Te'n recordes d'aquella època en que enregistraves la teva musica a una K7 que després comparties amb els teus companys i/o escoltaves al teu Walkman o a l'auto-ràdio del teu carro?
Tothom donava les velles K7 per mortes. Primer amb la sortida dels CD's, després amb la dels DVD i del Blu Ray ningú n'havia parlat mai més.
Doncs bé, Sony ha anunciat haver reeixit a emmagatzemar 185 Terabytes de dades a una K7: gairebé 190 Gigabytes !!!
Quins son els avantatges? Com subratllava Le Monde, 06.05.2014, les cintes magnètiques (sota la forma de dissc, K7 o cartutx) son un media molt interessant per l'arxiu massiu de dades: si s'emmagatzemen correctament, son solides, fiables, de baix cost i de llarga durada (fins a quaranta o seixanta anys comparats als 4 anys de vida mitja d'un DVD no premsat).
Com ja pots imaginar, es tracta d'un model de K7 especial, que no estarà destinat al gran public, sinó a l'emmagatzemament industrial de massa, on el DVD no ha demostrat mai la seva eficàcia.
5 comments:
En fi,que la tecnologia no deixa de ser una caixa de sorpreses.Qui anava ha dir que el vell K7 tornaria! això si,diguem-ne que profundament reformat.De tota manera,tots sabem que ens van deixant anar les coses en comptagotes i el que ara és terriblement innovador,dintre d´un parell d´anys passa a ser obsolet.
Per cert,has pensat a fer- te´n amb un d´aquests K7? més que res per què amb tota la media que tens trobo que fins i tot se´t quedaria menut XD.
No sé quines hauran estat les vostres experiències d'arxiu amb DVD's. El cas és que, premsats industrialment, tenen una durada de vida a penes acceptable (així, sense més), però en gravació domèstica son un risc inacceptable. En aquestes condicions les bandes magnètiques, gestionades per robots des de fa anys, son molt més segures. La noticia però és la quantitat de dades que Sony ha arribat a emmagatzemar en una K7.
Sobre si he pensat fer-me amb una ... No, la veritat. He fet tot el possible per immaterialitzar, però 185 TB és molta informació. De fet, actualment estic immaterialitzant tot l'immaterialitzat i traient-me de sobre tota la musica que sé que mai no tornaré a escoltar, tots els films que se que mai no tornaré a veure i tots els documents que mai no tornaré a llegir. Per dir-te ...
Be t´he de dir que les experiències d´arxiu amb CD,s (més que en DVD) són un xic ambigües.En principi,per a amaguetzemar informació tipus imatges i films de moment no hi ha res com el llapis de memòria.En quant a la música,doncs be,ja saps que tècnològicament parlant,a casa sempre anem unes pases enrere i encara funcionem a base de CD´s i,Oh my god!,de tant en tant vinils.
Altrament trobo admirable la teva capacitat de fer neteja de la neteja.No sé si jo seria capaç,,,i això que gairebé tot ho tenim materialitzat.
Doncs si. Lo del llapis USB va impactar-me d'allò més el dia que un company de la feina va dir-me que se l'havia deixat als pantalons, que va passar per la rentadora i que no havia perdut res. Més encara quan va dir-me que no era el primer cop que li passava!
Sobre la meva capacitat de neteja ... Home, d'una banda el fet de haver d'emigrar i deixar un munt de coses a casa que creies que eren molt importants, i donar-te compte que has pogut viure sense elles durant anys. I d'altra banda, haver canviat d'apartament 4 cops i deixar embalades caixes que mai no has tornat a obrir després de cada mudança ... et canvia la perspectiva de les coses.
Havia oblidat la teva singladura dels canvis de casa.Jo tremolo si mai em toqués fer-ho amb tot el que hi ha acumulat a casa.Però és ben cert que rere la dèria de guardar-ho tot,la realitat és que sempre hi ha coses prescindibles.
Post a Comment