 |
| Langues de la Suisse (2017) : allemand (63,5 %), français (22,5 %), italien (8,1 %), romanche (0,5 %) Par Tschubby — Travail personnel, CC BY-SA 3.0, Lien |
Segons Wikipedia (1): Suïssa té quatre llengües nacionals dividides en quatre zones lingüístiques reconegudes, que són, en principi, unilingües: alemany al nord i al centre, francès a l'oest, italià al sud, i finalment el romanx, que es parla principalment per una minoria al sud-est del país. La població, majoritàriament de llengua alemanya, representa el 63,5% de la població total, la de llengua francesa el 22,5%, la de llengua italiana el 8,1% i la que té com a llengua el romanx és inferior al 0,5%. A aquestes dades cal afegir que, al voltant d'un 9% de la població immigrant, utilitza una llengua no nacional.
En fi, no és exactament això. Començant perquè el que a Wikipedia es descriu com a llengua alemanya és en realitat un mosaic de dialectes suïssos de l'alemany, que hom coneix amb el nom de Schwyzertütsch (2), uns dialectes molt diferents de l'alemany estàndard, que hom coneix amb el nom de Hochdeutsch. Com a totes les escoles la canalla ha d'aprendre el Hochdeutsch (Wikipedia ens diu que als cantons de Zürich, Schwyz, Uri i Zug els professors estan obligats a expressar-se exclusivament en aquest idioma), podem veure que, contràriament a l'afirmació inicial, a la Suïssa alemanya, gran part de la població que ha passat per l'escola suïssa, coneix almenys dues llengües.
El reduccionisme d'aquestes dades no és únicament un problema de Wikipedia. El juny de 2012, un comunicat de l'Office fédéral de la statistique (OFS), va sorprendre a propis i estranys afirmant que solament el 15,8% de la població suïssa era bi o multilingüe. Una bajanada que es recolzava en les respostes a la primera pregunta d'una enquesta sobre els idiomes del cens de 2010: quina era la llengua o les llengües en què l'entrevistat pensa i la que coneix millor? Una definició tan restrictiva del bilingüisme que podria presentar a França com un país amb una població més bilingüe que la de la Confederació.
A François Grosjean, professor honorari i antic director del Laboratoire de traitement du langage et de la parole de la Université de Neuchâtel, li va pujar el sucre quan va veure la mediocritat de la metodologia que s'havia utilitzat per a obtenir aquests resultats (3). El 2013, els seus atacs a la metodologia seguida per l'OFS havien tingut dret a una rectificació d'aquest organisme federal (4): (...) l'OFS ha revisat els seus càlculs sobre el bilingüisme. Mentre que el 2010 afirmava que era del 15,8%, basant-se en una metodologia molt criticada, les estadístiques del 2013 presentaven una població bilingüe de més del 40% en funció de la utilització d'una altra metodologia.
Basant-se en una enquesta del 2014 (!) sobre llengua, religió i cultura, l'OFS va publicar uns nous resultats que va recollir la premsa el passat 03.04.2018 (5):
En fi, no és exactament això. Començant perquè el que a Wikipedia es descriu com a llengua alemanya és en realitat un mosaic de dialectes suïssos de l'alemany, que hom coneix amb el nom de Schwyzertütsch (2), uns dialectes molt diferents de l'alemany estàndard, que hom coneix amb el nom de Hochdeutsch. Com a totes les escoles la canalla ha d'aprendre el Hochdeutsch (Wikipedia ens diu que als cantons de Zürich, Schwyz, Uri i Zug els professors estan obligats a expressar-se exclusivament en aquest idioma), podem veure que, contràriament a l'afirmació inicial, a la Suïssa alemanya, gran part de la població que ha passat per l'escola suïssa, coneix almenys dues llengües.
El reduccionisme d'aquestes dades no és únicament un problema de Wikipedia. El juny de 2012, un comunicat de l'Office fédéral de la statistique (OFS), va sorprendre a propis i estranys afirmant que solament el 15,8% de la població suïssa era bi o multilingüe. Una bajanada que es recolzava en les respostes a la primera pregunta d'una enquesta sobre els idiomes del cens de 2010: quina era la llengua o les llengües en què l'entrevistat pensa i la que coneix millor? Una definició tan restrictiva del bilingüisme que podria presentar a França com un país amb una població més bilingüe que la de la Confederació.
A François Grosjean, professor honorari i antic director del Laboratoire de traitement du langage et de la parole de la Université de Neuchâtel, li va pujar el sucre quan va veure la mediocritat de la metodologia que s'havia utilitzat per a obtenir aquests resultats (3). El 2013, els seus atacs a la metodologia seguida per l'OFS havien tingut dret a una rectificació d'aquest organisme federal (4): (...) l'OFS ha revisat els seus càlculs sobre el bilingüisme. Mentre que el 2010 afirmava que era del 15,8%, basant-se en una metodologia molt criticada, les estadístiques del 2013 presentaven una població bilingüe de més del 40% en funció de la utilització d'una altra metodologia.
 |
Basant-se en una enquesta del 2014 (!) sobre llengua, religió i cultura, l'OFS va publicar uns nous resultats que va recollir la premsa el passat 03.04.2018 (5):
- Les persones que treballen en professions intel·lectuals o intermediàries utilitzen habitualment diversos idiomes durant la seva activitat professional
- Quatre de cada deu treballadors suïssos parlen diverses llengües al seu lloc de treball. L'alemany és la llengua més utilitzada al lloc de treball (68%), seguida del suís alemany (60%) i el francès (36%). Després, arriben l'anglès (32%) i l'italià (9,8%). A més de l'anglès, l'espanyol (1,8%) i el portuguès (1,4%) són les llengües no nacionals més utilitzades.
- Tres de cada deu treballadors utilitzen dues llengües com a mínim un cop per setmana; un 13% coneix tres idiomes o més.
- Wikipedia: Suisse - Langues
- Wikipedia: Suisse allemand
- François Grosjean: La Suisse peine à compter ses bilingues, Le Temps, 30.11.2016
- François Grosjean: L’OFS rectifie: près de la moitié des Suisses sont bilingues, Le Temps, 02.06.2013
- Plurilinguisme au travail, une pratique répandue, Tribune de Genève, 03.04.2018
- Wikipedia: Référendum sur l'adhésion de la Suisse à l'Espace économique européen
No comments:
Post a Comment