sobre l'extinció dels powerpoints

La prohibició d'utilitzar powerpoints comença a generalitzar-se als Estats Units. En parlava el passat mes de Març un article a la pàgina web de la xarxa de la ràdio publica americana (NPR) : Physicists, Generals And CEOs Agree: Ditch The PowerPoint. Centres de recerca, universitats, però també els patrons d'empreses com Amazon, LinkedIn, fins i tot el secretari de Defensa. Pràcticament ningú suporta ja la pèrdua de temps que representa crear-los, els shows visuals d'un  gust interpretable que estàs obligat a seguir o les lectures anestesiantes dels seus continguts. Les presentacions eternes sense cap possibilitat d'interacció amb el presentador o el fet que, un contingut tant empobrit, dedicat més a la forma que al fons, s'acabi convertint en "documentació".

Tots aquells que hem perdut hores preparant presentacions que després no havia temps de desenvolupar. Tots aquells que ens hem vist obligats a llegir "documents" que no tenien res a dir. Tots aquells que, perdoneu-me per l'expressió, no teníem estrictament res a fotre de les transicions ni de les rotacions dels texts. Tots aquells que creiem estar convocats a una reunió per fer quelcom de més productiu que inflar l'ego d'un pobre individu que havia passat la nit sencera preparant un show pretesament mediàtic. Tots els que hem passat per això (i que, encara avui, ho patim) no podem sinó saludar aquesta iniciativa i esperar que el retràs amb el que tot el que passa als Estats Units arriba aquí no sigui aquest cop massa gran.

Just per acabar. El problema no son els powerpoints que, com a eina de comunicació, poden ser genials. El problema és l'us que n'acaben fent tots aquells que no tenen res a dir i que troben el temps i l'eina adequats per fer-ho saber a un auditori captiu.