| Bryan Adams - These Are The Moments That Make Up My Life, YouTube, 12.05.2022 |
Tothom ha sentit parlar de les terribles guerres que durant segles van tenir lloc entre les forces navals de l'imperi espanyol i les de l'imperi britànic. Però molt poca gent sabria dir-nos avui perquè hi ha unes platges a la ciutat de Vancouver (Canadà) conegudes amb el nom de Spanish Banks: les platges on es va rodar el vídeo de Bryan Adams amb què he obert el post d'avui.
Aquestes platges porten el nom de Spanish Banks en commemoració de la trobada el juny de 1792 d'uns vaixells britànics, sota les ordres del capità George Vancouver, i uns vaixells espanyols, sota les ordres dels capitans Dionisio Alcalá-Galiano i Cayetano Valdés.
Els vaixells britànics i els espanyols coincidien en la missió d'explorar i cartografiar l'estret de Geòrgia (1), intentant determinar si la que prendria el nom d'illa de Vancouver era una illa o part del continent. Però també anaven a la recerca d'un possible passatge que permetés accedir a l'oceà Atlàntic des de l'oceà Pacífic (2).
Si haguessin coincidit dos anys abans, quan encara no s'havia signat la primera de les Convencions de Nutka (3) aquella trobada hauria acabat probablement en un enfrontament armat. Però els capitans anglès i espanyols van establir una relació amistosa i van acordar ajudar-se mútuament en el treball cartogràfic, també compartint les respectives cartes nàutiques. Van treballar junts fins al 13 de juliol, i després cadascun va reprendre la circumnavegació de l'illa de Vancouver per separat (cf. 2).
Més enllà d'aquesta anècdota, deixa'm que t'expliqui una altra. Fa molts anys d'això, estava a les lliteres del Talgo de nit que em portava de Lausanne a Barcelona i vaig petar la xerrada amb un paio que parlava francès amb un accent on es barrejaven l'anglès i el francès del Quebec. Quan vaig demanar-li d'on venia, va dir-me que va nàixer a Vancouver, i que no era nord-americà per quinze minuts.
Veient que no entenia el que m'estava dient, em va parlar de les Convencions de Nutka (cf. 3) i del fet que els britànics van marxar d'aquelles negociacions amb els espanyols convençuts d'haver obtingut el dret de colonitzar la costa nord-occidental del Pacífic: des d'Oregon fins a Alaska. Després em va parlar del tractat d'Adams-Onís (4), signat el 1819 entre la corona d'Espanya i els Estats Units, que fixava a Oregon la frontera entre Nova Espanya i els Estats Units.
Quan els anglesos es van assabentar de la signatura d'aquest tractat, van reclamar el territori que es trobava entre les fronteres mal definides de l'Alta Califòrnia i l'Alaska russa. Però els nord-americans van recordar als britànics la signatura de la Convenció angloamericana de 1818 (5) que establia la frontera entre l'Amèrica del Nord britànica i els Estats Units al llarg del paral·lel 49°N.
Aquestes platges porten el nom de Spanish Banks en commemoració de la trobada el juny de 1792 d'uns vaixells britànics, sota les ordres del capità George Vancouver, i uns vaixells espanyols, sota les ordres dels capitans Dionisio Alcalá-Galiano i Cayetano Valdés.
Els vaixells britànics i els espanyols coincidien en la missió d'explorar i cartografiar l'estret de Geòrgia (1), intentant determinar si la que prendria el nom d'illa de Vancouver era una illa o part del continent. Però també anaven a la recerca d'un possible passatge que permetés accedir a l'oceà Atlàntic des de l'oceà Pacífic (2).
Si haguessin coincidit dos anys abans, quan encara no s'havia signat la primera de les Convencions de Nutka (3) aquella trobada hauria acabat probablement en un enfrontament armat. Però els capitans anglès i espanyols van establir una relació amistosa i van acordar ajudar-se mútuament en el treball cartogràfic, també compartint les respectives cartes nàutiques. Van treballar junts fins al 13 de juliol, i després cadascun va reprendre la circumnavegació de l'illa de Vancouver per separat (cf. 2).
Més enllà d'aquesta anècdota, deixa'm que t'expliqui una altra. Fa molts anys d'això, estava a les lliteres del Talgo de nit que em portava de Lausanne a Barcelona i vaig petar la xerrada amb un paio que parlava francès amb un accent on es barrejaven l'anglès i el francès del Quebec. Quan vaig demanar-li d'on venia, va dir-me que va nàixer a Vancouver, i que no era nord-americà per quinze minuts.
Veient que no entenia el que m'estava dient, em va parlar de les Convencions de Nutka (cf. 3) i del fet que els britànics van marxar d'aquelles negociacions amb els espanyols convençuts d'haver obtingut el dret de colonitzar la costa nord-occidental del Pacífic: des d'Oregon fins a Alaska. Després em va parlar del tractat d'Adams-Onís (4), signat el 1819 entre la corona d'Espanya i els Estats Units, que fixava a Oregon la frontera entre Nova Espanya i els Estats Units.
Quan els anglesos es van assabentar de la signatura d'aquest tractat, van reclamar el territori que es trobava entre les fronteres mal definides de l'Alta Califòrnia i l'Alaska russa. Però els nord-americans van recordar als britànics la signatura de la Convenció angloamericana de 1818 (5) que establia la frontera entre l'Amèrica del Nord britànica i els Estats Units al llarg del paral·lel 49°N.
Les coordenades oficials de Vancouver, com pots veure a Wikipedia són: 49°15′39″N 123°06′50″W. La ciutat de Vancouver no va fer part dels Estats Units perquè estava a 15' al nord del paral·lel 49°N que fixava la frontera entre els Estats Units i l'Amèrica del Nord britànica. Poc més de 50 km de distàancia fins a l'actual frontera.Però tornem a l'origen del topònim Spanish Banks car, malgrat el que hom ha descrit com una franca cooperació en la cartografia de la zona entre els capitans britànic i espanyols, els mapes del capità George Vancouver no descrivien la zona on es troben aquestes platges, cosa que sí que feien els mapes del capità Dionisio Alcalá-Galiano de 1792 i 1795. I és per aquest motiu que hom va decidir anomenar així aquestes platges l'any 1859 (6).
