Wednesday, May 28, 2014

geografia urbana: megalòpolis i bananes


Utilitzar les xifres de població per definir una megalòpolis és un exercici arriscat, car abans hauriem de saber si estem utilitzant criteris asiàtics o de l'Amèrica de l'Est per fer-ho. Podem acceptar de definir-les com un sistema composat d'àrees metropolitanes adjacents?  O més precisament, com una xarxa extensa de centres metropolitans i les seves perifèries adjacents, que inclourien enllaços en els sistemes d'infraestructures i socio-econòmics? En el cas d'Europa, seria simplement allò que veus quan agafes un tren des de Basel fins Amsterdam?

Tant se val. Comencem pels corredors urbans que s'associen a les megalòpolis europees, i fem-ho amb el que es coneix amb el nom de Blue Banana, recordant que aquest concepte va ser desenvolupat durant els treballs de redaccio de la Géographie universelle, realitzada pel grup RECLUS sota la direcció del geògraf francès Roger Brunet.

Sobre el perquè del color blau, et deixo llegir l'anecdotari a Wikipedia. No té cap més importància que la de haver fet escollir altres colors a les seves rèpliques: la Golden Banana (també coneguda amb el nom de Banana Dorada i European Sunbelt) o la Green Banana que, com la precedent, sols es coneguda per alguns rars iniciats.

Ara bé, a poc que ens coneguem, ja hauràs deduït que la meva intenció no és comentar el concepte de les bananes, sinó proposar-te la lectura d'un article vell de dotze anys, però de rabiosa actualitat de Roger Brunet: Lignes de force de l'Espace Européen. Una anàlisi geogràfica que'ns presenta així l'Europa real en el seu abstract: Una Europa estructurada a través de diverses figures geogràfiques: una asimetria doble, un poderosa dorsal transversal, un anell de ciutats rodejades de perifèries en transformació, un enreixat de grans eixos de comunicació: existents i potencials. Però una Europa que resta encara dividida per les fronteres i les centralitats que els hi estan associades  ...

L'article de Roger Brunet no ens parla d'un retorn a fronteres medievals, tampoc les del tractat de Westfalia o les de la divisió europea a la fi de la II Guerra Mundial. Tampoc de fronteres lingüístiques en una Europa que utilitza l'anglès com lingua franca. Ens parla de l'espai europeu tal i com és viscut quotidianament als bescanvis de mercaderies i serveis, l'espai de la seva megalòpolis central, on conviuen i transiten milions dels seus habitants.

Es una veritable llàstima que, en aquestes darreres eleccions al Parlament Europeu, els ciutadans de la Unió hagin perdut l'oportunitat de discutir sobre com fer avançar l'espai europeu i hagin perdut el temps en baralles internes de safareig o en escoltar els cants de sirena cap a antigues concepcions territorials que poc tenen a veure amb la realitat socio-econòmica del continent. Però per damunt de tot, és una veritable llàstima que els funcionaris de la Unió s'hagin allunyat tant dels pobles als que haurien de representar, que no s'hagin ocupat dels seus problemes reals i no que hagin sabut il·lusionar-los amb un projecte europeu en que es puguin reconèixer.

Espero que l'article de Roger Brunet no passi a l'oblit dels llibres de historia (potser és ja el cas?) i que Einstein i la seva cita més famosa no s'apliquin a l'Europa actual: two things are infinite: the universe and human stupidity; and I'm not sure about the universe.

2 comments:

Israel Hands said...

Un cop més es demostra que la classe política,en aquest cas l´europea,viu absolutament d´esquenes a la realitat.I no em refereixo a realitats socials ,sinó a realitats bàsicament econòmiques,qüestió que en vista del tarannà de tots plegats,els hauria de preocupar força, com a mínim per a poder seguir omplint-se les butxaques.
Son extraordinaris i diàfans els mapes i gràfics (creus que en Rajoy s´ha llegit l´artícle i ha vist clar allò del corredor central (Sevilla-Madrid-París i fins a estocolm?)demostrant el que ressulta ser Europa en sí (Europa,no la Comunitata Europea),obviant totalment fictícies fronteres polítiques.

Roy Batty said...

Aprofito que avui m'he agafat festa i que fa un temps execrable per respondre a aquestes hores inusuals.

Amb l'estudi de Roger Brunet me passa el mateix que si veiés una foto de família de fa 12 anys.

La nena gran, que llavors portava piercings, ara treballa a la Xene, porta metxes, vesteix adequadament, te un novio d'UDC i es vol casar per l'església. Tot el contrari del seu germà petit, que anava de pijo i ara va vestit com si anés a fangar al tros, viu d'okupa i no se li veu el pel per casa sinó és perquè li afluixin la mosca per financiar la causa.

Aquella foto té el mèrit d'existir, de dir-nos com era la família fa 12 anys i potser recordar alguns moments amb emoció. Una altra cosa és que cap membre de la família, més enllà dels pares (i no estic totalment segur) estigui interessat en reviure aquells moments.

El problema que podria presentar l'imatge de Roger Brunet és que no es tracta ni d'una foto. Sinó d'una imatge de la família tal que a ell li hauria agradat que fos ... fa 12 anys!

Després, van passar tantes coses a Europa ... l'extensió de la UE cap a l'est, el Baltic Bridge, l'economia digital, la transició energètica. Gerhard Schröder remplaçat per Angela Merkel. La sèrie Chirac, Sarkozy i Hollande a França. Etc. etc.

Amb tot però, crec que l'imatge de Roger Brunet té el mèrit de haver existit i de donar-nos un ordre del dia sobre els temes que potser seria interessant tornar a discutir.

Això no vol dir que estem obligats a compartir les idees que es vehiculen a través de corredors que mai no han existit o de bananes que ja no son d'actualitat.