desenclavant una regió de la crisi

Avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat pel Rocky Mountain Institute a principis d'any: A High-Renewables Tomorrow, Today: Varese Ligure, Italy. Aquest article ens parla d'una regió: la Val di Vara (província de la Spezia) que, fa vint anys, va travessar una greu crisi econòmica.  

Varese Ligure, era un poble petit que havia passat d'una població de 6'000 a 2'250 hab. 

L'explicació de la pèrdua de llocs de treball i d'habitants era l'aïllament de la vall, la manca d'una industria moderna i una agricultura antiquada i, com a conseqüència, una manca de serveis en general.

Però aquesta situació no va reeixir a desmoralitzar l'alcalde que governava Varese Ligure en aquella època, que va proposar convertir aquelles febleses en els punts forts del seu poble. I es així  que va suggerir que l'aire net de les valls i les terres no contaminades eren actius i oportunitats que es podien capitalitzar per esdevenir una destinació turística sostenible, mitjançant les inversions en energies renovables i en agricultura ecològica. 

Vint anys més tard, quatre turbines eòliques produeixen 8 GWh d'electricitat a l'any:  tres vegades més d'electricitat que el consum de la ciutat. L'ajuntament i l'escola secundària es cobreixen amb panells solars fotovoltaics que cobreixen el 98% i el 62% de les seves necessitats. La planta de tractament d'aigües residuals té un sistema fotovoltaic de 4 kW i la piscina de la ciutat s'escalfa amb panells solars. També hi ha un petit sistema hidroelèctric 8 kW. L'excés d'electricitat produït per la vila li proporciona uns 30'000 US$ per any amb els que es cobreixen les despeses del tractament de residus, la gestió de l'abocador i reinversions en urbanisme.

L'economia agrària s'ha beneficiat dels cursos de formació en agricultura biològica organitzats per l'ajuntament. D'una banda perquè els productes ecològics es poden vendre a preus més alts i també perquè els agricultors van rebre subvencions de la UE per desenvolupar les granges orgàniques. Avui en dia, les 108 granges orgàniques de la vall subministren el 98%  del consum de la ciutat i la Val di Vara , que també es coneix com la "Vall orgànica", s'ha convertit en la primera vall d'Europa que ha obtingut la certificació ISO 14'001, el punt de referència internacional per a la gestió ambiental.

Font  A High-Renewables Tomorrow, Today: Varese Ligure, Italy, Rocky Mountain Institute, 06.01.2014 

rècord de precipitacions!

Ja és oficial! segons MeteoNews, aquest mes de juliol ha batut tots els rècords de precipitacions [1] ... i el mes encara no ha acabat! Segons un mapa de MeteoNews, la precipitació va superar el 140% de la mitjana mensual a Suïssa Occidental (>260% a Lausanne), i el 300% als relleus de Friburg. Hi han Carreteres tallades i rius de fang una mica per tot arreu [2]. A gran part de la Suïssa Occidental les precipitacions van superar dues vegades la mitjana mensual. El Jura, la regió entre l'Oberland de Berna i el llac Léman i el cantó del Valais han estat les regions més humides i han batut tots els antics registres. 

Avui encara a la meva feina estaven bombejant aigua del subsol i reemplaçant les moquetes del primer pis, després que amb la tempesta brutal del dijous passat l'aigua entrés pels llocs més insospitats.  En fi, perquè et facis una idea, el clavegueram estava tant saturat que es van obrir de cop les tapes del WC del tercer pis: tranquil, l'aigua estava neta! No ho puc confirmar, però avui ens deien que ens hem sortit millor que una escola de negocis de reputació internacional a la que se'ls ha inundat el centre de càlcul. El  nostre, tot i estar sota terra, està preparat per tot i ha aguantat bé.

En fi, aviam si l'anticicló que s'ha instal·lat a Escandinàvia [3] comença a bellugar, deixa de ploure (i de nevar a les muntanyes!) i podem tornar a veure el sol un dia d'aquests [4]. Just perquè et facis una idea, avui s'ha passat el dia plovent a Lausanne i les temperatures han oscil·lat entre els 11°i els 14°C. el que no està gens malament per un mes de Juliol, fins i tot a Suïssa!

zero-energy house built in Maryland

Et proposo donar-li un cop d'ull a aquest vídeo del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels USA. D'acord, podrien haver escollit un narrador més entusiasta. Però, més enllà de l'encert en el càsting, es tracta d'un test fet pel NIST amb una casa standard americana, ocupada per una família virtual de quatre persones, en un estat on l'hivern no és exactament el de Califòrnia.

L'objectiu era construir una casa-laboratori que hauria de tenir un consum igual a cero (diferència entre l'electricitat produïda i la consumida) en un estat que no te les condicions climàtiques de Califòrnia. La casa es va construir amb el doble de l'aïllament estàndard, amb una barrera d'aire per minimitzar l'intercanvi de temperatura amb l'exterior i 32 panells solars. El sobrecost estimat, en relació amb una casa similar construïda segons els estàndards, va ser de US$ 132.700.

Si, malgrat les intenses nevades hivernals que van tenir lloc durant un any de mesures, la casa va produir 441 kilowatts més dels que va consumir, caldrà seguir l'evolució dels preus dels materials abans que aquest tipus de construccions s'imposin també per la seva rendibilitat econòmica.

Font Net-zero energy test house exceeds goal; ends year with energy to spare, Science Daily, 01.07.2014

sobre la producció elèctrica al fons del mar

Després del boom de l'energia solar i de l'eòlica, arribarà el torn de l'energia creada amb els corrents marins (hydrolienne, en francès)? La companyia francesa DCNS, especialitzada en la construcció naval, desenvolupa turbines d'un pes de gairebé 1'000 tones que, submergides a 35m de fondària, en una zona de test a les Illes Orcades, utilitzen la força dels corrents per generar electricitat.

Et proposo de donar-li un cop d'ull en aquest reportatge que l'emissió FutureMag de Arte-TV va emetre el passat mes de Juny 2014.

legos gegants: revolució en el món de la construcció ?

Encara pendent de l'aprovació de la patent americana per començar el primer projecte de construcció, la societat Kite Bricks sembla haver desenvolupat, més que un producte, un concepte que podria revolucionar el món de la construcció. Les peces estan construïdes amb un formigó d'alta resistència i propietats d'aïllament tèrmic i acústic remarcables. Com pots veure al vídeo el procés de construcció ha estat concebut per reduir el temps i els costs de construcció.

jews and arabs refuse to be enemies

Cansat d'una guerra que no s'acaba mai, Abraham Gutman va crear el hashtag #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies (Jueus i Arabs es neguen a ser enemics) recollint el títol d'una noticia publicada a la pàgina de YnetNews.com, amb motiu d'una manifestació contra la guerra que va tenir lloc a Haifa (Israel). El lema s'ha estès per tota la xarxa (Twitter, Facebook) i, deixant de banda els comentaris de rigor d'aquells que mai podran despendre's del seu fanatisme, son nombrosos els israelians i els palestinencs (i aquells que comparteixen les dues nacionalitats!) que han publicat fotos de si mateixos (també les parelles mixtes) per sostenir aquesta campanya en contra de la guerra i de tot l'odi que l'envolta.

Et recomano que li donis un cop d'ull a les imatges i als comentaris que la gent va deixant (Twitter, Facebook) i tinguis un pensament per ells i, sobretot per Abraham Gutman, que ha possible aquest moviment fantàstic que ens dona un motiu de més per seguir creient en la humanitat.

I ara deixa'm reprendre i traduir el missatge de la darrera foto que he penjat: Quan el poder de l'amor superi l'amor del poder, el món coneixerà la pau (Jimi Hendrix)

no more heroes?

Nicholas Winton Memorial
Main Railway Station
Prague, 2009

Ahir vaig presenta-te l'article de Anne Trafton: When good people do bad things, on es destacava la capacitat de l'ésser humà per fer el mal quan forma part d'un grup. Però també d'aquelles persones que, escapant a la influència de la massa, arriben a fer valer els seus principis morals.

Aquest és el cas d'un gran heroi anomenat Nicholas Winton, que enguany farà 105 anys (1). No és sols el que va fer per salvar 669 nens hebreus de les cambres de gas entre 1938 i 1939. Es la modèstia amb que ho va amagar durant més de 50 anys, fins que la seva dona va trobar a les engolfes una vella maleta amb la llista i les fotos d'aquells nens, així com les cartes dels seus pares, demanant-li que els salvés de la mort.

No va ser fins 1988 que el món es va assabentar del que Nicholas Winton havia fet, durant l'emissió d'un programa de la BBC: That's Life! on estava convidat entre l'audiència. Quan la presentadora, Esther Rantzen, va mostrar la llista dels nens que Winton havia salvat, es van produir dos moments molt intensos. El primer, quan es va escunçar que una dona que estava al seu costat era una de les nenes que havia salvat de la mort. El segon, quan la presentadora va demanar si hi havia entre els assistents algú més que li degués la vida: més de dues dotzenes de persones es van aixecar.

En un món dominat per l'egocentrisme i la idolatria de petits personatges indignes, Nicholas Winton i la llista d'altres herois que trobaràs a la pàgina que Wikipèdia li ha dedicat a la seva versió en anglès (2), però també tots aquells que no hi son i que van fer el mateix que ell en el més absolut anonimat, fan que viure segons uns valors morals segueixi tenint un sentit.

Gaudim de la calor perquè hem tingut fred. Apreciem la llum perquè hem estat a la foscor. I podem experimentar la felicitat perquè hem conegut la tristesa. (David L. Weatherford)

---

(1) es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
(2) en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton

quan els bons fan coses que no estan bé

Tots sabem que fer part d'un grup ens permet fer coses que sols no arribaríem mai a fer: coses que estan bé, i coses que poden no estar-ho. Tots hem vist gent aparentment normal que, quan es troba en grup, té una propensió sorprenent a l'agressivitat contra les persones que no en fan part: penso en la política, el futbol, la religió, ...

I es que, com afirma Rebecca Saxe, professor associat de neurociència cognitiva al MIT: Encara que, en general, els éssers humans mostren una forta preferència per l'equitat i el refús moral de fer mal als altres, les seves prioritats poden canviar quan hi ha un "nosaltres" i un "ells. Accions com els saquejos, el vandalisme o la brutalitat física que, en general, són contràries a les normes morals de cada individu, poden ser realitzades per aquests quan formen part d'un grup.

Diversos factors poden explicar aquesta transformació. Quan les persones estan en un grup, se senten en l'anonimat: hi han menys probabilitats de ser enganxats fent alguna cosa malament. També poden sentir una disminució del sentit de la responsabilitat personal durant les accions col·lectives. Aquests factors ja van ser estudiats a la fi de la II Guerra Mundial, quan la comunitat acadèmica occidental va analitzar l'Holocaust amb una barreja d'horror i incredulitat. En la recerca de les causes, dos experiments que van constatar l'existència de la difusió de la responsabilitat: el de Stanley Milgram i el conegut com la presó de Stanford.
 
Però deixant de banda els estudis tradicionals en aquest camp, avui m'agradaria compartir amb tu un estudi que presenta un nou enfoc de la qüestió i que ha estat realitzat durant el seu postdoctorat al MIT per Mina Cikara, actualment professor assistent a la Carnegie Mellon University (1).

Aquest nou enfoc es basa en l'estudi de l'activitat de la part del cervell implicada en la reflexió introspectiva. Es va poder constatar que, en algunes persones, aquesta activitat es redueix quan els subjectes participen en un concurs i fan part d'un grup, en comparació amb l'observat quan competeixen com individus isolats (2). Quan els individus se senten fent part d'un grup disminueix l'activitat cerebral de l'escorça prefrontal medial i tenen més probabilitats de fer més mal als seus competidors que quan estan soles,  moment que coincideix amb una major activitat de l'escorça. Val a dir però que, durant els experiments, també es van donar algunes situacions en les que, alguns individus, van reeixir a convèncer el grup per seguir les normes morals individuals i així atenuar la influència de la 'mentalitat de la multitud'

Un altre punt interessant de l'estudi va ser el constat de que, després del concurs, les persones que havien mostrat una activitat reduïda de l'escorça prefrontal medial tenien més dificultat per recordar el que havien fet durant el joc. "Si ha de codificar alguna cosa en relació amb sí mateix i que la capacitat es soscava d'alguna manera quan està competint amb un grup, aquesta reducció del senyal de l'escorça prefrontal medial acaba estant relacionada amb una mala memòria, i això és exactament el que veiem als scaners".

El fet que molts criminals de guerra puguin portar una vida tranquil·la i sense remordiments, la seva aparent sorpresa quan els detenen i els porten davant d'un tribunal ... podrien explicar-se fisiològicament? El fet de haver fet part d'un grup i que aquesta activitat reduís la seva activitat cerebral els eximiria de les seves accions?  Aquestes no son les conclusions de Mina Cikara, i espero cap advocat d'un criminal de guerra trobi en els resultats d'aquests experiments matèria per aplicar-los enllà on no hauria de fer-ho, perquè good people could do bad things ...

---

(1) Anne Trafton: When good people do bad things, MIT News Office, 12.06.2014

(2) Els escàners cerebrals van mostrar que quan els subjectes estaven jugant per si mateixos, l'escorça prefrontal medial es va il·luminar molt més quan llegien declaracions morals sobre si mateixos que quan llegien les declaracions sobre els altres. Però durant la competició per equips algunes persones van mostrar una diferència molt menor en l'activació de l'escorça prefrontal medial quan van veure les declaracions morals sobre si mateixos en comparació amb els d'altres persones.

US photovoltaic and soft costs

Entre 2008 i 2012, els preus dels panells solars de menys de 10kW als USA van baixar d'un 40%. Però el que es coneix com a soft cost: l'instal·lació dels panells solars, permissos, inspeccions, la interconnexió a la xarxa i d'altres costos, representen encara el 70% dels costos de les instal·lacions residencials.


Un costos que els USA farien bé de comparar amb els dels líders mundials de la instal·lació de panells residencials: la RFA i Austràlia, que actualment representen el  40% de la capacitat de la producció instal·lada. Es amb aquesta idea que la penya del Rocky Mountain Institute (RMI) i el Georgia Tech Research Institute (GTRI) van redactar el desembre del 2013 un report comparatiu:  Reducing Solar PV Soft Costs: A Focus on Installation Labor al que pots donar un cop d'ull i/o baixar-te en aquest enllaç.

zoltan kenwell: flight of the aurora

El passat 05.06.2014 una erupció solar va llançar una ejecció de massa coronal (CME) a una velocitat de més de 1,9 milions de km/h. Si la major part del núvol de plasma no va arribar a la Terra, aquella part que ho va fer va crear una impressionant aurora boreal. Zoltan Kenwell va filmar la seva arribada el passat 07.06.2014, a 16:30 UTC a 120 km al NW d'Edmonton, Alberta, Canada.

Punxa aquestes imatges i prepara't a veure aquest fantàstic espectacle de la natura.

---

Zoltan Kenwell: Home Page
Zoltan Kenwell: Vimeo
The Watcher, Flight of the Aurora - Time-lapse video by InFocus Imagery, 26.06.2014

juan carlos barba

El Confidencial és un dels diaris més rars que conec. Dic que és rar, perquè és un diari que seria normal a qualsevol país europeu, però no a Espanya. Es un diari que està políticament posicionat en el centre-dreta. I és en aquest diari on vaig tenir la sorpresa majúscula de descobrir el blog d'un economista 'd'esquerres' extraordinari: Juan Carlos Barba. 

Un economista extraordinari perquè no té una llicència en economia, sinó en farmàcia: el que fa que ell prefereixi presentar-se com analista económico.

Un economista extraordinari perquè la seva formació en ciències li permet interpretar les variables econòmiques des d'una perspectiva que va atreure'm des del primer moment. Un economista extraordinari perquè no es dedica solament a interpretar la realitat sinó que, per mitjà de colectivoburbuja.com, intenta fer el possible per canviar-la. Un economista extraordinari, perquè expressa en un diari de centre-dreta unes opinions allunyades de la línia editorial d'aquesta publicació, guanyant-se el respecte d'aquells que no comparteixen les seves idees.

M'agradaria invitar-te a descobrir en Juan Carlos a través d'aquests enllaços. En primer lloc a dos blogs: Colectivo Burbuja i El Confidencial. Seguidament a dues entrevistes: Colectivo Burbuja i Ivoox. Però el que t'aconsello de veritat és la lectura de dos dels seus darrers articles a El Confidencial:

• Las exportaciones se hunden mientras fracasa la estrategia de salida del Gobierno, El Confidencial, 20.06.2014
• La deuda pública y la desesperada situación de muchos impulsan los datos de empleo, El Confidencial, 06.06.2014

---

samantha decker: veient el futur des del passat

Samantha Decker és una fotògrafa nord-americana que treballa com professor de francès a New York. Es també la creadora d'una sèrie de fotomuntatges titulada "Now & Then : Seeing The Future From The Past", on sosté a la mà una foto contemporània, que se juxtaposa a una foto del passat.

L'autora destaca l'interès de veure una escena del passat com si estigués veient el futur a partir d'aquell moment. Però a mi m'ha fet reflexionar sobre el sentit de la transcendència: realitzar, un cop més, que estem de pas en un escenari que altres van construir i que ens sobreviurà. Un escenari que anem actualitzant i estenent, no sempre amb la qualitat del que'ns vam trobar, perquè aquells que vindran després puguin gaudir d'allò que nosaltres vam construir.

DNA from GMOs can pass directly into humans

La idea de que l'ADN dels organismes genèticament modificats (OGM) es descompon durant la digestió i esdevé inofensiu pel cos humà podria no confirmar-se.


Segons The Watchers (1), un recent estudi publicat a la revista PLoS One hauria trobat que fragments d'ADN provinents d'aliments derivats de OGM haurien estat capaços de transferir els seus gens directament al torrent sanguini.

Sempre segons The Watchers (1), aquesta conclusió és el resultat de les anàlisis de quatre estudis independents en els que van participar més de 1'000 individus i un equip d'investigadors d'universitats d'Hongria, Dinamarca i EUA.

---

• (1) The Watchers: DNA from GMOs can pass directly into humans, study confirms. Per la meva part, encara no he pogut contrastar aquesta informació a PLoS One

stunning sculptures

Author?: Poet Mihai Eminescu, Onesti (Romania)	Bruno Catalano - Les Voyageurs Marseille (France)
Jerzy Kalina, Anonymous Passerby Wroclaw, Poland	Zenos Frudakis, Break Through From Your Mold, Philadelphia (USA)
Paige Bradley, Expansion, New York (USA)	Author?: Salmon , Portland (USA)

Una selecció personal d'unes imatges sobre escultures impressionants que han corregut fa uns dies per la xarxa. Les pots trobar a un munt de llocs. Jo et proposo de donar-lis un cop d'ull en aquests: pulptastic.com i The Golden Scope.

east anglia one: megaparc eolic a l'est d'anglaterra

En el marc del programa The Crown Estate's Round Three Offshore Wind, Vattenfall Wind Power (Suècia) i ScottishPower Renewables (Escòcia) han obtingut la llum verda del govern britànic per començar la construcció del mega parc eòlic East Anglia One, situat a la costa est d'Anglaterra.

El projecte inclourà la construcció de 240 turbines eòliques amb una capacitat instal·lada de 1.200MW, gairebé el doble de la potència del parc eòlic més gran del món, el London Array, amb 630 MW. L'energia renovable produïda podria subministrar electricitat a 820.000 llars britànics.

"East Anglia One serà sens dubte el parc eòlic més gran d'Europa, i estem encantats d'haver rebut el suport del govern britànic per al projecte", va dir Molls Noi, director de Vattenfal Regne Unit. Però Vattenfal no compta aturar-se en aquest projecte, i ja ha planificat la construcció de dos parcs eòlics a la mateixa zona, amb l'objectiu de produir 7.200 MW, suficient electricitat per 5.000.000 llars del Regne Unit.

dana keller: l'historia en color

Mark Twain, 1907. Photo: A.F. Bradley
Colored by Dana Keller

Avui m'agradaria compartir amb tu el treball remarcable de colorització de velles fotografies que realitza Dana Keller.  En particular, una entrevista que van fer-li el passat 19.03.2014 a culturalweekly.com, on es mostren varis exemples dels seus treballs amb imatges d'alguns grans gegants de la literatura com Jules Verne, (1860), Charles Dickens (1867), Hans Christian Andersen (1869), Virginia Woolf (1902), Mark Twain (1907), C.S. Lewis (1950), H.G. Wells, ...

També pots trobar-lo, amb un altre perfil d'imatges a una altra entrevista que van fer-li prèviament, el 09.11.2013, a mashable.com.  O a un molt interessant recopilatori que va fer la penya de minutebuzz.com el passat 30.06.2014.


Tot i que la millor referència segueix sent les pàgines de Dana Keller (History in Color) al web i a facebook.

---

Veure també:

• 17.03.2014 - 15 Photos du passé colorisées, actupus.com
• 24.12.2012 - History comes to life in vivid black-and-white portraits turned to color by talented 18-year-old artist, dailymail.co.uk
• 20.12.2012 - Spectacular Colorized B&W Photos of Historical Icons, mymodernmet.com

European Cup 2014 - Baton Twirling - Würzburg

Medalla de Bronze - European Cup 2014
Baton Twirling - Würzburg

erez maron: un israelià apassionat per islàndia

aurora boreal a Jökulsárlón

Erez Maron, com ens explica a la seva biografia, va néixer el 1980 a Holon, Israel, on encara viu. Un bon dia es va jurar que no tornaria mai més a treballar a una oficina i es va dedicar a la seva passió: la fotografia. Passió que combina, per fer tornar l'olla, amb una plaça de profe de mates a la Universitat de Tel-Aviv.

Avui vull compartir amb tu aquest vídeo, que Erez va realitzar durant un dels tallers que organitza, de desembre a gener, a Islàndia. Però no deixis tampoc de donar-li un cop d'ull (i de zoom!) a la sèrie de fotos comentades sobre Islàndia que Daily Geek Show va publicar el passat 30.06.2014. Quan acabis de passar-les una i altra vegada et proposo de tornar a la pàgina de Erez Maron i donar-li un cop d'ull a d'altres imatges: Etiòpia, Colòmbia, Perú, Bolívia, etc. I ja de pas, què tal si li dones un cop d'ull a les dates dels tallers de fotografia a Islàndia que Erez ha programat per la fi d'aquest any i principis del següent?

barcelona in time lapse

Rob Whitworth és un realitzador britànic especialitzat en la producció de films urbans seguint la tècnica del time lapse. Avui m'agradaria compartir amb tu un dels seus treballs més recents: Barcelona Go! on, aquest expatriat anglès domiciliat a Shanghai, ens fa visitar la vila de BCN a través d'un film d'una qualitat remarcable.

Si t'ha agradat el que has vist i decideixes visitar amb ell altres ciutats del món, pots punxar aquests enllaços a la seves pàgines: web, vimeo i facebook. Si m'ho permets, jo t'aconsellaria un viatge inoblidable a Kuala Lumpur (potser el seu treball més reeixit!) o a Shanghai.

der grüner see

M'agradaria compartir amb tu aquestes imatges increïbles del Grüner See ("Llac Verd"), un llac que es troba a un parc natural, a Àustria, a l'estat federal de Estiria, prop de la frontera amb Eslovènia. 

El nivell de l'aigua d'aquest llac, que durant l'hivern sols arriba a 1-2m, pot augmentar fins els 12m durant les dues setmanes que dura el desglaç, des de mitjans del mes de Maig a Juny. I tornar a buidar-se de nou durant el mes de Juliol.  El nom del llac està lligat al to turquesa de les aigües de desglaç, el que fa que sigui molt apreciat pels submarinistes.

hoax: no et creguis ni la meitat del que t'envien

Sabies que el passat 1 de Juliol era la data limit que Obama havia fixat per treure la inscripció "In God We Trust" de tota la moneda americana?



Doncs bé, aquesta noticia que va publicar el National Report el passat 24.05.2014 es va convertir en un fenomen viral sobre el que un munt de penya va donar la seva opinió de manera vehement: uns a favor, altres en contra. Crear una noticia, trobar la penya que li doni credibilitat, la faci circular i la converteixi en un fenòmen viral és el que es coneix com un Hoax. Solen tenir molta mala baba i poden ser divertits, o no fer cap gràcia. Però no deixen de ser una mentida vehiculada per la credibilitat que li han acordat aquells que han ajudat a difondre-la.

El que't vull proposar és que, quan rebis una d'aquestes noticies que't fan dubtar si pot haver-hi quelcom de versemblant o si és realment un Hoax, abans de participar com un beneit en la seva difusió li donis un cop d'ull a alguna d'aquestes pàgines:

• snopes.com: una compilació de les llegendes urbanes que han anat circulant a Internet (i fora d'Internet) des de 1995, classificades per temes.
• hoaxbusters.org: una altra referència en la matèria, amb una col·lecció impressionant i un index alfabètic a la pàgina d'acollida.
• hoaxslayer: informacions valuoses sobre els emails i els scams amagats en els seus enllaços.
• pel que fa als virus (o suposats virus), abans d'esverar-se val la pena donar un cop d'ull a aquestes pàgines: sophos threat center, McAfee i symantec.
• pel que fa a les noticies relacionades amb el govern americà, et recomano dues pàgines: federal trade commission scam alerts i onGuardOnline.

El poc que he trobat en espanyol es força vell, i fet a Amèrica. Però tampoc no estaria de més que li donis un cop d'ull, car molts dels Hoax en espanyol es repeteixen sovint, el que no impedeix que la penya els segueixi enviant com si fossin de la darrera fornada i, pitjor encara, creient-se'ls!

• vsantivirus (Uruguay)
• taringa (Argentina)
• rompecadenas (Argentina)

béatrice struchen

Béatrice Struchen

Berna, amb gairebé un milió de habitants, és el segon cantó més poblat de la Confederació. Està organitzat en 10 districtes, entre ells 3 del Jura de Berna i una part de Biel/Bienne, on la població és francòfona. Sobre el total de la població, els francòfons representen una minoria que no arriba al 8%, en comparació amb el 84% de la població que té el suís alemany com a llengua principal. Ambdues llengües son oficials al cantó .

Just per acabar amb aquesta introducció, afegir que el parlament del cantó de Berna està composat per 160 diputats, escollits per un sistema proporcional.

Doncs bé, Béatrice Struchen, nascuda a Ginebra i que, per ascendència familiar, també té el passaport francès, es va presentar a les eleccions al parlament de Berna per un partit que el corresponsal de 'El País ' qualifica d'extrema dreta. El seu partit va ser el més votat i els seus companys la van proposar com a presidenta del Parlament: la proposta va ser acceptat per la cambra.

Béatrice, casada amb un agricultor de la regió germànica del Seeland, on va aprendre l'alemany i el dialecte que es parla al cantó, va decidir utilitzar una de les dues llengües oficials pel seu discurs d'investidura: i va escollir el francès, llengua que pensa utilitzar durant el seu mandat. Molts diputats germànics, poc habituats a escoltar aquesta llengua al parlament (i encara menys al seu quotidià), la van felicitar per la seva audàcia, i han decidit fer el que es normal a les cambres federals que també es troben a la vila de Berna: cadascú s'expressa en la seva llengua maternal i fa l'esforç de comprendre la dels altres.

---

• 13.06.2014 - RTS: Le Grand Conseil bernois tient sa première session en français
• 05.06.2014 - Canton de Berne: Epsach accueille la nouvelle présidente du Grand Conseil Béatrice Struchen
  

sustainable buildings or unsustainable climate change

basel and the euroregio TriRhena

Dreiländereck (Basel)

En un moment en que els telenotícies semblen estar monopolitzats per les discussions sobre la creació de nous estats al si d'Europa, avui m'agradaria parlar d'una experiència que fa anys que ha demostrat que el camí invers és possible: que enlloc de crear noves fronteres, hi han instruments per suprimir aquelles que ens angoixen.

Es el que han fet a la vila de Basel (Basilea). Després que les fronteres de l'absurd cantonal establert en 1883 (Basel-Stadt i Basel-Landschaft) quedessin esmicolades pel creixement urbà que va travessar-les, aquest es va estendre en direcció de les fronteres de la República Francesa (RF) i la RFA i ... millor que no digui res més i us mireu aquest plànol de la vila.

Millor encara, amplieu l'imatge i passegeu-vos per les fronteres amb Google Street View: per exemple, a l'Avenue de Bâle, a Saint Louis, que es diu Elsässerstrasse quan travessa la "frontera" Suïssa. Un altre punt interessant del paisatge fronterer és el Dreiländereck, un monument que assenyala el punt de convergència de les tres fronteres (CH-RFA-RF): tot i que no és l'únic monument d'aquest tipus a Suïssa, és el més conegut d'ells.

Si les fronteres que van resultar de les guerres de religió i del resultat de l'enfrontament de les ambicions imperials van separar uns pobles que compartien segles de cultura al llarg del Rin (1), la creació de l'euroregió TriRhena (2) el 1995 ha permès la creació d'una plataforma "trans-fronterera" (3) de cooperació al sud del Rin. podem trobar, entre altres, les viles de Colmar, Fribourg-en-Brisgau, Mulhouse, Lörrach i Basel.

Entre els objectius més importants de l'euroregió trobem la col·laboració en matèries com universitats i transports (4). Pel que fa a la col·laboració universitària, aquesta integra actualment les universitats de Basel, Fribourg-en-Brisgau, Karlsruhe, Strasbourg i Mulhouse en la Conférence européenne des Universités du Rhin Supérieur (Eucor) i un programa europeu: Interreg IV Rhin Supérieur.

Abans de continuar, et proposo llegir un article de Antoine Beyer (5) per donar-te compte de l'excepcionalitat històrica de Basel en el terreny de les infraestructures de transport. En efecte, Basel disposa de dues estacions centrals que, a 3 km de distància i separades pel Rin,  estan gestionades per operadors de diferents països. Pel que fa a la primera, tot i estar gestionada per la SBB, la SNCF (RF) disposa d'andanes especifiques que permeten l'arribada de trens francesos sense ruptura tècnic. La DB (RFA) s'ocupa de la gestió de l'altra estació central (Badischer Bahhnhof) que, malgrat estar en territori suís és de propietat alemanya. Bé que en territori suís, ambdues estacions estan considerades com estacions estrangeres (Auslandsbahnhöfe) i tenen un status duaner particular al sí de l'aglomeració urbana.

Pel que fa a la integració del transport public regional, et proposo donar un cop d'ull a la pàgina de Triregio: Coopération Tarifaire Transfrontalière, on pot trobar els horaris i els bitllets combinats pel  transport public de la regió.

Una altra infraestructura de transport excepcional és l'EuroAirport Basel-Mulhouse-Freiburg. Segons els accords internacionals de 1949,  República Francesa es comprometia a posar a disposició terrenys i vies d'accés i la Confederació Helvètica (6) els costos de la construcció i del manteniment. També és important destacar que, donat que l'aeroport és un enclau bi-nacional en territori de la RF, una carretera sense accessos a la RF assegura l'accés directe des de Basel sense cap tràmit duaner.

I ja per acabar amb les infraestructures, parlem del Port de Basel que, en realitat és un conjunt de quatre ports pels que transita el 15% del comerç exterior suís i que aprofita la navegabilitat del Rin fins a Rotterdam i, des del 1992 gràcies al canal del Rin-Main-Danubi, l'accés a la Europa Meridional fins el Mar Negre.

Jo no dic que no sigui interessant parlar del procés cap a la independència d'Escòcia o del que han donat de si els processos a Eslovàquia, les Repúbliques Bàltiques o les Balcàniques. però trobo que no estaria malament que algú li dones també un cop d'ull al que està passant al Rin. Potser trobaria que hi han idees que val la pena tenir en compte (7) 

---

• (1) Et proposo llegir la noció de frontera a la introducció que Rita Schneider-Sliwa fa al seu article: TriRhena : une région sans frontières?, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002.
• (2) Aquesta euroregió, liderada per Basel, que està a Suïssa, un país que no forma part de la Unió Europea, és coneguda amb el nom de Regio TriRhena -després de conèixer-se amb el nom de Regio Basiliensis, però a França també es coneix amb el nom de Région Rhin-Sud o també com Région Métropolitaine Trinationale du Rhin Supérieur / Trinationalen Metropolregion Oberrhein.
• (3) L'anomeno "trans-fronterera" a causa dels límits fronterers actuals car, tota l'euroregió comparteix un passat cultural comú i el mateix dialecte de l'alemany.  Et proposo de donar un cop d'ull a l'article de Susanne Eder Sandtner i Martin Sandtner: Une identité régionale transfrontalière? La Regio TriRhena dans la prise de conscience de la population, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002. Però també pots veure a les estadístiques de les llengües que es parlen en aquest cantó fronterer que el francès arriba en tercer lloc, molt pel darrere de l'italià. L'explicació és que gran part dels immigrants amb passaport francès son alsacians que parlen el mateix dialecte alemany que es parla a Basel.
• (4)  France, le trésor des régions: Regio TriRhena
• (5) Antoine Beyer: Nœuds de transport et frontières. L’invention de la métropole bâloise, Annales de Géographie, 2007/5 (n° 657) 
• (6) Donat que Suïssa és un estat confederal, els costos de l'aeroport van ser assumits directament en un 70% per la la vila de Basel i el 30% restant per la confederació.  
• (7) L'Euroregió Pirineus-Mediterrània semblava destinada a trencar amb les fronteres entre Catalunya, Aragó, les Illes Balears, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, amb la idea d'integrar el més ràpidament possible el País Valencià. Pots trobar les seves activitats actuals a la pàgina principal, d'aquesta euroregió.

vincent brady: la fotografia onírica

Vincent Brady és un fotògraf que, com pots veure a la seva pàgina personal, o al seu canal youtube, fa coses realment impressionants en el camp de la fotografia artística. Aquest cop però, s'ha superat amb la realització d'aquest vídeo experimental, fet a partir de la utilització de quatre càmeres amb lent d'ull de peix i de l'aplicació de tècniques que ha anat perfeccionant al llarg dels anys. La selecció de paisatges dels USA d'una bellesa brutal, la seva deformació anamòrfica, i la coreografia onírica de les constel·lacions i les galàxies al seu voltant, tenen com a resultat un espectacle visual senzillament increïble!

panoramic views of mars

Et proposo de punxar aquesta imatge i desplaçar-te amb el cursor enfonsat al seu interior. Es tracta del darrer panorama creat per Andrew Bodrov (veure Universe Today) a partir d'imatges preses pel Curiosity a Mart al cràter Gale el 01.05.2014 (punxa aquí si vols veure altres vistes panoràmiques!).

Espero que't doni la mateixa sensació de ser-hi enllà que jo he tingut. En particular si punxes els enllaços que't mostraran una visió nocturna del cel de Mart que he trobat impressionants.

Gaudeix d'aquestes imatges, perquè els enginyers de la NASA han descobert que les rodes de l'enginy presenten un estat avançat de desgast. Per abaixar la pressió sobre les rodes, els enginyers el fan avançar en marxa arrere en direcció al Mont Sharp.

new theory of ice age

Saas-Fee (Wallis, Switzerland)

L'equip del Dr Thomas Stevens, del Department of Geography at Royal Holloway, University of London, va publicar el passat 27.06.2014 a Nature Scientific Reports una nova teoria sobre les causes de les glaciacions del pliocè (1).


Els investigadors relacionen la tectònica de plaques i el tancament gradual del canal de Panamà amb un canvi en la salinitat de l'oceà Pacific que va provocar un refredament climàtic i, alhora, una intensificació de les precipitacions dels Monsons que van acabar per provocar la formació d'enormes extensions de glaç a l'hemisferi nord. 

---

• (1) Thomas Stevens et al. (2013): Pacific freshening drives Pliocene cooling and Asian monsoon intensification, Nature Scientific Reports, 4, Article n. 5474, Published 27 June 2014
  Veure també: Research provides new theory on cause of ice age 2.6 million years ago, Royal Holloway, University of London; phys.org; the watchers

iberian peninsula’s geothermal power

El passat 19 de juny. The Watchers publicava un article que presentava un estudi, realitzat per investigadors de la Universidad de Valladolid, sobre el potencial de producció d'electricitat a partir de la calor emmagatzemada a 10 km de profunditat. 

Els resultats d'aquest estudi situen aquest potencial al voltant de 700 GW: cinc vegades la potència elèctrica instal·lada actualment a la Península Ibèrica (renovables, tèrmica convencional i nuclear).. A nivell europeu es considera que la geotèrmia podria subministrar més de 6'500 GW. Turquia, Islàndia i França presenten el potencial més important.

La primera etapa de l'estudi va consistir en l'estimació de la temperatura a diferents profunditats (de 3'500m a 9'500m, en capes de 1'000 m) a partir de les temperatures observades a 1'000 m i 2'000 m de profunditat. I a partir d'aquestes dades es va fer una avaluació de la calor disponible sota algunes hipòtesis conservadores.

Entre les conclusions de l'equip cal subratllar que gairebé el 6% de la superfície de la Península Ibèrica, té una temperatura superior a 150°C a una profunditat de 3'500m. Aquesta superfície augmenta a més de 50% a 5'500m de profunditat, i a més del 90% a 7'500 m de profunditat. 

Ara no cal sinó esperar que un altre equip de recerca estudii la factibilitat tècnica per operar a aquestes fondàries i el cost de construcció (i de manteniment!) de les infraestructures necessàries per la producció d'electricitat.

---

Chamorro, C.R., García-Cuesta, J.L., Mondéjar, M.E., Linares, M.M. “An estimation of the enhanced geothermal systems potential for the Iberian Peninsula”. Renewable Energy 66: 1 - 14 , 2014. Doi: 10.1016/j.renene.2013.11.065

Chamorro, C.R., García-Cuesta, J.L., Mondéjar, M.E., Pérez-Madrazo, A. “Enhanced geothermal systems in Europe: An estimation and comparison of the technical and sustainable potentials”. Energy 65: 250 - 263 , 2014. Doi: 10.1016/j.energy.2013.11.078

nouvelle loi vaudoise sur l’énergie

Avui entra en vigor la Loi Cantonale sur l’Energie  de l'estat de Vaud. Els tres grans objectius de la llei estan basats en: l'eficàcia energètica, el desenvolupament d'energies renovables i la seguretat del subministrament energètic.

Donat que el 46% del consum energètic del nostre país està lligat al consum dels edificis (1), la llei dedica una atenció molt especial a l'obligació dels audits tèrmics.

L'audit més restrictiu estaria representat pel  Certificat Energétique Cantonal des Bâtiments (CECB), document necessari per la venda d'un edifici o per l'autorització d'una demanda pel reemplaçament d'un sistema de calefacció basat en el gas, el gasoil o  el carbó.

Un dels punts més interessants de l'aplicació de la llei ha estat tot el relacionat amb la calefacció elèctrica, donat que el redactat inicial de la llei prohibia la instal·lació o la renovació dels sistemes de calefacció elèctrica, aigua sanitària i calefacció de terrasses i altres estàncies obertes a l'exterior. Finalment, aquesta prohibició es va deixar per més endavant: no hauria aguantat un referèndum que podria acabar amb el conjunt de la llei. I es que l'obsessió del legislador no s'acaba d'entendre quan, simultàniament, està recomanant l'us de vehicles elèctrics que carreguen les seves bateries a domicili. Menys encara si hom pensa en tot el que encara es pot fer en el terreny de l'eficàcia energètica dels sistemes de calefacció no elèctrics (2).

De totes maneres, com estic segur de que és en el comportament del consumidor que es pot trobar el més gran potencial d'eficàcia energètica, et proposo donar un cop d'ull a un article molt interessant de Marie-Christine Zélem (4): Changer les comportements pour aller vers la sobriété énergétique? La dimension sociale sous-estimée.

Pel que fa  als dos altres grans objectius de la llei: el desenvolupament d'energies renovables i la seguretat del subministrament energètic, jo retindria una de les conclusions més impactants del 12e Congrès national photovoltaïque (5):

Grâce à son hydraulique, qui permet de lisser la production d’énergie solaire en stockant la surproduction, la Suisse est le pays européen le plus apte à atteindre les 100% de production d’énergie renouvelable. La force hydraulique et le photovoltaïque se complètent parfaitement. Les prix actuels de l’électricité sur le marché sont cependant un frein aux investissements et à l’innovation. L’instabilité réglementaire en Europe provoque des incertitudes.

Com a conclusió, m'agradaria dir que trobo remarcable la voluntat de continuar avançant en el terreny de l'eficàcia energètica. Més si hom te en compte que, gràcies a les polítiques seguides fins ara, Suïssa és, junt amb els països escandinaus, un dels països amb més baix potencial de reducció del consum, si el comparem amb altres països europeus, on el potencial d'eficàcia energètica és encara enorme (5).

---

• (1) Jürg Bichsel: Der Schlüssel zur Energiewende - Konzepte und Kriterien für energieeffizientes Bauen, electrosuisse, Bulletin 6 /2014
• (2) Christophe Besson  et al.: Banc d’essais pour pompes de circulation. Comparaison de l’efficacité énergétique des circulateurs, electrosuisse, Bulletin 6 /2014
• (3) Marie-Christine Zélem és professor de Sociologia a l’Uni de Toulouse II Le Mirail
• (4) Swisssolar:  12e Congrès National Photovoltaïque, Lausanne 10.04.2014
• (5) Opower: Energy Savins Potential of Behavioral Efficiency