he de confessar que quan vaig veure que Francesc Torralba dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell i la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull se me'n van anar de cop les ganes de veure el vídeo. Però com ahir el vaig veure publicat a un tweet d'un asturià que segueixo des de fa temps a Twitter, vaig decidir-me a veure'l. I, la veritat, no me'n penedeixo d'haver-ho fet. No sent creient, no he trobat res en el discurs de Francesc Torralba on pugui dir que no coincideixo amb el que diu.

Carl Sagan - Cosmos: un viaje personal. 12. Enciclopedia galáctica, YouTube, 17.05.2012
TheScienceFoundation - Carl Sagan: Cosmos: A Personal Voyage, Episode 12 - Encyclopædia Galactica, YouTube, 01.02.2011


  1. Wikipedia: Encyclopedia Galactica [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Foundation (book series) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Isaac Asimov [en] [fr] [es] [ca]
  4. Aaron Andersen: History of the browser user-agent string, WebAIM, 03.09.2008 || Debora Pape: 30 ans après, Netscape n’a pas complètement disparu, Galaxus.ch, 04.04.2024
  5. Enric Sánchez: Home page
  6. Enric Sánchez: Vidas Contadas, YouTube
  7. Francesc Torralba Roselló: L'art de saber escoltar, Pagès editors, S.L., 2015
  8. Francesc Torralba: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, August 27, 2024

claude monet - les jardins de giverny

France TV - Les jardins impressionnistes de Claude Monet, YouTube, 05.04.2024


El mes de març d'enguany vaig publicar un post (1) dedicat a l'obra de Claude Monet (2) exposada al Musée de l'Orangerie (3) de París. Com no podia ser d'una altra manera, en aquell post també et parlava de la bellesa dels jardins de la propietat del pintor a Giverny (4) (Normandia, França), en els que es va inspirar l'obra que pots veure en aquell museu.

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'aquells jardins que he vist recentment.

Public Sénat - Balade dans les jardins de Giverny, YouTube, 30.05.2023

France 3 Normandie - Histoire de se balader visite la maison de Claude Monet à Giverny, YouTube, 15.12.2017


  1. Veure Claude Monet et les Nymphéas, publicat en aquest blog el 03.03.2024
  2. Wikipedia: Claude Monet [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Musée de l'Orangerie [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Maison et jardins de Claude-Monet - Giverny [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, August 25, 2024

offspring - hellfest 2024 (arte TV)

Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, YouTube, 19.07.2024
Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, Arte TV


Fa uns anys, vaig pujar al blog un post on et parlava d'un concert del 2019 d'una banda de punk rock que m'agrada molt: Dropkick Murphys (1) (2) (3). Aquest concert va tenir lloc al Hellfest Festival de Clisson (4), una petita localitat de poc més de 7.000 habitants, a 20 km de Nantes (França).

La presència dels Dropkick Murphys al Hellfest Festival em va semblar remarcable, car aquest festival està dedicat principalment als grups de hard rock i de heavy metal a dos dels seus escenaris principals, i al black metal, death metal, doom metal o el stoner metal als altres quatre escenaris més petits.

Recordo que, quan vaig publicar aquell post, algú va dir-me que un concert d'una banda de punk rock -en aquest cas, més aviat de punk cèltic- no podia ser altra cosa que un fet aïllat que no es repetiria en el futur.

Bé, doncs, el vídeo amb què he obert el post d'avui, confirma el contrari. El concert d'Offspring es va celebrar el 30 de juny d'enguany i és un dels millors concerts que mai he vist de la banda. Molt més d'un milió de visites des de la publicació del vídeo a YouTube!
Si la memòria et falla o si, a causa de la teva edat, no has tingut l'oportunitat d'escoltar abans a aquesta banda, et proposo veure tres dels seus temes més coneguts: Self Esteem (1994), The Kids Aren't Alright (1998), Want You Bad (2000) i You´re gonna go far kid (2008).
Ja no tenen l'edat de quan van començar. Però la veu i el lideratge de Dexter Holland (58 anys!), la guitarra electritzant de Noodles (61 anys!) o la increïble força de la natura del jove bateria:  Brandon Pertzborn (29 anys!) que ja ha passat per les bandes de Marilyn Manson o Black Flag, segueixen creant una increïble atmosfera d'entusiasme entre un públic on es retroben gents de totes les tribus del rock i de totes les edats.

Just per la petita història el Hellfest 2024 va reunir 250.000 persones durant els quatre dies de concerts. Pel que fa al d'Offspring, pots veure el concert en obert a YouTube o a les pàgines d'Arte TV fins el 29.06.2025.

Per cert, abans de tancar el post d'avui, deixa'm dir als iniciats que el dia abans del concert d'Offspring, va haver-hi un concert de Wampas del qual, he de dir que malgrat un Didier Wampas (62 anys!) molt en el seu estil en concert, no em va agradar gaire la selecció dels temes: una mena de recopilatori de Rockabilly. I que vaig trobar a faltar temes com: C'est politique, que la banda va tocar fa molts anys a Brussel·les, i que pots trobar a un post publicat en aquest blog (5).

Uns altres que tocaven el mateix dia que els Wampas, eren The Interrupters. No em van agradar i que entenc perfectament els heavies que han decidit de deixar d'anar al Hellfest a causa de la presència de grups que surten a tocar amb americana botonada i amb un estil musical que poc té a veure amb l'esperit del festival. Personalment, només salvaria dos temes: Take Back the Power i She's Kerosene.

I encara una sorpresa! Tres dies abans del concert d'Offspring, va haver-hi un nou concert de Dropkick Murphys. El repertori seleccionat tenia un aire de déjà-vu, que deixava de banda bons temes més recents que si que havien tocat el 7 de juny a un concert al Rock am Ring Festival a Nürburg (Renània-Palatinat, RFA) (7). Altrament, tot i que el concert del Hellfest 2019 tampoc era per llençar coets, el so del concert del Hellfest 2024 em va semblar que no estava en fase amb la qualitat del que van presentar altres bandes, i els nous arranjaments dels vells temes em van semblar totalment prescindibles. Prefereixo pensar què, per algun motiu que desconec, no van trobar el temps per preparar i assajar aquest concert.

Une bière et Jivay - La bière au Hellfest, YouTube, 09.07.2023


  1. Wikipedia: Dropkick Murphys [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Dropkick Murphys @ Hellfest 2019, publicat en aquest blog el 31.03.2020
  3. Dropkick Murphys - Hellfest 2019, Facebook
  4. Wikipedia: Hellfest [en] [fr] [es] [ca] || Home page
  5. Veure Les Wampas, publicat en aquest blog el 02.12.2019
  6. Wikipedia: Rock am Ring [en] [fr] [es] [ca]
  7. Dropkick Murphys Setlist at Nürburgring, Nürburg, Germany, Setlist.fm

Thursday, August 22, 2024

simon berger

MazelGalerie: Live performance by Simon Berger at StArt Strasbourg 2022, YouTube, 29.11.2022


Si et va agradar el post que vaig publicar dimarts passat i et va impressionar el resultat de la tècnica que utilitzava Andrew Scott, avui et proposo veure el que pot arribar a fer amb un martell un artista suís: Simon Berger (1).

Vitromusée Romont - Simon Berger : création d'une oeuvre inédite, YouTube, 11.04.2022

Genève - Ville de culture: La vie d'artiste: Simon Berger, YouTube, 08.06.2020


  1. Wikipedia: Simon Berger [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, August 20, 2024

andrew scott

Frame experiments with Andrew Scott Art, YouTube, 23.02.2024


Coneixes el treball d'Andrew Scott? Andrew Scott és un artista creador de grafitis i aquarel·les que dona vida als temes de les seves obres integrant com a part d'aquestes els marcs dels seus quadres, ja sigui destrossant-los, cremant-los, trencant el vidre que els protegeix ... 


  1. Wikipedia: Lorem ipsum

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020


  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

Friday, August 16, 2024

vivir de acuerdo conmigo mismo

Canal Sur: Memorable reflexión de Jesús Quintero: "Quiero vivir de acuerdo conmigo mismo", YouTube, 04.10.2022


Avui m'agradaria compartir amb tu un dels monòlegs que més em van marcar d'un home pel qual sempre vaig sentir el més gran dels respectes: Jesús Quintero (1). Per aquells a qui per la seva edat no el van poder conèixer, però també per aquells que el van conèixer i l'han oblidat, dir que hi ha dos posts on parlo de les causes d'aquest gran respecte i us proposo visitar (2) (3).

Podria comentar la tempesta d'emocions que m'envaeix cada cop que sento el monòleg amb què he obert el post d'avui. Però seria tant com atribuir-me un protagonisme que només pertany al seu autor. Consell d'amic, no deixis de veure aquest vídeo quan trobis un moment.


  1. Wikipedia: Jesús Quintero [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Sobre el periodisme - Jesús Quintero, publicat en aquest blog el 27.07.2022
  3. Veure L'analfabetisme funcional - José Saramago, publicat en aquest blog el 28.11.2023

Wednesday, August 14, 2024

línies elèctriques - recàrrega de bateries de drons

Drone Infrastructure Inspection and Interaction Group: Autonomous Overhead Powerline Recharging for Uninterrupted Drone Operations - ICRA 2024, YouTube, 01.02.2024


El passat 18.04.2024 vaig compartir amb tu un post on podies veure algunes de les tècniques de neteja del gel acumulat a les línies elèctriques d'alta tensió (1). Moltes d'aquestes tècniques estaven basades en la utilització de drons per a la seva realització.

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo realitzat per l'equip del DIII (2) de la Syddansk Universitet (University of Southern Denmark, Odense). Un grup que té per objectiu la construcció de drons que puguin detectar i enganxar-se de manera segura a cables elèctrics amb la finalitat de recarregar les seves bateries i així augmentar la seva autonomia en la realització de tasques d'operacions d'inspecció i monitoratge de les línies elèctriques.

El dron està equipat amb un sistema de navegació i de percepció que li permet localitzar els cables de les línies elèctriques i apropar-se de manera segura per enganxar-s'hi a un d'ells. Un mecanisme enganxa el dron al cable de la línia elèctrica, i un circuit de control regula el camp magnètic dins d'un transformador per proporcionar una força de retenció suficient així com la recàrrega de la bateria.

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, el sistema s'ha avaluat en l'entorn d'una línia elèctrica trifàsica. Els operadors han fet volar els drons ininterrompudament, durant hores, de manera autònoma, gràcies a la recàrrega de les seves bateries, en diversos cicles de vol: aterratge, recàrrega i enlairament, validant una capacitat operativa gairebé il·limitada.

El procés de recàrrega dels drons no seria possible si la neteja del gel hagués obligat a desconnectar el corrent de les línies. Però obre una finestra de reducció increïble dels costs d'inspecció tèrmica i visual de les línies elèctriques per als seus operadors. 

Sempre que els drons no siguin atacats pels ocells, clar: YouTube està ple de vídeos amb aus atacant aquests enginys!


  1. Veure El gel i les línies d'alta tensió, publicat en aquest blog el 18.04.2024
  2. Drone Infrastructure Inspection and Interaction (Diii) Group: Home page

Thursday, August 1, 2024

fool me once (2024)

Netflix: Fool me once | Engaños | Tráiler oficial, YouTube, 10.01.2024


Tenia ganes de veure algun programa de TV abans d'anar a dormir. A causa de les olimpíades, les cadenes de TV que miro sovint havien canviat de programació. I, entre els centenars de cadenes del cable, no en vaig trobar una sola que emetés alguna cosa que em pogués interessar.

Recordant que feia unes setmanes havia lligat a la llista del meu perfil una sèrie que em va semblar que podria ser interessant, vaig començar a veure-la. Es tracta d'una sèrie que Netflix va començar a emetre el mes de gener d'enguany: Fool Me Once (1).

Havia retingut aquesta sèrie perquè deia estar basada en una novel·la amb el mateix nom del 1976 d'Harland Coben (2). Si la idea de veure una sèrie basada en un llibre d'un dels meus autors preferits em va seduir des del primer moment, he de confessar-te que la lectura d'una crítica que vaig llegir a la RTS em va desconcertar (3).

Si et dic que la crítica em va desconcertar, va ser sobretot per tot allò que l'autor denunciava que era diferent de la novel·la original: res de nou en gairebé totes les adaptacions, no? També pel fet que el crític advertís que tots els episodis de la sèrie tenen una acció trepidant plena de girs inesperats i afegís que els aficionats als thrillers gaudirien de la sèrie, perquè el suspens està molt present a tots els seus episodis.

Finalment, després d'haver dinamitat la sèrie perquè els personatges i la manera com vestien no eren els descrits a la novel·la de Coben, em va sorprendre molt que no mencionés quelcom que em va sorprendre des dels primers minuts del metratge del primer episodi: en una novel·la amb una acció basada als USA, l'acció de la sèrie no es desenvolupa a New York i a New Jersey. Els cotxes tenen el volant a la dreta i circulen per l'esquerra. I és què, el film està ambientat i rodat al Regne Unit (Manchester i altres indrets del nord-oest). A excepció dels flashbacks de les accions bèl·liques, que estan rodats a Almeria (Espanya) (4).

Entre els molts llibres que he llegit d'Harlan Coben, no es troba aquest. No puc doncs jutjar si el guió de la sèrie o els seus personatges segueixen fidelment el que hom pot trobar a la novel·la: tampoc sé si és important. Només puc dir-te que, malgrat alguns punts un xic confusos en l'argument, és una de les millors sèries que mai he vist. I crec que no es tracta una opinió personal car, es tracta de la setena sèrie més vista de tots els temps a Netflix, una sèrie que, un mes més tard de la seva emissió, ja havien vist més de 98 milions d'espectadors. Si tens l'oportunitat de veure-la, pots fer-me 5 cts per dir-me què t'ha semblat.


  1. Wikipedia: Fool Me Once (TV series) [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Harlan Coben [en] [fr] [es] [ca]
  3. Philippe Congiusti: Avec "Double piège", le polar d'Harlan Coben se mue en série décevante sur Netflix, RTS, 17.01.2024
  4. Nick Dauk: Where was Fool Me Once filmed? The Netflix series locations to visit by train, 26.07.2024

Monday, July 29, 2024

sobre l'estupidesa humana

Antonio Iván Rodriguez: La estupidez humana. Las cinco leyes de Carlo M. Cipolla, YouTube, 06.12.2023


Durant el meu pas per una de les més prestigioses universitats del Vallès vaig tenir l'oportunitat de llegir alguns llibres sobre mètodes quantitatius publicats per: Carlo M. Cipolla (1). Els seus llibres em van enganxar, pel seu contingut, per la seva càrrega pedagògica i per un estil que et permetia comprendre ràpidament conceptes que no eren sempre fàcils d'explicar, i encara menys fer-ho amb una bona dosi d'humor i d'ironia.

Fa unes setmanes, vaig recordar al professor Carlo M. Cipolla i també que encara tenia almenys un llibre d'ell al munt de caixes amb vells llibres que tinc a la cava. Em va fer molta mandra de començar a obrir caixes per buscar-lo (ho has encertat, no els tinc catalogats!) i vaig llençar una recerca a Google per ficar-me al dia sobre què havia publicat després que jo deixés la universitat.

No feia res quins fossin els mots clau que utilitzés per a la recerca, sempre apareixia en primer lloc de les respostes un tractat sobre Les lleis bàsiques de l'estupidesa humana. Van ser escrites el 1976, mentre Carlo M. Cipolla impartia Història de l'economia a la universitat de Berkeley (CA, USA). De vegades, el text circulava de forma anònima, fins que finalment va ser imprès el 1988, al llibre Allegro ma non troppo (1) (2).

Com la intenció del professor no era la d'obtenir rèdit econòmic sempre en va permetre la reproducció gratuïta. Si fas una recerca a Google pots descarregar gratuïtament el PDF original en anglès o la seva traducció a altres llengües. Si vols llegir les seves 17 pàgines en espanyol, et proposo  punxar aquest enllaç.

Quan vaig arribar a la lectura de la cinquena de les lleis, vaig recordar al meu avi matern. Sovint em repetia que m'havia de protegir dels malparits, però, sobretot, dels imbècils, car no hi havia res de més perillós a la vida.

Mai no vaig entendre que, sabent el mal que li feia, gairebé mai no es perdia veure per la TVE del règim franquista les Demostraciones sindicales que se celebraven cada primer de maig a l'estadi Santiago Bernabéu. Uns actes que preparava la branca de Educación y Descanso, de la Organización Sindical del règim, amb el suport de las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que s'encarregaven de confeccionar la llista dels assistents i contractar els mitjans de transport.

En particular, es ficava vermell com un pebrot quan veia els grups d'aragonesos que ballaven jotes (el meu avi va nàixer a l'Aragó) i els grups sardanistes i castellers que participaven en aquells homenatges al règim franquista. I, com un disc ratllat, no parava de repetir el mateix: que odiava als malparits d'aquell règim, però encara més als imbècils que hi participaven donant suport a la dictadura. Una frase que es convertiria amb els anys en la cinquena llei bàsica de la estupidesa humana evocada pel professor Carlo M. Cipolla.

Castellers catalanes homenajean a Franco (1974), YouTube, 15.07.2023


  1. Wikipedia: Carlo M. Cipolla [en] [fr] [es] [ca]
  2. Héctor G. Barnés: El economista que definió las cinco leyes infalibles de la estupidez humana, El Confidencial, 07.01.2019

Tuesday, July 16, 2024

en train à travers la suisse


No sé si, a causa dels problemes habituals de copyright, podràs veure-la des del país on resideixes. Però si tens la possibilitat, m'agradaria proposar-te una sèrie de la RTS que val la pena veure: En train à travers la Suisse.

Més enllà dels trajectes turístics que pots haver ja vist en alguns vídeos que he anat publicant en aquest blog, i que també presenta la sèrie, els seus episodis de 50' presenten algunes de les ciutats dels seus recorreguts, entrevistes amb els conductors dels trens i els revisors, però també amb els passatgers i els membres de les nombroses associacions d'amics dels ferrocarrils que pots trobar arreu del nostre país.

I quelcom que no s'escaparà a aquells que viuen en altres realitats, el fet que malgrat que la sèrie hagi estat realitzada per compatriotes de llengua suïssa alemanya, tothom s'expressa als episodis amb la llengua que coneix (tot i que no sigui sempre la seva) i és només en el doblatge de la zona on s'emet la sèrie que es doblarà o no. 
Una altra cosa són els "revisors" dels trens, que han de conèixer les llengües nacionals, l'anglès i, en zones altament turístiques, també el japonès.
Personalment, és una sèrie que no puc veure sense experimentar una gran emoció. En particular, quan veig molts dels trens, dels paisatges i de les ciutats que presenten els episodis i que he tingut la sort de conèixer gràcies a les meves activitats de lleure o professionals.

Actualment, pots veure els episodis de la sèrie a:

Sunday, July 14, 2024

from the burgerzaal to the cosmos

[6] COSMOS. Historias de viajeros. Carl Sagan, YouTube, 27.01.2012


El 18.11.2023 vaig publicar un post (1) on t'explicava la influència que Carl Sagan (2) i la seva sèrie Cosmos (3) havien tingut en mi quan era jove. Una influència que mai m'ha abandonat.

Un dels episodis que més em va impactar d'aquella sèrie va ser l'episodi 6: Travellers' Tales (traduït a l'espanyol com Historias de viajeros), emès per Public Broadcasting Service (PBS) el 03.11.1980. Un episodi que pots trobar en llengua anglesa a Internet Archive (4), i a l'enllaç del vídeo amb què he obert el post d'avui en la seva traducció a l'espanyol.

Com pots veure si punxes l'enllaç de la versió traduïda en espanyol del vídeo d'aquest episodi, aquest comença al minut 11:24, just amb una introducció de la societat holandesa del s. XVII que, al minut 13:30 de l'episodi ens transporta a un dels llocs que vaig jurar-me que un dia havia de visitar: la Burgerzaal, o la sala dels ciutadans de l'antic Ajuntament d'Amsterdam.

L'oportunitat es va presentar l'any 2013. La meva filla va estar seleccionada per representar el nostre país a la 2013 International Cup, de la World Baton Twirling Federation, a Almere (Països Baixos). I un dia que no participava en cap competició, vam agafar el tren cap a Amsterdam i..., pots trobar a un post publicat el 15.08.2013 el relat d'aquella visita (5). Deixa'm afegir, però, que la idea d'estar en aquella nau, on segles abans havien estat preparant els seus viatges alguns dels millors navegants de la història i, anys abans, Carl Sagan, em va provocar una emoció que, encara avui, no puc arribar a descriure.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Cosmos [en] [fr] [es] [ca]
  4. Carl Sagan Cosmos series episode 6 Travellers Tales ( 480 P), Internet Archive, 23.03.2020
  5. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: la Burgerzaal, publicat en aquest blog el 15.08.2013

Thursday, July 11, 2024

håkon anton fagerås

My Modern Met - Fluffy Pillows and Expressive People Sculptures by Håkon Anton Fagerås, YouTube, 08.02.2020


Probablement ja el coneixes. Però, si no és el cas, avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un escultor noruec anomenat Håkon Anton Fagerås (1).

A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.

Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:
Fagerås és capaç de mostrar un llenguatge tècnicament refinat en argila, marbre o aliatges diversos, per crear figures que existeixen en una atmosfera de temps suspès. Mostren una dimensió humana íntima, introvertida i insegura amb una expressió emocional i física úniques (...) .
L'originalitat distintiva de l'obra de Fagerås rau, al meu entendre, en la seva fascinant ambivalència d'estil i d'expressió. Les seves escultures són alhora l'expressió d'una investigació conscient dels límits de la representació escultòrica, i alhora un intent apassionat, i de vegades nostàlgic, de donar a les seves figures una autèntica tensió viva (...)
Pots trobar un munt d'imatges i vídeos de la seva obra a la seva pàgina Web o al seu compte Instagram (1). També fent una recerca a les imatges de Google o als vídeos de YouTube.

Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.


L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.

Brystkreftforeningen: Cecilie – woman with incurable breast cancer, YouTube, 08.08.2023


Lectures recomanades
  1. Håkon Anton Fagerås: Home page || Instagram
  2. Google Maps: Cecilie - Breast Cancer Statue
  3. Cecilie - woman with incurable breast cancer: Home page

Tuesday, July 9, 2024

sobre la democràcia corinthiana

Otra historia desconocida: La Democracia Corinthiana por Eduardo Galeano, Tranquilo Tv, YouTube, 17.06.2014


Aquesta setmana podràs veure els partits de les semifinals i la final de la UEFA EURO 2024

Arreu del món, a les cadenes de TV que disposin de drets de copyright per emetre les seves imatges, un munt d'experts et comentaran els partits i, gràcies als darrers gadgets de la infografia, et faran veure les jugades i les tàctiques de cadascun dels equips d'una manera en què ni tan sols els actors d'aquestes les han vist.

Els jugadors passaran així a ser una mena d'avatars en els jocs de vídeo en mans d'aquests experts i, el seu rendiment al campionat, marcarà el seu preu de mercat en les futures transaccions comercials entre clubs i comissionistes. 

Ens diran que això és el futbol. I a aquells -entre els que em pots afegir a la llista- que no ho veiem així, ens diran que no hem entès res.

Aquells que ho han entès tot, estic segur que mai han estat interessats per conèixer algunes de les històries que t'he explicat en aquest blog. 

Històries com ara la del CE Sagrerenc, el club on va jugar el meu avi matern (1). La passió de la meva infància com a seguidor d'un club del meu barri: el CF Damm (2). La descoberta a Amsterdam dels vestigis del club i les llegendes que van marcar la meva adolescència (3). Una adolescència que també havia marcat un dels millors jugadors de tots els temps: George Best (4). Jugadors de qui gairebé ningú recordava la seva ideologia maoista, com Paul Breitner (4). La llegenda urbana sobre l'origen gitano d'un Johan Cruyff que es va consagrar a un club jueu: l'Ajax d'Amsterdam (5). Un Johan Cruyff sobre el que es va comentar més aviat poc el seu ateisme (6):
No sóc religiós. A Espanya, els 22 jugadors fan el senyal de la creu abans d'entrar al terreny de joc. Per tant, si funcionés, tots els partits haurien d'acabar amb empat (Johan Cruyff).
Qui sí que és d'origen gitano (7), ateu, revolucionari, antifeixista i internacionalista (8) és Eric Cantona, a qui et proposo trobar a un documental que et recomano molt i molt de veure: Les rebelles du foot.

Un documental que desenvolupa el vídeo d'Eduardo Galeano amb què he obert el post d'avui i, a través d'entrevistes amb els seus actors principals, també desenvolupa l'experiència popular que va representar el que avui alguns encara recorden amb molta emoció: la Democracia Corinthiana (9). També amb molta tristor, per la manera com va acabar aquella experiència (10).

Et proposo doncs veure aquest documental. Pots trobar a continuació el seu original en llengua francesa. Però, si ho prefereixes, pots veure'l en altres dues versions traduïdes a l'anglès o a l'espanyol.
Portraits du Monde - Les rebelles du foot. Socrates, le docteur du football - vu par Eric Cantona, YouTube, 10.03.2024

Real Life. Portraits et Témoignages - Eric Cantona : engagé, il n'accepte pas les injustices, YouTube, 28.11.2023


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  3. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: futbol, publicat en aquest blog el 14.08.2013
  4. Veure Paul Breitner, publicat en aquest blog el 19.09.2023
  5. Veure Catalunya i la memòria històrica - el poble gitano, publicat en aquest blog el 04.09.2019
  6. Johan Cruyff Quotes. BrainyQuote
  7. Julio Muñoz Gijón: Bouche cousue sur les footballeurs d'origine tzigane, Huffington Post, 18.11.2012 || Famous Romani players in world football, Romea.cz, 22.05.2013
  8. Jean-Louis Beaucarnot: Aux origines d'Eric Cantona le révolutionnaire, La Révue française de Généalogie, 07.12.2010 || Éric Cantona : «Je ne me sens pas Français (...) Je viens de l'univers», La Dépêche, 14.11.2017
  9. Wikipedia: Democracia Corinthiana [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sócrates et "démocratie corinthiane": la renaissance d'un football plus juste, RTS, 17.05.2020

Sunday, July 7, 2024

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.
Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.
Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).



Altres lectures d'interès
  1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
  2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
  3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
  4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
  5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
  7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
  8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
  9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
  10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
  11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

Thursday, July 4, 2024

beautiful things

Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.

Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
@bensonboone

January 19th Song & Video

♬ Beautiful Things - Benson Boone
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.

Més enllà del clip del tema de Benson Boone,  va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.

Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016

We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021


  1. Benson Boone: Home page || YouTube || Twitter || TikTok || Instagram || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Fireworks and Rollerblades [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Beautiful Things [en] [fr] [es] [ca]
  4. Matt Eastin: Home page || IMDb || Instagram || Wikipedia

Tuesday, July 2, 2024

les notícies no són informacions

AnnurTV: La idiotización de la sociedad como estrategia de dominación, 09.12.2023


Si fa temps que em segueixes en aquest blog, hauràs descobert algunes de les meves obsessions. Entre elles, segurament has descobert la meva preocupació contra l'analfabetisme funcional: Aquella que explica que hi hagi persones que tenen la capacitat de saber llegir un text, però de fatigar-se en arribar al segon paràgraf perquè són incapaces de comprendre res del que estan llegint. Aquella que explica que hi ha gent que sap utilitzar el buscador de Google per trobar productes que consumir, però que és incapaç d'utilitzar-lo per res d'altre.

Els posts més recents sobre aquest tema els vaig publicar durant la tardor del 2023 (1). Uns posts que vaig anticipar mostrant alguns vells exemples de com combatre una situació que amenaça les bases de la nostra societat, com ara la pedagogia del Mètode Freinet i la seva aplicació per un mestre excepcional: Patricio Redondo (2).

He dedicat part de les meves crítiques al sistema d'ensenyament, sense oblidar mai de mencionar als herois sense capa que es deixen cada dia la pell per a evitar el fenomen de la idiotització social, almenys en els alumnes que tenen sota la seva responsabilitat. Però reconec que no he sigut gens tendre ni amb els mitjans de comunicació ni amb els periodistes.

Gràcies a una excel·lent entrevista de Txema Seglers a Enric González publicada per Crític el febrer d'enguany (3) vaig fer algunes reflexions que no havia fet mai abans. Amb això no vull dir que hagin canviat les meves opinions sobre la responsabilitat dels sistemes educatius i dels mitjans de comunicació sobre un procés d'idiotització social que avança a tota velocitat, però m'ha permès matisar algunes d'aquestes opinions i estendre aquesta responsabilitat més enllà d'on ho havia fet fins ara.

Transcric alguns paràgrafs d'aquesta entrevista per animar-te a llegir un article de lectura recomanada. I començo amb la resposta d'Enric González quan Txema Seglers, que ens recorda a tots que les notícies no són informacions.
No, la informació és el perquè, el què passarà, el com i l’on. Però això costa diners i gent que pagui per aquesta feina. Abans, encara es pagava una mica. A més, el lector, si vol informació útil (horaris de bus, farmàcies de guàrdia, televisió…), la busca en altres llocs. D’altra banda, la publicitat se n’ha anat a Internet, no cap als diaris. Em penso que, avui dia, l’única subscripció imprescindible és The Economist, que les elits paguen i consumeixen per saber què passa al món i guanyar quartos d’una forma seriosa.
Tots sabem que el problema principal del periodisme són els consumidors de periodisme. Els periodistes som dolents, però els lectors encara ho són més. El lector vol que cada dia li diguin que té raó en tot, i, si no en té, s’emprenya moltíssim. Tothom busca en el seu diari el que hi vol trobar, i els diaris els ho donen, perquè ho saben.
A més, hi ha un altre problema: els lectors són incapaços de llegir dos paràgrafs seguits perquè els resulta massa complicat. Volen el missatge curtet i sense ironia, perquè, a més, s’ha perdut el sentit de la ironia. Però el mitjà escrit s’hauria de fer per a gent a qui agrada la lectura, i hauria de tenir textos llargs. De fet, el periodisme necessita els recursos de la literatura, perquè, com millor s’expliqui, tindrà més qualitat. El millor periodisme es als llibres.

  1. Veure, per exemple, Freedom Writers, L'analfabetisme funcional - José Saramago i L'analfabetisme funcional - Suïssa publicats en aquest blog respectivament els 05.10.2023, 28.11.2023 i 05.12.2023
  2. Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
  3. Txema Seglers: Entrevista a Enric González, Crític, 13.02.2024